Aprèn - GRAU EN ESTUDIS D'ARQUITECTURA (Pla 2014)

GRAU EN ESTUDIS D'ARQUITECTURA (Pla 2014)

Nom

GRAU EN ESTUDIS D'ARQUITECTURA (Pla 2014)

Sigles

290GESTARQ

Activa

Centre

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Pla d'estudis

2014

Nivell d'estudis

Grau

RSS

Contingut docent

Tokyo : la ciutat en moviment

Treball Final de Grau

Lafuente Baeza, Pau

Tutor/a - Director/a: Rivera Marinel·lo, Inés de

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Taxonomies vernaculars

Treball Final de Grau

Prat Carroggio, Blanca de

Tutor/a - Director/a: Torres González, Carmen

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

L'arquitectura vernacla és aquella que s'integra amb el seu entorn més pròxim, utilitzant materials propis de la zona i responent a les necessitats directes dels seus habitants. És una arquitectura que porta de manera intrínseca l'economia circular dels materials, que respecta el paisatge i manté l'equilibri amb el seu ecosistema. En un context marcat per la industrialització i la globalització, aquestes construccions tradicionals ens recorden que, quan l'arquitectura abraça les particularitats del lloc, potencia la identitat i treu el màxim profit dels recursos que ofereix el territori. En aquest treball, a partir de l'elaboració d'un catàleg de diferents tipologies d'arquitectura vernacla i el seu anàlisi comparatiu, es reivindica l'estudi d'aquestes construccions amb l'objectiu de recollir i preservar diferents estratègies tradicionals que puguin aportar solucions a les noves arquitectures contemporànies.

La arquitectura vernácula es aquella que se integra con su entorno más cercano, utilizando materiales propios de la zona y respondiendo a las necesidades directas de sus habitantes. Es una arquitectura que lleva de forma intrínseca la economía circular de los materiales, que respeta el paisaje y mantiene el equilibrio con su ecosistema. En un contexto marcado por la industrialización y la globalización, estas construcciones tradicionales nos recuerdan que, cuando la arquitectura abarca las particularidades del sitio, potencia la identidad y saca el máximo provecho de los recursos que ofrece el territorio. En este trabajo, a partir de la elaboración de un catálogo de diferentes tipologías de arquitectura vernácula y su análisis comparativo, se reivindica el estudio de estas construcciones con el objetivo de recoger y preservar diferentes estrategias tradicionales que puedan aportar soluciones a las nuevas arquitecturas contemporáneas.

Vernacular architecture is architecture that integrates with its surroundings, using materials specific to the area and responding to the needs and customs of its inhabitants. It is an architecture that intrinsically carries the circular economy of materials, respects the landscape and maintains a balance with its ecosystem. In a context marked by industrialization and globalization, these traditional constructions remind us that, when architecture embraces the particularities of the place, it enhances identity and maximizes the use of the resources offered by the territory. In this work, based on the elaboration of a catalogue of different types of vernacular architecture and its analysis, the study of these constructions is claimed with the aim of collecting and preserving different traditional strategies that can provide solutions to the new architectures.

Rehabitar la colònia : el cas de la Colònia Vidal com a model d'habitatge cooperatiu

Treball Final de Grau

Fígols Vilarrasa, Marc

Tutor/a - Director/a: Cucurella Jorba, Maria de Montserrat

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Les colònies industrials del Berguedà guarden la memòria d'un temps passat, una època en la que les fonts primàries d'energia eren el riu i el carbó. Aquesta lògica territorial es veu avui desdibuixada pel canvi de model productiu. Aquest treball té com a objectiu explorar la Colònia Vidal com un espai resilient i de transformació. L'any 2017 es va iniciar el projecte de Vidàlia, que té com a objectiu recuperar la colònia a l'hora que es promouen valors de sostenibilitat, comunitat i agroecologia. Mitjançant un contracte de masoveria urbana, el projecte ofereix l'oportunitat de viure en els habitatges de la colònia a la seva comunitat a través de la cessió d'ús a mesura que es van rehabilitant. El treball analitza aquesta alternativa des d'una perspectiva que pretén recuperar un vincle amb el territori, entenent l'acte d'habitar com aquell que implica cuidar el lloc i establir una relació intíma amb el que ens envolta. Per tal de comprendre com afecta el fet de viure a la colònia en l'actualitat, s'ha entrevistat a un dels habitants, s'ha enquestat a diversos dels membres de la comunitat i s'ha fet una comparació amb algunes de les condicions que trobem avui en dia a la metròpolis, agafant com a punt de partida les condicions d'un habitatge adequat. Aquesta iniciativa és una demostració del potencial que tenen aquests espais per oferir un futur resilient, adaptat al present i a les necessitats contemporànies. Des de l'inici del projecte que aquest no ha parat d'evolucionar i consolidar-se a mesura que la comunitat s'ha fet forta i poc a poc s'ha anat transformant la colònia per viure-hi cada cop amb millors condicions.

