APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

The main objective of this work is to analyze, develop, and understand the climatic issues addressed in the Landscape Architecture degree, as well as to provide a use for the unused rooftops in the city of Barcelona. Based on the analysis of these issues and the rooftops, it is concluded that the solution for both is to convert the unused rooftops into green roofs that function as climate refuges. To demonstrate the viability of this solution, a specific methodology is developed to analyze and obtain data on both large and small scales. The obtained data allows us to conclude that green roofs can become climate refuges, as applying the appropriate mitigation strategies can achieve the necessary thermal comfort to shelter from the heat.

El principal objectiu d'aquest treball és analitzar, desenvolupar i comprendre les problemàtiques climàtiques abordades en el grau de paisatgisme, així com proporcionar un ús a les cobertes inutilitzades de la ciutat de Barcelona. A partir de l'anàlisi d'aquestes problemàtiques i de les cobertes, es conclou que la solució per a ambdues és convertir els terrats inutilitzats en cobertes verdes que funcionin com a refugis climàtics. Per demostrar la viabilitat d'aquesta solució, es desenvolupa una metodologia pròpia per analitzar i obtenir dades a gran i petita escala. Les dades obtingudes permeten concloure que les cobertes verdes poden esdevenir refugis climàtics, ja que, aplicant les estratègies de mitigació adequades, es pot assolir el confort tèrmic necessari per refugiar-se de la calor.

Cryoconcentration is a technique used to concentrate fluids by removing water through ice formation. In this work, the techniques of progressive stirred cryoconcentration (PFC) and block cryoconcentration assisted by centrifugation (CBFC) were applied to concentrate phosphorus from agricultural runoff water from the Agrópolis canal (Viladecans). For the PFC technique, the influence of temperature, stirring, and experiment time was evaluated using the statistical tool of Design of Experiments with Minitab software. The effect of the three factors on the response variables: Concentration Index (IC) and Mean Distribution Coefficient (K) was studied. In the case of CBFC, the effect of time and centrifugation speed on the same response variables was analyzed. Through a 23 Factorial Analysis for PFC and 22 for CBFC, the process conditions were evaluated. The levels set for the three PFC factors were: temperature (-12 ºC, -4 ºC), stirring (400 rpm, 1200 rpm), and time (20 min, 60 min). The levels for the two CBFC factors were: time (10 min, 40 min) and centrifugation speed (1000 rpm, 4000 rpm). In total, the Complete Factorial Design consisted of 24 experiments performed in triplicate for PFC and 12 for CBFC. The results showed that in PFC, temperature and time had a significant effect on IC, while stirring speed was the most influential factor for K. In CBFC, centrifugation speed had a greater impact on IC, and the interaction between centrifugation speed and time was the most determining factor for K. Finally, the CBFC technique achieved a higher IC compared to PFC.

La crioconcentració és una tècnica utilitzada per concentrar fluids mitjançant l'eliminació d'aigua a través de la formació de gel. En aquest treball es van aplicar les tècniques de crioconcentració progressiva agitada (PFC) i crioconcentració per bloc assistida per centrifugació (CBFC) per concentrar fòsfor de les aigües d'escorrentia agrícola d'un canal de drenatge d'Agrópolis (Viladecans). Per a la tècnica PFC, es va avaluar la influència dels factors temperatura, agitació i temps de l'experiment a través de l'eina estadística de Disseny d'Experiments utilitzant el programari Minitab. Es va estudiar l'efecte dels tres factors sobre les variables resposta: Índex de Concentració (IC) i Coeficient Mitjà de Distribució (K). En el cas de CBFC, es va analitzar l'efecte dels factors temps i velocitat de centrifugació sobre les mateixes variables resposta. Mitjançant una Anàlisi Factorial 23 per PFC i 22 per a CBFC, es van avaluar les condicions del procés. Els nivells establerts per als tres factors de PFC van ser: temperatura (-12 ºC, -4 ºC), agitació (400 rpm, 1200 rpm) i temps (20 min, 60 min). Els nivells establerts per als dos factors de CBFC van ser: temps (10 min, 40 min) i velocitat de centrifugació (1000 rpm i 4000 rpm). En total, el Disseny Factorial Complet va constar de 24 experiments realitzats per triplicat per a PFC i de 12 per a CBFC. Els resultats van mostrar que a PFC, la temperatura i el temps van tenir un efecte significatiu sobre l'IC, mentre que la velocitat d'agitació va ser el factor més determinant per a K. A CBFC, la velocitat de centrifugació va tenir un major impacte sobre l'IC i la interacció entre velocitat de centrifugació i temps va ser el factor més determinant per a K. Finalment, la tècnica CBFC va obtenir un millor IC en comparació amb PFC.

