Informació
Ajuda per a la cerca:
- Les paraules separades per espais se cerquen de manera independent als diferents camps de cerca. És a dir, si cerques 'càlculs numèrics', se't mostraran els resultats que continguin 'càlculs numèrics', 'càlculs' i 'numèrics'.
- La cerca és per aproximació, és a dir, si cerques la paraula 'càlculs', també et trobarà resultats que continguin paraules derivades com 'càlcul', 'calcular', etc.
- Per fer una cerca per frase i no per paraules, engloba totes les paraules entre cometes dobles. Exemple: "formació d'un enginyer civil".
- La cerca és insensible a accents i majúscules.
MÀSTER UNIVERSITARI EN CIÈNCIA I TECNOLOGIA DE LA SOSTENIBILITAT (Pla 2013)
Nom
MÀSTER UNIVERSITARI EN CIÈNCIA I TECNOLOGIA DE LA SOSTENIBILITAT (Pla 2013)
Sigles
480MCTSOST
Activa
Si
Pla d'estudis
2013
Nivell d'estudis
Màster
Contingut docent
Treball d'assignatura
Vidal López, Eva María; Hirane, Valentina; González Nava, Gerardo
Data de publicació: 2025
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LES COMUNICACIONS - 480091
Projecte Final de Màster Oficial
Mendoza Poma, Angel
Tutor/a - Director/a: Roca Bosch, Elisabet; Cervantes Torre-Marín, Gemma
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
A mesura que les ciutats creixen econòmicament, el seu entorn i els seus recursos es deterioren, generant nous desafiaments ambientals, econòmics i socials. En resposta, els Laboratoris de Vida Urbana (ULL) han sorgit com a espais d'experimentació per desenvolupar i provar estratègies innovadores de governança urbana i economia circular.
Aquest treball avalua la implementació d'estratègies d'economia circular en dos ULL: Can Batlló a Barcelona i Schoonschip a Amsterdam. Aquests laboratoris, ubicats en diferents contextos urbans, ofereixen perspectives sobre com es poden aplicar els principis de l'economia circular per abordar els desafiaments ambientals contemporanis. La investigació busca identificar estratègies replicables que millorin la sostenibilitat urbana en altres entorns.
La metodologia inclou una revisió bibliogràfica, l'anàlisi de la percepció social mitjançant entrevistes i l'avaluació de sinergies de recursos. També s'han desenvolupat indicadors per mesurar els impactes ambientals, econòmics i socials en ambdós projectes. Els resultats destaquen sinergies significatives en la gestió de l'aigua, l'energia i els materials, així com models de governança que fomenten la participació comunitària i les pràctiques sostenibles.
S'observa que Can Batlló i Schoonschip presenten diferents models de gestió i estratègies d'economia circular. Tots dos han avançat en la reducció de residus, la gestió de recursos i la creació de sinergies internes, encara que afronten reptes en l'escalabilitat i la replicabilitat dels seus models.
L'estudi conclou que els ULL són entorns ideals per experimentar i aplicar estratègies d'economia circular, permetent adaptar solucions sostenibles a les necessitats locals. A més, es proposen estratègies replicables per optimitzar la circularitat dels recursos, la qual cosa podria servir com a guia per a altres iniciatives urbanes en la seva transició cap a sistemes més sostenibles.
A medida que las ciudades crecen económicamente, su entorno y recursos se deterioran, generando nuevos desafíos ambientales, económicos y sociales. En respuesta, los Laboratorios de Vida Urbana (ULL) han surgido como espacios de experimentación para desarrollar y probar estrategias innovadoras de gobernanza urbana y economía circular.
Este trabajo evalúa la implementación de estrategias de economía circular en dos ULL: Can Batlló en Barcelona y Schoonschip en Ámsterdam. Estos laboratorios, ubicados en diferentes contextos urbanos, ofrecen perspectivas sobre cómo los principios de la economía circular pueden aplicarse para abordar desafíos ambientales contemporáneos. La investigación busca identificar estrategias replicables que mejoren la sostenibilidad urbana en otros entornos.
La metodología incluye una revisión bibliográfica, análisis de la percepción social mediante entrevistas y evaluación de sinergias de recursos. También se han desarrollado indicadores para medir los impactos ambientales, económicos y sociales en ambos proyectos. Los resultados destacan sinergias significativas en la gestión del agua, la energía y los materiales, así como modelos de gobernanza que fomentan la participación comunitaria y prácticas sostenibles.
Se observa que Can Batlló y Schoonschip presentan diferentes modelos de gestión y estrategias de economía circular. Ambos han avanzado en la reducción de residuos, la gestión de recursos y la creación de sinergias internas, aunque enfrentan desafíos en la escalabilidad y replicabilidad de sus modelos.
El estudio concluye que los ULL son entornos ideales para experimentar y aplicar estrategias de economía circular, permitiendo adaptar soluciones sostenibles a necesidades locales. Además, se proponen estrategias replicables para optimizar la circularidad de los recursos, lo que podría servir como guía para otras iniciativas urbanas en su transición hacia sistemas más sostenibles.
As cities grow economically, their environment and resources deteriorate, generating new environmental, economic, and social challenges. In response, Urban Living Labs (ULL) have emerged as experimental spaces to develop and test innovative strategies for urban governance and circular economy.
This work evaluates the implementation of circular economy strategies in two ULLs: Can Batlló in Barcelona and Schoonschip in Amsterdam. These labs, located in different urban contexts, offer perspectives on how circular economy principles can be applied to address contemporary environmental challenges. The research seeks to identify replicable strategies that can improve urban sustainability in other settings.
The methodology includes a literature review, analysis of social perception through interviews, and an evaluation of resource synergies. Indicators have also been developed to measure the environmental, economic, and social impacts in both projects. The results highlight significant synergies in water, energy, and material management, as well as governance models that promote community participation and sustainable practices.
It is observed that Can Batlló and Schoonschip present different management models and circular economy strategies. Both have made progress in waste reduction, resource management, and the creation of internal synergies, although they face challenges in scalability and replicability.
The study concludes that ULLs are ideal environments for experimenting with and applying circular economy strategies, allowing sustainable solutions to be adapted to local needs. Additionally, replicable strategies are proposed to optimize resource circularity, which could serve as a guide for other urban initiatives in their transition towards more sustainable systems.
Projecte Final de Màster Oficial
Mael, Mary Grace
Tutor/a - Director/a: Garola Crespo, Àlvar; Alcaraz Sendra, Olga
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
A mesura que creix la urgència per a la descarbonització i la descolonització en el sector de la salut global, també ho fa la necessitat d'un examen crític sobre com les pràctiques actuals perpetuen dinàmiques de poder desiguals i contribueixen a emissions de carboni innecessàries. Aquest treball investiga els impactes complexos que la carbonització i la colonització tenen en el sector de la salut global, amb un enfocament específic en el paper dels finançadors per abordar aquests reptes. A través de la revisió de la literatura pertinent, aquesta obra pretén comprendre els factors que impulsen les emissions en el sector i els obstacles per reduir-les, alhora que explora les desigualtats perpetuades pels vestigis colonials encara presents en l'actual marc de salut global. Utilitzant com a estudi de cas l'assaig clínic de la Broad One Health Endectocide-based Malaria Intervention in Africa (BOHEMIA) a Kènia i Moçambic, es quantifiquen les emissions de viatges aeris relacionades amb el projecte i es valora la distribució del finançament entre els socis del projecte. Els resultats principals subratllen la necessitat d'una major consideració ambiental en la recerca clínica i de col·laboracions més justes per abordar els desequilibris de poder i les disparitats de finançament. Aquest estudi conclou oferint recomanacions per a la implementació de mesures de reducció de carboni i pràctiques de finançament equitatives, fent una crida als finançadors a liderar el canvi i avançar tant en la descarbonització com en la descolonització en la salut global.
A medida que aumenta la urgencia de la descarbonización y la descolonización en el sector de la salud global, también lo hace el imperativo del examen crítico de cómo las prácticas actuales perpetúan dinámicas de poder desiguales y contribuyen a emisiones de carbono innecesarias. Este trabajo investiga las complejas repercusiones que la carbonización y la colonización tienen en el sector de la salud global, centrándose específicamente en el papel de los financiadores a la hora de abordar estos retos. Mediante la revisión de la bibliografía pertinente, este trabajo trata de comprender los factores que impulsan las emisiones en el sector y los obstáculos que impiden reducirlas, junto con la exploración de las desigualdades perpetuadas por los restos coloniales que siguen arraigados en el marco de la salud global actual. Utilizando como estudio de caso el ensayo de investigación clínica Broad One Health Endectocide-based Malaria Intervention in Africa (BOHEMIA) en Kenia y Mozambique, se cuantifican las emisiones de los viajes por avión relacionados con el proyecto y se evalúa la distribución de la financiación entre los socios del proyecto. Las principales conclusiones ponen de relieve la necesidad de una mayor consideración medioambiental en la investigación clínica y de asociaciones de investigación más justas para abordar los desequilibrios de poder y las disparidades de financiación. Este estudio concluye ofreciendo recomendaciones para la aplicación de medidas de reducción de las emisiones de carbono y prácticas de financiación equitativas, instando a los financiadores a liderar la iniciativa y con el objetivo de avanzar tanto en la descarbonización como en la descolonización de la salud global.
As the urgency for decarbonization and decolonization in the global health sector grows, so does the imperative for the critical examination of how current practices perpetuate unequal power dynamics and contribute to unnecessary carbon emissions. This work investigates the complex impacts that carbonization and colonization have on the global health sector, with a concentrated focus on the role of funders in addressing these challenges. By reviewing pertinent literature, this work seeks to understand the drivers of emissions in the sector and the barriers to reducing them, alongside the exploration of the inequities perpetuated by the colonial remnants still embedded in the global health framework of today. Using the Broad One Health Endectocide-based Malaria Intervention in Africa (BOHEMIA) clinical research trial in Kenya and Mozambique as a case study, project-related air travel emissions are quantified and the funding distribution across project partners assessed. Key findings highlight the need for stronger environmental consideration in clinical research and more just research partnerships to address power imbalances and funding disparities. This study concludes by offering recommendations for the implementation of carbon reduction measures and equitable funding practices, calling on funders to lead the charge and aiming to advance both decarbonization and decolonization in global health.
Projecte Final de Màster Oficial
Suárez Pinzón, David Fernando
Tutor/a - Director/a: Prada Pérez, Alexander; Pablo Ribas, Joan de
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Aquest treball de fi de mestratge se centra en l'estudi, el disseny i la implementació d'un sistema de potabilització d'aigua per a una zona rural al municipi de La Dorada, Caldas, Colòmbia. La investigació sorgeix de la necessitat de millorar la qualitat de l'aigua de consum en una petita població rural que enfronta dificultats d'accés i manca d'un subministrament adequat. A través d'una anàlisi detallada de la situació actual de l'abastiment d'aigua, s'identifiquen les deficiències principals en el sistema existent i els riscos associats a la qualitat de l'aigua consumida i amb això determinar diverses tecnologies de potabilització disponibles a l'estat de l'art, avaluant aplicabilitat i sostenibilitat en el context local.
