APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Within the chemical industry, in the sector dedicated to water treatment, good measuring and dosing equipment is needed to be able to maintain some parameters or chemical compounds that are diluted in these waters, within the regulations that each of them has. depending on the application they are going to have. Some of these chemical compounds or parameters can be: chlorine, bromine, dissolved oxygen, pH, turbidity, redox potential, ammonium, nitrate... and precisely in the detection of these last two in water (ammonium and nitrate) is what this project is about. Since an excess of ammonium and nitrate levels can cause harmful effects to human health or the environment, thanks to the company DOSIM SLU, it was decided to start this project to implement ammonium detection and measurement probes in the company and nitrates in water so that, apart from offering customers probes for the measurement of pH, chlorine, bromine, dissolved oxygen and other parameters as they already do, they can also be offered a product dedicated to the detection and measurement of ammonia and nitrates. For this reason, an information search task has been carried out on these ions, to learn more about them and to know the different methods that are used today for their detection within the water treatment sector. Once this information is known, the idea of manufacturing that product in the company itself has been ruled out and the option of implementing the desired product through a supplier that would supply said product to the company has been chosen. In this way, a market study has been carried out to try to achieve the objective of implementing this product in the company and enter the market as a possible competition with respect to other companies in the sector.

The project aims to design a pilot mead, understand the entire production process from the beginning with its raw materials to sale of the final product, considering each change throughout the elaboration, and the required material. Mead is a fermented drink that, based on its two most basic elements, which are water and honey, we can get a lot of variations, very defined by its taste, giving maximum freedom to its creator. The possibility of innovating in such an old product must be linked to a profound knowledge of each part of the process that must be carried out. From the beginning, where even the proportions themselves greatly affect the taste, as in the end, the fermentation with a specific yeast, changing the chemistry of the product, happening to have a wort changed to an alcoholic beverage. In the document there is an explanation of the raw materials and the process that changes them, using in the latter, basic operations to be carried out. The economic evaluation of a production plant of 400 litres per consignment will be made.

In this project, the preliminary design of a CIP (Clean in Place) cleaning system for a pharmaceutical plant has been carried out. To this end, the state of the art of pharmaceutical CIP systems has been established, how they work, the elements that make them up and the different configurations that can be used depending on the requirements of each plant, as well as different considerations to achieve the quality degree required by equipment in contact with pharmaceutical product. In the practical case, the equipment has been dimensioned for a pharmaceutical plant that produces injectable vitamin C ampoules, studying the client's requirements, the characteristics of the plant and carrying out the calculation and dimensioning of its components, contacting various suppliers and choosing the most suitable option for this case. Subsequently, the economic assessment was carried out using the prices provided by different suppliers, both for materials and for labour, logistics and start-up.

Water is one of the most important substances on Earth. All living beings need water for their survival. For this reason, its disinfection is necessary because the absence of purified water would cause high repercussions throughout our planet's systems. Here, the importance of chlorine dioxide is discussed as an uncommon but beneficial disinfectant for water purification. In collaboration with the company ITC Dosing Pumps, throughout this thesis, the reaction by obtaining chlorine dioxide is studied and well analysed. Extensive research, that exhausts all other explanations, is carried out where different reactions for the production of chlorine dioxide are investigated. After proper research and documentation, conclusions are drawn regarding the most suitable reaction and which quantitative method will be used to determine the amount of chlorine dioxide collected. In the laboratory, the DPD or N, N-diethyl-p-phenylenediamine quantitative method is used in order to study and analysed the reaction. Different tests are completed by varying the reagent concentrations and the obtained results are used to study the kinetics, which leads to a conclusion that describes a possible prototype.

This work is about de simulation of the propylene glycol obtaining process from the propylene oxide through the simulation programme Aspen Hysys. On the one hand, there is a uniquely theoretical part to know the compound defined as propylene glycol, their uses and their different current obtaining ways by industrial level. On the other hand, the work is composed of a practical part typical from the performed simulation made by an extensive bibliographic research of the process and their characteristics: reaction kinetics, separation equilibriums, etc. In every moment it is tried to define and to reason all the simulated parts in order to understand the reason why there are some decisions taken and the carried out operations. Finally, an economical evaluation of the process is represented in order to consider if and hypothetical investment in a plant such as the simulated one will be viable or not in the industrial world. Similarly, a study of the environmental impact and the cost of the project are included as well.