Garlic (Allium sativum) is a horticultural crop with a long tradition worldwide, outstanding for its culinary and medicinal qualities. In Catalonia, Belltall garlic is one of the latest traditional varieties grown commercially, maintaining a manual practice that contributes to agricultural diversity. However, intensive agriculture and the introduction of modern varieties have reduced the diversity of crops, increasing the need to preserve traditional varieties such as Belltall garlic. This variety contributes to local biodiversity and offers economic and tourist value, but currently faces several challenges, including agronomic deficiencies, changing climatic conditions and limitations in reproduction. This study aims to improve the production and sustainability of Belltall garlic cultivation by applying agronomic and genetic improvements. Specific objectives include assessing the effect of date and seed density, laying the foundations for crop mechanisation and genetically improving the variety. The results show that the sowing date significantly influences bulb productivity and quality. Sowing on the traditional December date results in a higher percentage of viable plants and less physiopathies affectation, while late sowing reduces the size and number of grains per bulb. In addition, bulbs sown in late dates tend to alter the purple colour of Belltall garlic. In the context of climate change, where rising temperatures could make future conditions similar to those of earlier sowing, it is essential to adapt the sowing practices that allow an adequate accumulation of cold hours to ensure a good quality of the bulb that maintains the characteristics of Belltall garlic. In contrast, increasing sowing density reduces the viability of plants and negatively affects the size and colour of bulbs. On the other hand, crop mechanization is presented as a key strategy for reducing labour costs and improving the efficiency of Belltall garlic cultivation. This aspect is important to facilitate the expansion of the crop and increase sowing seed, which is currently one of the key factors that limit its production. In summary, this study provides valuable information for the management and improvement of the cultivation of Belltall garlic, adapting it to the new climatic and technological conditions. The derived recommendations can help producers maximize crop yield and quality, thus contributing to their sustainability and competitiveness in the future

L'all (Allium sativum) és un cultiu hortícola amb una llarga tradició a nivell mundial, destacat per les seves qualitats culinàries i medicinals. A Catalunya, l'all de Belltall és una de les últimes varietats tradicionals cultivades comercialment, mantenint una pràctica manual que contribueix a la diversitat agrícola. No obstant això, l'agricultura intensiva i la introducció de varietats modernes han reduït la diversitat de cultius, augmentant la necessitat de conservar varietats tradicionals com l'all de Belltall. Aquesta varietat contribueix a la biodiversitat local i ofereix valor econòmic i turístic, però actualment s'enfronta a diversos desafiaments, incloent deficiències agronòmiques, condicions climàtiques canviants i limitacions en la producció. Aquest estudi té com a objectiu millorar la producció i sostenibilitat del cultiu de l'all de Belltall mitjançant l'aplicació de millores agronòmiques i genètiques. Els objectius específics inclouen avaluar l'efecte de la data i densitat de sembra, establir les bases per a la mecanització del cultiu i millorar genèticament la varietat. Els resultats mostren que la data de sembra influeix significativament en la productivitat i qualitat dels bulbs. Sembrar en la data tradicional de desembre resulta en un percentatge més alt de plantes viables i menys afectació per fisiopaties, mentre que les sembres tardanes redueixen la mida i nombre de grans per bulb. A més, els bulbs sembrats en dates tardanes tendeixen a alterar el color morat de l'all de Belltall. En el context del canvi climàtic, on les temperatures en augment podrien fer que les condicions futures s'assemblin a les de les sembres més primerenques, és fonamental adaptar les pràctiques de sembra que permetin una acumulació adequada d'hores de fred per garantir una bona qualitat del bulb que mantingui les característiques de l'all de Belltall. En canvi, augmentar la densitat de sembra redueix la viabilitat de les plantes i afecta negativament la mida i el color dels bulbs. Per altra banda, la mecanització del cultiu es presenta com una estratègia clau per a la reducció de costos laborals i millora de l'eficiència del cultiu de l'all de Belltall. Aquest aspecte és important per facilitar l'expansió del cultiu i incrementar la llavor de sembra, que actualment és un dels factors clau que limiten la seva producció. En resum, aquest estudi proporciona informació valuosa per a la gestió i millora del cultiu de l'all de Belltall, adaptant-lo a les noves condicions climàtiques i tecnològiques. Les recomanacions derivades poden ajudar els productors a maximitzar el rendiment i la qualitat del cultiu, contribuint així a la seva sostenibilitat i competitivitat en el futur