The industrial colonies of Berguedà preserve the memory of a bygone era, a time when the primary energy sources were the river and coal. This territorial logic is now blurred by the shift in the productive model. This study aims to explore Colonia Vidal as a resilient and transformative space. In 2017, the Vidàlia project was launched, aiming to revitalize the colony while promoting values of sustainability, community, and agroecology. Through an urban stewardship contract, the project offers the community the opportunity to live in the colony's homes under a use transfer scheme as they are gradually rehabilitated. The study examines this alternative from a perspective that seeks to restore a connection with the territory, understanding the act of inhabiting as one that involves caring for the place and establishing an intimate relationship with the surrounding environment. To understand the impact of living in the colony today, one of the residents was interviewed, several community members were surveyed, and a comparison was made with some of the conditions found in the metropolis today, using the criteria for adequate housing as a starting point. This initiative demonstrates the potential of these spaces to provide a resilient future, adapted to the present and contemporary needs. Since the project's inception, it has continuously evolved and solidified as the community has grown stronger, gradually transforming the colony into a place to live under increasingly better conditions.

Estudi dels refugis guardats de la Vall d'Aran : metabolisme actual i perspectives de futur

Treball Final de Grau

Almansa i Casanovas, Norah

Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Estudi sobre la relació entre territori, arquitectura i experiència : el cas de la vila de Valldemossa

Treball Final de Grau

Martínez Saraguayo, Clara Sabina

Tutor/a - Director/a: Salvà Matas, Catalina

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Aquest Treball de Fi de Grau explora la relació entre territori, arquitectura i experiència a la vila de Valldemossa, ubicada a la Serra de Tramuntana, a l'illa de Mallorca. Mitjançant un anàlisi interescalar, s'estudia com allò natural, allò construït i allò viscut interactuen en diferents escales, creant una constant dialèctica que defineix el caràcter del lloc, sent l'espai public el principal mitjà perceptor. S'aborda la singularitat del territori, considerant-ne l'orografia, la gestió de l'aigua i els vestigis d'activitats humanes passades. Aquests aspectes han influït en el desenvolupament dels assentaments i s'analitza com el paisatge ha condicionat la vida a la zona. D'aquesta manera resulta imprescindible estudiar i retratar l'evolució de l'assentament de Valldemossa mitjançant la informació històrica a l'abast, destacant el paper del patrimoni en la construcció de la identitat local i la seva influència en el desenvolupament urbà del poble. L'anàlisi de l'espai públic se centra en com els carrers funcionen com a mediadors entre allò natural i allò construït, permetent als habitants experimentar aquesta relació de manera tangible. Finalment, s'explora la dialèctica desde l'espai privatitzat, un habitatge al nucli antic, destacant com el seu microcosmos (característiques arquitectòniques, com ara les obertures, els materials, tècniques) manté un vincle directe amb el territori i el paisatge que l'envolta.

Este Trabajo de Fin de Grado explora la relación entre territorio, arquitectura y experiencia en la vila de Valldemossa, ubicada en la Serra de Tramuntana. A través de un análisis interescalar, se estudia cómo lo natural, lo construido y lo vivido interactúan en diferentes escalas, creando una constante dialéctica que define el carácter del lugar. Se aborda la singularidad del territorio, considerando su orografía, la gestión del agua y los vestigios de actividades humanas pasadas. Estos aspectos han influido en el desarrollo de los asentamientos, y se analiza cómo el paisaje ha condicionado la vida en la zona. Por ello es imprescinsible estudiar y retratar la evolución del asentamiento de Valldemossa mediante cartografía histórica, destacando el papel del patrimonio en la construcción de la identidad local y su influencia en el desarrollo urbano del pueblo. El análisis del espacio público se centra en cómo las calles funcionan como mediadoras entre lo natural y lo construido, permitiendo a los habitantes experimentar esta relación de manera tangible. Por último, se explora una vivienda en el casco antiguo, destacando cómo sus características arquitectónicas, como las aperturas, los materiales y las técnicas constructivas, mantienen un vínculo directo con el territorio y el paisaje que la rodea.

