APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 és desenvolupar processos que permetin una gestió eficient del cicle integral de l'aigua. Part d'aquesta gestió passa pel tractament de contaminants no degradables mitjançant els tractaments convencionals. Els Processos d'Oxidació Avançada (AOPs) han demostrat ser una bona alternativa per a la degradació i si es possible mineralització dels mateixos. Aquest treball té per objectius l'experimentació i el desenvolupament, ajust, explotació i validació de models d'AOPs que permetin entendre i millorar aquests processos. S'estudien exemples particulars corresponents als casos paradigmàtics de la catàlisi homogènia i la catàlisi heterogènia. Els AOPs proposats són en primer lloc la Fotocatàlisi Heterogènia catalitzada per diòxid de titani i llum solar i el proces foto-Fenton Homogeni amb dosificació variable de peròxid d'hidrogen. Per al cas de la Fotocatàlisi Heterogènia, s'ha desenvolupat un model dinàmic de primer ordre per predir l'evolució del contaminant respecte la concentració i la intensitat lumínica del qual s'ha pogut determinar el seu paràmetre cinètic. En canvi, per al procés foto-Fenton Homogeni s'ha explotat un model previ que amb l'objectiu de trobar els perfils de dosificació de peròxid d'hidrogen que permetin una major mineralització de la matèria orgànica. S' ha aconseguit millorar el cas base, 4 hores experimentals del 57,15% al 79,00% de mineralització.

Uno de los Objetivos de Desarrollo Sostenible de la Agenda 2030 es desarrollar procesos que permitan una gestión eficiente del ciclo integral del agua. Parte de esta gestión involucra el tratamiento de contaminantes no degradables a través de tratamientos convencionales. Los Procesos de Oxidación Avanzada (AOPs) han demostrado ser una buena alternativa para la degradación y, si es posible, mineralización de estos. Este trabajo tiene como objetivos la experimentación y el desarrollo, ajuste, explotación y validación de modelos de AOPs que permitan comprender y mejorar estos procesos. Se estudian ejemplos particulares correspondientes a los casos paradigmáticos de la catálisis homogénea y la catálisis heterogénea. Los AOPs propuestos son, en primer lugar, la Fotocatálisis Heterogénea catalizada por dióxido de titanio y luz solar, y el proceso foto-Fenton Homogéneo con dosificación variable de peróxido de hidrógeno. Para el caso de la Fotocatálisis Heterogénea, se ha desarrollado un modelo dinámico de primer orden para predecir la evolución del contaminante respecto la concentración y la intensidad lumínica del cual se ha podido determinar su parámetro cinético. En cambio, para el proceso foto-Fenton Homogéneo, se ha aprovechado un modelo previo con el objetivo de encontrar los perfiles de dosificación de peróxido de hidrógeno que permitan una mayor mineralización de la materia orgánica. Se ha logrado mejorar el caso base, de 4 horas experimentales del 57,15% al 79,00% de mineralización.

Las aguas superficiales próximas a áreas urbanas suelen presentar trazas de compuestos orgánicos de naturaleza recalcitrante o no biodegradables, tales como productos farmacéuticos, pesticidas, químicos industriales, etc. Esto se debe a la ineficiente eliminación de estas sustancias en estaciones de depuración convencionales. Tecnologías como los Procesos de Oxidación Avanzados (AOPs) son una alternativa para la eliminación de estas sustancias. Dentro de los AOPs, la fotocatálisis heterogénea ha demostrado es una opción de tratamiento viable. Como en el resto de AOPs se producen unas especies muy reactivas, los radicales OH∙, capaces de oxidar la materia orgánica. La fotocatálisis heterogénea con fotocatalizadores de dióxido de titanio (TiO2) presenta una alternativa interesante y permite su aplicación con energía solar. El reactor solar tipo Race Pond se ha seleccionado para este estudio por ser fácilmente fabricado a mayores escalas y transportable debido a su modesto nivel tecnológico. El fotocatalizador de dióxido de titanio será revestido a lo largo del reactor garantizando la activación de éste con la luz solar. La evolución de la degradación del compuesto estudiado durante el proceso fotocatalítico se realizará mediante cromatografía líquida de alta eficiencia y la determinación del carbono orgánico total. Además, se monitoreará la energía solar recibida en cada experimento. Con el objetivo de conocer y simular la degradación fotocatalítica del paracetamol como compuesto orgánico de interés, se ajustarán varios modelos cinéticos a partir de los datos experimentales recogidos y se compararán sus resultados.

