APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Estudiar la viabilitat de posar en funcionament un negoci amb la finalitat de produir i oferir uns serveis basats amb les noves tecnologies. L'idea inicial seria la de enfocar l'activitat a clients professionals, ja sigui autònoms o empresaris de petites,mitjanes i grans empreses de diferents sectors. Informar als clients potencials de les capacitats que pot oferir les eines TIC en el seu negoci, ja sigui en augmentar la producció, augmentar el rendiment dels treballadors, evitar pèrdues de temps per la tramitació de documentació i sobretot disminuir despeses. Un dels trets principals, on volem diferenciar la nostra empresa de la resta es l'aposta pel software lliure. Pensem que en aquesta situació de crisi pot ser un bon reclam pel client potencial poder oferir les mateixes eines i competitivitat amb un software lliure i gratuït, això farà que el projecte realitzat baixi considerablement el seu preu final, ja que ens estalviem milers d'euros amb el pagament de llicencies. Un altre punt on volem treballar serà amb l'assessorament de la nova llei de protecció de dades, el qual molts empresaris tenen no tenen coneixement d'aquesta i les sancions són bastant importants. L'empresa tindrà quatre departaments diferenciats, en primer lloc tindrem el departament de software que serà important ja que un punt fort de l'empresa té de ser, com hem comentat anteriorment, l'aplicació de software lliure o gratuït, això farà que els nostres tècnics siguin especialitzats en aquesta matèria. No obstant, també hi haurà la capacitat i els coneixements de programar software personalitzat a cada client. Un altre departament serà el de Xarxes/Comunicació que tindrà la funció de porta a terme tots els projectes relacionats amb el disseny i configuració de muntatge tan de xarxes locals com wi-fi com sistemes de comunicació més complexos ja sigui, veu IP, càmeres IP, centraletes...El tercer departament també serà molt important pel desenvolupament de l'empresa ja que serà el d'auditories de seguretat on es treballarà sobre l'assessorament i implantació de la nova llei de protecció de dades a fi de poder prevenir a les empreses de futures sancions econòmiques. Per últim, el quart departament serà el de SAT (servei d'assistència tècnica) on la seva funció serà la de reparar i mantenir la maquinaria informàtica i fer la instal·lació i configuració dels diferents projectes que ho requereixin. Aquest departament tindrà els coneixements necessaris per fer sortides urgents a casa del clients per fer diferents reparacions del material instal·lat. Serà un objectiu en aquest pla d'empresa analitzar la viabilitat i les possibilitats de creixement d'aquesta empresa. Estudiant els mercats potencials, la competència, definint objectius, quantificant la previsió de vendes i calculant les necessitats de personal i de immobilitzat pel inici i el desenvolupament de l'activitat, entre d'altres.

L'objectiu d'aquest projecte final de carrera és estudiar alguns dels models d'estimació d'eficiència i realitzar un estudi, basat en els càlculs d'eficiència, a les empreses més important del sector de les telecomunicacions a Europa. Amb els resultats extrets d'aquest estudi pràctic, es pot obtenir la informació sobre que s'està fent malament o que es pot millorar en les empreses ineficients respecte de les altres empreses del sector, i com transformar-les en eficients, basant-se en el mètode DEA. El coneixement del nivell d'eficiència de les diferents empreses, servirà per prendre decisions respecte als seus recursos i la seva manera de actuar o de fer les coses per tal d'aconseguir una millora respecte la competència, per tant amb aquesta millora podrà obtenir més beneficis. Primer s'expliquen 3 paraules clau, que són l'eficiència, la productivitat i la competitivitat, que és la base per fer l'estudi i del món empresarial. Seguidament veurem les una pinzellada de les funcions de producció existents, i a continuació els antecedents de tot el món de l'eficiència. Un cop tenim les bases, passem a explicar els diferents models derivats d'estimació d'eficiència, tant els models paramètrics com els no paramètrics, donant èmfasi al model DEA el qual és un dels models més utilitzats actualment i al que li he donat mes importància. Una vegada coneixem tots els models, el següent pas serà la posada en pràctica. Es realitzarà un estudi d'eficiència a empreses de telecomunicacions d'Europa, basant-se principalment en el model DEA, i a continuació amb els models de la funció frontera resolts per regressió i programació lineal. Amb aquest estudi observarem el grau d'eficiència de cada empresa i donarà les pautes per de millorar les empreses per tal de fer-les eficients. De l'estudi pràctic realitzat podrem treure la conclusió que totes les empreses que no són eficients estan al voltant d'aquesta frontera de l'eficiència, ja que per fer l'estudi s'han agafat les empreses més importants del sector de les telecomunicacions a Europa. Hem vist com uns models són més reals que els altres, per exemple pel meu cas el BCC és molt millor que el CCR, però no sempre serà així, amb altres estudis sempre depenent de la informació podrà ser més efectiu un model o un altre. També el model DEA ens mostra la reducció o la millora de totes les variables que hauria de tindre cada empresa segons cada model, per tal d'aconseguir l'eficiència. El que ja no diu, és com aconseguir aquest objectiu, aquest secret ja ho tindria que pensar cada empresa per tal de millorar. Per tal de millorar l'estudi, podríem posar moltes més variables que afecten a la empresa, i així veuríem un informe més detallat de cada empresa, i afegir aquestes dades de cada any per poder fer estudis longitudinals, amb l'objectiu de tenir encara més informació que és el que volem, per aconseguir la desitjada eficiència.