A partir d ́aquesta revisió, es proposa un sistema de potabilització mitjançant la filtració amb bioarenes BSF i la desinfecció solar SODIS. Aquest mètode minimitza l'ús de substàncies químiques, prioritzant la reducció de l'impacte ambiental i és econòmicament viable per a la comunitat. D'aquesta manera no només busca millorar la qualitat de l'aigua, sinó que el sistema també sigui replicable i fàcil d'operar pels habitants locals, que no tenen formació tècnica especialitzada.
Finalment, després d'obtenir els resultats de la seva implementació, es va trobar que s'han de realitzar algunes millores en el sistema per tal de garantir la qualitat de l'aigua però pel fet que és força més econòmic i que contribueix amb un menor impacte ambiental, té un gran potencial per millorar la qualitat de vida dels habitants.
Este trabajo de fin de máster se centra en el estudio, diseño e implementación de un sistema de potabilización de agua para una zona rural en el municipio de La Dorada, Caldas, Colombia. La investigación surge de la necesidad de mejorar la calidad del agua de consumo en una pequeña población rural que enfrenta dificultades de acceso y carece de un suministro adecuado. A través de un análisis detallado de la situación actual del abastecimiento de agua, se identifican las principales deficiencias en el sistema existente y los riesgos asociados a la calidad del agua consumida y con esto determinar diversas tecnologías de potabilización disponibles en el estado del arte, evaluando su aplicabilidad y sostenibilidad en el contexto local.
A partir de esta revisión, se propone un sistema de potabilización mediante la filtración con bioarenas BSF y la desinfección solar SODIS. Este método minimiza el uso de sustancias químicas, priorizando la reducción del impacto ambiental y es económicamente viable para la comunidad. De esta manera no solo busca mejorar la calidad del agua, sino que el sistema también sea replicable y fácil de operar por los habitantes locales, quienes carecen de formación técnica especializada.
Finalmente, después de obtener los resultados de su implementación, se encontró que se deben realizar algunas mejoras en el sistema con el fin de garantizar la calidad del agua pero debido a que es bastante más económico y que contribuye con un menor impacto ambiental, tiene un gran potencial para mejorar la calidad de vida de los habitantes.
This master's thesis focuses on the study, design and implementation of a water purification system for a rural area in the municipality of La Dorada, Caldas, Colombia. The research arises from the need to improve the quality of drinking water in a small rural population that faces difficulties of access and lacks an adequate supply. Through a detailed analysis of the current water supply situation, the main deficiencies in the existing system and the risks associated with the quality of the water consumed are identified, thus determining the various drinking water treatment technologies available in the state of the art, evaluating their applicability and sustainability in the local context.
Based on this review, a drinking water treatment system using BSF biosand filtration and solar disinfection SODIS is proposed. This method minimizes the use of chemical substances, prioritizing the reduction of environmental impact and is economically viable for the community. In this way, it not only seeks to improve water quality, but also to make the system replicable and easy to operate by local inhabitants, who lack specialized technical training.
Finally, after obtaining the results of its implementation, it was found that some improvements should be made in the system in order to guarantee water quality but because it is much more economical and contributes to a lower environmental impact, has great potential to improve the quality of life of the inhabitants.
Projecte Final de Màster Oficial
Carvajal Cano, Monica
Tutor/a - Director/a: Roca Bosch, Elisabet; Sabogal, Ana
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
En les darreres dècades, s'ha començat a valorar la integració de la perspectiva de gènere en l'urbanisme. Incorporar una mirada feminista i interseccional afavoreix que els espais públics siguin accessibles i gaudits per tothom. Aquesta tesi proposa aplicar una perspectiva de gènere en l'anàlisi dels espais verds del Malecón Cisneros de Lima. Per a això, s'ha dissenyat una metodologia que combina diverses eines (observació dels espais, observació de l'ús i enquestes) per analitzar tant la qualitat dels espais com els seus usos, així com el perfil de les persones usuàries en diferents moments del dia, facilitant la seva participació a través de preguntes d'opinió. Els resultats mostren que, tot i que el Malecón Cisneros es percep generalment com un espai segur, hi ha àrees que necessiten millores en termes d'il·luminació, accessibilitat i manteniment. A més, s'han identificat patrons d'ús que reforcen la idea que les persones de gènere femení segueixen estant més associades a rols familiars i de cures. Aquest treball posa en relleu la importància d'aplicar eines que incorporin la perspectiva de gènere en els projectes urbanístics, oferint-los una base feminista que contribueixi a una evolució social més equitativa.
En las últimas décadas, se ha comenzado a valorar la integración de la perspectiva de género en el urbanismo. Incorporar una mirada feminista e interseccional favorece que los espacios públicos sean accesibles y disfrutados por todas las personas. Esta tesis propone aplicar una perspectiva de género en el análisis de los espacios verdes del Malecón Cisneros de Lima. Para ello, se ha diseñado una metodología que combina diversas herramientas (observación de los espacios, observación del uso y encuestas) para analizar tanto la calidad de los espacios como sus usos, así como el perfil de las personas usuarias en distintos momentos del día, facilitando su participación a través de preguntas de opinión. Los resultados muestran que, aunque el Malecón Cisneros se percibe generalmente como un espacio seguro, existen áreas que requieren mejoras en cuanto a iluminación, accesibilidad y mantenimiento. Además, se han identificado patrones de uso que refuerzan la idea de que las personas de género femenino siguen estando más vinculadas a roles familiares y de cuidados. Este trabajo pone de relieve la importancia de aplicar herramientas que incorporen la perspectiva de género en los proyectos urbanísticos, ofreciendo a estos una base feminista que contribuya a una evolución social más equitativa.
In recent decades, the integration of a gender perspective in urban planning has begun to gain recognition. Incorporating a feminist and intersectional approach helps ensure that public spaces are accessible and enjoyed by everyone. This thesis proposes applying a gender perspective to the analysis of the green spaces at the Malecón Cisneros in Lima. For this, a methodology combining various tools (space observation, usage observation, and surveys) was designed to analyse both the quality of the spaces and their uses, as well as the user profile at different times of the day, facilitating participation through opinion-based questions. The results show that, although the Malecón Cisneros is generally perceived as a safe space, certain areas require improvements in lighting, accessibility, and maintenance. In addition, patterns of use have been identified that reinforce the idea that the female gender continues to be more linked to family and care-giving roles. This study highlights the importance of applying tools that incorporate a gender perspective into urban planning projects, providing them with a feminist foundation that contributes to more equitable social progress.
Projecte Final de Màster Oficial
Dellavalle, Elisabetta
Tutor/a - Director/a: Garola Crespo, Àlvar
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Aquesta tesi explora com la Directiva de la UE sobre la Informació de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) està influenciant les pràctiques de sostenibilitat corporativa i les estratègies empresarials. S'investiga el paper de la directiva per millorar la transparència, la rendició de comptes i la integració profunda de la sostenibilitat als plans corporatius. A través de l'estudi de cas d'Ørsted, s'analitza com les empreses aborden les noves exigències normatives, especialment en relació amb la doble materialitat i els estàndards ESRS. La tesi destaca els desenvolupaments clau en la comunicació corporativa i reflexiona sobre com els requisits de la CSRD estan transformant els enfocaments corporatius cap a la integració de models de negoci sostenibles més enllà del simple compliment normatiu.
Esta tesis explora cómo la Directiva de Información de Sostenibilidad Corporativa de la UE (CSRD) está moldeando las prácticas de sostenibilidad corporativa y las estrategias empresariales. Investiga el papel de la directiva en mejorar la transparencia, la rendición de cuentas y la integración de consideraciones de sostenibilidad en los planes corporativos. Usando Ørsted como caso representativo, el análisis revela cómo las empresas navegan por nuevas demandas normativas, particularmente en torno a la doble materialidad y los estándares de reporte ESRS. La tesis destaca los avances en divulgación corporativa y reflexiona sobre cómo los requisitos de la CSRD están transformando los enfoques corporativos para integrar modelos de negocio sostenibles más allá del mero cumplimiento normativo.
This thesis explores how the EU Corporate Sustainability Reporting Directive (CSRD) is shaping corporate sustainability practices and business strategies. It investigates the directive's role in enhancing transparency, accountability, and driving a deeper integration of sustainability considerations into corporate plans. Using Ørsted as a representative case, the analysis reveals how companies navigate new regulatory demands, particularly around double materiality and the adoption of specific ESRS reporting standards. The study highlights key developments in corporate disclosures and discusses how the case studied align with the directive while identifying areas to improve. Ultimately, the thesis reflects on how the CSRD's requirements are transforming corporate approaches to fully integrate sustainable business models beyond mere compliance.
Projecte Final de Màster Oficial
Jimenez, Alvaro Jaques
Tutor/a - Director/a: Cervantes Torre-Marín, Gemma
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
L'objectiu d'aquest treball va ser desenvolupar propostes de bones pràctiques agrícoles a la Regió del Maule per a fomentar la transició energètica, la gestió adequada dels residus orgànics generats, protegir la biodiversitat, promoure l'adaptació al canvi climàtic i establir estratègies per a avaluar el sistema respecte del seu avanç cap a objectius de desenvolupament sostenible.
Els resultats obtinguts mostren que implementant zones no productives és possible incrementar la superfície de bosc nadiu un 64% respecte de la superfície regional sota protecció i conservació. En transició energètica, la integració de panells fotovoltaics en una finca de 8,5 ha per a reg de vinyes va oferir un VAN d'11.377 € en la seva avaluació a 25 anys, mentre que evita l'alliberament de 3,44 tones de CO2 a l'any.
D'altra banda, es va calcular un factor d'emissió del material de poda de vinyes de 89,93 kg CO2/MWh. Per cada MWh d'energia obtingut a través de la biomassa de vinyes en lloc d'obtingut a través del SEN, s'evita l'alliberament de 246,39 kg CO2 a l'atmosfera.
Es va calcular que l'aprofitament dels residus vitivinícoles a la regió podria evitar l'alliberament de 10.078 tones de CO2 a partir de la generació elèctrica integrant digestió anaeròbia i cogeneració.
A partir de l'estudi del sector agroindustrial de la Regió del Maule, es van identificar sinergies industrials existents i es van elaborar noves propostes a partir de residus comuns i que poden ser valoritzats mitjançant simbiosi industrial.
El disseny d'indicadors permet avaluar l'estat del sistema respecte dels objectius seleccionats amb criteris de desenvolupament sostenible, abastant múltiples aspectes i permetent facilitar la presa de decisions i mesures correctives.
En aquest treball es discuteixen igualment les limitacions i riscos associats als projectes i la seva execució, sempre atenint-se a un codi ètic i alineant els esforços amb els objectius de desenvolupament sostenible de l'ONU.
El objetivo de este trabajo fue desarrollar propuestas de buenas prácticas agrícolas en la Región del Maule para fomentar la transición energética, el manejo debido de los residuos orgánicos generados, proteger la biodiversidad, promover la adaptación al cambio climático y establecer estrategias para evaluar el sistema respecto de su avance hacia objetivos de desarrollo sostenible.