Les aigües superficials pròximes a àrees urbanes solen presentar traces de compostos orgànics de naturalesa recalcitrant o no biodegradables, com ara productes farmacèutics, pesticides, químics industrials, etc. Això es deu a la ineficient eliminació d'aquestes substàncies en estacions de depuració convencionals. Tecnologies com els Processos d'Oxidació Avançats (AOPs) són una alternativa per a l'eliminació d'aquestes substàncies. Dins dels AOPs, la fotocatálisis heterogènia ha demostrat és una opció de tractament viable. Com en la resta de AOPs es produeixen unes espècies molt reactives, els radicals OH∙, capaços d'oxidar la matèria orgànica. La fotocatálisis heterogènia amb fotocatalizadores de diòxid de titani (TiO2) presenta una alternativa interessant i permet la seva aplicació amb energia solar. El reactor solar tipus Race Pond s'ha seleccionat per a aquest estudi per ser fàcilment fabricat a majors escales i transportable a causa del seu modest nivell tecnològic. El fotocatalizador de diòxid de titani serà revestit al llarg del reactor garantint l'activació d'aquest amb la llum solar. L'evolució de la degradació del compost estudiat durant el procés fotocatalítico es realitzarà mitjançant cromatografia líquida d'alta eficiència i la determinació del carboni orgànic total. A més, es monitorarà l'energia solar rebuda en cada experiment. Amb l'objectiu de conèixer i simular la degradació fotocatalítica del paracetamol com a compost orgànic d'interès, s'ajustarà uns models cinètics a partir de les dades experimentals recollits i se'n compararan els resultats.

L'objectiu d'aquest treball és contribuir a un tractament d'aigües més eficient i sostenible. El procés foto-Fenton ha demostrat ser molt eficient per al tractament d'aigües recalcitrants i no biodegradables. Diverses investigacions han demostrat la importància de la dosificació de peròxid d'hidrogen (H2O2) en la millora del rendiment del procés, ja que pot evitar o reduir l'activació de reaccions ineficients. Per trobar la dosificació òptima, no és possible provar experimentalment tots els tipus de dosificació, per la qual cosa cal desenvolupar i implementar un model que pugui predir el procés. En aquest projecte s'ha explotat un model dinàmic de foto-Fenton que inclou el subministrament flexible de peròxid d'hidrogen per determinar un perfil de dosificació millorat per a un tractament fotoFenton determinat. S'adopta del treball presentat per Nasr Esfahani et al., (2022), en què es va ampliar i adoptar el model foto-Fenton de Cabrera-Reina et al. (2012) i Audino et al. (2019). Utilitza les dades experimentals obtingudes per Yu et al., (2020) utilitzant diferents esquemes de dosificació per a la mineralització de solucions de paracetamol (PCT) a escala de planta pilot. Després de validar el model amb alguns dels experiments utilitzats per al calibratge, es va realitzar la seva explotació simulant noves situacions ampliant els rangs de les variables de decisió en comparació dels experiments de Yu et al., (2020). El temps de reacció, la quantitat total de peròxid d'hidrogen i el perfil de dosificació van ser les variables utilitzades per a la presa de decisions. L'anàlisi i la discussió dels resultats es van fer principalment utilitzant les concentracions de peròxid d'hidrogen, el carboni orgànic total (COT) i l'oxigen dissolt (OD). Les concentracions d'OD permeten una explicació més completa de la naturalesa del procés. Dins de les situacions estudiades, els resultats de les simulacions van mostrar que el perfil de dosificació tenia poc efecte a la mineralització final. En augmentar el temps del procés, es van observar millores significatives en la mineralització dels contaminants, així com quan es va augmentar la quantitat de peròxid d'hidrogen, encara que l'experiència i la literatura desaconsellen afegir massa oxidant per tenir un bon rendiment. De la simulació es van seleccionar dues de les estratègies millorades per ser validades a la planta pilot. L'objectiu del primer experiment era comprovar l'efecte positiu en l'eliminació de COT de l'addició d'una quantitat de peròxid d'hidrogen superior a l'estequiomètrica. Com era d'esperar i d'acord amb l'experiència i la literatura, afegir massa oxidant no va millorar els resultats de mineralització a la planta pilot. El segon experiment volia comprovar si l'augment del temps de reacció mentre s'utilitzava la quantitat estequiomètrica total de H2O2 beneficiaria els resultats. En aquest cas, els resultats de les simulacions sí que van coincidir amb els de la planta pilot, obtenint una mineralització del 80%. Així doncs, utilitzant el model s'ha trobat una estratègia de dosificació més eficaç.

