APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Este trabajo de fin de grado tiene como objetivo transformar una vivienda antigua, situada en el Carrer Fastenrath 75, 2º 4ª, en Barcelona, en un hogar moderno y funcional. El objetivo principal es mejorar la funcionalidad, la estética y la eficiencia energética. El proyecto incluye la planificación detallada de las obras, con la elaboración de planos arquitectónicos (plantas, alzados, secciones) y un estudio de seguridad y salud para identificar y evitar riesgos laborales. La distribución actual desaprovechaba mucho el espacio del piso, por eso, se ha realizado una nueva distribución mediante intervenciones sin afectaciones estructurales como desmontaje de mobiliario, sustitución de pavimentos, instalación de nueva fontanería, renovación de carpintería y la incorporación de sistemas de climatización eficientes. También se realiza una gestión adecuada de los residuos generados para garantizar la sostenibilidad de la obra. La reforma transforma la vivienda en un espacio moderno con una sala de estar-cocina-comedor integrada, dos habitaciones (una de ellas tipo suite con baño), un segundo baño y un lavadero. Todas las modificaciones de la vivienda cumplen con todas las normativas vigentes en Barcelona, tanto con el decreto de habitabilidad como con la ordenanza metropolitana de edificación de Barcelona. Se mejora el aislamiento térmico mediante trasdosados y ventanas con rotura de puente térmico, asegurando un importante ahorro energético. Este proyecto demuestra cómo una reforma integral puede mejorar tanto estéticamente como eficientemente cumpliendo con los requisitos normativos y ambientales. Además, subraya la importancia de una planificación rigurosa y el empleo de materiales sostenibles para una ejecución exitosa.

El nivel de siniestralidad laboral en la construcción en España es elevado, por lo que es necesario realizar una investigación sobre las características de la siniestralidad laboral en la construcción en el periodo 2003 hasta el 2022. Al ser una industria compleja en términos de estructura organizacional, métodos de gestión y operación, es necesario analizar este período para conocer qué sucedió en años anteriores. El análisis proporciona información sobre las causas de las altas tasas de accidentes y predicciones para el futuro. El objetivo del trabajo es analizar los datos sobre la siniestralidad en el sector de la construcción en los últimos años, su evolución y posibles propuestas de mejora para reducir el número de accidentes laborales en España.

El present treball exposa el Treball Final d'Estudis de la modalitat Pràcticum, després d'haver realitzat un període de sis mesos de pràctiques al despatx A3 Arquitectura Tècnica, una empresa de direcció facultativa especialitzada en direcció d'execució d'obra i coordinació de seguretat i salut. La primera secció del treball és la introducció, on presento l'empresa a3AT. Aquí s'exposen aspectes com qui som, la nostra localització, la història de l'empresa, el nostre mètode de treball i els serveis que oferim. La introducció a l'empresa permet entendre el context en què es desenvolupa la meva experiència. La segona secció del TFE aborda la part teòrica relacionada amb la meva experiència al despatx. En aquesta secció detallo les meves funcions dins de l'empresa i el que he pogut aportar, tant amb els coneixements assolits al grau com amb el que anava aprenent treballant. Finalment, la tercera secció d'aquesta memòria es centra en l'aspecte pràctic del rol d'un arquitecte tècnic en la direcció facultativa. Encara que durant la meva estada de pràctiques he realizat tot tipus de tasques al despatx com amidaments i pressupostos, estudis de seguretat i salut, controls de qualitat, etc, desenvoluparé en profunditat el seguiment d'una obra. Explicaré el que he vist i aportat durant les visites a obra que he realitzat setmanalment, des dels ulls d'un estudiant involucrada en funcions de direcció d'execució d'obra, control de qualitat i coordinació de seguretat i salut. Exposant tant l'evolució de l'obra i com l'evolució de les meves responsabilitats i coneixements. En aquesta tercera part, és essencial destacar les responsabilitats clau d'un arquitecte tècnic dins del nostre despatx quan es realitza una revisió d'obra. Aquestes responsabilitats inclouen la revisió de l'estructura de l'edifici, així com dels replanteigs d'obra. A més, és fonamental assegurar l'aplicació correcta de les mesures de seguretat i salut, incloent l'ús d'EPIS i EPC. També s'ha de dur a terme una revisió de l'execució dels elements constructius i un control de qualitat tant a obra, com un seguiment desde despatx. Finalment, en la conclusió, compartiré la meva experiència treballant en un despatx d'arquitectura professional, així com el coneixement que he adquirit a través de les diverses funcions realitzades al llarg d'aquest període de pràctiques.