En el presente estudio se ha realizado la simulación computacional de diversos diseños de mezcladores microfluídicos (micromixers) pasivos con el objetivo de comparar su efectividad frente a un diseño básico de tipo “T”. Se ha utilizado el software COMSOL Multiphysics® para evaluar los diseños en un rango de velocidades y coeficientes de difusión definidos, manteniendo en la medida de lo posible las dimensiones del canal. Se han escogido los parámetros de la malla de cálculo que confirmen la independencia de los resultados obtenidos para asegurar la veracidad del análisis posterior. En total se han simulado 15 diseños diferentes. Se ha observado que la simpleza del diseño del micromixer de tipo “T” lo hace muy dependiente del mecanismo de difusión, por lo cual su rendimiento disminuye con coeficientes de difusión bajos y a velocidades altas. En general, los diseños que se enfocan en el aumento de la superficie de contacto presentan máximo rendimiento a velocidades bajas, dando más peso al proceso difusivo. Por otro lado, los diseños con modificaciones que obstruyan o modifiquen la dirección del canal presentan máximo rendimiento a velocidades altas; estos diseños favorecen la formación de flujos de advección caótica mejorando la mezcla por advección. Finalmente, se establecen unas pautas para la elección de diseño de micromixers dependiendo de las condiciones de operación, de manera que puedan seguirse como recomendaciones en la creación de futuros diseños.

Avui en dia les empreses cerquen aplicar processos que permetin disminuir al màxim el consum de recursos, tant per motius econòmics com per raons mediambientals. Un altre aspecteque es preténreduir és el temps destinat a realitzar aquestes tasques. L'espectroscòpia NIR és un exemple de tecnologia aplicada a l'anàlisi de mostres que no genera residus i a méspermet obtenir un espectre i extreure'n resultats en menys d'un minut.L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat construir un model quantitatiu que permeti determinar l'acidesa d'una mostra de resina de recobriment en pols a partir del seu espectre NIR. Per poder-lo obtenir,ha calgut analitzar prèviament un elevat nombre de mostres iavaluarels resultats amb paràmetres estadístics obtinguts mitjançant un software especialitzat (OPUS Quant). La part experimental d'aquest TFG es va desenvolupar al laboratori de qualitat i producció de la planta de l'empresa DSM situada a Santa Margarida i els Monjos, a l'Alt Penedès, de forma vinculada a un conveni de pràctiques. Cada 1,5-2 mesos s'ha realitzat una nova versió del model inicial amb les mostresacumuladesque s'havien analitzat fins aquell moment, amb l'objectiu de millorar el model anterior amb noves dades i obtenir millors paràmetres estadístics, intentant descartar el menor nombre d'espectres amb valors atípics possibles.Finalment s'ha obtingut un model que té en compte fins a 2.204 espectres de més de 1.000 mostres diferents, amb una desviació típica acceptable (0,623) per a l'aplicació per a la que es té en compte i havent descartatun 6,13% de les mostres analitzades.

La técnica de electrohilado permite formar matrices de fibras en escala micrométrica y nanométrica a partir de disoluciones de polímeros. Se pueden emplear materiales biodegradables como no biodegradables, pero en general las fibras creadas con el fin de liberación de fármacos son hechas a partir de polímeros biodegradables y se denominan Scaffolds. Así pues, la función principal de los Scaffolds es usarlos como soporte para el crecimiento de células y para la liberación de fármacos. En el proyecto se trabaja con once fibras, siete de las cuales son ácido poliláctico 100%, ácido poliláctico con nanocristales de quitina 2,5%, ácido poliláctico con nanocristales de quitina 5%, ácido poliláctico con modificaciones de quitina de ácido Benciltioglicolico 2,5%, de ácido Benciltioglicolico 5%, de Acetilcisteína 2,5% y de Acetilcisteína 5%. Las otras cuatro están cargadas con un fármaco conocido como curcumina, que es un compuesto con actividad antintumoral entre otras, y son el ácido poliláctico+curcumina 1%, ácido poliláctico con las modificaciones de quitina al 5%+curcumina 1% y ácido poliláctico con nanocristales de quitina 5%+Curcumina 1%. El proyecto se divide en tres partes: La primera sería la caracterización de cada una de las fibras con diferentes técnicas, las cuales son Microcopia Electrónica de Barrido (SEM), Espectrometría IR, Ángulos de Contacto con diferentes solventes, Rayos XDR, Resonancia RMN y Calorimetría DSC, con el fin de estudiar sus propiedades. En la segunda parte del trabajo se realizan cultivos celulares para cada fibra, con métodos de cultivo, tipos de cultivo y líneas celulares tumorales distintas (MCDK, COS-1, VERO), para averiguar la viabilidad relativa de las células según la matriz de fibra utilizada y estudiar la actividad biológica de las fibras con curcumina a través de la inhibición del crecimiento celular. En la tercera y última parte del proyecto se procede a liberar experimentalmente la curcumina encapsulada en las fibras, con dos medios de liberación distintos (PBS 90%-Etanol 10%, PBS30%- Etanol 70%), en un cierto tiempo, así se puede cuantificar la cantidad liberada de curcumina en cada fibra y en cada medio. Para analizar los resultados se usa la técnica de Espectrometría UV-Vis.