Los resultados obtenidos muestran que implementando zonas no productivas es posible incrementar la superficie de bosque nativo un 64% respecto de la superficie regional bajo protección y conservación. En transición energética, la integración de paneles fotovoltaicos en un predio de 8,5 ha para riego de vid entregó un VAN de 11.377 € en su evaluación a 25 años, mientras que evita la liberación de 3,44 ton de CO2 al año.
Por su parte, se calculó un factor de emisión del material de poda de poda en viñedos de 89,93 kg CO2/MWh. Por cada MWh de energía obtenido a través de la biomasa de viñedos en lugar de obtenida a través del SEN, se evita la liberación de 246,39 kg CO2 a la atmósfera.
Se calculó que el aprovechamiento de los residuos vitivinícolas en la región podría evitar la liberación de 10.078 ton CO2 a partir de la generación eléctrica integrando digestión anaerobia y cogeneración.
A partir del estudio del sector agroindustrial de la Región del Maule, se identificaron sinergias industriales existentes y se elaboraron nuevas propuestas a partir de residuos comunes y que pueden ser valorizados mediante simbiosis industrial.
El diseño de indicadores permite evaluar el estado del sistema respecto de los objetivos seleccionados con criterios de desarrollo sostenible, abarcando múltiples aspectos y permitiendo facilitar la toma de decisiones y medidas correctivas.
En este trabajo se discuten igualmente las limitaciones y riesgos asociados a los proyectos y su ejecución, siempre ateniéndose a un código ético y alineando los esfuerzos con los objetivos de desarrollo sostenible de la ONU.
The objective of this work was to develop proposals for good agricultural practices in the Maule Region to promote energy transition, proper management of generated organic waste, protect biodiversity, favor climate change adaptation, and establish strategies to evaluate the system in terms of its progress towards sustainable development goals.
The results obtained show that by implementing non-productive zones, it is possible to increase the native forest area by 64% compared to the regional area under protection and conservation. In energy transition, the integration of photovoltaic panels on an 8.5 ha vineyard for irrigation yielded a NPV of €11,377 over a 25-year evaluation, while avoiding the release of 3.44 tons of CO2 per year.
Furthermore, the emission factor for vineyard pruning waste was calculated at 89.93 kg CO2/MWh. For every MWh of energy obtained through vineyard biomass instead of the National Electric System, 246.39 kg of CO2 emissions are avoided.
It was calculated that utilizing wine industry waste in the region could prevent the release of 10,078 tons of CO2 through electricity generation by integrating anaerobic digestion and cogeneration.
From the study of the agro-industrial sector in the Maule Region, existing industrial synergies were identified, and new proposals were developed from common waste that can be valorized through industrial symbiosis.
The design of indicators allows for the evaluation of the system's status concerning the selected objectives with sustainable development criteria, covering multiple aspects, and facilitating decision-making and corrective measures.
This work also discusses the limitations and risks associated with the projects and their execution, always adhering to an ethical code, and aligning efforts with the UN's sustainable development goals.
Projecte Final de Màster Oficial
Camero Nader, Daniela
Tutor/a - Director/a: Garola Crespo, Àlvar; Martínez Díaz, Margarita
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Aquesta investigació se centra en la quantificació i anàlisi de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) generades per la mobilitat internacional de PDI i PAS de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) l'any 2023. A partir de dades proporcionades per al CampusLab , aquest treball ha utilitzat diverses metodologies per calcular i comparar les emissions, especialment les produïdes per desplaçaments amb tren i amb avió, per tal d'avaluar l'impacte ambiental derivat de l'ús d'aquests mitjans de transport. Així mateix, es fa una avaluació econòmica comparativa sobre els costos que comportaria compensar els viatges amb avió i amb tren. L'estudi revela que les emissions d'Abast 3, aquelles relacionades amb viatges, són en el cas de la UPC majoritàriament generades per viatges amb avió (80,39%), seguit de viatges amb tren (18,70%) i lloguer de cotxes (0,91%), fet que va propagar un total de 1.187 ton CO2e. Tot i que els vols de llarga distància representaven una menor quantitat de viatges durant l'any 2023, aquests van proporcionar el 47,73% de les emissions de viatges amb avió. Aquest fet permet comprovar l'important impacte ambiental que s'ocasiona en fer servir aquest mitjà transport. Tot i ser una alternativa més sostenible, l'adopció dels viatges amb tren és limitada a causa de factors econòmics i del cost del temps de viatge. Després de comparar el preu total de tres viatges dins d'Espanya fets amb tren i avió, prenent com a referència el preu de bitllet, el valor mitjà del temps d'un professor i el preu que resultaria de compensar les emissions generades pel viatge (projectant el preu del carboni a les emissions de cada viatge), es va tenir com a resultat que sempre és més viable econòmicament fer viatges amb avió. És a dir, que és més rendible pagar compensacions que fer ús de transports més sostenibles.
Esta investigación se centra en la cuantificación y el análisis de las emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) generadas por la movilidad internacional de PDI y PAS de la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) en el año 2023. A partir de datos proporcionados por el CampusLab, este trabajo ha utilizado diversas metodologías para calcular y comparar las emisiones, especialmente aquellas producidas por desplazamientos en tren y en avión, con el fin de evaluar el impacto ambiental derivado del uso de estos medios de transporte. Asimismo, se hace una evaluación económica comparativa sobre los costos que conllevaría el compensar los viajes en avión y en tren. El estudio revela que las emisiones de Alcance 3, aquellas relacionada con viajes, son en el caso de la UPC mayoritariamente generadas por viajes en avión (80,39%), seguido de viajes en tren (18,70%) y alquiler de coches (0,91%), lo que propagó un total de 1.187 ton CO2e. A pesar de que los vuelos de larga distancia representaban una menor cantidad de viajes durante el año 2023, estos proporcionaron el 47,73% de las emisiones de viajes en avión. Este hecho permite comprobar el importante impacto ambiental que se ocasiona al usar este medio transporte. A pesar de ser una alternativa más sostenible, la adopción de los viajes en tren es limitada debido a factores económicos y al coste del tiempo de viaje. Tras comparar el precio total de tres viajes dentro de España hechos en tren y avión, tomando como referencia el precio de billete, el valor promedio del tiempo de un profesor y el precio que resultaría de compensar las emisiones generadas por el viaje (proyectando el precio del carbono a las emisiones de cada viaje), se tuvo como resultado que siempre es más viable económicamente hacer viajes en avión. Es decir, que resulta más rentable pagar compensaciones que hacer uso de transportes más sostenibles.
This research focuses on the quantification and analysis of greenhouse gas (GHG) emissions generated by the international mobility of PDI and PAS of the Polytechnic University of Catalonia (UPC) in 2023. Based on data provided by the CampusLab , this work has used various methodologies to calculate and compare emissions, especially those produced by train and air travel, in order to assess the environmental impact of the use of these means of transport. A comparative economic assessment is also made of the costs of offsetting air and train travel. The study reveals that Scope 3 emissions, those related to travel, in the case of UPC are mostly generated by air travel (80.39%), followed by train travel (18.70%) and car rental (0.91%), which propagated a total of 1,187 tons CO2e. Although long haul fl ights accounted for a smaller amount of travel during 2023, they provided 47.73% of air travel emissions Therefore, the significant environmental impact caused by using this means of transport is evident. Despite being a more sustainable alternative, the adoption of train travel is limited due to economic factors and the cost of travel time. After comparing the total price of three trips within Spain made by train and plane, taking as a reference the ticket price, the average value of a teacher's time and the price that would result from offsetting the emissions generated by the trip (projecting the carbon price to the emissions of each trip), the result was that it is always more economically viable to trav el by plane. In other words, it is more profitable to pay offsets than to use more sustainable transport. This highlights the need to evaluate not only the price of airline tickets, but also the price that people are willing to pay for offsetting a ton of CO2, if they really want to commit to sustainable mobility.
Projecte Final de Màster Oficial
Suarez Rodriguez, Grecia Alejandra
Tutor/a - Director/a: Cervantes Torre-Marín, Gemma
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Les pràctiques de laboratori en química universitària generen un impacte ambiental significatiu a causa de la producció de residus químics, molts d'ells altament perillosos i identificats per entitats oficials com a preocupants per al medi ambient. Això, juntament amb la necessitat de promoure un nou enfocament en el disseny d'experiments, dirigit cap a una visió més conscient de l'ensenyament de la química, fa necessària la inclusió de noves metodologies a l'hora de dissenyar assaigs per a la seva ensenyança en aquests espais. Aquest treball va consistir a dissenyar una proposta per al curs del laboratori Química 1 de la titulació GRETI a l'ESEIAAT, Campus Terrassa de la UPC. L'objectiu va ser aplicar els principis de Química Verda en el redisseny dels experiments del laboratori, per disminuir la generació de residus químics perillosos, millorar el consum de recursos naturals i impulsar la sostenibilitat en els laboratoris acadèmics. L'execució va incloure el diagnòstic de residus basat en dades històriques, la identificació d'àrees de millora en els assaigs actuals, el desenvolupament d'alternatives basades en principis de Química Verda, i la realització d'assaigs de prova per seleccionar nous procediments i assegurar el compliment dels objectius educatius. Els resultats van mostrar que els assaigs alternatius disminueixen en un 81.9% la generació de residus a l'any, un estalvi en el consum d'aigua anual de 40.000 litres, i millores significatives per a la salut en eliminar substàncies cancerígenes i tòxiques per a la reproducció, àcids forts, i compostos altament irritants. Addicionalment, les modificacions van reduir en un 11.3% el cost anual d'execució dels assaigs. L'anàlisi de l'impacte ambiental va evidenciar millores importants en les categories d'esgotament de recursos abiòtics, toxicitat humana i escalfament global.
Las prácticas de laboratorio en química universitaria generan un impacto ambiental significativo debido a la producción de residuos químicos, muchos de ellos altamente peligrosos e identificados por entidades oficiales como preocupantes para el medioambiente. Esto, junto a la necesidad de promover un nuevo enfoque en el diseño de experimento, dirigidos hacia una visión más consciente de la enseñanza de la química, hace necesaria la inclusión de nuevas metodologías al momento de diseñar ensayos para su enseñanza en estos espacios. Este trabajo consistió en diseñar una propuesta para el curso del laboratorio Química 1 de la titulación GRETI en la ESEIAAT, Campus Terrassa de la UPC. El objetivo fue aplicar los principios de Química Verde en el rediseño de los experimentos del laboratorio, para disminuir la generación de residuos químicos peligrosos, mejorar el consumo de recursos naturales e impulsar la sostenibilidad en los laboratorios académicos. La ejecución incluyó el diagnóstico de residuos basado en datos históricos, la identificación de áreas de mejora en los ensayos actuales, el desarrollo de alternativas basadas en principios de Química Verde, y la realización de ensayos de prueba para seleccionar nuevos procedimientos y asegurar el cumplimiento de los objetivos educativos. Los resultados mostraron que los ensayos alternativos disminuyen en un 81.9% la generación de residuos al año, un ahorro en el consumo de agua anual de 40,000 litros, y mejoras significativas para la salud al eliminar sustancias carcinógenas y tóxicos para la reproducción, ácidos fuertes, y compuestos altamente irritantes. Adicionalmente, las modificaciones redujeron en 11.3% el costo anual de ejecución de los ensayos. El análisis del impacto ambiental evidencio mejoras importantes en las categorías de agotamiento de recursos abióticos, toxicidad humana y calentamiento global.
