The Meloidogyne genus includes more than 100 species of plant-parasitic nematodes that affect a wide variety of horticultural crops, causing significant economic losses. Their high reproductive capacity, and broad host range make their management in agroecosystems highly challenging. Traditionally, chemical nematicides have been the primary management tool, but their progressive ban for environmental reasons has created the need to seek sustainable alternatives. The use of tools such as resistance induction is emerging as a viable strategy for the integrated management of Meloidogyne spp. This technique is based on the activation of the plant's natural defense mechanisms through biotic factors, such as beneficial microorganisms and phytophagous insects, or abiotic factors, such as the application of natural chemical compounds. These external agents induce changes in the plant's gene expression, leading to alterations in hormonal profiles and affecting the plant's defense signaling pathways, mainly mediated by salicylic acid, jasmonic acid, and ethylene. The aim of this study is to evaluate four resistance induction pathways against M. incognita in two different crops. The crops studied are lettuce (Lactuca sativa) variety Arena and Swiss chard (Beta vulgaris) variety Lusiana. The study consists of two types of trials: one using potted plants in a climate chamber and another with plants grown in soil inside a greenhouse. The resistance-inducing agents evaluated in this study were: feeding punctures by 3rd-4rth stage nymphs of two species of mirid bugs (Macrolophus pygmaeus and Nesidiocoris tenuis), and two commercial products based on seaweed extracts (Primtal WF, derived from Ascophyllum nodosum, and Vacciplant Max, derived from Laminarina digitata). The results were varied and scattered, generally showing little consistency between effects in both crops, as well as a lack of validation of the greenhouse trial results compared to those obtained in the climate chamber. Broadly speaking, it can be stated that seaweed extracts show some capacity to control nematode proliferation under the studied conditions, particularly in the climate chamber trial. On the other hand, feeding punctures by mirid bugs showed less noticeable effects, suggesting a limited resistance inducing capacity. Overall, the most promising results were observed in the climate chamber trial, indicating that the resistance-inducing potential of these agents is rather insufficient under the more complex conditions of an agroecosystem. Based on the results of this study, it can be concluded that resistance induction against M. incognita in chard and lettuce through the evaluated inducing agents and under the given conditions has limited effectiveness. The use of this control tool does not make sense as a standalone measure but should instead be integrated into the broader set of practices that constitute the integrated management of these rot-knot nematodes.
El gènere Meloidogyne inclou més de 100 especies de nematodes fitoparàsits que afecten una gran varietat de cultius hortícoles, causant pèrdues econòmiques significatives. La seva gran capacitat de multiplicació i el seu gran rang d'hostes dificulten molt la seva gestió en agroecosistmes. Tradicionalment, els nematicides químics han estat la principal eina de maneig, però la seva progressiva prohibició per motius ambientals ha generat la necessitat de buscar alternatives sostenibles. L'ús d'eines com la inducció de resistència es perfila com una estratègia viable per a la gestió integrada de Meloidogyne spp. Aquesta tècnica es basa en l'activació dels mecanismes naturals de defensa de les plantes mitjançant factors biòtics, com microorganismes beneficiosos i insectes fitòfags, o abiòtics, com l'aplicació de compostos químics naturals. Aquests agents externs provoquen canvis en l'expressió genètica de la planta, que es tradueixen en alteracions en els perfils hormonals, incidint en les vies de senyalització defensives de la planta, principalment mediades per àcid salicílic, àcid jasmònic i etilè. L'objectiu d'aquest treball és avaluar 4 vies d'inducció de resistència a M. incognita en dos cultius diferents. Els cultius sobre els que es realitza l'estudi són enciam (Lectuca sativa) cultivar Arena i bleda (Beta vulgaris) cultivar Lusiana. El treball consta de dues modalitats d'assajos: una en torretes en una càmera climàtica i una amb les plantes plantades en sòl a l'interior d'un hivernacle. Els agents inductors de resistència estudiants en aquest treball van ser: les picades alimentaries de les nimfes de 3er-4rt estadi de dues especies de mírids (Macrolophus pygmaeus i Nesidiocoris tenuis), i dos productes comercials a base d'extractes d'algues (Primtal WF a base d'extractes d'Ascophyllum nodosum i Vacciplant Max a base d'extractes de Laminarina digitata). Els resultats han estat variats i dispersos, mostrant en general poca coincidència entre els efectes en ambdós cultius, així com una manca de validació dels resultats de l'assaig en hivernacle respecte a aquells provinents de la càmera climàtica. Es pot apuntar a grans trets que, els extractes d'algues mostren alguna capacitat de controlar la proliferació del nematode en les condicions estudiades, especialment notable en l'assaig en càmera climàtica; les picades alimentàries dels mírids mostren uns efectes menys notoris, que es pot traduir en una capacitat inductora de resistència limitada. En general els resultats més prometedors els trobem en l'assaig en càmera, la qual cosa apunta a que la capacitat inductora de resistència d'aquests agents és més bé insuficient en les condicions complexes d'un agroecosistema. Pels resultats d'aquest estudi es pot apuntar que la inducció de resistència enfront a M. incognita en bleda i enciam a través dels agents inductors esmentats i en les condicions donades té un recorregut limitat; la utilització d'aquesta eina de control no té sentit com a element singular, sinó que té un lloc en el conjunt de pràctiques que conformen la gestió integrada d'aquests nematodes formadors d'agalles.