El objetivo de este trabajo es contribuir a un tratamiento de aguas más eficiente y sostenible. El proceso foto-Fenton ha demostrado ser altamente eficiente para el tratamiento de aguas recalcitrantes y no biodegradables. Varias investigaciones han demostrado la importancia de la dosis de peróxido de hidrógeno (H2O2) en la mejora del rendimiento del proceso, ya que puede evitar o reducir la activación de reacciones ineficientes. Para encontrar la dosis óptima, no es posible probar experimentalmente todos los tipos de dosis, por lo que es necesario desarrollar e implementar un modelo que pueda predecir el proceso. En este proyecto se ha explotado un modelo dinámico de foto-Fenton que incluye el suministro flexible de peróxido de hidrógeno para determinar un perfil de dosificación mejorado para un tratamiento foto-Fenton determinado. Se adopta del trabajo presentado por Nasr Esfahani et al., (2022), en el que se amplió y adoptó el modelo foto-Fenton de Cabrera-Reina et al. (2012) y Audino et al. (2019). Utiliza los datos experimentales obtenidos por Yu et al., (2020) utilizando diferentes esquemas de dosificación para la mineralización de soluciones de paracetamol (PCT) a escala de planta piloto. Después de validar el modelo con algunos de los experimentos utilizados para su calibración, se realizó su explotación simulando nuevas situaciones ampliando los rangos de las variables de decisión con respeto a las de los experimentos de Yu et al., (2020). El tiempo de reacción, la cantidad total de peróxido de hidrógeno y el perfil de dosificación fueron las variables utilizadas para la toma de decisiones. El análisis y la discusión de los resultados se realizaron principalmente utilizando las concentraciones de peróxido de hidrógeno, el carbono orgánico total (COT) y el oxígeno disuelto (OD). Las concentraciones de OD permiten una explicación más completa de la naturaleza del proceso. Dentro de las situaciones estudiadas, los resultados de las simulaciones mostraron que el perfil de dosificación tenía poco efecto en la mineralización final. Al aumentar el tiempo del proceso, se observaron mejoras significativas en la mineralización de los contaminantes, así como cuando se aumentó la cantidad de peróxido de hidrógeno, aunque la experiencia y la literatura desaconsejan añadir demasiado oxidante para tener un buen rendimiento. De la simulación se seleccionaron dos de las estrategias mejoradas para ser validadas en la planta piloto. El objetivo del primer experimento era comprobar el efecto positivo en la eliminación de COT de la adición de una cantidad de peróxido de hidrógeno superior a la estequiométrica. Como era de esperar y de acuerdo con la experiencia y la literatura, añadir demasiado oxidante no mejoró los resultados de mineralización en la planta piloto. El segundo experimento quería comprobar si el aumento del tiempo de reacción mientras se utilizaba la cantidad estequiométrica total de H2O2 beneficiaría los resultados. En este caso, los resultados de las simulaciones sí coincidieron con los de la planta piloto, obteniendo una mineralización del 80%. Por consiguiente, utilizando el modelo, se ha encontrado una estrategia de dosificación más eficaz.

En aquest projecte, s'estudia el procés foto-Fenton per eliminar la contaminació que produeix un fàrmac, el paracetamol. Es cerca un model de principis bàsics que permeti simular i predir l'evolució del peròxid d'hidrogen (reactiu del procés) i del carboni orgànic total d'un grup d'assaig limitat realitzat al laboratori. Un cop s'han ajustat les dades experimentals del paracetamol com a contaminant model, la concentració del qual és de 40 mg/L, s'han obtingut els paràmetres del model per cada experiment i s'ha calculat la mitjana d'aquests per obtenir uns únics valors per a qualsevol de les condicions experimentals dins del rang d'estudi: 7,5 mg/L pel catalitzador del procés, el Fe(II), i 71.6 -873 mg/L pel peròxid d'hidrogen. El model global s'ha validat amb èxit amb nous experiments dins d'aquests rangs. També s'ha estudiat l'efecte de la força iònica. Per fer-ho s'han analitzat les dades experimentals de diferents contaminants (paracetamol, carbamazepina i cafeïna) i la mescla dels mateixos tractats amb el procés foto-Fenton amb la presència de diferents sals i sense aquesta. Per poder veure l'efecte de les sals i/o la força iònica, s'han ajustat les dades experimentals a un model semi-empíric que té únicament dos paràmetres indicadors del comportament del procés: la velocitat de mineralització (k) i la conversió màxima assolida (ξmax). S'ha vist que la presència de clorurs presenta una tendència negativa sobre la conversió màxima independentment del tipus de contaminant i de la mescla. No s'ha vist un efecte clar de les sals, independentment de quina es tracti, ni de la força iònica en general sobre la velocitat de mineralització. Finalment, s'ha utilitzat el model global de principis bàsics amb dades experimentals en presència de sals per analitzar si cal determinar de nou els paràmetres del model si hi ha presència de sals a la matriu. Els resultats obtinguts permeten predir l'evolució de la mineralització sense que calgui refer l'ajust del model.