Aquest treball tracta de rehabilitar dos habitatges unifamiliars en un de sol, per tal de convertir-lo, en la mesura possible, en una “Passivhaus”. Es farà un estudi del estat actual dels dos habitatges, amb les seves deficiències, per tal de preparar el projecte de reforma, amb l'objectiu de millorar la seva eficiència energètica i, a l'hora, prioritzant els materials sostenibles i reutilitzables.

La nova manera de viure i treballar des de la pandèmia del COVID-19, ha comportat un canvi directe en la forma de viatjar i de fer turisme. I sembla que ha vingut per quedarse. Sumat a això, uns anys previs a la crisis global sanitària, el coliving ja es presentava com una solució atractiva per aquells que volen combinar i trobar un equilibri entre la vida professional i la social, fomentant el punt de vista de la comunitat. En aquest treball es parteix de la idea de que aquesta solució d'estàncies en coliving, cada vegada li anirà traient més al lloc als allotjaments tradicionals com els hotels. Les nostres preferències de viatge han evolucionat. Actualment, en lloc d'optar per allotjar-nos en hotels de més o menys luxe, preferim seguir treballant però de manera remota des de destins atractius. Aquesta manera ens permet gaudir d'un concepte de slow-travelling, i sentir que allarguem les vacances una mica més. Aquesta tendència s'ha vist recolzada gràcies a diversos factors que reflecteixen un canvi en les prioritats i estils de vida dels professionals moderns. Es per això, que per aquest Treball Final d'Estudis, es desenvoluparà en un projecte d'adaptació de la reconeguda Torre Urquinaona de Barcelona (actualment, edifici d'oficines) a un espai coliving i coworking. Per tal de dur-lo a terme, es realitzarà un anàlisi del model residencial coliving: per què sorgeix, com es desenvolupa (tant a nivell nacional com internacional), per tal d'extreure'n les característiques principals i els requeriments que ha de tenir. Una vegada estan clars aquests aspectes, es posaran en pràctica adaptant-los a una planta totalment buidada, de la Torre Urquinaona de Barcelona. S'analitzaran els operadors principals en el que es basa un projecte d'interiors, als que anomenarem operadors projectuals, així com les característiques que ha de tenir un espai que contingui una zona residencial, una zona d'oficina o de treball, i una zona d'amenities. Per la part pràctica, es realitzarà el disseny de concepte, incorporant principis UX (experiència de l'usuari), modelant els potencials usuaris del coliving i el seu dia a dia. Per últim, es durà a terme la documentació gràfica d'aquest nou espai, on trobarem la zona coliving i també una zona coworking, definint la distribució, el mobiliari i l'equipament necessari.

Este trabajo se enfoca en la investigación y análisis de herramientas basadas en inteligencia artificial (IA) aplicadas en el desarrollo de proyectos de edificación. A lo largo del estudio, se examinan diversas herramientas y plataformas digitales que permiten optimizar cada fase de un proyecto, desde el diseño y la planificación hasta el análisis medioambiental y la elaboración de presupuestos. El contenido está dividido en fases clave del proceso de edificación, con un enfoque práctico que permite evaluar cómo la IA puede mejorar la precisión, eficiencia y sostenibilidad en cada etapa.