Las poliesteramidas (PEA) basadas en aminoácidos son nuevos biomateriales absorbibles con importantes aplicaciones biomédicas debido a que sus productos de degradación no son tóxicos. Este proyecto tiene como objetivo estudiar matrices de fibras de poliesteramidas basadas en el aminoácido leucina (PEA 8L6). Específicamente, las fibras serán obtenidas por la técnica del electrohilado o electrospinning, para ello se requiere la optimización de los parámetros de la disolución (concentración de polímero y selección del disolvente) y de los parámetros operacionales del electrohilado (voltaje, flujo y distancia aguja-colector). En las condiciones óptimas las fibras serán producidas cargadas con factores de crecimiento celular. Este diseño, permitirá obtener una matriz de fibras bioabsorbibles capaces de estimular el crecimiento celular con la finalidad de reducir el tiempo de regeneración y reparación de tejidos (p.e., acelerar el cierre de heridas). Durante este estudio, las matrices de fibras serán caracterizadas con técnicas de microscopía electrónica de barrido (SEM), espectroscópicas (FTIR, UV-Vis, XPS, EDX), propiedades térmicas (DSC, TGA), y la activida

La impressió 3D, com a concepte, ha pres molta rellevància en les últimes dos dècades. Com a tecnologia, s'ha introduït i implementat de manera exponencial i amb molta força. Certament, la impressió 3D es una de les noves tecnologies associades al segle XXI que cada vegada te més presencia, no només en el àmbit de la investigació, sinó també més implementada en el sector industrial, mèdic i inclús a nivell d'usuari particular. Aquest èxit es, en part, gracies als avenços i l'esforç que des d'algunes iniciatives i empreses han invertit en desenvolupar, millorar i optimitzar tots els aspectes tècnics que conformen aquests sistemes, tornant aquesta tecnologia cada dia més atractiva i competitiva, com a alternativa a d'altres mètodes de producció clàssics. Paral·lelament, l'estudi i millora del comportament i l'efecte sobre fluxos dels sistemes micro fluídics ha permès descobrir, a partir d'una idea, un mètode amb molt de potencial per a implementar-se en el sector de la investigació i la industria, que atorga un enorme ventall de possibilitats de millora en molts aspectes i mètodes industrials, i que pot acabar repercutint molt significativament en la millora i optimització d'un gran nombre de processos. Concretament, aquest projecte proposa la unió simbiòtica entre aquestes dues idees i tecnologies, plantejant la possibilitat de servir-se del potencial de la impressió 3D pel que fa a la rapidesa i competitivitat de cost, per tal de produir sistemes micro fluídics lab-on-chip funcionals i eficaços. L'objectiu; plantejar, dissenyar, executar, produir i finalment testejar els xips en microflux, produïts per una impressora 3D, utilitzant diferents materials polimèrics, per tal de demostrar el potencial real d'aquesta tecnologia de producció de prototips tècnics d'alta precisió en el detall. Inicialment, s'adequa la impressora a disposició aplicant-hi les modificacions necessàries per tal d'assolir la màxima precisió possible. Seguidament, es porta a terme la determinació dels paràmetres òptims d'impressió d'un seguit de materials polimèrics escollits per diversos criteris de cost, propietats físiques i resistència química i física. Es continua proposant uns dissenys concrets de flux, utilitzant el software de disseny industrial 3D, SolidWorks (llicència cedida pel departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria del campus del Besòs de la UPC), per tal de poder imprimir diferents dissenys amb diferents formes i característiques,i comprovant si la impressió es veu afectada per les dimensions i característiques dimensionals de cada disseny i per a cada material. Finalment, i posterior tractament post-impressió dels prototips, es procedeix a la experimentació al laboratori, per tal de demostrar la funcionalitat dels mateixos en condicions de flux real en règim laminar. Els resultats finals demostren la possibilitat de produir en impressió 3D sistemes lab-on-chip funcionals, utilitzant tecnopolímers amb característiques químiques i físiques que atorguen resistència a l'atac químic, per a un gran nombre de dissenys diferents. Concloent, el mètode i procediment seguits durant la realització d'aquest projecte, i els resultats experimentals finals obtinguts, corroboren la idea plantejada i la hipòtesis formulada inicialment, i donen la possibilitat de considerar seriosament el futur de la impressió 3D com a una alternativa de producció de prototips tècnics que requereixin d'alta precisió i detall.