Laboratory practices in university chemistry generate a significant environmental impact due to the production of chemical waste, much of which is highly dangerous and identified by official entities as concerning for the environment. This, together with the need to promote an innovative approach in the design of experiments, directed towards a more conscious vision of teaching chemistry, makes it necessary to include new methodologies when designing experiments for teaching in these spaces. This work consisted of developing a proposal for the Chemistry 1 laboratory course of the GRETI degree at the ESEIAAT, Terrassa Campus of the UPC. The objective was to apply the principles of Green Chemistry in the redesign of laboratory experiments, to reduce the generation of hazardous chemical waste, to improve the consumption of natural resources, and to promote sustainability in academic laboratories. The execution included the diagnosis of waste based on historical data, identifying areas for improvement in the current experimental sessions, developing alternatives based on Green Chemistry principles, and performing trials to select new procedures and ensure compliance with educational objectives. The results showed that the alternative experiments reduce the generation of waste per year by 81.9%, saving in annual water consumption of 40,000 liters, and result in significant improvements for health by eliminating carcinogenic and toxic substances for reproduction, strong acids, and highly irritating compounds. Additionally, the modifications reduced the annual cost of the laboratory's sessions by 11.3%. The environmental impact analysis showed significant improvements in the categories of abiotic resource depletion, human toxicity, and global warming.
Projecte Final de Màster Oficial
Velasquez Fandiño, Luisa Fernanda
Tutor/a - Director/a: Vidal López, Eva María; Garola Crespo, Àlvar
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Aquest estudi reuneix l'anhel personal de crear un projecte en el qual es pogués aplicar a la ciutat de Villavicencio i més específicament amb la Universitat Sant Tomàs. Aquesta ciutat alberga una gran quantitat de riquesa cultural i econòmica, no obstant això, al no ser de les principals ciutats de Colòmbia i al no comptar amb una bona gestió, la seva evolució ha estat més lenta comparada amb altres ciutats, la qual cosa ha generat, entre diferents aspectes, que el desenvolupament professional també es vegi limitat. És per això que aquest treball se centra primer en l'Objectiu de dur a terme una anàlisi de la cooperació universitària entre Catalunya i Colòmbia per a poder establir una base sòlida que faciliti l'elaboració d'una proposta de cooperació. La Metodologia segueix primer una reflexió inicial dels conceptes de col·laboració i cooperació per a poder emmarcar el desenvolupament d'aquest treball, la revisió de la literatura estableix les bases científiques dels conceptes i justifica el raonament de posar a l'agenda 2030 com a motiu de dur a terme aquesta cooperació tractada des de la simetria de les universitats i l'enfocament global de les problemàtiques. La identificació de projectes anteriors també ressalta la diversitat d'oportunitats per a cooperar i d'igual forma confirma les universitats de ciutats principals són les que sobretot han atret l'interès de les universitats internacionals. La descripció i caracterització de les universitats permet tenir una visió integral d'aquestes per a poder després establir una idea de projecte que trobi aquests punts clau entre aquestes. La proposta de col·laboració és el resultat d'aquesta prèvia anàlisi des de diferents angles i s'enfoca en la transferència de coneixements específics entre aquestes, ressaltant casos específics de cada universitat en la qual s'ha ressaltat el treball realitzat.
This study brings together the personal desire to create a project that could be applied to the city of Villavicencio and more specifically to the University of Santo Tomás. This city is home to a large amount of cultural and economic wealth, however, not being one of the main cities of Colombia and not having a good management, its evolution has been slower compared to other cities, which has generated, among different aspects, that professional development has also been limited. This is why this work focuses firstly on the objective of carrying out an analysis of university cooperation between Catalonia and Colombia in order to establish a solid base that will facilitate the elaboration of a cooperation proposal. The Methodology first follows an initial reflection on the concepts of collaboration and cooperation in order to frame the development of this work, the literature review establishes the scientific basis of the concepts and justifies the reasoning of putting the 2030 agenda as a reason to carry out this cooperation treated from the symmetry of the universities and the global approach to the problems. The identification of previous projects also highlights the diversity of opportunities for cooperation and also confirms that universities in major cities are the ones that have mainly attracted the interest of international universities. The description and characterisation of the universities provides an integral vision of them in order to be able to establish a project idea that finds the key points between them. The collaboration proposal is the result of this previous analysis from different angles and focuses on the transfer of specific knowledge between them, highlighting specific cases of each university in which the work carried out has been highlighted.
Este estudio reúne el anhelo personal de crear un proyecto en el cual se pudiera aplicar a la ciudad de Villavicencio y más específicamente con la Universidad Santo Tomás. Esta ciudad alberga una gran cantidad de riqueza cultural y económica, sin embargo, al no ser de las principales ciudades de Colombia y al no contar con una buena gestión, su evolución ha sido más lenta comparada con otras ciudades, lo que ha generado, entre diferentes aspectos, que el desarrollo profesional también se vea limitado. Es por esto que este trabajo se centra primero en el Objetivo de llevar a cabo un análisis de la cooperación universitaria entre Cataluña y Colombia para poder establecer una base sólida que facilite la elaboración de una propuesta de cooperación. La Metodología sigue primero una reflexión inicial de los conceptos de colaboración y cooperación para poder enmarcar el desarrollo de este trabajo. La revisión de la literatura establece las bases científicas de los conceptos y justifica el razonamiento de poner a la agenda 2030 como motivo de llevar a cabo esta cooperación tratada desde la simetría de las universidades y el enfoque global de las problemáticas. La identificación de proyectos anteriores también resalta la diversidad de oportunidades para cooperar y de igual forma confirma las universidades de ciudades principales son las que sobre todo han atraído el interés de las universidades internacionales. La descripción y caracterización de las universidades permite tener una visión integral de estas para poder luego establecer una idea de proyecto que encuentre esos puntos clave entre estas. La propuesta de colaboración es el resultado de este previo análisis desde diferentes ángulos y se enfoca en la transferencia de conocimientos específicos entre la Universidad Santo Tomás de Aquino y la Universitat Politècnica de Catalunya, resaltando casos específicos de cada universidad en la que se ha resaltado el trabajo realizado.
Projecte Final de Màster Oficial
López Peña, Irene
Tutor/a - Director/a: Prada Pérez, Alexander; Pablo Ribas, Joan de
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
El present projecte té per objectiu l'optimització de recursos, concretament, el reciclatge d'aigües grises aplicant sistemes de tractaments fisicoquímics per reciclar aquestes aigües en la higiene personal als vestidors d'instal·lacions esportives.
Es vol estudiar la qualitat fisicoquímica d'aquestes aigües grises obtingudes de les dutxes de les instal·lacions esportives, generant així un informe amb l'opció més viable pel reciclatge de les aigües, verificant si l'aigua pot ser destinada cap a una reutilització d'higiene personal, estalviant un volum molt important d'aigua i reduir l'impacte mediambiental que generen les activitats esportives en el consum d'aigua en grans quantitats. L'objectiu final és la instal·lació d'una planta pilot per a la regeneració d'aigua obtinguda dels vestuaris i el seu reciclatge i reutilització per a les dutxes.
El presente proyecto tiene por objetivo la optimización de recursos, concretamente, el reciclaje de aguas grises aplicando sistemas de tratamientos fisicoquímicos para reciclar estas aguas en la higiene personal a los vestuarios de instalaciones deportivas. Se quiere estudiar la calidad fisicoquímica de estas aguas grises obtenidas de las duchas de las instalaciones deportivas, generando así un informe con la opción más viable por el reciclaje de las aguas, verificando si el agua puede ser destinada hacia una reutilización de higiene personal, ahorrando un volumen muy importante de agua y reducir el impacto medioambiental que generan las actividades deportivas en el consumo de agua en grandes cantidades. El objetivo final es la instalación de una planta piloto para la regeneración de agua obtenida de los vestuarios y su reciclaje y reutilización para las duchas.
The objective of this project is the optimization of resources, specifically, the recycling of gray water by applying physicochemical treatment systems to recycle this water in personal hygiene in the locker rooms of sports facilities. The aim is to study the physicochemical quality of this gray water obtained from the showers of sports facilities, thus generating a report with the most viable option for water recycling, verifying if the water can be used for reuse for personal hygiene, saving a very important volume of water and reduce the environmental impact generated by sports activities in the consumption of water in large quantities. The final objective is the installation of a pilot plant for the regeneration of water obtained from the changing rooms and its recycling and reuse for showers.
Projecte Final de Màster Oficial
Silva Vidal, Nicolas
Tutor/a - Director/a: Tejedor Papell, Gemma; Molins Duran, Gemma; Huguet, Pau
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Els revestiments estan presents en tots els aspectes de la nostra vida diària, però sovint es passen per alt la seva rellevància i els seus impactes. Per als revestiments protectors (protective coatings) en el sector de l'Energia i Infraestructures, el repte d'alinear les ofertes de productes amb un enfocament de sostenibilitat és un camí per recórrer. Aquesta tesi de màster explora el potencial d'optimitzar la selecció de colors per a imprimacions/intermedis, amb l'objectiu de minimitzar la petjada de carboni i el cost de les matèries primeres, alhora que s'alinea amb les preferències del client. L'estudi utilitza la discussió de grups focals i implementa una metodologia que inclou representació visual, anàlisi de decisió multicriteri, anàlisi de sensibilitat i planificació d'escenaris. Les paletes de colors òptims identificades en aquest estudi maximitzen tant els enfocaments ambientals com econòmics, alhora que creen consciència dins de l'organització i entre els clients sobre la seva importància.
L'optimització dels colors dels productes es desenvolupa centrant-se en cinc segments de colors, és a dir, Roig brunenc (BR), Blanc (W), Gris clar (LG), Gris (G) i Crema. Aquests productes formen part de tres grups seleccionats (Grid 1, Grid 2 i Top Products) que són representatius per a l'organització. Mitjançant aquest enfocament d'optimització de colors, s'ha aconseguit una minimització de la petjada de carboni de fins a 3,837,529 kgCO2e, la qual cosa representa una reducció del 3.40%, i una disminució de costos del 3.82%.
Per a determinar el comportament dels colors en cada producte, pel que fa a la seva petjada de carboni i cost, es van realitzar quatre escenaris amb un nombre diferent de colors segmentats. Al “Scenario 4”, una optimització de quatre colors, s'ha obtingut una paleta conformada per vint colors que ha aconseguit un rendiment superior en la reducció de la petjada de carboni i cost de fins a -4.38% i -4.57%, respectivament...