This Final Degree Research Project explores the relationship between territory, architecture and experience in the village of Valldemossa, located in the Serra de Tramuntana. Through an interscalar analysis, we study how the natural, the built and the lived interact at different scales, creating a constant dialectic that defines the character of the place. The uniqueness of the territory is addressed, considering its orography, water management and the vestiges of past human activities. These aspects have influenced the development of settlements, and we analyze how the landscape has conditioned life in the area. It is therefore essential to study and portray the evolution of the settlement of Valldemossa through historical cartography, highlighting the role of heritage in the construction of local identity and its influence on the urban development of the town. The analysis of public space focuses on how streets function as mediators between the natural and the built, allowing inhabitants to experience this relationship in a tangible way. Finally, a house in the old town is explored, highlighting how its architectural characteristics, such as openings, materials and construction techniques, maintain a direct link with the surrounding territory and landscape.

Entre tradició i modernitat : Ribot, Sibils i Masramon : 3 cases d'estiueig a les comarques gironines (1950-1970)

Treball Final de Grau

Santalla Clotet, Pol

Tutor/a - Director/a: Musquera Felip, Sílvia

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

20 cases personificades : recursos peculiars que transformen la casa particular

Treball Final de Grau

Ventura Langa, Maria; Servera Centelles, Joana

Tutor/a - Director/a: Hernández Sabat, Bernat

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Avui en dia, l'habitatge és dissenyat de manera global, el mateix disseny pot agrupar a moltes persones diferents. De fet, es valora positivament que sigui un espai on el continent sigui modelable i impersonal per tal d'incloure maneres d'habitar variades. En aquest treball es vol buscar alternatives a l'habitatge convencional, és a dir, l'habitatge que és dissenyat amb una visió globalitzada on es dona per fet que els seus habitants garanteixen les mateixes característiques, així caient en uns models repetitius i estandarditzats. Es vol incentivar l'especificació de l'habitatge, entendre que cada persona és un ens únic, i així ha de ser reflectit en la seva llar. Crear en el lector l'iniciativa per tenir una relació activa amb casa seva, per tal d'arribar a l'especificació màxima de l'espai que s'habita. Aquest concepte és definit com la casa personificada. Aquella que és colonitzada per la persona que l'habita, que crea incomoditat per aquell que no la coneix. Una casa que es desvincula de la normativitat actual, per regir-se exclusivament per les comoditats i moviments rutinaris dels seus habitants. A partir d'un recull d'exemplificacions, s'intenta descobrir un seguit de recursos que permetin sortir de les convencionalitats actuals per retrobar-se amb un imaginari que obre la perspectiva del que concebem com a casa.

Nowadays, housing is designed in a global manner, where the same design can accommodate many different people. In fact, it is considered a positive aspect for the space to be adaptable and impersonal to include varied ways of living. This work seeks to explore alternatives to conventional housing. This conventional houses are designed with a globalized vision assuming that its inhabitants share the same characteristics, thus falling into repetitive and standardized models. The aim is to encourage the specification of housing, understanding that each person is a unique being, and this should be reflected in their home. To inspire the reader to take an active role in their home, so as to achieve the highest degree of personalization of the space they inhabit. This concept is defined as the personified house. One that is colonized by the person who inhabits it, creating discomfort for those unfamiliar with it. A house that breaks away from current norms, governed exclusively by the comforts and habitual movements of its inhabitants. Through a collection of examples, the aim is to discover a series of resources that allow us to move away from current conventions and reconnect with an imaginary that broadens the perspective of what we conceive as home.