El trabajo de final de grado analiza la eficiencia energética de una vivienda de nueva construcción antes y después de la implementación de diversas mejoras. El objetivo es comparar la calificación energética, el consumo energético y los costos asociados, evaluando las ventajas a largo plazo de aplicar medidas de sostenibilidad. El caso de estudio es una vivienda unifamiliar en Lliçà d'Amunt, Barcelona, diseñada en planta baja y sótano, que inicialmente presenta una calificación energética baja (G), lo que implica un alto consumo energético y emisiones de CO2. El trabajo propone diversas mejoras: un sistema de aerotermia para reemplazar la calefacción y refrigeración tradicionales, la instalación de paneles fotovoltaicos para generar electricidad, un sistema de recogida de aguas grises para reducir el consumo de agua potable, y la mejora de la envolvente térmica mediante el uso de aislamiento térmico en fachada y cubierta, así como la sustitución de carpinterías exteriores por otras de mayor eficiencia. Tras la implementación de estas medidas, la vivienda obtiene una calificación energética A, lo que indica un consumo muy bajo de energía primaria no renovable (22,5 kWh/m² al año) y una reducción significativa en las emisiones de CO2 (3,8 kgCO₂/m² al año). Además, el uso de energías renovables cubre el 88% de la demanda energética de calefacción, refrigeración y agua caliente sanitaria. El análisis económico revela que la inversión en estas mejoras, aunque supone un incremento inicial en el presupuesto de la obra, se amortiza en un plazo aproximado de seis años gracias al ahorro energético estimado en 10.835 euros anuales. Comparando los resultados, la vivienda pasa de una situación de alto consumo energético y baja eficiencia a un modelo de sostenibilidad energética, con una reducción notable de sus costos operativos y un menor impacto ambiental. En conclusión, las mejoras propuestas no solo se justifican económicamente, sino que también transforman la vivienda en un referente de eficiencia energética, con beneficios para el usuario y el medio ambiente a largo plazo.

El propósito de este trabajo de fin de grado en modalidad Prácticum es documentar mi experiencia profesional en una constructora durante la ejecución de dos obras de diferente tipo, un laboratorio y una vivienda unifamiliar, y mostrar el alcance de las tareas que debe realizar la figura a la que aspiro en mi carrera profesional, la de jefe de obra. La metodología seguida ha sido la recopilación documental, fotográfica y de croquis de obra para realizar un seguimiento de la ejecución de las obras en las cuales he participado de manera activa mediante tareas de gestión y de oficina técnica. Contiene además un breve apartado que contiene información referente a la Seguridad y Salud en obra e información sobre certificados de construcción sostenible, concretamente BREEAM, el cual se aplica en la obra del laboratorio.

¿Es posible transformar la construcción residencial introduciendo materiales innovadores como la Madera Contralaminada (CLT)? Este proyecto busca responder a esta pregunta mediante el desarrollo de una vivienda unifamiliar aislada en Cerdanyola del Vallès, Barcelona. Inspirada en las técnicas constructivas aprendidas durante mi Erasmus en Dinamarca, donde la madera junto con el acero, son los recursos básicos de cualquier estructura, el proyecto propone adaptar al contexto local el uso del CLT (Cross-Laminated Timber), conocido en español como Madera Contralaminada. Así, se aplicará esta solución estructural utilizada en el norte de Europa por su sostenibilidad y eficiencia, en un entorno donde predominan el hormigón y el acero. El objetivo es diseñar una vivienda eficiente, sostenible y conforme con las normativas vigentes, optimizando el rendimiento térmico y reduciendo los tiempos de construcción. Se ha puesto especial énfasis en el desarrollo de una documentación gráfica completa, utilizando para ello el modelado BIM y otras herramientas, aplicando los conocimientos adquiridos en el diseño de espacios y la expresión gráfica. El proyecto se estructura en diversas fases: -Análisis y descripción del entorno-Diseño arquitectónico siguiendo normativas vigentes-Diseño de las instalaciones de la vivienda.-Creación de documentación gráfica. Durante todo el proceso del trabajo se han utilizado herramientas BIM como Revit, AutoCAD y SketchUp, lo que ha permitido desarrollar un modelo de manera más rápida, optimizando la toma de decisiones. Asimismo, se aborda de forma integral el diseño de instalaciones, garantizando el confort y funcionalidad de la vivienda edificio. Finalmente, el uso del CLT ofrece múltiples beneficios: menor impacto ambiental, mayor eficiencia energética y una construcción más rápida en comparación con los métodos tradicionales. Este proyecto demuestra que la adopción de estas tecnologías es no solo posible, sino también beneficiosa para mejorar la sostenibilidad en la construcción residencial en España.