En este proyecto, se estudia el proceso foto-Fenton para eliminar la contaminación que produce un fármaco, el paracetamol. Se busca un modelo de principios básicos que permita simular y predecir la evolución del peróxido de hidrógeno (reactivo del proceso) y del carbono orgánico total de un grupo de ensayo limitado realizado en el laboratorio. Una vez se han ajustado los datos experimentales del paracetamol como contaminante modelo, cuya concentración es de 40mg/L, se han obtenido los parámetros del modelo para cada experimento y se ha realizado la media de los mismos para obtener unos únicos valores para cualquiera de las condiciones experimentales dentro del rango de estudio: 7.5mg/L para el catalizador del proceso, el Fe(II), y 71.6 -873mg/L para el peróxido de hidrógeno. El modelo global se ha validado con éxito con nuevos experimentos dentro de estos rangos. También se ha estudiado el efecto de la fuerza iónica. Para ello se han analizado los datos experimentales de diferentes contaminantes (paracetamol, carbamazepina y cafeína) y la mezcla de los mismos tratados con el proceso foto-Fenton con y sin la presencia de diferentes sales. Para poder ver el efecto de las sales y/o la fuerza iónica, se han ajustado los datos experimentales a un modelo semi-empírico que tiene únicamente dos parámetros indicadores del comportamiento del proceso: la velocidad de mineralización (k) y la conversión máxima alcanzada (ξmax). Se ha visto que la presencia de cloruros presenta una tendencia negativa sobre la conversión máxima independientemente del tipo de contaminante y de la mezcla. No se ha visto un efecto claro de las sales, independientemente de cuál se trate, ni de la fuerza iónica en general sobre la velocidad de mineralización. Finalmente, se ha utilizado el modelo global de principios básicos con datos experimentales en presencia de sales para analizar si es necesario determinar de nuevo los parámetros del modelo si hay presencia de sales en la matriz. Los resultados

Les aigües residuals no només contenen contaminants, també tenen presents ions que interfereixen en el procés d'eliminació de contaminants. En aquest estudi s'afegiran ions clorurs i sulfats a l'aigua desionitzada amb l'objectiu d'aproximar-se el màxim possible a les aigües reals. En aquest projecte s'ha estudiat la mineralització del paracetamol, la carbamazepina i una barreja d'aquests dos amb cafeïna en aigües amb ions sulfats i clorurs, mitjançant el procés foto-Fenton. Tot el treball experimental s'ha fet en escala de laboratori (2L). La monitorització de l'evolució de la mineralització s'ha fet amb l'equip d'anàlisi TOC, i la variació de la concentració de peròxid d'hidrogen s'ha dut a terme mitjançant l'espectrofotòmetre UV-vis. Per tal de caracteritzar el comportament de cada assaig s'han determinat els paràmetres d'un model semi-empíric (ξ^max i k). L'objectiu del disseny d'experiments proposat és estudiar la influència dels ions sulfat i clorurs sobre la mineralització. Les diferents matrius tenen un efecte sobre els dos paràmetres que defineixen el comportament del sistema. El programa Minitab permet obtenir models que relacionen els factors estudiats al disseny amb la resposta del sistema. Analitzant els resultats obtinguts, s'ha pogut observar l'efecte negatiu que tenen els ions clorur en la mineralització i la velocitat de mineralització de tots els contaminants analitzats. No s'ha pogut demostrar si els ions sulfat tenen un efecte advers en la mineralització dels contaminants estudiats. Els models obtinguts amb el disseny d'experiments permeten predir dins del rang de validesa de l'estudi.