Arquitectura d'un paisatge hostil : el cas de Formentera

Treball Final de Grau

Vives García del Real, Claudia

Tutor/a - Director/a: Garriga Bosch, Sergi

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Formentera és una de les illes Balears, situada al sud d'Eivissa. Es considera un destí idíl·lic, tranquil i perfecte per a la desconnexió. El seu paisatge es caracteritza per platges d'aigua cristal·lina, camps de conreu, murs de pedra, cases blanques i molts altres elements que es descobreixen mentre es recorren les seves carreteres i camins irregulars. Tots aquests elements que avui dia defineixen l'illa tenen una història al darrere i un origen que no sempre ha estat tan simple com pot semblar actualment. Habitar l'illa des dels seus inicis va ser un procés ple d'obstacles, a causa de la manca de protecció i les condicions adverses per als primers habitants. Aquest treball té com a objectiu realitzar una estada a l'illa per detectar i analitzar aquests condicionants del medi i els elements que han sorgit com a resultat directe d'aquests. Aquesta anàlisi es complementarà amb l'estudi de la seva evolució al llarg dels anys, ja que la societat que habita l'illa actualment és completament diferent de la dels primers anys de població. Durant l'estada també es fotografiaran els condicionants i els elements per tal de complementar la recerca amb material visual.

Formentera es una de las islas Baleares, situada al sur de Ibiza. Se considera un destino idílico, tranquilo y perfecto para desconectar. Su paisaje se caracteriza por playas de agua cristalina, campos de cultivo, muros de piedra, casas blancas y muchos otros elementos que se descubren al recorrer sus carreteras y caminos irregulares. Todos estos elementos que hoy en día definen la isla tienen una historia detrás y un origen que no siempre ha sido tan sencillo como puede parecer actualmente. Habitar la isla desde sus inicios fue un proceso lleno de obstáculos, debido a la falta de protección y las condiciones adversas para los primeros habitantes. Este trabajo tiene como objetivo realizar una estancia en la isla para detectar y analizar estos condicionantes del medio y los elementos que han surgido como resultado directo de estos. Este análisis se complementará con el estudio de su evolución a lo largo de los años, ya que la sociedad que habita la isla actualmente es completamente diferente de la de los primeros años de población. Durante la estancia también se fotografiarán los condicionantes y los elementos para complementar la investigación con material visual.

Formentera is one of the Balearic Islands, located south of Ibiza. It is considered an idyllic, peaceful destination, perfect for disconnection. Its landscape is characterized by crystal-clear beaches, cultivated fields, stone walls, white houses, and many other elements that can be discovered while traveling along its roads and irregular paths. All these elements that today define the island have a history behind them and an origin that has not always been as simple as it might seem now. Settling on the island from its beginnings was a process full of obstacles due to its lack of protection and adverse conditions for the first inhabitants. This project aims to carry out a stay on the island to identify and analyze the conditions of the environment and the elements that have emerged as a direct result from theses. This analysis will be complemented by studying its evolution over the years, as the society currently inhabiting the island is entirely different from that of its early settlers. During the stay, the conditions, and the elements will also be photographed to complement the research with visual material.

L'impacte del desarrollismo en l'àrea metropolitana de Barcelona : el creixement urbanístic a Cerdanyola del Vallès (1950-1975)

Treball Final de Grau

Soley López, Sílvia

Tutor/a - Director/a: Rosselló i Nicolau, Maribel

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El present Treball de Fi de Grau (TFG) documenta el creixement de Cerdanyola del Vallès a partir de l'impacte que hi va tenir l'habitatge popular i les transformacions urbanes durant les dècades de major immigració a la ciutat (1950-1975). Estudia l'evolució urbanística de la ciutat i vol entendre, des de la perspectiva de l'habitant, com es vivia en els diferents barris que es van formar en el moment. Es treballa les diferents formes de creixement urbà de la població, des de la densificació de zones consolidades, fins al creixement de barris de torretes i els polígons residencials construïts entre els anys seixanta i setanta. Cerdanyola era una població agrícola formada per diverses masies dedicades majoritàriament al cultiu de vinyes. La millora de la connexió amb la capital mitjançant el ferrocarril va comportar un motor de canvi de la ciutat, que va passar d'un caràcter rural a un de més industrial. El Pla Comarcal del 1953 va ser el detonant del creixement urbanístic de Cerdanyola durant el període de la segona meitat del segle XX, juntament amb altres factors econòmics, polítics i socials. Des de l'any 1950 al 1962 Cerdanyola va anar creixent de forma horitzontal, és a dir, els diferents nuclis del municipi, Montflorit, els Parcers, el Turonet i la Colònia Vilcom-Serraparera, van anar creixent en una extensió de cases unifamiliars de planta baixa o planta baixa i primera. La manca d'habitatges fa que a principi dels anys seixanta, comencin a aparèixer les primeres construccions de polígons d'habitatge de Cerdanyola del Vallès i que, durant els anys seixanta i setanta creessin els dos grans polígons residencials de Cerdanyola: Les Fontetes i el barri Banús.