The most important goal of this project is to improve the accessibility and autonomy of ASD individuals in airport environments by providing a system that offers clear instructions, offline support, and personalized assistance. This project seeks to create a technological solution that can be adapted to other public environments, promoting inclusion and improving the travel experience for users with various needs. Using Asterics-Grid software, the system offers an intuitive and adaptable interface on tablets, located at strategic points in the airport to provide support before, during and after the flight. These tablets will offer simplified and customizable visual interfaces, designed to minimize sensory overload and help users understand each step of the airport process. The project also considers the integration of pre-flight virtual reality sessions, allowing ASD passengers to familiarize themselves with the environment and procedures before traveling. The aim of this is to demonstrate that assistive technology can be a very useful tool to improve accessibility in complex public environments, such as airports.

The socioeconomic changes that have developed in Catalonia in recent decades have shaped a landscape very vulnerable to large forest fires, to which new factors of climate change have been added. In the face of this problem, political decisions have focused on extinguishing fires, investing thousands of resources to prevent an inevitable phenomenon. The extinction of small fires leads to the development of large fires, a phenomenon known as the extinction paradox. This work proposes to reverse the paradox, that is, to implement the use of fire as a management tool in those areas where it is viable to reduce their vulnerability. In other words, planning small fires to prevent large fires. Contrary to what much of the population thinks, the role of fire in Mediterranean climates has been key to the development of an ecology linked to specific fire regimes. Our landscape has burned, burns, and will continue to burn, and therefore, we have the responsibility to integrate it again into our social and ecological processes with the aim of eventually living with it. However, we must keep in mind that fires do not always have a beneficial role and be aware that the dynamics of our ecosystems are determined by the fire regime and its recurrence. With the aim of proposing future project lines for the integration of fire in territorial planning, a methodology has been generated to analyze and diagnose the study area corresponding to the Homogeneous Regime Zone 67. Finally, as a conclusion, new landscape units linked to large forest fires have been created, generating a series of integration hypotheses for each of the cases.

Els canvis socioeconòmics que s'han desenvolupat a Catalunya en les darreres dècades, han modelat un paisatge molt vulnerable davant de grans incendis forestal en el que s'hi han sumat nous factors de canvi climàtic. Davant aquesta problemàtica, les decisions polítiques s'han centrat en l'extinció dels incendis, invertint milers de recursos per evitar un fenomen inevitable. I és que l'extinció de petits incendis porta al desenvolupament de grans incendis, fet que es coneix com la paradoxa de l'extinció. Aquest treball proposa revertir la paradoxa, és a dir, implementar l'ús del foc com a eina de gestió en aquells espais on sigui viable per tal de reduir la seva vulnerabilitat. És a dir, planificar petits incendis per evitar grans incendis. A diferència del que gran part de la població pensa, el paper del foc dins els climes mediterranis, ha estat clau pel desenvolupament d'una ecologia lligada a uns règims de foc determinats. I és que el nostre paisatge ha cremat, crema i continuarà cremant i, per tant, tenim la responsabilitat d'integrar-lo de nou dins els nostres processos socials i ecològics amb l'objectiu d'acabar convivint amb ell. Tot i això, hem de tenir present que no sempre tenen un paper beneficiós i ser conscients que la dinàmica dels nostres ecosistemes ve determinada segons el règim d'incendis i la seva recurrència. Amb l'objectiu de proposar futures línies de projecte per la integració del foc en la planificació territorial, s'ha generat una metodologia per tal d'analitzar i diagnosticar l'àmbit d'estudi corresponent a la Zona Homogènia de Règim 67. Finalment i com a conclusió, s'han creat unes noves unitats de paisatge lligades als grans incendis forestals generant una sèrie d'hipòtesis d'integració en cadascuna de les casuístiques.

This study focuses on the use of a new technique, based on the use of X-rays to analyse the concentration of metals in soil, especially in contaminated soils, últiple s t with traditional methods, such as laboratory analysis, to últiple s effectiveness and accuracy. In this way, it is possible to determine whether the method is últi. The study was carried últip the company DACenviro, in an area contaminated by últiple elements, mainly metals, choosing últiple soil samples for analysis with the X-ray gun and laboratory analysis techniques. The identification of chemical elements in the soil using the X-ray gun is accurate and fast. It uses X-ray fluorescence for this purpose, thereby irradiating the soil with X-rays and measuring the fluorescent radiation emitted by the metals. The procedure followed was first to analyse the collected samples with the help of laboratory analysis. Then the X-ray gun was returned to the site and the analysis was performed at the locations where the first samples were collected. The performance of the X-ray gun was similar to that of the laboratory, with minimal deviations in the heavy metal concentration results. One of the main advantages of the X-ray gun is its rapidity in obtaining results, which considerably decreases the waiting time compared to laboratory methods. The data collected show a significant resemblance between the information obtained by the X-ray gun and the laboratory analysis. Soil analysis by X-ray gun was highly effective in finding heavy metals such as lead, mercury and cadmium in contaminated soils.