Els objectius d'aquest projecte consisteixen en el disseny i la implementació física de tot un sistema per a controlar remotament un vehicle aeri no tripulat, des d'una estació en terra. Addicionalment es pretén dotar aquest equip amb un sistema d'estabilització automàtica, mitjançant el qual, de forma autònoma sigui capaç de mantenir-se pla horitzontalment en els seus dos eixos. Aquest mode de funcionament ha de poder ser activat o desactivat a voluntat pel pilot.

El objectiu d'aquest projecte és conèixer detingudament el comportament de les xarxes wireless, i analitzar el funcionament dels modes b i g especificats en el protocol 802.11. Per aconseguir-ho utilitzarem diferents dispositius i els sotmetrem a diferents circumstàncies per tal d'obtenir una conclusió.

El treball que ens emplaça ens portarà a descobrir el món de les comunicacions mitjançant l'especificació Zigbee. Aquest estàndard utilitza el funcionament per capes del sistema OSI. En aquest document explicarem el seu funcionament a través de les diverses capes que conté. La primera capa, començant per la inferior, de les que tractarem, és la capa MAC. Aquesta capa està basada en un estàndard del IEEE, és l'anomenat WPAN. Conté la capa física i la capa MAC. Per sobre la capa anterior s'hi troba la capa de xarxa. És l'encarregada de les comunicacions entre els diversos dispositius. No es basa en cap estàndard IEEE, ja que forma part de l'especificació Zigbee, i està definida dins seu. Per sobre aquesta capa hi tenim una capa que s'encarrega de transmetre la informació de l'usuari a les capes inferiors. Aquesta també forma part d'una capa general, la que s'anomena Zigbee. Seguidament també explicarem les característiques dels dispositius de Microchip que hem fet sevir per a fer proves amb el protocol. Veurem una explicació de les parts que configuren un node. També veurem diverses proves de situacions i configuracions de xarxes amb els dispositius. En altres apartats hem buscat veure les diferències que tenen les diverses versions de Zigbee, des de la primera que va aparèixer, molt reduïda, fins a l'última que implementa les solucions a gairebé tots els problemes o limitacions amb els que es podien trobar les versions anteriors. 5 També farem una comparació i unes proves d'interacció amb altres dispositius d'altres fabricants que també implementen Zigbee i en veurem les diferències i els principals avantatges i desavantatges de cada un d'ells.