El presente Trabajo de Fin de Grado (TFG) documenta el crecimiento de Cerdanyola del Vallès a partir del impacto que tuvo la vivienda popular y las transformaciones urbanas durante las décadas de mayor inmigración a la ciudad (1950-1975). Estudia la evolución urbanística de la ciudad y quiere entender, desde la perspectiva del habitante, como se vivía en los diferentes barrios que se formaron en el momento. Se trabajan las diferentes formas de crecimiento urbano de la población, desde la densificación de zonas consolidadas, hasta el crecimiento de barrios de torres y los polígonos residenciales construidos entre los años sesenta y setenta. Cerdanyola era una población agrícola formada por diversas masías dedicadas mayoritariamente al cultivo de viñas. La mejora de la conexión con la capital mediante el ferrocarril que comportó un motor de cambio de la ciudad, que pasó d'un carácter rural a uno de más industrial. El Pla Comarcal del 1953 fue el detonante del crecimiento urbanístico de Cerdanyola durante el periodo de la segunda mitad del siglo XX, con otros factores económicos, políticos y sociales. Desde el año 1950 al 1962 Cerdanyola fue creciendo de forma horizontal, es decir, los diferentes núcleos del municipio, Montflorit, els Parcers, el Turonet y la Colònia Vilcom-Serraparera, fueron creciendo en una extensión de casas unifamiliares de planta baja o planta baja y primera. La manca de viviendas hizo que a principios de los años sesenta, comenzaran a aparecer las primeras construcciones de polígonos de viviendas de Cerdanyola del Vallès y que, durante los años sesenta y setenta, se creasen los dos grandes polígonos residenciales de Cerdanyola: Les Fontetes y el barrio Banús.

L'Impacte de l'entorn habitable en la salut

Treball Final de Grau

Alcalà Masana, Marta

Tutor/a - Director/a: Colomé Franco, Bernat

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

El treball de final de grau, neix de la voluntat d'entendre la complexa relació entre la salut dels éssers humans i l'entorn en el qual habiten. Per això l'estructura del treball és clara. La primera part consta de la recerca i la descripció analítica i objectiva de cada un dels factors que influeixen en la salut dels usuaris, veient també quin impacte tenen i quines solucions es poden dur a terme. I la segona part consisteix en el desenvolupament del cas pràctic en el qual “poso a prova” un dels factors estudiats, en aquest cas, la qualitat de l'aire, per tal de poder entendre si els espais que jo habito constantment, poden arribar a ser perjudicials per la meva salut o no. Amb això es pretén dur a terme un anàlisi comparatiu dels espais, per tal de visibilitzar perque uns funcionen millor que d'altres i finalment n'extrec una conclusió.

El trabajo de fin de grado, nace de la voluntad de entender la compleja relación entre la salud de los seres humanos y el entorno en el que habitan. Por eso la estructura del trabajo es clara. La primera parte consta de la investigación y descripción analítica y objetiva de cada uno de los factores que influyen en la salud de los usuarios, viendo también qué impacto tienen y qué soluciones se pueden llevar a cabo. Y la segunda parte consiste en el desarrollo del caso práctico en el que “pongo a prueba” uno de los factores estudiados, en este caso, la calidad del aire, para poder entender si los espacios que yo habito constantemente, pueden llegar a ser perjudiciales para mi salud o no. Con ello se pretende llevar a cabo un análisis comparativo de los espacios, para visibilizar porque unos funcionan mejor que otros y finalmente extraigo una conclusión.

The teses was born from the desire to understand the complex relationship between the health of human and the environment in which they live. That is why the structure of the work is clear. The first part consists of the research and the analytical and objective description of each of the factors that influence the health of the users, also seeing what impact they have and what solutions can be carried out. And the second part consists of the development of the practical case in which I test one of the factors studied, in this case, air quality, in order to be able to understand if the spaces that I constantly live, can reach be harmful to my health or not. This is intended to carry out a comparative analysis of the spaces, in order to make visible why some work better than others and finally draw a conclusion.