Aquest estudi se centra en la utilització d'una nova tècnica, basada en l'ús de raigs X per a analitzar la concentració de metalls en el sòl, especialment en sòls contaminats, comparant-la amb mètodes tradicionals, com és l'anàlisi de laboratori, per a avaluar la seva eficàcia i precisió. Aconseguint d'aquesta manera determinar si és vàlid el mètode. L'estudi es va realitzar a l'empresa DACenviro, en una àrea contaminada per diferents elements, principalment de metalls, triant múltiples mostres de terra per a la seva anàlisi amb la pistola de raigs X i amb tècniques d'anàlisis de laboratori. La identificació d'elements químics en el sòl, mitjançant l'ús de la pistola de raigs X, es realitza de manera precisa i ràpida. Aquesta fa servir la fluorescència de raigs X per a aquest propòsit, aconseguint d'aquesta manera irradia el sòl amb raigs X i mesurant la radiació fluorescent emesa pels metalls. El procediment que es va seguir va ser, en primer lloc, analitzar les mostres recollides amb l'ajuda de l'anàlisi de laboratori. Després es va tornar al lloc amb la pistola de raigs X i es va fer l'anàlisi als llocs on es van recollir les primeres mostres. El rendiment de la pistola de raigs X va ser similar al del laboratori, amb mínimes desviacions en els resultats de la concentració de metalls pesants. Un dels principals avantatges de la pistola de raigs X és la seva rapidesa en l'obtenció de resultats, la qual cosa disminueix considerablement el temps d'espera en comparació amb els mètodes de laboratori com l'anàlisi físic. Les dades recol·lectades demostren una semblança important entre la informació obtinguda mitjançant la pistola de raigs X i l'anàlisi de laboratori. L'anàlisi del sòl mitjançant pistola de raigs X va resultar altament efectiu a trobar metalls pesants com a plom, mercuri i cadmi en terres contaminades.

This project explored the feasibility of using Deep Reinforcement Learning (DRL) to manage drone traffic at a Vertiport dedicated to automated package delivery. A DRL agent, utilizing the Proximal Policy Optimization (PPO) algorithm, was trained to coordinate multiple drones concurrently, aiming to achieve safe and efficient operations within a simulated urban environment. A realistic simulation environment was developed by integrating the AirSim simulator with a custom server, 'DroneManagerServer', built using the FastAPI framework. This environment enabled the creation of complex scenarios and provided a platform for training and evaluating the DRL agent's performance. The agent's learning process was guided by a meticulously designed reward function that penalized collisions and inefficient actions while incentivizing safe inter-drone separation and efficient completion of delivery missions. While demonstrating the potential of DRL for Vertiport management, the project also revealed challenges associated with applying DRL to real-world control problems. Limitations in simulator performance, the complexity of hyperparameter tuning, and the intricacies of reward function design influenced the agent's overall performance and limited the scope of evaluation to a single challenging scenario. The project's key contributions include: successfully demonstrating DRL's capability to learn complex drone coordination strategies; identifying specific challenges in applying DRL to drone traffic management (UTM); and developing a flexible DRL framework that can serve as a foundation for future research. Future research directions include: enhancing the simulation environment to accommodate higher drone densities and more realistic scenarios; exploring advanced DRL techniques to improve performance and scalability; and investigating methods to enhance the agent's robustness and generalization capabilities. Furthermore, integrating U-space regulations and exploring hybrid approaches that combine DRL with other AI techniques are identified as promising avenues for advancing DRL-based UTM. By addressing these future research directions, this project aims to contribute to the development of robust and reliable autonomous systems for managing drone traffic, ultimately facilitating the safe and efficient integration of drones into urban airspace and unlocking the full potential of Urban Air Mobility.