Com molt bé diu el seu nom, la Maqueta de sensorització i actuació a distància, permet tenir el control a distància d'algun sistema. Tenir el control d'un sistema equival a tenir monitoritzat l'estat del sistema a controlar i poder fer-lo actuar a distància, és a dir, sense que la nostra presència sigui necessària. En aquest cas, es va optar per controlar un parell de dispositius. El primer dispositiu és un sonòmetre simple no calibrat, el qual permet obtenir una idea de la quantitat de potència sonora que hi ha en una estància, és a dir, controlar si hi ha soroll o no en una estància. Per altra banda, podem controlar un dispensador de líquid, format per un mecanisme de Lego; més concretament està fet amb un kit de Lego ideat per construir robots. El sistema escollit per poder realitzar la monitorització i l'actuació a distància ha estat la xarxa Internet, i la interfície amb l'usuari, és una pàgina web. Es va escollir aquest sistema perquè avui en dia, es té connexió a Internet pràcticament des de qualsevol lloc; trobem Internet a la feina, a les escoles, universitats, bars, biblioteques, llars de coneguts... però sobretot, actualment també se'n té a la majoria de terminals de telefonia mòbil, ni que la majoria de gent no la faci servir. Cal remarcar que a dia d'avui la majoria de companyies de telefonia mòbil tenen cobertura a gran part del territori, per tant, com a mínim es podrà accedir a Internet a baixa velocitat (GPRS), en canvi a la majoria de pobles i ciutats petites, mitjanes i grans, obtindrem cobertura 3G o 3,5G, el qual permet un accés a Internet amb connexió de banda ampla. Gràcies a això, s'ha dissenyat un sistema de sensorització i actuació remota que avui en dia pot ser molt potent. Qui més, qui menys, sap navegar per Internet; actualment potser són una minoria la gent que utilitza la connexió a Internet del seu terminal de telefonia mòbil, però d'aquí poc temps, el nombre d'usuaris augmentarà. Així que, tenim que el sonòmetre i el dispensador de líquid podran ser controlats des de qualsevol indret. A nivell tècnic, es pot comprovar que ha estat possible crear un sistema que permet controlar i fer actuar diversos sistemes externs a distància, mitjançant elements que estan a l'abast de tothom, és a dir, tots els components utilitzats es poden trobar en botigues d'electrònica, ja que cap està en fase de desenvolupament. Un altre aspecte important és que mitjançant la combinació d'elements amb una complexitat moderada, com ara pot ser un microcontrolador i un petit ordinador... permet crear un sistema molt més complex, amb una molt bona utilitat, el control a distància. En aquest cas es controla un sonòmetre simple no calibrat que s'ha dissenyat expressament per a la realització de la maqueta i també un dispensador automàtic de líquid construït amb Lego, però realment aquest sistema serviria per domotitzar una casa, permetent accionar la climatització, il∙luminació, persianes, electrodomèstics; una oficina, controlar maquinaria industrial en el cas d'una industria. Avui en dia, l'aplicació d'aquest dispositiu permetria el control de pràcticament qualsevol aparell. Amb aquest projecte, es pot afirmar que hi ha una base prou bona per desenvolupar un sistema de control a distància complert, per intentar comercialitzar-lo.

Al mercat disposem d'una sèrie de dispositius que normalment solen tenir unes prestacions limitades, degut a la seva mida reduïda. Típicament aquests dispositius són routers que el seu software està basat en Linux. D'aquí van sorgir varies comunitats de persones que han desenvolupat un sistema operatiu per tal de dotar de les màximes funcionalitats al dispositiu. La principal comunitat en aquest àmbit actualment és la OpenWRT. El OpenWRT ha desenvolupat el firmware Kamikaze. Actualment s'està en la versió 8.09, aconseguint dotar de suport per a més de 10 plataformes diferents. Una vegada instal·lat el firmware al dispositiu podem accedir-hi per 3 formes diferents: per Ethernet utilitzant els protocols Telnet o SSH, del port JTAG, o bé gràficament a traves del seu servidor web. El firmware del OpenWRT ens el podem descarregar de la seva web ja preparat per cada plataforma, també disposem de tots els seus paquets compilats. El firmware que ens descarreguem incorpora els paquets per defecte. Si volem tenir un firmware amb diferents paquets ens hem podem generar un de personalitzat. Aquesta operació es realitza amb el subversion. Des de un PC amb Linux, instal·lem el subversion; una vegada descarregades les fonts, obrim el menuconfig. El menuconfig és una petita aplicació que ens ajuda a escollir els paquets que desitgem. I després executem make world, que ens inicia el procés per generar el firmware