Las aguas residuales no sólo contienen contaminantes, también tienen presentes iones que interfieren en el proceso de eliminación de contaminantes. En este estudio se añadirán iones cloruros y sulfatos en el agua desionizada con el objetivo de aproximarse lo máximo posible a las aguas reales. En este proyecto se ha estudiado la mineralización del paracetamol, la carbamazepina y una mezcla de estos dos con cafeína en aguas con iones sulfatos y cloruros, mediante el proceso foto-Fenton. Todo el trabajo experimental se ha hecho en escala de laboratorio (2L). La monitorización de la evolución de la mineralización se ha hecho con el equipo de análisis TOC, y la variación de la concentración de peróxido de hidrógeno se ha llevado a cabo mediante el espectrofotómetro UV-vis. Para caracterizar el comportamiento de cada ensayo se han determinado los parámetros de un modelo semi-empírico (ξ^max i k). El objetivo del diseño de experimentos propuesto es estudiar la influencia de los iones sulfato y cloruros sobre la mineralización. Las diferentes matrices tienen un efecto sobre los dos parámetros que definen el comportamiento del sistema. El programa Minitab permite obtener modelos que relacionan los factores estudiados al diseño con la respuesta del sistema. Analizando los resultados obtenidos, se ha podido observar el efecto negativo que tienen los iones cloruro en la mineralización y la velocidad de mineralización de todos los contaminantes analizados. No se ha podido demostrar si los iones sulfato tienen un efecto adverso en la mineralización de los contaminantes estudiados. Los modelos obtenidos con el diseño de experimentos permiten predecir dentro del rango de validez del estudio.

En aquest projecte s'ha estudiat la degradació i mineralització mitjançant foto-Fenton, procés d'oxidació avançada, de dos contaminants emergents (cafeïna i carbamazepina), posant èmfasis en l'efecte que té la presència de dos dels ions més comunament presents en aigües residuals (clorurs i sulfats). Per a això, s'han determinat les condicions òptimes per a dur a terme el procés i s'ha utilitzat un model semiempíric per determinar dos dels paràmetres més importants del procés, la mineralització màxima i la constant cinètica (ξmax i k). Finalment, s'ha contrastat el resultat amb una mescla de contaminants formada per cafeïna, carbamazepina i paracetamol. Per una banda, s'ha demostrat una gran influència dels clorurs respecte ξmax per a les tres situacions estudiades, essent aquesta pitjor per als assajos amb una major concentració, passant d'una conversió del 75,24 % al 37,64 % per a la cafeïna, del 83,42 % al 52,09 % per a la carbamazepina i del 84,03 % al 59,62 % per a la barreja, tenint en compte que el primer percentatge correspon a la mínima concentració de clorurs (0 mg/L) i el segon a la màxima (700 mg/L). D'altra banda, la influència dels sulfats no ha sigut significativa en cap dels contaminants estudiats, exceptuant un lleuger efecte negatiu sobre el paràmetre k per a l'estudi de la mescla de contaminants. De nou, l'efecte augmenta en incrementar la concentració de sulfats. Finalment, s'ha proposat un model matemàtic per a pronosticar el resultat dels dos paràmetres d'estudi, encara que tan sols aquells que prediuen el valor d'ξmax tenen una bona capacitat de predicció (92,98 % per a la cafeïna, 88,89 % per a la carbamazepina i 99,68 % per a la mescla). Les equacions obtingudes per a la cafeïna i la carbamazepina han pogut estar validades correctament en el rang de clorurs (0 - 700 mg/L) i sulfats (0 - 700 mg/L).

En este proyecto se ha estudiado la degradación y mineralización mediante foto-Fenton, proceso de oxidación avanzada, de dos contaminantes emergentes (cafeína y carbamazepina), poniendo énfasis en el efecto que tiene la presencia de dos de los iones más comúnmente presentes en aguas residuales (cloruros y sulfatos). Para ello, se han determinado las condiciones óptimas para llevar a cabo el proceso y se ha utilizado un modelo semiempírico para determinar dos de los parámetros más importantes del proceso, la mineralización máxima y la constante cinética (ξmax i k). Finalmente se ha contrastado el resultado con una mezcla de contaminantes formada por cafeína, carbamazepina y paracetamol. Por un lado, se ha demostrado una gran influencia de los cloruros respecto ξmax para las tres situaciones estudiadas, siendo esta peor para los ensayos con una mayor concentración de iones, pasando de una conversión del 75,24 % al 37,64 % para la cafeína, del 83,42 % al 52,09 % para la carbamazepina y del 84,03 % al 59,62 % para la mezcla, teniendo en cuenta que el primer porcentaje corresponde a la mínima concentración de cloruros (0 mg/L) y el segundo a la máxima (700 mg/L). Por otro lado, la influencia de los sulfatos no ha sido significativa en ninguno de los contaminantes estudiados, exceptuando un ligero efecto negativo sobre el parámetro k para el estudio de la mezcla de contaminantes. De nuevo, el efecto aumenta al incrementar la concentración de sulfatos. Finalmente, se ha propuesto un modelo matemático para pronosticar el resultado de los dos parámetros de estudio, aunque tan solo aquellos que predicen el valor de ξmax tienen una buena capacidad de predicción (92,98 % para la cafeína, 88,89 % para la carbamazepina y 99,68 % para la mezcla). Las ecuaciones obtenidas para la cafeína y la carbamazepina han podido ser validadas correctamente en el rango de cloruros (0 - 700 mg/L) y sulfatos (0 - 700 mg/L) estudiado.