La base del presente Trabajo Final de Estudio se desarrolla con la propuesta lanzada por el Colegio de Arquitectura Técnica de Barcelona para licitar un concurso de ideas para reformar su central en Barcelona durante los meses de noviembre de 2022 a febrero de 2023. Esta propuesta es el último paso promovido por el Colegio a la renovación de las imágenes del colectivo, como han hecho con el nombre y su imagen gráfica corporativa recientemente. Y a la vez adaptar los usos del edificio a las necesidades de la época post Covid; con funciones más telemáticas. El objetivo de este trabajo es proponer una propuesta de reforma para el Colegio de Arquitectura Técnica de Barcelona y realizar la memoria básica del proyecto.

Aquest Treball Final de Grau té com a finalitat analitzar les tasques que desenvolupa un Arquitecte Tècnic dins la Direcció Facultativa en 4 projectes diferents. Tot això a partir de l'experiència adquirida durant les pràctiques a l'empresa Ardèvol Consultors Associats. Els objectius principals són, d'una banda, comprendre en profunditat les funcions de l'Arquitecte Tècnic en la gestió d'obres, i de l'altra, proposar millores per optimitzar aquestes tasques en futurs projectes. La metodologia utilitzada és de tipus pràcticum, centrada en la descripció i l'anàlisi de les experiències viscudes durant les pràctiques. Aquest enfocament proporciona un aprenentatge pràctic, aplicat en un context real, facilitant així la comprensió dels reptes professionals. Durant el desenvolupament del treball, s'ha entès la importància dels components que integren un projecte i, sobretot, la funció de la direcció d'execució d'obra. També s'han analitzat les principals dificultats que presenta aquesta posició en una obra. Tanmateix, quan ha estat possible, s'han detectat àrees de millora per fer les tasques pròpies de la DEO més eficients. Aquest TFG busca proporcionar eines per ajudar futurs estudiants a comprendre millor la professió de l'Arquitecte Tècnic i oferir idees per optimitzar-ne feina. A nivell personal, l'experiència ha estat molt enriquidora, tant pel contingut del treball com per l'oportunitat de formar part d'una empresa com Ardèvol Consultors Associats.

Aquest Treball de Final de Grau d'Arquitectura Tècnica, en la modalitat B (Pràcticum), té com a objectiu exposar els diferents projectes, exercicis i experiències que he viscut durant les meves pràctiques a l'empresa de rehabilitacions AT Pro. Aquesta empresa es dedica principalment a la realització de projectes de rehabilitació, que entre d'altres inclouen la rehabilitació de façanes, cobertes, xarxa de sanejament, petites reformes, i d'altres tasques com l'elaboració de certificats energètics i de ITE. El treball comença descrivint el context de l'empresa, la seva ubicació, i la seva metodologia de treball, així com l'organització dels projectes. També hi descriu les tasques diàries que realitzo al despatx. A continuació, el contingut se centra en l'explicació dels projectes en els quals vaig participar, destacant aquells que considero més rellevants. Durant aquest període, vaig donar suport a l'execució de projectes, fent principalment treballs de delineació, redacció de memòries tècniques i elaboració de la documentació. A través d'aquests projectes, he pogut observar la meva evolució, des de tasques més senzilles fins a projectes més complexos. Aquesta evolució també va incloure la gestió directa amb els clients i la resolució de qualsevol problema que sorgís. Cada projecte inclou una petita explicació de les dificultats que poden aparèixer i les diferents solucions adoptades, la qual cosa m'ha permès aprendre sobre les fases que componen una obra en l'àmbit de rehabilitació i identificar els punts clau per garantir-ne el bon desenvolupament. Finalment, exposo unes conclusions basades en les experiències adquirides durant els mesos de pràctiques, així com els annexos necessaris per complementar la informació i facilitar-ne la comprensió.