Los revestimientos están presentes en todos los aspectos de nuestra vida diaria, sin embargo, su relevancia e impactos a menudo se pasan por alto. Para los revestimientos protectores (protective coatings) en el sector de Energía e Infraestructura, el desafío de alinear las ofertas de productos con un enfoque de sostenibilidad es un camino por recorrer. Esta tesis de maestría explora el potencial de optimizar la selección de colores para imprimaciones/intermedios, con el objetivo de minimizar la huella de carbono y el coste de las materias primas que a su vez se alinea con las preferencias del cliente. Este estudio emplea discusión de grupos focales e implementa una metodología que abarca representación visual, análisis de decisión multicriterio, análisis de sensibilidad, y planificación de escenarios. Las paletas de colores óptimos identificadas en este estudio maximizan tanto los enfoques ambientales como económicos, mientras crea conciencia dentro de la organización y los clientes sobre su importancia.
La optimización de los colores de los productos se desarrolla centrándose en cinco segmentos de colores, a saber, Rojo parduzco (BR), Blanco (W), Gris claro (LG), Gris (G) y Crema. Estos productos forman parte de tres grupos seleccionados (Grid 1, Grid 2 y Top Products) que son representativos para la organización. Mediante este enfoque de optimización de colores, se ha obtenido una minimización de la huella de carbono de hasta 3,837,529 kgCO2e, lo que representa una reducción del 3.40%, y una disminución de costes del 3.82%.
Para determinar el comportamiento de los colores en cada producto, respecto a su huella de carbono y coste, se realizaron cuatro escenarios con un número diferente de colores segmentados. El “Scenario 4”, una optimización de cuatro colores, se ha obtenido una paleta conformada por veinte colores la cual ha conseguido un rendimiento superior en la reducción de la huella de carbono y coste hasta de -4.38% y -4.57%, respectivamente...
Coatings are present everywhere in our daily lives, yet their relevance and impacts are often overlooked. For the protective coatings in the Energy and Infrastructure sector, the challenge of aligning product offerings with a sustainability approach is an open path. This master's thesis explores the potential of optimizing color selection for primers/intermediates, with the aim to minimize carbon footprint and cost of the raw materials while aligning with customer preferences. This study employs focus group discussion and implements a methodology that encompasses visual representation, multi-criteria decision analysis, sensitivity analysis, and scenario planning. The optimal palettes identified through this study maximize both environmental and economic terms, while creating awareness within the organization and customers about their importance.
The optimization of the products' colors is developed by focusing on five segmented colors, Brownish red (BR), White (W), Light grey (LG), Grey (G), and Cream (C). These products are part of three selected groups (Grid 1, Grid 2, and Top Products) that are representative for the organization. This approach exhibits a minimization in carbon footprint of up to 3,837,529 kgCO2e, which represents a reduction of 3.40%, and a cost decrease of 3.82%.
To determine the performance of the colors in each product with respect to their carbon footprint and cost, four scenarios were carried out with a different number of segmented colors. The Scenario 4, an optimization in four colors, resulted in a palette of twenty colors. This palette demonstrated superior performance in reducing carbon footprint and cost up to -4.38% and -4.57%, respectively. In order to propose a unique four-color palette, the Scenario 4 palette was utilized to identify those colors with the best volume coverage and carbon footprint reduction performance. The Unique four-color palette, yielded reductions of -2.98% for carbon footprint and -3.66% for cost...
Projecte Final de Màster Oficial
Lara Martí, Albert
Tutor/a - Director/a: Rosas Casals, Martí
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
L'irrefrenable fenomen d'urbanització, que apinya cada dia més persones a les ciutats, juntament amb la cultura del vehicle privat exerceixen fortes pressions sobre l'ecosistema de la mobilitat urbana en les grans ciutats arreu del món.
Contaminació acústica i atmosfèrica, sinistralitat, i la pèrdua de l'escàs espai públic com a lloc de socialització, lleure, joc i altres activitats humanes essencials, són part del preu que es paga en molts casos. Aquesta problemàtica és de naturalesa sistèmica i multifactorial, i requereix actuacions a varis nivells (i des de varis angles) per mitigar-la.
Aquest treball acadèmic planteja explorar, utilitzant eines de modelització basada en agents, els efectes d'implementar escenaris alternatius basats en el shared space; espais urbans on els individus, compartint calçada, es mouen lliurement segons els seus objectius i unes normes de caràcter informal. Es mesura com varia el confort i eficiència en el transport, en base a la distribució espacial (tipologia de l'entramat urbà, quantitat i ubicació del mobiliari i altres elements estàtics), la heterogeneïtat dels individus (diferència en les velocitats preferides) i la seva densitat en el terreny.
Els resultats semblen presentar una forta caracterització segons el tipus d'entramat urbà, des d'aquells més amplis i ordenats, els quals mostren tenir major capacitat de càrrega, fins aquells més estrets i desordenats, que presenten resultats més volàtils degut sobretot a la presència de colls d'ampolla. S'observa també de manera generalitzada una disminució del confort dels agents (en matèria de col·lisions, velocitat mitjana i aglomeracions) conforme la heterogeneïtat en les característiques d'aquests augmenta, deixant entreveure efectes potencialment perjudicials del trànsit multimodal no segregat.
Amb els resultats obtinguts, es proposa un seguit de mesures generalitzades que podrien ajudar a perfilar propostes concretes de millora de la mobilitat urbana.
El irrefrenable fenómeno de urbanización, que apiña cada día a más personas en las ciudades, junto con la cultura del vehículo privado ejercen fuertes presiones sobre el ecosistema de la movilidad urbana en las grandes ciudades en todo el mundo.
Contaminación acústica y atmosférica, siniestralidad, y la pérdida del escaso espacio público como lugar de socialización, ocio, juego y otras actividades humanas esenciales son parte del precio que se paga en muchos casos. Esta problemática es de naturaleza sistémica y multifactorial, y requiere actuaciones a varios niveles para mitigarla.
Este trabajo académico plantea explorar, utilizando herramientas de modelización basada en agentes, los efectos de implementar escenarios alternativos basados en el shared space; espacios urbanos en los que los individuos, compartiendo calzada, se mueven libremente según sus objetivos y unas normas de carácter informal. Se mide cómo varía el confort y eficiencia en el transporte, en base a la distribución espacial (tipología del entramado urbano, cantidad y ubicación del mobiliario y otros elementos estáticos), la heterogeneidad de los individuos (diferencia en las velocidades preferidas) y su densidad en el terreno.
Los resultados parecen presentar una fuerte caracterización según el tipo de entramado urbano, desde aquellos más amplios y ordenados, que muestran tener mayor capacidad de carga, hasta aquellos más estrechos y desordenados, que presentan resultados más volátiles debido sobre todo a la presencia de cuellos de botella. Se observa también de forma generalizada una disminución del confort de los agentes (en materia de colisiones, velocidad media y aglomeraciones) conforme la heterogeneidad en sus características aumenta, dejando entrever efectos potencialmente perjudiciales del tráfico multimodal no segregado.
Con los resultados obtenidos, se propone una serie de medidas generalizadas que podrían ayudar a perfilar propuestas concretas de mejora de la movilidad urbana.
The unstoppable phenomenon of urbanization, which crowds more and more people into cities every day, together with the culture of the private vehicle puts a strong pressure on the ecosystem of the urban mobility in large cities around the world.
Acoustic and atmospheric pollution, accidents, and the loss of the scarce public space as a place for socialization, leisure, play and other essential human activities, are part of the price that is paid in many cases. This problem is systemic and multifactorial in nature and requires actions at various levels (and from various angles) to mitigate it.
This academic work plans to explore, using agent-based modeling tools, the effects of implementing alternative scenarios based on the concept of shared space; urban spaces where individuals, sharing the road, move freely according to their goals and informal rules. It measures how comfort and efficiency in transport varies, based on spatial distribution (type of urban structure, quantity and location of furniture and other static elements), the heterogeneity of individuals (difference in preferred speeds) and its density on the ground.
The results seem to present a strong characterization according to the type of urban structure, from those that are wider and more orderly, which show to have greater load capacity, to those that are narrower and more disordered, which present more volatile results mainly due to the presence of bottlenecks. There is also a general decrease in the comfort of agents (in terms of collisions, average speed, and congestion) as the heterogeneity in their characteristics increases, hinting at the potentially harmful effects of non-segregated multimodal traffic.
With the results obtained, a series of generalized measures are proposed that could help outline concrete proposals to improve urban mobility.
Projecte Final de Màster Oficial
Muscolo Alcazar, Nicolas
Tutor/a - Director/a: Vidal López, Eva María; López Álvarez, David
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Els centres de processament de dades (CPD) representen una part significativa de la demanda mundial d'energia a causa del ràpid creixement de la indústria TIC per cobrir les necessitats tecnològiques de la societat. Es preveu que l'any 2030 les xarxes de dades i els CPD consumiran el 18% de l'energia elèctrica global. L'expansió de tecnologies com la intel·ligència artificial o les criptomonedes i l'augment continu dels serveis al núvol, són en part, les causants d'aquest augment. En aquest context, l'impacte ambiental dels CPD s'ha convertit en un tema rellevant en el món tecnològic i ha posat en manifest la importància d'implementar estratègies sostenibles per una millora de l'eficiència energètica.
Aquest estudi analitza l'impacte ambiental del CPD de l'Omega, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. Proposat pel CampusLab pretén contribuir sobre el repte real per la millora del campus universitari. El treball forma part del programa CampusLAB i es desenvolupa per comprendre i mitigar l'impacte ambiental dels CPD com a resposta a les fites marcades dins la UPC com a mesura de contingència del Pla d'Emergència Energètica
L'objectiu principal d'aquest projecte és trobar formes de millorar l'eficiència del CPD de l'Omega, contribuint per aconseguir un campus més sostenible. La manca de dades és un limitant rellevant pel bon desenvolupament del projecte i és per això que s'ha realitzat un recull d'informació i diverses trobades amb experts i investigadors per poder fer una recol·lecció de bones pràctiques i directrius a seguir.
El monitoratge de les dades és un concepte clau que hauria de tenir de base tot centre d'aquestes magnituds. L'estudi destaca la importància del monitoratge i la telemetria així com la implementació d'un sistema de gestió de la infraestructura de centres de dades (DCiM).
Los centros de procesamiento de datos (CPD) representan una parte significativa de la demanda mundial de energía debido al rápido crecimiento de la industria TIC para cubrir las necesidades tecnológicas de la sociedad. Se prevé que para el año 2030, las redes de datos y los CPD consumirán el 18% de la energía eléctrica global. La expansión de tecnologías como la inteligencia artificial o las criptomonedas y el aumento continuo de los servicios en la nube son, en parte, responsables de este aumento. En este contexto, el impacto ambiental de los CPD se ha convertido en un tema relevante en el mundo tecnológico y ha puesto de manifiesto la importancia de implementar estrategias sostenibles para mejorar la eficiencia energética.
Este estudio analiza el impacto ambiental del CPD de l'Omega, en el Campus Nord de la Universidad Politécnica de Cataluña. Propuesto por el CampusLab, pretende contribuir al reto real de mejorar el campus universitario. El trabajo forma parte del programa CampusLAB y se desarrolla para comprender y mitigar el impacto ambiental de los CPD como respuesta a los objetivos marcados dentro de la UPC como medida de contingencia del Plan de Emergencia Energética.