En este proyecto se ha estudiado el encapsulamiento de bacteriófagos específicos del Staphylococcus aureus en scaffolds constituidos por microfibras coaxiales de dos polímeros biodegradables de diferentes hidrofobicidades: el polietilenglicol (PEG, hidrofílico) y el ácido poliláctico (PLA, hidrofóbico). Las fibras coaxiales se han obtenido mediante la técnica de electrospinning coaxial, la cual permite estructurar las fibras con un núcleo (core) y una cubierta (shell). El núcleo estará constituido por el polímero hidrofílico (PEG), donde se incorporarán los bacteriófagos, y la cubierta por el polímero hidrofóbico, PLA, o una mezcla de ambos polímeros, PLA+PEG. En primer lugar, se ha optimizado el núcleo y la cubierta de las fibras coaxiales por la técnica convencional. En segundo lugar, se ha optimizado las fibras coaxiales utilizando como punto de partida las condiciones del electrohilado uniaxial por electrospinning coaxial. Y, en tercer lugar, se ha preparado las fibras coaxiales como medio de encapsulamiento de los bacteriófagos. La optimización de las fibras coaxiales, con y sin fagos incorporados, se ha realizado mediante microscopia óptica (OM) y el análisis de la morfología y de los diámetros por microscopia electrónica de barrido (SEM). También, se ha estudiado la estabilidad de las matrices, con y sin fagos, después de sumergirlas en agua y eliminar el PEG (polímero de sacrificio) de las fibras. Los cambios morfológicos y del diámetro de las fibras se han observado y obtenido mediante SEM y el análisis cualitativo de la perdida de PEG mediante FTIR. Finalmente, se ha evaluado la liberación de los fagos, desde las matrices, a diferentes horas y la inhibición que provocan en el crecimiento bacteriano al ponerlas en contacto con un caldo de cultivo.

Al projecte s'ha realitzat un estudi de la preparació de sistemes de tres i cinc capes d'un biopolímer com és l'àcid polilàctic (PLA) i un polímer conductor, el Poly(3,4-ethylenedioxythiophene) (PEDOT) intercalats, per a la formació d' apòsits amb i sense fàrmac (curcumina) i la seva caracterització. Les tècniques utilitzades han estat l'electrofilat o electrospinning per a la formació de nanofibres de PLA i l'electropolimerització per a la formació d'un film electroconductor de PEDOT. Un cop creats els sistemes sense fàrmac, i per a la seva caracterització, es van utilitzar varis processos que van consistir en: · Determinació de la pèrdua d'electroactivitat dels sistemes mitjançant la tècnica de ciclovoltamperometria. · Determinació del gruix total d'ambdós sistemes per perfilometria. · Determinació de la composició química dels sistemes mitjançant l' espectrofotometria per infrarojos (FTIR) · Determinació de l'estructura dels sistemes mitjançant el microscopi electrònic d'escombrat (SEM). La caracterització dels sistemes amb fàrmac incorporat va ser principalment la determinació qualitativa de l'alliberació del fàrmac per difusió, en PBS i PBS-EtOH (10%), per electroestimulació per CV (en PBS i PBS-EtOH(10%)) i CA en PBS. Finalment es va determinar que el sistema multicapa es forma però sense mantenir l'estructura del PLA de microfibres. Aquests sistemes per altra banda són més resistents front a l'electroestimulació quan la capa exterior és de PLA ja que fa d'aïllant i protegeix el polímer conductor.