Currently, about 56% of the world's population lives in the city (World Bank, 2023). Cities continue to grow and are increasingly remote from food production. The current agrifood model is based on mass production and requires large areas away from where these foods are consumed. In addition, this model is moving away from the food sovereignty of the population, which gives priority to local economies and distribution and trade under the foundations of environmental sustainability. One of the policies implemented that aims to establish a change in the way we feed ourselves in cities is the urban garden, has an important role in the current context of our society and sustainable cities, since it is not only a source of food proximity, but also contributes to social cohesion, benefits the health and well-being of people Moreover, this practice contributes to achieving several of the United Nations Sustainable Development Goals by 2030 (UN, 2016). In Barcelona many policies are being promoted towards a fair, healthy, and sustainable food, so in 2021 it has been named the world capital of sustainable food (CMAS 2021). The key to the proper functioning of urban gardens is the implementation of a management system that benefits the environment and helps social cohesion. To promote these values, in 2021 the Barcelona City Council promoted a project, which is managed by the Cooperation Tarpuna, which is the orchard of the Vall de Hebron Market, and is the first urban garden on roofs of these dimensions in Spain, managing the waste obtained at market stops in a decentralized manner and open to the participation of all citizens with a technical proposal of a natural substrate that will be the fertilizer for the different crops in the garden and giving most of the vegetables obtained from vulnerable families in the area. This work will study the current model of the garden from its inception, June 2021 until December 2023; quantifying the treated organic waste, the destination of the products obtained and the awareness-raising activities carried out and the number and type of participants

En l'actualitat, al voltant del 56% de la població mundial viu a la ciutat (Banc Mundial,2023). Les ciutats segueixen creixent i cada vegada estan més allunyades de la producció d'aliments. El model agroalimentari actual esta basat en la producció en massa i requereix de grans superfícies allunyades d'on es consumeixen aquests aliments. A més a més aquest model s'allunya cada cop més de la sobirania alimentaria de la població, aquella que dóna prioritat a economies locals i a la distribució i al comerç sota les bases de la sostenibilitat ambiental. Una de les polítiques implementades que pretén establir un canvi en la manera d'alimentar-nos a les ciutats és l'hort urbà, té un paper important en el context actual de la nostra societat i les ciutats sostenibles, ja que no només és una font d'aliments de proximitat, sinó que aporta la cohesió social, beneficia a la salut i el benestar de les persones A més, aquesta pràctica contribueix a aconseguir diversos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Organització de les Nacions Unides per a 2030 (ONU, 2016). A Barcelona s'estan impulsant moltes polítiques cap a una alimentació justa, sana i sostenible, per això l'any 2021 ha estat nomenada capital mundial de l'alimentació sostenible (CMAS 2021). La clau del bon funcionament dels horts urbans és la implementació d'un sistema de gestió que beneficia el medi ambient i ajuda a la cohesió social. Per fomentar aquests valors, al 2021 l'Ajuntament de Barcelona va impulsar un projecte, que es gestionat per la Cooperativa Tarpuna, que es l'hort del Mercat de Vall d'Hebron, i és el primer hort urbà en coberta d'aquestes dimensions a Espanya, gestionant els residus obtinguts a les parades del mercat de forma descentralitzada i obert a la participació de tota la ciutadania amb una proposta tècnica d'un substrat natural que serà l'adob per els diferents cultius de l'hort i donant la major part de les hortalisses obtingudes a les famílies vulnerables de la zona. En aquest treball s'estudiarà el model actual de l'hort des de la seva posada en marxa, el juny del 2021 fins al desembre del 2023; quantificant els residus orgànics tractats, el destí dels productes obtinguts i les activitats de sensibilització realitzades i el nombre i tipologia dels participants.

Molins de Rei has an urban structure delimited by the river course and torrents that run from the Serra de Collserola Natural Park to the Llobregat River. This river network is surrounded by paths, trails, margins, agricultural fields, and forested areas, shaping the agroforestry mosaic of the municipality and delimiting its constructive volume along the north-western slope. The network of paths, around 21 km, connecting the town of Molins de Rei with the Collserola Natural Park, remains in a state of considerable degradation. This situation means that many of the citizens do not use this green infrastructure for accessing to the nature, contributing to its abandonment and stimulating the illegal occupation of plots adjacent to the roads. The proposal aims to organize the entire set of passage elements through small interventions of low impact and multifunctional character, distributed throughout the peri-urban network; opening of new passageways, elimination of invasive vegetation present within the space to be treated, actions to preserve the existing trees, cleaning and removal of debris, construction waste and barracks, creation of new rest spaces, restoration of degraded spaces through bioengineering techniques, delimitation of new passage areas, implementation of a new signaling system and opening of viewpoints. These set of actions will open up a new citizen mobility and provide the villagers with a collection of ecosystem services linked to the virtue of the territory. The proposal includes the integrated management of all the green infrastructure with the aim of actively involving the citizens of Molins de Rei in the management, conservation and sociocultural exploitation of the various spaces grouped within the proposal.