Una de les preocupacions més generalitzades d'avui en dia recau sobre la situació ambiental del planeta, i concretament sobre la contaminació de l'aigua. La industrialització ha generat un augment en la quantitat de components residuals que son difícils d'eliminar per mitjà de mètodes convencionals en plantes de tractament d'aigua. El present treball es centra en els processos d'oxidació avançada, concretament en els processos Fenton i foto-Fenton. Estudia la seva posició actual en el sector de la recerca així com les temàtiques en els que manca recerca o no hi ha consens. Presenten punts pendents de resoldre. Un primer estudi bibliomètric s'ha dut a terme per tal de detectar, i posteriorment analitzar, aquests temes sense estudis concloents. Un cop decidit que el dosatge i el modelatge són temes sense conclusions fermes, s'ha realitzat una comparació bibliogràfica basada en aquests dos aspectes. El projecte es centra primerament en fer un estudi generalitzat del procés. Seguidament en una posada en marxa de la realització experimental i, finalment en un anàlisi més detallat dels temes escollits per aprofundir. Pel que fa el dosatge, gran part de les publicacions es centren en la proposició de diverses tècniques d'addició, tant de reactius com de catalitzadors, que poden optimitzar-ne el consum i, en ocasions, millorar l'efectivitat de les reaccions per a contaminants concrets. No obstant, en cap cas s'ha trobat una proposta general i extrapolable a diferents equips, contaminants, reactius, etc. D'altre banda, en un estudi fet referent a la modelització es pot observar que és possible fer una classificació dels models segons principis bàsics, models empírics i models semi-empírics. A més a més, s'hi menciona la inclusió del modelatge per l'automatització i control dels processos, un camp en el que clarament cal seguir fent recerca.

Una de las preocupaciones más generalizadas de hoy en día recae sobre la situación ambiental del planeta, y concretamente sobre la contaminación del agua. La industrialización ha generado un aumento en la cantidad de componentes residuales que son difíciles de eliminar por los métodos convencionales en plantas de tratamiento de aguas. El presente trabajo se centra en los procesos de oxidación avanzada, concretamente en los procesos Fenton y foto-Fenton. Estudia su posición actual en el sector de la investigación, así como las temáticas en las que manca investigación o no existe un consenso, aquellas que presentan puntos pendientes de resolver. Un primer estudio bibliométrico se ha realizado por tal de detectar, y posteriormente analizar, dichos temas sin estudios concluyentes. Una vez decidido que el dosaje y el modelaje son términos sin conclusiones firmes, se ha llevado a cabo una comparación bibliográfica centrada en estos dos aspectos. El proyecto se centra primeramente en hacer un estudio generalizado del proceso. Seguidamente en una puesta en marcha de la realización experimental y, finalmente en un análisis más detallado de los temas elegidos para profundizar. Por lo que el dosaje respecta, una gran parte de las publicaciones se centran en la proposición de diversas técnicas de adición, tanto de reactivos como de catalizadores, que pueden optimizar su consumo y, en ocasiones, mejorar la efectividad de las reacciones para contaminantes concretos. No obstante, en ningún caso se ha encontrado una propuesta general y extrapolable a diferentes equipos, contaminantes, reactivos, etc. Por otro lado, en el estudio referente a la modelización se puede observar que es posible hacer una clasificación de los modelos según principios básicos, modelos empíricos y modelos semi empíricos. Además, en el estudio se menciona la inclusión del modelaje para la automatización y control de los procesos, campo en el que claramente es necesario seguir investigando.