i els paquets compilats. Aquest procés és molt lent, depenent dels paquets que seleccionem pot arribar a trigar més d'un dia. Ara bé, amb les opcions normals trigarà unes hores. Un cop tenim el firmware personalitzat tenim que injectar-lo al dispositiu. La Fonera disposa d'uns connectors JTAG que ens donen accés al RedBoot. El RedBoot és com la BIOS dels dispositius embedded. Al RedBoot podem gestionar les particions de les àrees de memòria, disposem d'accés al port Ethernet per tal de poder-nos descarregar els fitxers. Per poder accedir al RedBoot necessitem implementar un petit circuit que ens adapti els nivells de senyal del port sèrie als 5V necessaris pel JTAG. Un cop flaixejat el dispositiu ja el podem arrencar. La primera vegada que arranca s'ha d'accedir per telnet, introduir una contrasenya al usuari root, i reiniciar el dispositiu. Llavors es deshabilita el protocol telnet i s'habilita el ssh,que és molt més segur. A partir d'aquest moment tenim un petit ordenador. Que haurem de configurar per tal de tenir-lo al nostre gust. Per defecte l'enllaç Wireless està desactivat. Primer de tot l'haurem d'activar, i després configurar l'Ethernet i la Wireless. Podem configurar el dispositiu com a AccessPoint, Client, mode WDS, realitzar un bridge per unir l'enllaç Wireless amb l'Ethernet, assignar IPs de forma manual o automaticament per DHCP. Com que el firmware que hem instal.lat disposa dels paquets bàsics podem instal.lar una serie d'utilitats que ens facilitaran el nostre treball.

Aquest projecte està estructurat en dos grans blocs un d'ells tracta sobre el projecte d'infraestructura Comuna de Telecomunicacions i una altre de domòtica. En la primera part hi ha una petita introducció als projectes de d'ICT, on definim que és un projecte ICT i els apartats que el componen. En el següent punt trobem els apartats que composen aquest tipus de projectes. El primer punt és la memòria la qual conté el següents apartats: les dades generals on indiquem les dades del promotor de les vivendes, la descripció de l'edifici, definim l'aplicació de la llei de propietat horitzontal ja que totes les vivendes que compleixen aquesta llei han de tenir un projecte ICT i l'objecte del projecte tècnic on definim per quin motiu és realitza aquest projecte. Tenim un següent apartat anomenat els elements que constitueixen la ICT, el qual redacta els càlculs necessaris per la correcta distribució de radiodifusió sonora i terrenal on es defineixen tots el materials necessaris i característiques d'aquest per obtenir un senyal de radiodifusió sonora i terrenal que compleixi amb el reglament que regula aquest projectes i les instal•lacions que s'han de realitzar per aconseguir-ho. El projecte també el compon un nou apartat anomenat plànols en el qual s'han d'incloure el diferents plànols de la instal•lació d'ICT, el plànol d'emplaçament de les vivendes, el plànol de canalitzacions el qual ens indica per on han de transcórrer les diferents instal•lacions de les canalitzacions, el plànol de RTV el qual ens indica per on ha d'anar la instal•lació de televisió i satèl•lit comuna, el plànol de la instal•lació de telefonia comuna i els plànols per cada planta de vivenda o vivendes per on ha de transcórrer la instal•lació de televisió, satèl•lit i telefonia per cadascuna de les vivendes. Un altre apartat anomenat plec de condicions on es descriuen els elements que completen la instal•lació i les característiques que han de complir. I per últim un apartat de pressupost on es relacionen tots els materials a utilitzar a la instal•lació i el seu cost . Tenim un annex que és el projecte de domòtica el qual consta de diferents apartats, el primer és una petita introducció al món de la domòtica el qual explica el que s'entén per domòtica que és un conjunt de sistemes capaços d'automatitzar una vivenda, aportant serveis de gestió energètica, seguretat, benestar i comunicació, que poden estar integrats mitjançant xarxes de interiors i exteriors de comunicació, cablejades o sense fils, i el seu control es pot fer tant des de dintre com des de afora, la Reglamentació que regula aquest projectes no és especifica per aquest tipus de projectes sinó que s'utilitzarà la reglamentació vigent per la realització d'una vivenda . Tenim un segon apartat que defineix l'arquitectura d'aquest sistema domòtic el qual explica els tipus de sensors, actuadors e instal•lació que s'ha de realitzar per obtenir els diferents beneficis explicats. També tenim un apartat de plànol en el qual s'indica per on ha de transcorrer la instal•lació i on s'han d'ubicar els diferents materials. I per últim tenim un apartat de pressupost on es detalla el material a utilitzar amb el seu corresponent preu.