Molins de Rei disposa d'una estructura urbanística delimitada per lleres de rieres i torrents que discorrent des del Parc natural de la Serra de Collserola fins el riu Llobregat. Aquesta xarxa fluvial està envoltada de camins, corriols, marges, camps agrícoles i massa forestal, configurant el mosaic agroforestal del municipi i delimitant el seu volum constructiu per la vessant nord-occidental. El conjunt de camins que formen una xarxa de 21 km i connecten el municipi de Molins de Rei amb el parc natural de la serra de Collserola romanen en un grau de degradació elevat. Aquesta situació comporta que molts dels vilatans/es del municipi no utilitzin aquesta infraestructura verda d'accés a la natura, afavorint el seu abandonament i estimulant l'ocupació il·legal de parcel·les adjacents als camins. La proposta pretén ordenar tot el conjunt d'elements de pas a través de petites intervencions de baix impacte i caràcter multifuncional repartides per tota la xarxa periurbana; obertura de nous camins de pas, eliminació de la vegetació invasora present dins els diversos espais a tractar, actuacions per a preservar l'arbrat existent, neteja i retirada de runa, residus d'obra i barraques, creació de nous espais de descans, restauració d'espais degradats mitjançant tècniques de bioenginyeria, delimitació de noves àrees de pas, implementació d'un nou sistema de senyalització i obertura de miradors. Aquest conjunt d'actuacions permetran obrir una nova mobilitat ciutadana i proveir als vilatans/es d'un recull de serveis ecosistèmics lligats a la virtut del territori. La proposta inclou la gestió integrada de tota la infraestructura verda amb l'objectiu d'implicar activament la ciutadania de Molins de Rei en la gestió, conservació i explotació sociocultural dels diversos espais agrupats dins la proposta.

El treball justifica la necessitat de donar el valor i el protagonisme que mereix la biodiversitat en el disseny dels futurs hàbitats urbans, desconstruint el disseny antropocèntric que ha predominat fins ara i la visió binària natura-ciutat. Es reclama la construcció de ciutats sostenibles enfront del canvi climàtic, amb la creació de nous hàbitats, i la transformació dels existents, per tal de recuperar l'espai públic no només pels habitants, sinó també per la biodiversitat. El treball s'ha centrat en la fauna, responsable del correcte funcionament dels ecosistemes i dels serveis ecosistèmics. El treball s'organitza en tres parts. Primer de tot, s'ha fet un recull bibliogràfic d'articles científics especialitzats sobre el tema ja que, per aconseguir dissenyar els futurs hàbitats urbans de la ciutat es considera necessari, primer de tot, crear una base sòlida de coneixements, cercant i trobant noves teories emergents de gran rellevància. Mentre es duia a terme el recull bibliogràfic, s'ha observat que la totalitat d'aquests articles eren teòrics i no oferien metodologies que permetessin transportar tot el coneixement teòric a la pràctica. Per aquest motiu el treball es centrarà en el disseny d'una nova metodologia d'anàlisi i diagnosi, basada en un nou agent urbà que cada cop agafarà més importància en el context del canvi climàtic: la fauna i biodiversitat, i la creació d'espais verds funcionals. Així doncs, sent realistes amb l'extensió del treball, i amb l'objectiu d'optimitzar-lo, s'ha escollit una espècie diana partir de la qual s'ha elaborat una metodologia que permeti analitzar i diagnosticar els seus requisits, amb l'objectiu de crear una base de dades útils per poder ser implementades en el disseny de la ciutat. Aquests recullen tota la informació relacionada tant amb els seus requisits en l'entorn natural quant a nidificació, refugi, alimentació i dispersió com amb les oportunitats i factors limitants que condicionen la seva presència actual en l'hàbitat urbà. Finalment, amb l'objectiu de deixar obertes noves línies d'investigació que, malauradament, no s'han pogut arribar a investigar degut a la manca de temps i extensió del treball ‘ i que es considera que tampoc és competència d'aquest treball final de recerca ‘, s'han elaborat un seguit de directrius i estratègies amb l'objectiu d'establir unes bases sòlides pel disseny dels futurs espais públics. Aquestes es troben dins del marc i idees de les noves teories emergents sobre la cohabitació i el model de ciutat multiespecífic. Es contextualitza i materialitza la informació recollida durant la fase d'anàlisi i diagnosi en diferents criteris i elements de projecte a escala urbana de Barcelona, complementaris als futurs corredors i eixos verds de la ciutat i del Pla Natura Barcelona 2021-2030.