El objetivo principal de este proyecto es encontrar formas de mejorar la eficiencia del CPD de l'Omega, contribuyendo a lograr un campus más sostenible. La falta de datos es una limitación relevante para el buen desarrollo del proyecto, por lo que se ha realizado una recopilación de información y diversas reuniones con expertos e investigadores para poder hacer una recolección de buenas prácticas y directrices a seguir.
La monitorización de los datos es un concepto clave que debería ser la base de todo centro de estas magnitudes. El estudio destaca la importancia de la monitorización y la telemetría, así como la implementación de un sistema de gestión de la infraestructura de centros de datos (DCIM).
Data processing centers (CPD) represent a significant part of the world's energy demand due to the rapid growth of the ICT industry to meet society's technological needs. It is expected that by 2030, data networks and CPDs will consume 18% of global electricity. The expansion of technologies such as artificial intelligence or cryptocurrencies and the continuous increase in cloud services are partly responsible for this increase. In this context, the environmental impact of CPDs has become a relevant issue in the technological world and has highlighted the importance of implementing sustainable strategies to improve energy efficiency.
This study analyzes the environmental impact of the Omega CPD, located at the North Campus of the Polytechnic University of Catalonia. Proposed by CampusLab, it aims to contribute to the real challenge of improving the university campus. The work is part of the CampusLAB program and is developed to understand and mitigate the environmental impact of CPDs in response to the goals set within the UPC as a contingency measure of the Energy Emergency Plan.
The main objective of this project is to find ways to improve the efficiency of the Omega CPD, contributing to achieving a more sustainable campus. The lack of data is a significant limitation for the proper development of the project, which is why information gathering and various meetings with experts and researchers have been carried out to collect best practices and guidelines to follow.
Data monitoring is a key concept that should be the foundation of any center of this magnitude. The study highlights the importance of monitoring and telemetry, as well as the implementation of a data center infrastructure management (DCIM) System.
Projecte Final de Màster Oficial
Rodrigues de Moura Barbosa, Danilo
Tutor/a - Director/a: Alcaraz Sendra, Olga
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Aquesta tesi examina les trajectòries potencials de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle dins del sector energètic del Brasil en comparació amb les NDC actualitzades del país en virtut de l'Acord de París. Com a important emissor global, el Brasil enfronta pressions per alinear les seves pràctiques energètiques amb objectius climàtics ambiciosos, apuntant a una reducció substancial de les emissions per al 2025 i el 2030. Aquest estudi empra una metodologia sòlida que integra anàlisi de dades històriques, models matemàtics i anàlisi de factors d'emisnoes per pronosticar escenaris futurs al sector energètic brasiler. La investigació identifica tendències clau, inclòs l'augment esperat de les capacitats d'energia renovable i una gradual disminució de la dependència dels combustibles fòssils, impulsades tant per les polítiques nacionals com pels canvis energètics globals. Les projeccions basades en escenaris de negocis habituals i camins alternatius ressalten els impactes potencials d'aquests canvis en el compliment dels objectius d'emissions per al 2025 i el 2030. A través d'una exploració detallada de l'oferta i la demanda d'energia del Brasil, aquesta tesi avalua la viabilitat dassolir aquests objectius a través de polítiques energètiques actuals i futures.
Les troballes suggereixen que sense canvis significatius en les polítiques i una incorporació d'energia renovable i nuclear més gran, les estratègies existents del Brasil poden no assolir els objectius establerts per la seva NDC actualitzada. La tesi culmina oferint idees sobre camins sostenibles i recomanacions de polítiques que podrien enfortir el paper del Brasil als esforços climàtics globals, advocant per un enfocament multifacètic per a la seguretat energètica i la reducció d'emissions. Aquest estudi no només contribueix al discurs acadèmic sinó que també ajuda els formuladors de polítiques a fer estratègies per a accions climàtiques eficaces.
Esta tesis examina las trayectorias potenciales de las emisiones de gases de efecto invernadero dentro del sector energético de Brasil en comparación con las NDC actualizadas del país en virtud del Acuerdo de París. Como importante emisor global, Brasil enfrenta pressiones para alinear sus prácticas energéticas con objetivos climáticos ambiciosos, apuntando a una reducción sustancial de las emisiones para 2025 y 2030. Este estudio emplea una metodología sólida que integra análisis de datos históricos, modelos matemáticos y análisis de factores de emisnoes para pronosticar escenarios futuros en el sector energético brasileño. La investigación identifica tendencias clave, incluido el aumento esperado de las capacidades de energía renovable y una disminución gradual de la dependencia de los combustibles fósiles, impulsadas tanto por las políticas nacionales como por los cambios energéticos globales. Las proyecciones basadas en escenarios de negocios habituales y caminos alternativos resaltan los impactos potenciales de estos cambios en el cumplimiento de los objetivos de emisiones para 2025 y 2030. A través de una exploración detallada de la oferta y demanda de energía de Brasil, esta tesis evalúa la viabilidad de lograr estos objetivos a través de políticas energéticas actuales y futuras.
Los hallazgos sugieren que sin cambios significativos en las políticas y una mayor incorporación de energía renovable y nuclear, las estrategias existentes de Brasil pueden no alcanzar los objetivos establecidos por su NDC actualizada. La tesis culmina ofreciendo ideas sobre caminos sostenibles y recomendaciones de políticas que podrían fortalecer el papel de Brasil en los esfuerzos climáticos globales, abogando por un enfoque multifacético para la seguridad energética y la reducción de emisiones. Este estudio no solo contribuye al discurso académico sino que también ayuda a los formuladores de políticas a hacer estrategias para acciones climáticas eficaces.
This thesis examines the potential trajectories of greenhouse gas emissions within Brazil's energy sector against the country's updated Nationally Determined Contributions under the Paris Agreement. As a significant global emitter, Brazil faces international and domestic pressures to align its energy practices with ambitious climate goals, aiming for a substantial reduction in emissions by 2025 and 2030. This study employs a robust methodology integrating historical data analysis, mathematical modeling, and emission factors to forecast future scenarios within Brazil's energy sector.
The research identifies key trends including the expected increase in renewable energy capacities and a gradual decrease in fossil fuel reliance, driven by both national policies and global energy shifts. Projections based on Business-As-Usual scenarios and alternative paths highlight the potential impacts of these changes on meeting the 2025 and 2030 emission targets. Through a detailed exploration of Brazil's energy supply and demand, this thesis evaluates the feasibility of achieving these targets through current and future energy policies.
Findings suggest that without significant policy shifts and increased incorporation of renewable and nuclear energy, Brazil's existing strategies may fall short of the ambitious targets set by its updated NDC. The thesis culminates in offering insights into sustainable pathways and policy recommendations that could strengthen Brazil's role in global climate efforts, advocating for a multifaceted approach to energy security and emission reductions. This study not only contributes to academic discourse but also aids policymakers in strategizing more effective climate actions.
Projecte Final de Màster Oficial
Camargo Gómez, Kevin Adrián
Tutor/a - Director/a: Garola Crespo, Àlvar
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Davant la situació d'incertesa respecte a la possible fallida del sistema de transport de Bucaramanga, es presenta una oportunitat única per implementar solucions que no només aprofitin la infraestructura existent, sinó que també promoguin la sostenibilitat mitjançant l'ús de tecnologies verdes. Aquesta conjuntura permet la introducció d'un sistema de transport que sigui més eficient i respectuós amb el medi ambient, alineat amb les tendències globals de desenvolupament sostenible i reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
El present treball té com a objectiu principal realitzar una anàlisi cost-benefici de les tecnologies de transport sostenible que millor s'adaptin a les condicions específiques de Colòmbia, tant en termes de recursos naturals com del marc legislatiu vigent. A més, s'explorarà la possibilitat d'establir una cooperació internacional amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), aprofitant la seva àmplia experiència en gestió i operació de sistemes de transport sostenibles. Aquesta col·laboració buscarà assegurar que la implementació de les noves tecnologies es realitzi de la manera més eficaç i adequada possible, considerant les millors pràctiques i les lliçons apreses d'altres contextos internacionals.
Per assolir aquest objectiu, es durà a terme una revisió exhaustiva del marc teòric, analitzant diversos estudis i metodologies que avaluen les tecnologies de transport sostenible. Aquest enfocament permetrà identificar la tecnologia més viable i eficient per ser implementada a Bucaramanga, contribuint així a la creació d'un sistema de transport públic més modern, sostenible i resilient.
Ante la situación de incertidumbre respecto a la posible quiebra del sistema de transporte de Bucaramanga, se presenta una oportunidad única para implementar soluciones que no solo aprovechen la infraestructura existente, sino que también promuevan la sostenibilidad mediante el uso de tecnologías verdes. Esta coyuntura permite la introducción de un sistema de transporte que sea más eficiente y respetuoso con el medio ambiente, alineado con las tendencias globales de desarrollo sostenible y reducción de emisiones de gases de efecto invernadero.
El presente trabajo tiene como objetivo principal realizar un análisis coste-beneficio de las tecnologías de transporte sostenible que mejor se adapten a las condiciones específicas de Colombia, tanto en términos de recursos naturales como del marco legislativo vigente. Además, se explorará la posibilidad de establecer una cooperación internacional con Transportes Metropolitanos de Barcelona (TMB), aprovechando su vasta experiencia en gestión y operación de sistemas de transporte sostenibles. Esta colaboración buscará asegurar que la implementación de las nuevas tecnologías se realice de la manera más eficaz y adecuada posible, considerando las mejores prácticas y lecciones aprendidas de otros contextos internacionales.
Para alcanzar este objetivo, se llevará a cabo una revisión exhaustiva del marco teórico, analizando diversos estudios y metodologías que evalúan las tecnologías de transporte sostenible. Este enfoque permitirá identificar la tecnología más viable y eficiente para ser implementada en Bucaramanga, contribuyendo así a la creación de un sistema de transporte público más moderno, sostenible y resiliente.
In the face of uncertainty regarding the potential bankruptcy of the transportation system in Bucaramanga, a unique opportunity arises to implement solutions that not only take advantage of the existing infrastructure but also promote sustainability through the use of green technologies. This situation allows for the introduction of a transportation system that is more efficient and environmentally friendly, aligned with global trends in sustainable development and the reduction of greenhouse gas emissions.
The main objective of this work is to conduct a cost-benefit analysis of sustainable transportation technologies that best fit the specific conditions of Colombia, both in terms of natural resources and the current legislative framework. Additionally, the possibility of establishing international cooperation with Transportes Metropolitanos de Barcelona (TMB) will be explored, leveraging their extensive experience in managing and operating sustainable transportation systems. This collaboration aims to ensure that the implementation of new technologies is carried out in the most effective and appropriate manner, taking into account best practices and lessons learned from other international contexts.
To achieve this objective, a comprehensive review of the theoretical framework will be conducted, analyzing various studies and methodologies that evaluate sustainable transportation technologies. This approach will allow for the identification of the most viable and efficient technology to be implemented in Bucaramanga, thus contributing to the creation of a more modern, sustainable, and resilient public transportation system.