Actualmente, la resistencia de las bacterias a los antibióticos ha provocado que las autoridades sanitarias traten de hallar una solución que dé respuesta a una de las amenazas más preocupantes para la salud pública mundial. Por este motivo, recientemente se le está prestando mayor interés al trabajo desarrollado por el microbiólogo Félix Hubert d'Herelle, quien descubrió a los bacteriófagos, también conocidos como fagos. Los fagos son virus que infectan exclusivamente a las bacterias y parasitan su maquinaria enzimática. Una posible vía de aplicación biomédica de estas entidades seria mediante matrices poliméricas biodegradables, que se caracterizan por su compatibilidad con los tejidos biológicos y porque su degradación ocurre transcurrido un tiempo desde su implantación en ellos. En este proyecto se ha estudiado la obtención mediante electrohilado de fibras coaxiales compuestas de un núcleo de polietilenglicol (PEG) incorporando a los bacteriófagos, envuelto en una cubierta de microfibras de ácido poliláctico (PLA) con la incorporación de la enzima Lipasa, para la posterior degradación de ésta, que permitirá la liberación de los fagos en el medio a tratar. Se han estudiado y optimizado todos los parámetros operacionales tanto para el electrohilado uniaxial (PEG, PLA), como para las distintas matrices de fibras coaxiales obtenidas. Posteriormente, todas las matrices fueron caracterizadas morfológicamente por microscopía electrónica de barrido (SEM). Para el polímero de la cubierta, el ácido poliláctico, se ha hecho un estudio de la degradación añadiéndole la Lipasa durante 7 días comparándolo con dos disolventes diferentes, HFIP y Cloroformo, obteniendo un mayor grado de degradación en el caso del primer disolvente. En el caso de las matrices coaxiales, también se observó mediante SEM las modificaciones estructurales de las fibras después de su inmersión en agua para analizar su morfología y las distribuciones que mostraban sus diámetros. Se ha estudiado también el porcentaje de PEG removido después de incubar las matrices en agua calculando la pérdida de masa. Además, todas las fibras obtenidas han sido evaluadas cualitativamente mediante FTIR para el análisis de su composición química. Finalmente, se ha estudiado la incorporación de los bacteriófagos en microfibras de PEG envueltos en PLA añadiéndoles Lipasa. Los resultados obtenidos, demuestran que no es posible degradar la cubierta utilizando en la mezcla de disolventes Cloroformo/Acetona la última, ya que ésta hace que la Lipasa reduzca notablemente su actividad enzimática. En cuanto al núcleo, se ha demostrado que se pueden incorporar los fagos al PEG obteniendo una red de microfibras coaxiales compacta. Además el estudio de la liberación de los fagos a las 8 horas induce a pensar que éstos mantienen su actividad antibacteriana, pero faltaría confirmar los resultados realizando un estudio más prolongado del cultivo bacteriano.

L'estudi d'aquest projecte s'ha centrat en la producció de matrius de microfibres de dos biopolímers concrets (PLA i PBT) per tal d'estudiar la seva degradació durant un temps determinat en diversos casos amb diferents condicions de medi mesurant el grau d'aquesta degradació a partir de diferencials de pes abans i després del temps d'exposició a un enzim. Per tal d'aconseguir aquestes matrius, s'ha portat a terme un estudi sobre les propietats d'aquests materials i el seu comportament al ser tractats mitjançant un procés d'electrofilat amb l'objectiu d'establir les condicions ideals per a realitzar l'experiment. El medi de degradació al qual s'han sotmès les mostres es tracta d'una solució PBS, preparada amb una composició per tal de simular les condicions del cos humà. La novetat que incorpora aquest estudi és l'addició de l'enzim lipasa per tal d'observar quin efecte pot tenir aquest sobre la degradació i en quin grau l'accentua. L'addició esmentada d'aquest enzim s'ha portat a terme de dues maneres: dissolta al medi constituït per la solució i, per altra banda, incorporada directament a les fibres de les matrius fabricades, per tal de veure en quin cas actua millor.

Les cèl·lules fotovoltaiques d'última generació, també anomenades cèl·lules de capa fina, han emergit amb força com una prometedora tecnologia de baix cost gràcies als seus fàcils mètodes de producció i al fet que es poden fabricar amb materials barats de fàcil obtenció. Concretament les plaques solars basades en perovskita d'halurs organoplúmbics han assolit eficiències de conversió d'energia competitives molt ràpidament en els seus primers anys de desenvolupament. Tot i així, la fabricació d'aquests tipus de dispositius també comporta un cert debat mediambiental a causa de la utilització de plom que, encara que sigui en quantitats molt petites, suposa un perill per la salut i els processos per obtenir-lo provoquen efectes negatius pel medi ambient. En aquest projecte es fa un estudi detallat d'aquest nou tipus de cel·les solars i es dissenya un procediment per fabricar un prototip reutilitzant el plom d'una bateria de cotxe esgotada, utilitzant mètodes de fabricació simples sense necessitat d'equips especialitzats i fent servir substàncies fàcils d'aconseguir i barates.