El trabajo justifica la necesidad de dar el valor y el protagonismo que merece la biodiversidad en el diseño de los futuros hábitats urbanos, deconstruyendo el diseño antropocéntrico que ha predominado hasta ahora y la visión binaria naturaleza - ciudad. Se reclama la construcción de ciudades sostenibles frente al cambio climático, con la creación de nuevos hábitats, y la transformación de los existentes, para así recuperar el espacio público no sólo para los habitantes, sino también para la biodiversidad. El trabajo se ha centrado en la fauna, responsable del correcto funcionamiento de los ecosistemas y de los servicios ecosistémicos. El trabajo se organiza en tres partes. En primer lugar, se ha hecho una recopilación bibliográfica de artículos científicos especializados sobre el tema ya que, para conseguir diseñar los futuros hábitats urbanos de la ciudad se considera necesario, ante todo, crear una base sólida de conocimiento, buscando y encontrando nuevas teorías emergentes de gran relevancia. Mientras se llevaba a cabo la recopilación bibliográfica, se ha observado que la totalidad de estos artículos eran teóricos y no ofrecían metodologías que permitieran transportar todo el conocimiento teórico a la práctica. Por este motivo el trabajo se centrará en el diseño de una nueva metodología de análisis y diagnosis, basada en un nuevo agente urbano que cada vez cobrará mayor importancia en el contexto del cambio climático: la fauna y biodiversidad, y la creación de espacios verdes funcionales. Así pues, siendo realistas con la extensión del trabajo, y con el objetivo de optimizarlo, se ha escogido una especie diana a partir de la cual se ha elaborado una metodología que permita analizar y diagnosticar sus requisitos, con el objetivo de crear una base de datos útiles para poder implementarse en el diseño de la ciudad. Éstos recogen toda la información relacionada tanto con sus requisitos en el entorno natural en cuanto a nidificación, refugio, alimentación y dispersión como con las oportunidades y factores limitantes que condicionan su presencia actual en el hábitat urbano. Finalmente, con el objetivo de dejar abiertas nuevas líneas de investigación que, desgraciadamente, no se han podido llegar a investigar debido a la falta de tiempo y extensión del trabajo -y que se considera que tampoco es competencia de este trabajo final de investigación-, se han elaborado un conjunto de directrices y estrategias con el objetivo de establecer unas bases sólidas para el diseño de los futuros espacios públicos. Éstas se encuentran dentro del marco e ideas de las nuevas teorías emergentes sobre la cohabitación y el modelo de ciudad multiespecífico. Se contextualiza y materializa la información recogida durante la fase de análisis y posterior diagnóstico en diferentes criterios y elementos de proyecto a escala urbana de Barcelona, tanto a gran escala como a escala de detalle, complementarios a los futuros corredores y ejes verdes de la ciudad y del Pla Natura Barcelona 2021-2030.

Growing vegetables for self-consumption in urban spaces is gaining notoriety in the last years. Small-scale soilless cultivation systems are a growing option with rising interest among citizens, but being in use by a public who is not expert in this type of systems can cause important negative externalities, especially with regard to management of leachates (i.e. drainages). In this work, the contextual framework of irrigation management in professional soilless farms is described, and the particularities of the small-scale urban case. Assuming that drainage discharges outside the system (i.e. rejection) are inevitable in reality, and that the Nutrient Uptake Concentration (i.e. CA) done by a crop can be considered constant under certain conditions, a type of management system that rejects a small fraction of volume at each irrigation is evaluated, and equations that minimize both the volume and the loss of fertilizers dissolved in it are derived. By programming the calculations in an irrigation manager, the rejected volume response can be automated based on the absorbed volume, which would keep the largest possible amount of irrigation liquid (i.e. Nutrient Solution, SN) within the system. Additionally, the protocol is explained to choose at which values the parameters that determine the degree of efficiency in the use of water and fertilizers in the growing system should be set. The organization and design of an irrigation manager that operates using the aforementioned calculations is proposed, and the preliminary source codes of the devices that make up the prototype are attached: 1) a Raspberry Pi® computer as a decision-taking center (code in Python), and 2) multiple Raspberry Pi® Pico microcontrollers (codes in MicroPython) as subordinate control units.