Projecte Final de Màster Oficial
Fontanals Palacios, Judit
Tutor/a - Director/a: López López, José
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Aquest projecte es desenvolupa en el context de la necessitat d'un canvi de model energètic en les ciutats, amb el cas d'estudi centrat a Barcelona. Inicialment, es duu a terme una etapa de documentació per comprendre els conceptes bàsics i l'estat actual del tema a Barcelona. Aquesta fase inclou la recopilació d'informació teòrica i visites presencials a instal·lacions de la comunitat energètica estudiada. A més, es recull informació de primera mà assistint a assemblees per conèixer els reptes i objectius futurs d'una comunitat energètica de la ciutat.
Durant aquest procés, es crea un mapa de Barcelona utilitzant el programari QGIS, que serveix com a resum de les dades recopilades, incloent informació sobre la radiació als terrats, la ubicació de les instal·lacions energètiques, les xarxes de distribució de calor i els possibles emplaçaments de turbines elèctriques.
Després de recopilar la informació sobre les solucions implementades a Barcelona, es passa a l'extrapolació d'aquestes solucions a un àmbit més ampli. Es plantegen hipòtesis per a cada solució i es calculen els possibles projectes utilitzant una fulla de càlcul per obtenir dades d'energia i altres característiques importants. El mapa generat també serveix per definir la mida d'algunes propostes.
Finalment, es realitza l'avaluació dels projectes desenvolupats segons criteris de sostenibilitat social, econòmica i ambiental. Els resultats analitzen la viabilitat de les propostes, oferint una opinió informada basada en l'estudi realitzat durant el TFM i un mapa resum dels projectes energètics a Barcelona i com es podrien expandir.
Este proyecto se desarrolla en el contexto de la necesidad de un cambio de modelo energético en las ciudades, con el caso de estudio centrado en Barcelona. Inicialmente, se lleva a cabo una etapa de documentación para comprender los conceptos básicos y el estado actual del tema en Barcelona. Esta fase incluye la recopilación de información teórica y visitas presenciales a instalaciones de la comunidad energética estudiada. Además, se recoge información de primera mano asistiendo a asambleas para conocer los retos y objetivos futuros de una comunidad energética de la ciudad.
Durante este proceso, se crea un mapa de Barcelona utilizando el software QGIS, que sirve como resumen de los datos recopilados, incluyendo información sobre la radiación en las azoteas, la ubicación de las instalaciones energéticas, las redes de distribución de calor y los posibles emplazamientos de turbinas eléctricas.
Después de recopilar la información sobre las soluciones implementadas en Barcelona, se pasa a la extrapolación de estas soluciones a un ámbito más amplio. Se plantean hipótesis para cada solución y se calculan los posibles proyectos utilizando una hoja de cálculo para obtener datos de energía y otras características importantes. El mapa generado también sirve para definir el tamaño de algunas propuestas.
Finalmente, se realiza la evaluación de los proyectos desarrollados según criterios de sostenibilidad social, económica y ambiental. Los resultados analizan la viabilidad de las propuestas, ofreciendo una opinión informada basada en el estudio realizado durante el TFM y un mapa resumen de los proyectos energéticos en Barcelona y cómo se podrían expandir.
This project is developed in the context of the need for a change in the energy model in cities, with the case study focused on Barcelona. Initially, a documentation phase is carried out to understand the basic concepts and the current state of the topic in Barcelona. This phase includes the collection of theoretical information and on-site visits to the facilities of the studied energy community. Additionally, first-hand information is gathered by attending assemblies to understand the challenges and future objectives of an energy community in the city.
During this process, a map of Barcelona is created using QGIS software, which serves as a summary of the collected data, including information on rooftop radiation, the location of energy installations, heat distribution networks, and possible locations for electric turbines.
After collecting information about the solutions implemented in Barcelona, the focus shifts to extrapolating these solutions to a broader context. Hypotheses are proposed for each solution, and possible projects are calculated using a spreadsheet to obtain data on energy and other important characteristics. The generated map also helps to define the size of some proposals.
Finally, the developed projects are evaluated according to social, economic, and environmental sustainability criteria. The results analyse the feasibility of the proposals, providing an informed opinion based on the study conducted during the TFM and a summary map of the energy projects in Barcelona and how they could be expanded.
Projecte Final de Màster Oficial
Gadano, Mateo
Tutor/a - Director/a: Garola Crespo, Àlvar
Data de publicació: 2024
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
La pandèmia del COVID-19, les crisis econòmiques de molts països en desenvolupament i la crisi ambiental van marcar l'inici de la dècada de 2020. Molts països van començar a tenir problemes de deute, un problema que a Llatinoamèrica en general va afectar en la dècada del '80 i que a l'Argentina en particular ve assotant des de la dècada del 1970 d'ara endavant.
Les típiques reestructuracions amb agents privats van significar quitacions de deute i el lliurament de nous bons. En tant que amb organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional (FMI), els bescanvis van significar estirament dels terminis a canvi d'una sèrie de mesures econòmiques de tint liberal.
La crisi climàtica que travessa el món en l'actualitat requereix d'accions concretes immediatament i per part de tots els actors: empreses, governs, organismes de crèdit, societat, etc. Sense perdre de vista això, molts països han de donar respostes a creixents necessitats socials que es plantegen diàriament.
Donat aquest context es proposa un nou rol dels organismes de crèdit internacional, en aquest cas del FMI, en el qual es converteixin en actors climàtics actius. En el present treball es proposa el bescanvi de part del deute argentí per acció climàtica que resolgui al mateix temps el problema d'endeutament que tingui el país, però que al seu torn contribueixi a reduir els impactes ambientals.
Per a justificar aquesta mesura, es mesura el valor que atorguen actualment alguns serveis ecosistèmics a la Conca Matanza-Riachuelo i en els aiguamolls del Delta de Paraná, i s'avalua el potencial de millora que poden arribar a obtenir en cas d'un sanejament en el cas de la Conca o una restauració en el cas dels aiguamolls.
La pandemia del covid-19, las crisis económicas de muchos países en desarrollo y la crisis ambiental marcaron el inicio de la década de 2020. Muchos países comenzaron a tener problemas de deuda, un problema que en Latinoamérica en general afectó en la década del '80 y que a Argentina en particular viene azotando desde la década del 1970 en adelante.
Las típicas reestructuraciones con bonistas privados significaron quitas de deuda y la entrega de nuevos bonos. En tanto que con organismos internacionales como el Fondo Monetario Internacional (FMI), los canjes significaron estiramiento de los plazos a cambio de una serie de medidas económicas de tinte liberal.
La crisis climática que atraviesa el mundo en la actualidad requiere de acciones concretas inmediatamente y por parte de todos los actores: empresas, gobiernos, organismos de crédito, sociedad, etc. Sin perder de vista eso, muchos países deben dar respuestas a crecientes necesidades sociales que se plantean a diario.
Dado este contexto se propone un nuevo rol de los organismos de crédito internacional, en este caso del FMI, en el cual se conviertan en actores climáticos activos. En el presente trabajo se propone el canje de parte de la deuda argentina por acción climática que resuelva al mismo tiempo el problema de endeudamiento que tenga el país, pero que a su vez contribuya a reducir los impactos ambientales.
Para justificar dicha medida, se mide el valor que otorgan actualmente algunos servicios ecosistémicos en la Cuenca Matanza-Riachuelo y en los humedales del Delta de Paraná, y se evalúa el potencial de mejora que pueden llegar a obtener en caso de un saneamiento en el caso de la Cuenca o una restauración en el caso de los humedales.
The covid-19 pandemic, the economic crises in many developing countries and the environmental crisis marked the beginning of the 2020s. Many countries began to have debt problems, a problem that affected Latin America in general in the 1980s and Argentina, in particular, since the 1970s onwards.
The typical restructurings with private bondholders meant debt write-downs and the issuance of new bonds. Meanwhile, with international organizations such as the International Monetary Fund (IMF), the swaps meant stretching the terms in exchange for a series of liberal economic measures.
The climate crisis that the world is currently experiencing requires immediate and concrete actions by all actors: companies, governments, lending agencies, society, etc. Without losing sight of this, many countries must respond to the growing social needs that arise daily.
Given this context, a new role is proposed for international lending agencies, in this case the IMF, in which they become active climate actors. This paper proposes a swap of part of Argentina's debt for climate action that would help to solve the country's debt problem, while at the same time helping to reduce environmental impacts.
To justify this measure, we measure the value currently provided by some ecosystem services in the Matanza-Riachuelo Basin and in the wetlands of the Paraná Delta and evaluate the potential for improvement in the case of clean-up in the case of the Basin or restoration in the case of the wetlands.
Projecte Final de Màster Oficial
De Juan Pulido, Marc
Tutor/a - Director/a: Roca Bosch, Elisabet
Data de publicació: 2023
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
Al present treball es trobarà un cas d'estudi sobre la cooperativa COPAVI de l'estat Brasiler de Paranà dins del moviment de l'MST. Amb aquest estudi pretén aportar un granet de sorra per construir un nou imaginari col·lectiu que permeti trobar solucions que lluiten contra la crisi ecosocial en la que ens trobem immersos. En aquesta línia, es tracta a partir d'un marc d'anàlisi marxista, que fa crítica a la situació actual mentre obre noves finestres per treballar en la transformació social com passa dins de la cooperativa. Així, doncs, es trobaran recollits els impactes del mode de producció capitalista pel que fa a l'economia, la societat i el medi ambient, per ser comparats amb la proposta agroecològica emmarcada dins l'economia social i solidària de la cooperativa de COPAVI.
Per treballar en base a aquest mètode, ha calgut recopilar informació històrica sobre la societat brasilera i el seu desenvolupament estatal, per veure com s'ha assolit les condicions actuals en les que la lluita del MST proposa un nou mode productiu. Amb aquest recull el que podem veure és que ni l'estat ni el capitalisme han existit al llarg de tota la historia, fet que permet creure amb més força encara que la proposta agroecològica de la cooperativa és possible.
Per altra banda, s'ha fet un intent de trencar amb els conceptes establerts i les solucions ofertes des del Nord Global a la crisi ecosocial per tal de treballar en un sentit més omniabarcant de tota la problemàtica. Sent així, que el factor determinant d'aquesta es troba en l'actual mode de producció capitalista, que per l'afany lucratiu mercantilitza tot els elements que en formen part ja sigui, la terra, el mediambient o les persones. És per això que durant el treball es considera que és irreformable. Per tant, la necessitat de referents fora d'aquest paradigma és essencial alhora de dotar-nos d'eines capaces de superar-lo i bastir ponts de solidaritat amb qui ja ho està fent des de fa dècades.