Riera de Teià : gestió del recurs hídric

Treball Final de Grau

Barrufet Torrebejano, Noa

Tutor/a - Director/a: Vega Ainsa, Isabel

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Unions amb bambú : estudi de les tècniques contemporànies a Bali

Treball Final de Grau

Obach Padrós, Jordi

Tutor/a - Director/a: Soriano Botella, Enrique

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Arquitectura en BRUT : exploració de l'entorn d'Alexander Brodsky i Ilya Utkin

Treball Final de Grau

Garcia Arrufat, Martí

Tutor/a - Director/a: Giner Olcina, Josep

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Més enllà de les cartografies operatives

Treball Final de Grau

Jofré Asensio, Martina

Tutor/a - Director/a: Camallonga Rodríguez, Marc

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Adequació, reforma i conservació de Collbató : l'impacte de l'A2 al nucli urbà de Collbató

Treball Final de Grau

Capdevila Vallès, Marina

Tutor/a - Director/a: Tudó Galí, Roger

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Joies turístiques d'Alcúdia : origen i evolució de l'arquitectura de l'oci en el municipi d'Alcúdia entre les dècades dels 30 i 60

Treball Final de Grau

Cladera Munar, Pere Joan

Tutor/a - Director/a: Giner Olcina, Josep

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

La Fotografia cinemàtica d'arquitectura : narrant històries visuals d'experiències espaials

Treball Final de Grau

Farrés Compte, Adrià

Tutor/a - Director/a: Tudó Galí, Roger

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Accés al text complet

Minería urbana : implementaciones de la medida a través de la rehabilitación arquitectónica

Treball Final de Grau

Zou Qiu, Rui Jie

Tutor/a - Director/a: López Plazas, Fabian

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Sentir per aprendre : arquitectura escolar

Treball Final de Grau

Tost Chela, Carlota

Tutor/a - Director/a: Camallonga Rodríguez, Marc

Data de publicació: 2025

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Veure detall Accés al text complet

Aquest Treball de Fi de Grau estudia el paper dels sentits en l'arquitectura, a través de l'anàlisi sobre com la percepció i l'experiència sensorial de l'usuari influeixen en la vivència de l'espai construït, posant especial èmfasi dins l'àmbit de l'arquitectura escolar. Partint de la premissa que l'arquitectura contemporània ha esdevingut excessivament visual i sovint oblida la dimensió humana i perceptiva, la investigació aprofundeix en el concepte d'arquitectura multisensorial, analitzant com la vista, el tacte, l'oïda, l'olfacte i el gust poden intervenir en el disseny per millorar la qualitat de vida, el benestar i l'aprenentatge dels usuaris. La primera part del treball, de forma introductòria, se centra en l'anàlisi d'arquitectes i teòrics rellevants, que han reflexionat i projectat espais des d'aquesta perspectiva sensorial, amb exemples concrets d'obres i textos de referència. En una segona fase, el treball aplica aquest enfocament al disseny dels espais escolars, analitzant l'evolució de les escoles al llarg de la història i estudiant com l'arquitectura pot influir en l'experiència i l'aprenentatge dels infants. A partir de casos concrets i del context d'Europa i Catalunya, es reflexiona sobre l'actual tendència en el disseny escolar, sovint repetitiva i deshumanitzada, i es plantegen alternatives que integrin la percepció sensorial com a eix central del projecte arquitectònic. Aquest estudi busca aportar una visió crítica sobre el model actual i posar en valor la necessitat de dissenyar espais educatius que despertin els sentits, fomentin la relació entre la persona i l'entorn construït, i afavoreixin un aprenentatge més complet, estimulant i humà.

This Final Degree Project studies the role of the senses in architecture through an analysis of how users' sensory perception and experience influence their engagement with built spaces, with a particular focus on school architecture. Starting from the premise that contemporary architecture has become overly visual, often neglecting the human and perceptual dimension, the research delves into the concept of multisensory architecture, exploring how sight, touch, hearing, smell, and taste can be incorporated into design to enhance users' quality of life, well-being, and learning. The first part of the project, in an introductory manner, focuses on the analysis of relevant architects and theorists who have reflected on and designed spaces from this sensory perspective, with concrete examples of works and reference texts. In the second phase, the project applies this approach to the design of school spaces, analyzing the evolution of schools throughout history and studying how architecture can influence children's experience and learning. Through specific cases and the context of Europe and Catalonia, it reflects on the current trend in school design, often repetitive and dehumanized, and proposes alternatives that integrate sensory perception as a central axis of the architectural project. This study aims to provide a critical perspective on the current model and highlight the need to design educational spaces that awaken the senses, foster the relationship between individuals and the built environment, and promote a more comprehensive, stimulating, and human learning experience.