El cultiu d'hortalisses per a auto-consum en espais urbans està adquirint molta notorietat en els darrers anys. Els sistemes de cultiu fora-sòl de petita escala són una opció de maneig que cada cop desperta més interès en la ciutadania, però l'ús d'un públic no expert en aquest tipus de sistemes pot provocar importants externalitats negatives, sobretot en allò referent a la gestió dels lixiviats (i.e. drenatges). En aquest treball, es descriu el marc contextual de la gestió del reg en explotacions fora-sòl professionals, i les particularitats del cas urbà de petita escala. Assumint que les descàrregues de drenatge fora del sistema (i.e. rebuig) són inevitables en la realitat, i que la Concentració d'Absorció de nutrients (CA) per part d'un cultiu es pot considerar constant sota certes condicions, s'avalua un tipus de sistema de maneig que rebutja una petita fracció de volum a cada reg, i es deriven les equacions que minimitzen tant el volum com la pèrdua de fertilitzants que hi ha dissòlts. Programant els càlculs en un gestor de reg, es pot automatitzar la resposta de volum rebutjat en funció del volum absorbit, que mantindria dins el sistema la major quantitat possible de líquid de reg (i.e. Solució Nutritiva, SN). Addicionalment, s'explica el protocol per a l'elecció dels valors als que fixar els paràmetres que determinen el grau d'eficiència en l'ús d'aigua i fertilitzants en el sistema de cultiu. Es proposa l'organització i disseny d'un gestor de reg que opera fent ús dels càlculs anteriorment esmentats, i s'annexen els codis font preliminars dels dispositius que componen el prototip: 1) un ordinador Raspberry Pi® com a central de presa de decisions (codi en Python), i 2) múltiples microcontroladors Raspberry Pi® Pico (codis en MicroPython) com a unitats de control subordinades.

El treball fa un recull d'informació detallada referent als beneficis, funcionalitats, marcs de plantació, selecció d'espècies i gestió de l'arbrat urbà. S'ha recopilat informació de diferents fonts i s'ha fet una documentació pròpia que posteriorment s'utilitzarà per realitzar una proposta de millora. La proposta consisteix en la millora de la vegetació de una part del carrer Cecili Metel i la plaça del Pou del Tiradors al municipi de Pollença, Mallorca. Actualment en aquesta zona i trobem una alineació de moreres i arbres de júpiter (Lagerstroemia indica) amb diverses problemàtiques. L'objectiu principal de la proposta és solucionar les problemàtiques existents actualment a l'alineació i millorar la vegetació amb especies resilients al canvi climàtic, amb baixes necessitats hídriques, fent aquest espai més sostenible. Per fer-ho es proposa l'eliminació de tota la vegetació que forma part de l'alineació així com la gespa dels parterres de la plaça. L'alineació serà reconstruïda amb escocells continus de 10 metres de llargària on hi plantarem xicarandes. Els parterres de la plaça i l'espai lliure dels escocells seran plantats de arbustives. També s'augmentarà la superfície de l'espai verd de la plaça amb la construcció de un nou parterre on s'hi plantaran 3 falses acàcies (Robinia pseudoacacia).

Este trabajo recopila información detallada sobre los beneficios, funcionalidades, marcos de plantación, selección de especies y gestión del arbolado en entornos urbanos. Se ha recopilado información de diversas fuentes y se ha elaborado una documentación propia que se utilizará posteriormente para realizar la propuesta. La propuesta en cuestión se centra en mejorar la vegetación de una sección específica de la calle Cecili Metel y la plaza del Pou del Tiradors, ubicadas en el municipio de Pollença, Mallorca. Actualmente, esta área cuenta con una alineación de moreras y arboles de júpiter (Lagerstroemia indica) que presentan varias problemáticas. El objetivo principal de esta propuesta es abordar las problemáticas existentes en la alineación y mejorar la vegetación mediante la utilización de especies resilientes al cambio climático. Se priorizarán aquellas especies que requieran bajas cantidades de agua, con el fin de crear un espacio más sostenible. Para lograr esto, se plantea la eliminación completa de la vegetación existente que compone la alineación, así como el césped de los parterres de la plaza. La alineación se reconstruirá utilizando alveolos continuos de 10 metros de longitud, en los cuales se plantarán jacarandas. En cuanto a los parterres de la plaza y los espacios libres entre los alveolos, se plantarán arbustivas. Y se agrandara el espacio verde en la plaza con la construcción de un nuevo parterre donde se plantaran 3 falsas acacias (Robinia psedoacacia).