El primer a comentar és el tema de la calibració del micròfon i la targeta de so. Ha estat un tema complicat de realitzar ja que la targeta de so incorpora característiques d'autoguany. Les mesures obtingudes no són vàlides per certificacions però si útils pel propòsit del projecte. Hagués estat bé poder realitzar més dies de gravacions i per exemple, realitzar un estudi per tota una setmana sencera, o gravar en diferents èpoques, com per exemple, a principi de quadrimestre, quan els estudiants encara no tenen molta feina a fer i no acostumen a anar a la biblioteca, a entremig curs, quan a la UPC tenen exàmens parcials i per tant els estudiants d'aquesta ja comencen a freqüentar-la, però els de la FUB encara no; i comparar aquestes dues èpoques amb la d'exàmens finals que és amb la que s'ha realitzat l'estudi. Aquest tema d'un augment de dies de gravació, pot donar peu a un segon projecte amb més profunditat sobre el nivell de soroll ambiental a la BCUM. Un dels fets que s'ha pogut anar observant al llarg de tot l'estudi és que la tarda és molt més sorollosa que el matí, tot això podria ser per varis factors com per exemple que els estudiants que porten des del matí a la biblioteca comencen a estar cansats i fan més descansos, és a dir, que surten i entren més cops de la biblioteca, o desconnecten més sovint i parlen amb el company, o van una estona als ordinadors... Tot això, el trànsit més freqüent d'entrades i sortides de la biblioteca i el fet que les mesures es van prendre a l'entrada d'aquestes, han pogut influir en la conclusió extreta sobre els diferents nivells de soroll que hi ha en diferents zones horàries del dia. El nivell de soroll al llarg del dia és una mica més alt del nivell que s'hauria d'esperar en una biblioteca, les gravacions s'han fet a, possiblement a la zona més sorollosa de labiblioteca, però això no treu el fet de que segueix estant dins d'una biblioteca. Hi ha molts aspectes que influeixen en el soroll, com també s'ha pogut observar, els telèfons, els ventiladors, la impressora, lector de codi de barres... Així que el que s'intentarà a continuació és proposar possibles alternatives o solucions per tal d'intentar disminuir algun dels sorolls que hem observat: Lector de codi de barres: existeixen lectors de codi de barres els quals disposen del mode silenci i no “piten” cada vegada que se'ls passa un codi de barres com el de la biblioteca, el qual es pot sentir des de tots els punts d'aquesta. Telèfon: cada vegada que sona el telèfon també es pot sentir des de l'altre extrem de la biblioteca, una alternativa seria posar un telèfon IP, el qual enlloc de sonar, fes aparèixer una finestra emergent a l'ordinador, de la bibliotecària, per tal de fer-li saber que estant trucant i així poder respondre la trucada. Impressora: la impressora que hi ha al taulell és en color i dins la sala de treball intern es disposa d'una altre impressora de blanc i negre, el que es podria fer és col·locar les dues impressores dins la sala de treball intern i evitar que es sentís cada vegada que algú de treball intern, de la factoria o del taulell imprimeixen una cosa. Telèfons mòbils: tot i que no s'han observat en l'estudi també s'ha de tenir en compte que, per molt que es demani que se silenciïn els mòbils, no tothom ho fa, i més d'un mòbil sona durant el dia dins la biblioteca, una solució dràstica a aquest problema seria utilitzar inhibidors de cobertura GSM dins la biblioteca, d'aquesta manera no es disposaria de cobertura suficient per rebre trucades, ni per parlar pel mòbil. Sales: un altre aspecte que no s'ha observat, però que també s'ha de considerar són totes les sales de les quals es disposen a la biblioteca: · UOC · Factoria · Sala de treball intern · Sala de treball en grup · Sala d'ús persona · Aula de formació Dins d'aquestes sales es treballa i es parla durant tot el dia i no estan suficientment ben aïllades com per no sentir el soroll des de fora. Per començar les portes són de vidre i al tancar-se queden espais oberts a tot el voltant de la porta; a més a més la sala de treball en grup i l'aula de formació, una al costat de l'altre, estan separades per una paret que no arriba fins al sostre, fet que fa que si en una es parli en l'altre s'escolti; un altre fet són les reixes de ventilació que connecten les del primer pis amb la planta baixa, així que si es parla amb un to normal dins d'alguna de les sales, al pis de dalt es pot sentir si s'està prop d'una de les reixes... Aquests són només alguns punts que es poden observar com a usuari de la biblioteca i com a becària de tal durant un any i mig he pogut comprovar a diari. Tot aquest punt també podria donar lloc a un altre projecte d'aïllament acústic dins la biblioteca, tema del qual dins d'aquest projecte no s'ha parlat ni tractat.