Aquest projecte final d'estudis (PFE) té com a objectiu documentar i analitzar les tasques realitzades durant el programa de pràctiques internacionals associades al projecte Fehmarnbelt Tunnel. Aquest projecte d'obra civil té com a meta connectar Dinamarca amb Alemanya mitjançant un túnel submergit, compost per elements prefabricats. Durant el període de pràctiques, s'han dut a terme diverses tasques en diferents àrees del projecte, especialment en la reparació, producció i control de qualitat dels elements prefabricats del túnel.

Aquest treball final de grau es centra en la rehabilitació energètica d'un habitatge unifamiliar situat a Badalona, amb l'objectiu principal de millorar l'eficiència energètica de l'edifici. El projecte inclou un estudi bàsic de seguretat i salut i la gestió de les subvencions Next Generation. L'objectiu del projecte és transformar un habitatge de 167 m² distribuïts en 3 plantes en un espai més sostenible mitjançant la implementació de diverses mesures d'eficiència energètica. Això inclou la substitució de les fusteries, la millora de l'aïllament tèrmic i altres intervencions destinades a reduir la demanda energètica de calefacció i refrigeració. El mètode seguit per a aquest projecte inclou diverses fases: l'avaluació inicial de l'edifici, la selecció de materials i tècniques basant-nos en la relació cost-benefici i les necessitats específiques de l'edifici i els recursos disponibles, la implementació de les mesures energètiques i la elaboració d'un estudi de seguretat i salut detallar per garantir la seguretat dels treballadors durant les obres. Els resultats obtinguts inclouen una reducció significativa en la demanda energètica de l'habitatge, complint els objectius de sostenibilitat establerts. Les intervencions han permès una millora notable en l'aïllament tèrmic, reduint així les emissions de CO₂ i contribuint a la sostenibilitat mediambiental. La correcta gestió de les subvencions ha facilitat l'execució econòmica del projecte. El projecte ha demostrat que és possible realitzar millores substancials en l'eficiència energètica d'un habitatge unifamiliar amb una inversió raonable. La implementació del sistema SATE ha estat efectiva per millorar l'aïllament tèrmic. A més, la complexitat administrativa de la tramitació de subvencions ha estat gestionada amb èxit, proporcionant un model replicable per a futurs projectes similars. Aquest treball ofereix una visió completa i pràctica de les etapes i requisits necessaris per dur a terme una rehabilitació energètica eficient i sostenible, i pot servir de guia per a altres projectes en el mateix àmbit.

El present treball de final de grau en modalitat de pràctiques té com a objectiu la descripció de les tasques que he desenvolupar com a cap de producció, a l'empresa constructora BIGAS GRUPadjudicataria de les obres d'execució de les Obres de Millores Puntuals a l'edifici Canòdrom de Barcelona, per a Barcelona Infraestructures Municipals, SA (BIMSA). El treball inicia amb un primer capítol de descripció de l'empresa on he dut a terme les meves pràctiques, també dono a conèixer quines han estat les meves tasques. En un segon capítol descric com ha sigut el funcionament del concurs públic i com BIGAS GRUPhaestat adjudicatari de les obres. En un tercer capítol d'introducció dono a conèixer en un context històric i arquitectònic l'edifici, els autors i les intervencions al llarg del temps. En el quart capítol realitzo una descripció de l'objecte de les obres. També exposo els estudis realitzats per l'empresa com seria un estudi econòmic, una planificació, qualitat, seguretat i medi ambient. En un cinque capítol, defineixo el periode en el que les meves pràctiques han transcorregut. Explico la metodologia de treball que l'empresa m'ha ensenyat a l'hora de realitzar compres, el control econòmic, entre d'altres. Faig una descripció de totes les actuacions que s'han dut a terme durant els quatre mesos que ha durat l'obra. Per últim, exposo les meves funcions abans, durant i al finalitzar l'obra. En un sisè i últim capítol, descric les observacions sobre el projecte, l'empresa i subcontractistes. Faig un comentari general amb propostes de millora per a l'edifici. En els annexes incloc: documentació acreditativa de l'empresa, planificacions, controls de qualitat, fiches tècniques, i documentació dels diferents ítems exposats al llarg del treball que he realitzat durant el període de les obres. També afegeixo propostes de millores per les diverses actuacions de les obres.