En el presente trabajo se encontrará un caso de estudio sobre la cooperativa COPAVI del estado Brasileño de Paraná dentro del movimiento del MST. Con este estudio pretende aportar un granito de arena para construir un nuevo imaginario colectivo que permita encontrar soluciones que luchen contra la crisis ecosocial en la que nos encontramos inmersos. En esta línea, se trata a partir de un marco de análisis marxista, que hace crítica a la situación actual mientras abre nuevas ventanas para trabajar en la transformación social como ocurre dentro de la cooperativa. Así pues, se encontrarán recogidos los impactos del modo de producción capitalista en lo que se refiere a la economía, la sociedad y el medio ambiente, para ser comparados con la propuesta agroecológica enmarcada dentro de la economía social y solidaria de la cooperativa de COPAVI.
Para trabajar en base a este método, ha sido necesario recopilar información histórica sobre la sociedad brasileña y su desarrollo estatal, para ver cómo se han alcanzado las condiciones actuales en las que la lucha del MST propone un nuevo modo productivo. Con esta recopilación lo que podemos ver es que ni el estado ni el capitalismo han existido a lo largo de toda la historia, lo que permite creer con más fuerza aunque la propuesta agroecológica de la cooperativa es posible.
Por otra parte, se ha realizado un intento de romper con los conceptos establecidos y las soluciones ofrecidas desde el Norte Global a la crisis ecosocial para trabajar en un sentido más omniabarcante de toda la problemática. Siendo así, que el factor determinante de ésta se encuentra en el actual modo de producción capitalista, que por el ánimo de lucro mercantiliza todos los elementos que forman parte ya sea, la tierra, el medioambiente o las personas. Por ello, durante el trabajo se considera que es irreformable. Por tanto, la necesidad de referentes fuera de este paradigma es esencial a la hora de dotarnos de herramientas capaces de superarlo.
In the present work, a case study will be found on the COPAVI cooperative in the Brazilian state of Paranà within the MST movement. With this study, it aims to contribute a grain of sand to building a new collective imagination that allows us to find solutions that fight against the ecosocial crisis in which we are immersed. In this line, it is based on a Marxist analysis framework, which criticizes the current situation while opening new windows to work on social transformation as it happens within the cooperative. Thus, the impacts of the capitalist mode of production in terms of the economy, society and the environment will be collected, to be compared with the agroecological proposal framed within the social and solidarity economy of the COPAVI cooperative.
To work based on this method, it has been necessary to collect historical information about Brazilian society and its state development, to see how it has reached the current conditions in which the MST struggle proposes a new productive mode. With this collection, what we can see is that neither the state nor capitalism have existed throughout history, a fact that allows us to believe even more strongly that the agro-ecological proposal of the cooperative is possible.
On the other hand, an attempt has been made to break with the established concepts and the solutions offered from the Global North to the ecosocial crisis in order to work in a more all-encompassing sense of the whole problem. It feels like this, that the determining factor of this is found in the current capitalist mode of production, which for the sake of profit commoditizes all the elements that are part of it, be it the land, the environment or the people. That is why during work it is considered irreformable. Therefore, the need for references outside this paradigm is essential at the same time as providing us with tools capable of overcoming it and building bridges of solidarity with those who have been doing it for decades.
Projecte Final de Màster Oficial
Jimeno Izquierdo, Ignacio
Tutor/a - Director/a: López López, José
Data de publicació: 2023
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Veure detall Accés al text complet
El projecte consta d'una primera part que inclou una anàlisi integral d'una empresa de peleteria per avaluar el seu estat actual i el seu rendiment en les àrees de la gestió de residus, l'impacte ambiental derivat de la seva activitat i les seves necessitats de consum energètic, també s'avaluarà el curs de l'aigua pel flux de treball de l'empresa. La segona part consistirà a identificar les àrees en les quals es puguin fer propostes de millora.
En primer lloc, la gestió de residus; l'empresa s'enfronta a reptes relacionats amb l'eliminació adequada de diferents tipus de residus, com ara restes orgàniques, residus inorgànics líquids i residus sòlids. Es mirarà la seva gestió actual i s'identificarà la necessitat de millorar o no la gestió d'aquests residus, reduir costos i buscar solucions sostenibles en el futur, per millorar la circularitat del procés i donar una segona oportunitat als residus, així com observar d'on s'obtenen les matèries primeres.
Pel que fa a l'àmbit del circuit tèrmic, l'empresa utilitza actualment una caldera que funciona amb gas natural per escalfar l'aigua que s'utilitza per distribuir calor a tota la instal·lació. Es mirarà la possibilitat d'optimitzar l'eficiència energètica i reduir les pèrdues de calor en el sistema de transport d'aigua calenta. A més, s'avaluarà la viabilitat d'alternatives com l'ús de biogàs per reduir la dependència del gas natural en el futur.
Pel que fa al consum elèctric, actualment és un punt clau per a qualsevol empresa degut a les grans fluctuacions en els preus. Per això, s'analitzarà l'estat actual dels consums i les millors solucions disponibles per millorar la situació.
En l'apartat del confort tèrmic, l'empresa realitza anàlisis de la temperatura a la qual estan sotmesos els treballadors en diferents llocs de treball a la fàbrica. En alguns casos, treballen sota estrès tèrmic, la qual cosa s'agreuja a l'estiu. Es buscarà alguna solució que es pugui adaptar a les condicions necessàries per poder dur a terme
El proyecto tiene una primera parte que consta de un análisis integral de una empresa de curtidos, para evaluar su estado actual y su desempeño en las áreas de la gestión de residuos, el impacto ambiental derivado de su actividad y sus necesidades de consumos energéticos, también se evaluará el curso del agua por el flujo de trabajo de la empresa. La segunda parte consistirá identificar las áreas en las que se puedan dar propuestas de mejora.
En primer lugar, la gestión de residuos, la empresa se enfrenta a desafíos relacionados con la eliminación adecuada de diferentes tipos de residuos, como restos orgánicos, residuos inorgánicos líquidos y residuos sólidos. Se observará su gestión actual y se identificará la necesidad de mejorar o no la gestión de estos residuos, reducir costos y buscar soluciones sostenibles en el futuro, para mejorar la circularidad del proceso dando una segunda oportunidad a los residuos y observando de donde se obtienen las materias primas.
En el ámbito del circuito térmico, la empresa utiliza actualmente una caldera que funciona con gas natural para calentar el agua que se utiliza para distribuir calor por toda la instalación. Se observará la posibilidad de optimizar la eficiencia energética y reducir las pérdidas de calor en el sistema de transporte de agua caliente. Además, se evaluará la viabilidad de alternativas como el uso de biogás para reducir la dependencia del gas natural en el futuro.
En cuanto al consumo eléctrico actualmente es un punto clave para cualquier empresa debido a las grandes fluctuaciones en los precios, es por ello que se analizará el estado actual de los consumos y las mejores soluciones disponibles para mejorar la situación.
En el apartado de confort térmico la empresa tiene análisis de temperatura a la que están sometidos los trabajadores en diferentes puestos de trabajo en la fábrica, en algunos casos, trabajan bajo estrés térmico lo cual en verano se agrava se buscará algún tipo de solución que pueda adoptarse
The project consists of a first part that includes a comprehensive analysis of a tannery company to assess its current state and performance in the areas of waste management, environmental impact resulting from its activities, and its energy consumption needs. It will also evaluate the course of water in the company's workflow. The second part will involve identifying areas where improvement proposals can be made.
Firstly, in waste management, the company faces challenges related to the proper disposal of different types of waste, such as organic waste, liquid inorganic waste, and solid waste. Its current management will be examined, and the need to improve or not improve the management of these wastes, reduce costs, and seek sustainable solutions in the future will be identified to enhance the circularity of the process by giving a second chance to waste and observing where raw materials are sourced.
In the thermal circuit context, the company currently uses a boiler that operates on natural gas to heat the water used for distributing heat throughout the facility. The possibility of optimizing energy efficiency and reducing heat losses in the hot water transportation system will be explored. Additionally, the feasibility of alternatives such as the use of biogas to reduce dependence on natural gas in the future will be evaluated.
Regarding electrical consumption, it is currently a key point for any company due to significant price fluctuations. Therefore, the current state of consumption and the best available solutions to improve the situation will be analyzed.
In the area of thermal comfort, the company conducts temperature analyses to which workers are exposed in different job positions in the factory. In some cases, they work under thermal stress, which worsens during the summer. Some type of solution will be sought that can be adapted to the necessary conditions to carry out the activity.
In summary, the project will encompass various key areas to improve
- ...
- ...
Filtra els resultats
TipusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
+ DataInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel tipus de continguts que es mostren actualment.
El llistat conté els diversos tipus de continguts, ordenats descendentment pel nombre de documents.
Al costat de cada tipus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest tipus.
Condicions d'accésInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les condicions d’accés que tenen els continguts.
Es mostra un llistat amb els diferents nivells d’accés que tenen els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada condició d’accés hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
IdiomesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir de l’idioma del contingut.
Es mostra un llistat amb els diferents idiomes en què s’han elaborat els continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada idioma hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
+ Àrees temàtiquesInformació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca a partir dels àmbits de coneixement propis de la UPC.
Es mostra un llistat amb els diferents àmbits de coneixement assignats als continguts, ordenats descendentment pel nombre de continguts.
Al costat de cada àmbit hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquesta condició.
Objectius de Desenvolupament SostenibleInformació
Filtre que permet refinar la cerca recuperant aquells continguts relacionats amb algun dels Objectius de Desenvolupamet Sostenible (ODS).
El llistat conté els objectius relacionats amb el continguts, ordenats descendenment pel número de continguts s'hi han relacionat, respecte dels continguts visualitzats actualment.
Al costat de cada objectiu trobareu una indicació del número de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per aquell objectiu.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca recuperant aquells continguts relacionats amb algun dels Objectius de Desenvolupamet Sostenible (ODS).
El llistat conté els objectius relacionats amb el continguts, ordenats descendenment pel número de continguts s'hi han relacionat, respecte dels continguts visualitzats actualment.
Al costat de cada objectiu trobareu una indicació del número de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per aquell objectiu.
Marc acadèmic
+ ProfessoratInformació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pel professorat que ha participat en l’elaboració d’algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat del professorat que ha participat més en l’elaboració dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada professor o professora hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del professor o professora dins de l’Aprèn.
+ Centre DocentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels centres docents relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Es mostra un llistat dels centres docents que estan relacionats amb més dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada centre docent hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest centre docent i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del centre docent dins de l’Aprèn.
+ DepartamentInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels departaments relacionats amb algun dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada departament hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre per a aquest departament i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del departament dins de l’Aprèn.
InstitutInformació
Contingut NO disponible: material_instituts
Informació
Contingut NO disponible: material_instituts
+ CampusInformació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca pels campus relacionats amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada campus hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa del campus dins de l’Aprèn.
+ AssignaturaInformació
Filtre que permet refinar la cerca per les assignatures relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada assignatura hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de l’assignatura dins de l’Aprèn.
Informació
Filtre que permet refinar la cerca per les assignatures relacionades amb alguns dels continguts que es mostren actualment.
Al costat de cada assignatura hi trobareu una indicació del nombre de continguts que obtindríeu si apliqueu el filtre i, en alguns casos, també hi trobareu una icona que us permetrà anar a la fitxa de l’assignatura dins de l’Aprèn.