L'estudi de les reaccions d'esterificació catalitzades per lipases ha despertat molt d'interès darrerament degut a la importància creixent dels èsters en el camp de l'industria biotecnològica i química. Els reactors batch són els mes utilitzats actualment tot i que presenten una sèrie d'inconvenients com la necessitat de treballar a elevades concentracions de reactius, la baixa reproductibilitat i productivitat. Els reactors continus representen una alternativa interessant degut als menors costos d'operació, menor consum de solvents i major productivitat. És per això que recentment aquestes reaccions s'han realitzat utilitzant reactors continus. Aquest projecte es centra en l'ús d'una nova tecnologia per a intensificar les reaccions d'esterificació, en medi bifàsic, catalitzades per lipases. Es proposa la Cromatografia de Partició Centrifuga (CPC), convencionalment utilitzada com a mètode de separació, com a reactor continu de dues fases líquides. En concret s'ha estudiat la reacció d'esterificació de l'àcid oleic amb n-butanol, catalitzada per Rhizomucor miehei en un sistema bifàsic (aquos-orgànic). Es comparen els resultats obtinguts amb el procés batch i CPR. La comprensió del comportament de la reacció en aquests reactors (CPR) permetrà millorar el procés i la producció; resulta essencial estudiar la influència del cabal i la velocitat de rotació en la eficiència del reactor.

En aquest estudi s'ha generat, mitjançant la tècnica del electrospinning, matrius de microfibres de polibutilè succinat carregades amb diferent concentracions de Pentoxifilina, fàrmac conegut com a estimulador del sistema nerviós. Aquestes matrius han estat obtingudes en les mateixes condicions operacionals, optimitzades en estudis anteriors, per facilitar-ne la comparació en el seu posterior anàlisi. S'ha procedit a caracteritzar cada una d'aquestes matrius, així com la influència de carregar una major o menor concentració de fàrmac. Mitjançant la microscòpia electrònica d'escombratge s'ha analitzat la morfología de les microfibres que conformen les matrius, i s'ha observat que gran part del fàrmac cristal·litzava en la superfície d'aquestes fibres desprès d'haver esta filades. Aquests cristalls han provocat un fort caràcter hidrofílic en la superfície de les matrius, impossibilitant el càlcul dels angles de contacte. També s'ha realitzat una estadística del diàmetre mig d'aquestes fibres, observant matrius més homogènies al carregar poca quantitat de fàrmac. S'han analitzat les mostres qualitativament mitjançant la tècnica del FTIR i quantitativament mitjançant la espectroscòpia UV-Visible. Aquesta segona, ha permès quantificar la Pentoxifilina retinguda i alliberada per la matriu en dos mitjans diferents.

Aquest projecte tracta de la obtenció de nanotubs de polímer conductor preparats a partir de nanofibres obtingudes mitjançant electrospinning, pel que es dividirà en dues parts. En aquesta part s'han preparat nanofibres de polibutileno succinato. Per a la seva obtenció es va optimitzar un dels paràmetres de treball del electrospinning a partir dels ja existents per obtenir microfibres: la concentració de polímer en solució. Els diàmetres de les fibres han sigut caracteritzats mitjançant microscòpia de forces atòmiques i d'escombratge. Seguidament s'ha analitzat la solubilitat de les mateixes en acetonitril y aigua, per a realitzar l'altre part del estudi continuació d'aquest, consistent en la electrodeposició de polímer conductor sobre les nanofibres per a la formació de nanotubs. També per a una futura comparació de corbes característiques, es va preparar una mostra patró mitjançant espectroscòpia infraroja. Finalment es va estudiar la possibilitat d'obtenir fibres alineades per així aconseguir nanotubs de major longitud i no entrecreuats com havia ocorregut anteriorment. Els resultats obtinguts mitjançant la caracterització de diàmetres van demostrar que existeix un rang: electrospray-nanofibra-microfibra(de menor a major concentració de polímer). Les mostres no van presentar variacions significatives al aplicar els dissolvents. Els mètodes d'obtenció de fibres alineades ha d'optimitzar-se.