Este Trabajo de Fin de Grado explora la integración de dos tecnologías emergentes, BIM (Building Information Modeling) y Blockchain, en la industria de la construcción, con el objetivo de mejorar la eficiencia, transparencia y seguridad en la gestión de proyectos. La introducción destaca la necesidad de modernizar los procesos constructivos para abordar desafíos persistentes como la coordinación entre equipos, la gestión de documentos y la trazabilidad de la información. El estudio examina cómo BIM y Blockchain pueden integrarse para optimizar la planificación, el diseño y la gestión de proyectos. Se analizan las tendencias futuras en la construcción y se evalúa el impacto potencial de estas tecnologías en la manera en que se desarrollan los proyectos. Los beneficios esperados incluyen una mayor eficiencia y seguridad, mientras que los desafíos incluyen las barreras para la adopción de estas tecnologías por parte de las empresas Además, se analiza el impacto ambiental de la integración de estas tecnologías, resaltando cómo pueden contribuir a la reducción de residuos, la eficiencia energética, y la sostenibilidad en la construcción. La investigación muestra que, al utilizar BIM y Blockchain, se pueden establecer prácticas más responsables que no solo mejoran los resultados del proyecto, sino que también benefician al medio ambiente. Finalmente, el trabajo resume los hallazgos principales y ofrece recomendaciones para implementar BIM y Blockchain en la construcción de manera efectiva. Estas recomendaciones están diseñadas para ayudar a las empresas a aprovechar al máximo estas tecnologías, fomentando la innovación y asegurando un futuro más transparente y sostenible para la industria.

La arquitectura contemporánea presenta de forma creciente un cambio de paradigma que pone como eje de ruta la sostenibilidad y que afecta de manera directa al diseño de las ciudades y sus edificios. En este sentido, la rehabilitación juega un papel crucial para afrontar distintos retos en el ámbito de la edificación. Dentro de este mismo ámbito, una de las intervenciones estructurales más habituales en edificación existente es la técnica del apeo, con el objetivo de eliminar o realizar aberturas sobre elementos verticales portantes, bien sea por requisitos de accesibilidad, cambios de uso u otras necesidades. En este Trabajo Final de Grado se analizarán los procesos constructivos de las técnicas de apeo convencionales, así como los beneficios e inconvenientes que suponen la aplicación de estas. En apeos convencionales, uno de los inconvenientes más destacables es la necesidad de intervención en zonas inferiores al apeo para reforzar la estructura como es el caso de la cimentación de un edificio. Este problema podría solventarse mediante la aplicación de nuevas técnicas de apeo, siendo esta necesidad la que motiva la realización del presente estudio, cuyo objetivo consiste en la propuesta y estudio de un nuevo sistema de apeo basado en la técnica de doble preflexión. El apeo con doble preflexión es una técnica novedosa en estudio que utiliza un sistema de vigas gemelas contrapuestas y preflectadas mediante barras tensoras o gatos hidráulicos. Esto permite una redistribución de esfuerzos que mantiene inalterados los estados tensionales iniciales del muro una vez completado el apeo. De esta manera, se evitan intervenciones adicionales de refuerzo en elementos estructurales de los niveles inferiores al mismo. Para estudiar y analizar la viabilidad de esta nueva técnica, se ha diseñado y fabricado un modelo de espécimen a escala compuesto por perfiles de acero que simulan el comportamiento estructural de la planta de un edificio. Este espécimen ha sido empleado en laboratorio, haciendo un ensayo en el que se ha aplicado una carga sobre un pilar al que se le ha practicado un apeo mediante la técnica de la doble preflexión. A través de la instrumentación de los elementos que componen el espécimen, los datos derivados del ensayo han sido recogidos mediante un sistema de adquisición de datos y posteriormente enviados a un ordenador para ser procesados y analizados. Los resultados muestran la capacidad del sistema de apeo empleado para transmitir y soportar las cargas tras la realización del ensayo. Este sistema novedoso presenta resultados significativos que permiten plantear una alternativa a los sistemas de apeo habituales, dando así posibilidad de la aplicación de nuevas técnicas en rehabilitación.

