El sector del transport ha contribuït de manera important a l'augment de la petjada de carboni, principalment a causa de l'ús de combustibles fòssils com a font d'energia. Per mitigar aquest problema, ha sorgit el concepte d'electromobilitat, posant èmfasi en els vehicles elèctrics amb bateries per a diferents modes de transport. Millorar l'eficiència de la bateria, mitjançant un sistema de gestió tèrmica de la bateria (BTMS), és crucial per millorar el rendiment dels vehicles elèctrics. El BTMS pretén optimitzar la transferència de calor de la bateria, assegurant que funcioni dins del rang de temperatura de funcionament. Entre els enfocs BTMS efectius, destaca el sistema de refrigeració líquida, ajudat per un material d'interfície tèrmica (TIM) col·locat entre les bateries i la placa de refrigeració. Aquest treball de final de màster, realitzat en col·laboració amb el grup de verificació i components d'ESS en electromobilitat de Volvo GTT, investiga el rendiment dels TIM produïts comercialment. Els paràmetres clau com ara el gruix del TIM i la pressió aplicada es modifiquen per avaluar el seu impacte en el seu rendiment. Aquesta investigació utilitza un enfoc complementari d'experimentació i simulació per estudiar dos materials d'interfície tèrmica (TIM) diferents: una planxa porosa tèrmica (thermal pad) i un gel tèrmic. L'estudi comença examinant la planxa porosa, posant èmfasi en la variació de la pressió aplicada per avaluar-ne l'impacte. Posteriorment, es realitza un estudi comparatiu sobre el gel tèrmic, explorant els efectes tant del gruix com de la pressió sobre la transferència de calor a través del TIM. Després de l'anàlisi i la revisió de la literatura existent, s'han realitzat simulacions per entendre l'efecte de les propietats tèrmiques d'aquests TIM en el refredament de les bateries. S'ha dut a terme una investigació comparativa mitjançant experimentació i simulacions per examinar l'impacte de variar el gruix dels TIM i la pressió aplicada en el seu rendiment. Els resultats indiquen que quan el TIM posseïa una conductància tèrmica efectiva més elevada, aconseguida augmentant la pressió aplicada a ell, la temperatura de la cel·la disminuïa. Aquest resultat va ser consistent tant per a una planxa tèrmica de 2 mm com per a un gel tèrmic de 2 mm. No obstant això, quan el gruix del gel es va reduir a 0,5 mm, l'aplicació d'alta pressió va provocar esquerdes a l'interior, que al seu torn va provocar un augment de la resistència de la interfície tèrmica del TIM. Els resultats obtinguts demostren que la pressió més alta va provocar una reducció del 40% de la resistència tèrmica per a la planxa de 2 mm, mentre que només va ser una reducció del 16% per al gel de 2 mm. En augmentar el gruix del TIM es va observar un augment de la resistència de la interfície tèrmica
El sector del transporte ha contribuido significativamente al aumento de la huella de carbono, principalmente debido al uso de combustibles fósiles como fuente de energía. Para mitigar este problema, ha surgido el concepto de electromovilidad, con énfasis en vehículos eléctricos con baterías para diversos modos de transporte. Mejorar la eficiencia de la batería es crucial para mejorar el rendimiento de los vehículos eléctricos, lo que se logra a través de un sistema de gestión térmica de batería (BTMS) eficiente. El BTMS tiene como objetivo optimizar la transferencia de calor de la batería, asegurando que funcione dentro del rango de temperatura de funcionamiento. Entre los enfoques BTMS efectivos, destaca el sistema de refrigeración líquida, ayudado por un Material de Interfaz Térmica (TIM) colocado entre las baterías y la placa de refrigeración. Esta tesis de maestría, realizada en colaboración con el grupo de verificación y componentes de ESS en electromovilidad en Volvo GTT, investiga el rendimiento de los TIM producidos comercialmente. Los parámetros clave, como el grosor del TIM y la presión aplicada, se modifican para evaluar su impacto en su rendimiento. Esta investigación emplea un enfoque complementario de experimentación y simulación para estudiar dos materiales de interfaz térmica (TIM) diferentes: una almohadilla térmica y un gel térmico. El estudio comienza examinando la almohadilla térmica, con énfasis en variar la presión aplicada para evaluar su impacto. Posteriormente, se realiza un estudio comparativo del gel térmico, explorando los efectos tanto del espesor como de la presión en la transferencia de calor a través del TIM. Después de un análisis y revisión de la literatura existente, se realizaron simulaciones para comprender el efecto de las propiedades térmicas de estos TIM en el enfriamiento de las baterías. Se ha llevado a cabo una investigación comparativa usando experimentación y simulaciones para examinar el impacto de variar el grosor de los TIM y la presión aplicada en su rendimiento. Los resultados indicaron que cuando el TIM poseía una conductancia térmica efectiva más alta, lograda al aumentar la presión que se le aplicaba, la temperatura de la celda disminuía. Este resultado fue consistente tanto para una almohadilla térmica de 2 mm como para un gel térmico de 2 mm. Sin embargo, cuando el espesor del gel se redujo a 0,5 mm, la aplicación de alta presión provocó grietas en su interior, lo que a su vez provocó un aumento en la resistencia de la interfaz térmica del TIM. Los resultados obtenidos demostraron que la presión más alta condujo a una reducción del 40 % en la resistencia térmica para la almohadilla de 2 mm, mientras que solo fue una reducción del 16 % para el gel de 2 mm. Al aumentar el espesor del TIM se observó un aumento de la resistencia de interfaz térmica
The transport sector has been a significant contributor to the rising carbon footprint, primarily due to the use of fossil fuels as a power source. To mitigate this issue, the concept of electromobility has emerged, emphasizing electrically driven vehicles with batteries for various transportation modes. Enhancing battery efficiency is crucial for improving the performance of electric vehicles, achieved through an efficient Battery Thermal Management System (BTMS). The BTMS aims to optimize heat transfer from the battery, ensuring it functions within the operating temperature range. Among the effective BTMS approaches, the liquid cooling system stands out, aided by a Thermal Interface Material (TIM) placed between the batteries and the cooling plate. This master thesis, conducted in collaboration with the Energy Storage System(ESS) Component Verification group in Electromobility at Volvo GTT, investigates the performance of commercially produced TIMs. Key parameters such as TIM thickness and applied pressure are altered to assess their impact on TIM performance. This investigation employs a complementary approach of experimentation and simulation to study two different Thermal Interface Materials (TIMs): a thermal pad and a thermal gel. The study begins by examining the thermal pad, with an emphasis on varying the applied pressure to evaluate its impact. Subsequently, a comparative study is conducted on the thermal gel, exploring the effects of both thickness and pressure on heat transfer through the TIM. Through analysis and a review of existing literature, simulations were carried out to understand the effect of the thermal properties of these TIMs on the cooling of the batteries. A comparative investigation was carried out using experimentation and simulations to examine the impact of varying the thickness of TIMs and the pressure applied to the TIM on the performance of the TIM. The results indicated that when the TIM possessed a higher effective thermal conductance, achieved by increasing the pressure applied to it, the cell's temperature decreased. This outcome was consistent for both a 2 mm thermal pad and a 2 mm thermal gel. However, when the gel thickness was reduced to 0.5 mm, applying high pressure led to cracks inside of it which in turn led to a rise in the thermal interface resistance of the TIM. The obtained results demonstrated that the highest pressure led to a 40% reduction in the thermal resistance for the 2 mm pad, while it was only a 16% reduction for the 2 mm gel. By increasing the thickness of the TIM increasing the thermal interface resistance was observed