Para el desarrollo de este proyecto se plantearon tres fases bien marcadas: 1ª Fase. Establecimiento de las necesidades de la red. • Realizar los primeros contactos con la contraparte y los beneficiarios directos del proyecto. • Informar a todos ellos, de los objetivos globales del mismo, las necesidades y condiciones necesarias para su realización. • Establecer un plan de seguimiento entre todos los beneficiados, la contraparte y la ONG AMIT, para el desarrollo del proyecto. • Determinar las necesidades reales de la red de comunicación, estableciendo el número de comunidades a incluir en él. • Reconocimiento del terreno y recogida de información sobre el estado de las comunidades, como pueden ser el tipo de energía eléctrica, acceso a la comunidad, local para la instalación de la emisora, etc. Esta primera fase se desarrollo durante el mes de Agosto del año 2008, se cumplieron con todos los objetivos descritos para la misma por lo que la valoración de esta fase es muy positiva, debido a que sin la realización de esta primera fase no se hubiera podido desarrollar el resto del proyecto, ya que ha permitido concebir una idea de la forma que tienen en esta zona de trabajar y valorar los recursos con los que se pueden contar para el desarrollo de la tercera fase planteada, además de cumplir perfectamente con los objetivos marcados. Pero se tiene que recalcar que el realizar un trabajo de cooperación de las características que se plantean, en una zona como es la del triángulo minero de Nicaragua, es trabajo muy laborioso y difícil, debido a que el nivel de estudios es muy bajo y el municipio y sus comunidades cuenta con un gran numero de analfabetos, por lo que contar con un grupo de personas responsables y con los conocimientos mínimos para poder entenderse, es prácticamente imposible, además en muchas de las comunidades en donde se pretender desarrollar este proyecto, hablan un idioma indígena propio y no entienden prácticamente el castellano. 2ª Fase. Diseño de la red de comunicación. • Realización del diseño de la red planteada en la 1ª Fase. o Búsqueda de un programa adecuado para la visualización y el tratamiento de los mapas conseguidos y estudio para su manejo. o Planteamiento y diseño de la red sobre el mapa topográfico. o Búsqueda de un programa adecuado para realizar el cálculo de cobertura y estudio para su manejo. o Diseño y simulación sobre el programa encontrado, de la red planteada. Esta segunda fase se ha desarrollado durante el cuatrimestre de otoño 2008-2009. Al realizar esta segunda fase, he podido comprobar que es necesario estar muy bien documentado sobre los fundamentos de radiocomunicación, ya que la complejidad que implica el realizar un diseño de las características que se proponen para este proyecto, supone tener en cuenta una gran cantidad de factores, que determinan el buen funcionamiento de los radio enlaces. Se puede decir que algunas de las recomendaciones que se describen en la UIT-R 526, son indispensables para concretar y entender el funcionamiento de las ondas electromagnéticas en el espacio libre (ideal) y sobre el terreno real. Se ha realizado un estudio sobre los programas que existen en el mercado para realizar el diseño de una red, y de todos los programas estudiados, podemos decir que el utilizado, Radio Mobile, es una buena herramienta, el cual nos ha ayudado en gran medida a poder realizar el diseño de la red y determinar el buen funcionamiento de todos los radio enlaces planteados en la misma. 3ª Fase. Implantación del sistema diseñado En esta tercera fase se pretender realizar todos los manuales y presupuesto necesarios para la instalación de equipos e infraestructuras con el fin de poder realizar una buena instalación de todos los equipos. Durante el desarrollo de esta fase en Nicaragua, se realizaran las pruebas de campo oportunas para la comprobación de todos los radio enlaces estimados, con el fin de asegurar el buen funcionamiento de los mismos antes de la instalación definitiva. Una vez comprobados, se procederá a la instalación de todos los equipos, certificación y puesta en marca de todos los equipos. En el transcurso de esta tercera fase se desarrollaran cursos de formación a los responsables asignados del mantenimiento de la red, para asegurar que ésta funcione en buenas condiciones y perdure durante el tiempo necesario. Se propone realizar esta ultima fase durante la temporada seca (de enero a Junio), para evitar los problemas que puedan ocasionar las lluvias en las instalaciones.