El meu treball final d'estudis és un pràcticum en el que explicaré l'experiència viscuda en l'empresa Cunovesa en un període de temps que va del 20 de març al 27 de juny de 2024. La idea bàsica del treball és conèixer el món dels projectes de naus industrials des de dins d'una empresa del ram d'enginyeria i construcció com és Cunovesa. El treball comença amb un primer bloc dedicat a la descripció de l'empresa. En aquest s'exposa la seva història: Des de la fundació, la localització en el territori, els serveis que ofereixen, l'explicació d'alguns dels seus projectes més destacats, l'estructuració que hi ha dins de l'empresa i com treballa cada departament. En el segon bloc del treball, explicaré la manera de procedir de Cunovesa alhora de fer un projecte i per quines fases passa al executar-lo, ja que era una cosa que l'empresa volia que tingués molt clara abans de començar a treballar amb ells. En aquest bloc, exposo els projectes o treballs on he participat d'una manera o una altra en la marxa de l'empresa. Les meves aportacions van des de les feines més bàsiques fins a feines molt més complexes. Entre les tasques realitzades hi ha instàncies genèriques als ajuntaments de les poblacions afectades per la construcció d'una nau en el seu territori per demanar permisos d'obres, pròrrogues de llicències d'obres o presentació de projectes per a la seva aprovació, l'elaboració de diferents pressupostos on he pogut donar recolzament a alguns dels meus companys de treball, el seguiment del procés fins a la seva conformitat amb les pertinents signatures dels clients i l'arxiu dels documents generats en la carpeta corresponent; fins a la redacció i elaboració d'un Projecte Executiu, a partir del model estàndard de l'empresa amb la supervisió del Cap del Departament corresponent. Per acabar, trobem les conclusions sobre la meva experiència en l'empresa Cunovesa, la redacció del treball en modalitat pràcticum i uns agraïments per tot el suport que l'empresa m'ha donat. Al final del treball es troben els annexos que inclouen instàncies que he generat, estudis de residus i alguns pressupostos i amidaments dels projectes.

La base del proyecto será la explicación de mis funciones como ayudante de jefe de obra en un proyecto de obra nueva de un edificio plurifamiliar ubicado en el paseo Mare de Déu del Coll, 40 Barcelona compuesto por: 10 viviendas, 10 trasteros y 7 plazas de aparcamiento, repartidos en dos plantas sótano, planta baja, tres plantas piso y una cubierta plana transitable. El proyecto del nuevo edificio ha sido encargado a la empresa Closa, en la cual he realizado mis prácticas como estudiante de Arquitectura Técnica y Edificación. En el siguiente apartado del presente trabajo, se nombran mis funciones y responsabilidades, que han sido mis objetivos y se analizan en los apartados correspondientes.  Supervisión de la ejecución según proyecto  Control económico de la ejecución y revisión  Coordinación interdepartamental  Supervisión del personal y seguridad

En el present Treball Final de Grau (TFG) es realitza per obtenir el títol d'Arquitecte Tècnica a l'Escola Politècnica d'Edificació de Barcelona (EPSEB) de l'UPC. El treball ha estat realitzat en la modalitat pràcticum (B1) i es basa en l'experiència adquirida dins del contracta de col·laboració en practiques a l'empresa Dolmen Serveis i Projectes, S.L. El treball consta de principalment 3 parts. En primer lloc s'introdueix l'empresa Dolmen, exposant el seu organigrama, activitats principals, clients i demes dades rellevants per situar l'abast de les seves activitats i del treball. En la segona part s'explica i es defineix les parts de l'obra realitzada al carrer Navas de Tolosa 321, on es descriu l'execució i les particularitats d'aquesta obra concreta, els treballs realitzats, els processos constructius i els industrials que intervenen. En la tercera part s'exposen les conclusions personals i suggeriments.