El género Meloidogyne incluye más de 100 especies de nematodos fitoparásitos que afectan a una gran variedad de cultivos hortícolas, causando pérdidas económicas significativas. Su gran capacidad de multiplicación y su amplio rango de hospedadores dificultan enormemente su gestión en los agroecosistemas. Tradicionalmente, los nematicidas químicos han sido la principal herramienta de manejo, pero su progresiva prohibición por motivos ambientales ha generado la necesidad de buscar alternativas sostenibles. El uso de herramientas como la inducción de resistencia se perfila como una estrategia viable para la gestión integrada de Meloidogyne spp. Esta técnica se basa en la activación de los mecanismos naturales de defensa de las plantas mediante factores bióticos, como microorganismos beneficiosos e insectos fitófagos, o abióticos, como la aplicación de compuestos químicos naturales. Estos agentes externos provocan cambios en la expresión genética de la planta, que se traducen en alteraciones en los perfiles hormonales, incidiendo en las vías de señalización defensivas de la planta, principalmente mediadas por ácido salicílico, ácido jasmónico y etileno. El objetivo de este trabajo es evaluar cuatro vías de inducción de resistencia a M. incognita en dos cultivos diferentes. Los cultivos en los que se realiza el estudio son lechuga (Lactuca sativa) cultivar Arena y acelga (Beta vulgaris) cultivar Lusiana. El trabajo consta de dos modalidades de ensayos: uno en macetas dentro de una cámara climática y otro con las plantas cultivadas en suelo dentro de un invernadero. Los agentes inductores de resistencia estudiados en este trabajo fueron: las picaduras alimentarias de las ninfas de 3er-4rt estadio de dos especies de míridos (Macrolophus pygmaeus y Nesidiocoris tenuis), y dos productos comerciales a base de extractos de algas (Primtal WF, a base de extractos de Ascophyllum nodosum, y Vacciplant Max, a base de extractos de Laminarina digitata). Los resultados han sido variados y dispersos, mostrando en general poca coincidencia entre los efectos en ambos cultivos, así como una falta de validación de los resultados del ensayo en invernadero respecto a los obtenidos en la cámara climática. A grandes rasgos, se puede señalar que los extractos de algas muestran cierta capacidad para controlar la proliferación del nematodo en las condiciones estudiadas, especialmente notable en el ensayo en cámara climática. Por otro lado, las picaduras alimentarias de los míridos presentan efectos menos evidentes, lo que sugiere una capacidad inductora de resistencia limitada. En general, los resultados más prometedores se encuentran en el ensayo en cámara, lo que indica que la capacidad inductora de resistencia de estos agentes es más bien insuficiente en las condiciones más complejas de un agroecosistema. A partir de los resultados de este estudio, se puede concluir que la inducción de resistencia frente a M. incognita en acelga y lechuga a través de los agentes inductores mencionados y en las condiciones evaluadas tiene un alcance limitado. El uso de esta herramienta de control no tiene sentido como un elemento aislado, sino que debe formar parte del conjunto de prácticas que conforman la gestión integrada de estos nematodos formadores de agallas.