ZoneMinder és un programa de vídeo vigilància que permet capturar, analitzar, enregistrar i visualitzar qualsevol càmera, CCTV (circuit tancat de televisió), càmeres IP, webcams, … connectades a una màquina treballant amb un sistema operatiu basat en Linux. Aquest software és lliure i de codi obert per tant molt accessible a ser modificat. Per aconseguir aquesta fita, s'han desenvolupat i afegit noves funcions a un script amb llenguatge Perl ja existent. Aquest script anomenat zmtrigger.pl té la funció d'establir una comunicació amb un dispositiu extern i permetre modificar paràmetres a distància. Per portar a terme les proves de comunicació entre el programa i un dispositiu extern s'han utilitzat els dos ports sèrie d'un ordinador connectats entre ells i s'han enviat les ordres des de la terminal del sistema. Així doncs durant mesos s'han realitzat i desenvolupat nous complements per tal d'augmentar les opcions de control a distància. Les noves funcions desenvolupades són: • Desactivació i activació de les càmeres: permet activar i desactivar les càmeres independent segons convingui. • Canvi d'estat de les càmeres: aquesta funció permet canviar el mode de treball de les càmeres. • Execució dels filtres: possibilita l'execució de filtres des de un dispositiu extern. • Identificació dels monitors pel nom: en les ordres que s'envien, s'utilitza el nom de la càmera i no el numero identificatiu com es feia abans. Cal esmentar que tota aquesta informació recopilada i aquestes noves aportacions realitzades en el software seran publicades a la xarxa perquè tothom les pugui utilitzar. Personalment estic molt satisfet del treball realitzat durant aquests mesos ja que s'han assolit tots els objectius plantejats en un principi. Tota aquesta feina a servit per complementar i aportar noves funcions a ZoneMinder que seran publicades al fòrum de la web oficial (http://www.zoneminder.com/forums/) per tal de ser incloses en una nova versió i així que les puguin utilitzar altres usuaris. També tota la informació recopilada i descrita en aquest document serà publicada a la Wikipedia per tal d'informar sobre aquest software on actualment la informació és absent o incompleta en aquesta enciclopèdia tan coneguda. Finalment, esmentar que aquest projecte pot servir per punt de partida per altres estudiants a seguir línies futures com: dissenyar i implementar el suport físic per controlar el ZoneMinder mitjançant el zmtrigger.pl modificat en aquest projecte, complementar i aportar noves funcions al protocol de comunicació a distància X10, millorar el funcionament de la captura de moviment utilitzant el processat d'imatge i minimitzar les falses alarmes, millorar el programa a nivell de seguretat, complementar l'interfície per tal de facilitar l'instal•lació i configuració.

La baja tasa de escolarización y la masificación a las aulas hacen que la educación sea un grande problema a Burkina Faso. Toda la falta sistemática de educación en este sentido produce un déficit de aptitudes que se refleja en todos los ámbitos de la sociedad. La mayoría de los habitantes de Koudougou no tienen prácticamente acceso a la información ni a la educación. Así para cubrir estas necesidades educativas y sociales del pueblo de Koudougou y a partir del viaje que se ha realizado entre los meses Julio y Agosto de 2007 se ha realizado un estudio sobre una radio comunitaria en la banda comercial FM, de forma que cumple todos los requisitos de las normativas del estado burkinabé. Este proyecto forma parte de un proyecto mayor de cooperación el de la construcción de un centro cívico dirigido por la organización burkinabé no gubernamental “Lõniya”.