APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

No hi ha un criteri únic, immutable, per a la docència del Dibuix Manual a l'ETSAB. Les opinions que s'exposen son les dels actuals docents del Dibuix Manual de l'ETSAB. Son Professors provinents majoritàriament del Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I, que es va unir al d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, tots dos de la UPC, per crear l'any 2017 el Departament de Representació Arquitectònica, DRA; Departament que imparteix docència en les àrees d'anàlisi plàstica, dibuix arquitectònic i geometria descriptiva, per encàrrec de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) i l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB). Tots els participants impartim docència en les dues assignatures de Dibuix Manual de l'ETSAB . S'ha de dir que tothom és arquitecte professional en actiu. Cadascú dels docents (individualment o en grup) ha estat convidat per expressar lliurement el seu esguard docent. Cadascú exposa el seu particular parer recolzant-se principalment amb els dibuixos usats com exemples per els estudiants i els resultats obtinguts. Cal tenir present que estem immersos dins de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, EEES, que s'ha anant aplicant gradualment des de 2009. Tant com s'exposa des de 2010 en les guies docents de Dibuix I i II de l'ETSAB, les hores d'aprenentatge autònom, no presencial, conseqüència de Bolonya, son quelcom majors que les presencials. Penso que aquest particular fet de potenciar l'autonomia en l'aprenentatge de l'estudiant no s'ha vist totalment traslladat ni en la manera d'impartir la docència ni en la manera d'avaluar-la, i és on, al meu parer, s'emfatitzen més les diferències entre les propostes docents del Professorat. Es pot orientar, explicar i inclús corregir, però sempre amb l'ànim d'aflorar allò que cada estudiant porta d'innat (1) ; sinó pensem en Peter Zumthor que va ser fuster abans que arquitecte. Encara que no hi ha una única via per a enfocar la docència del Dibuix Manual, si que hi ha uns mínims de continguts acceptats per la comunitat dels Professors (analitzar la realitat i saber-ne prendre dades, coquitzar, esbossar, fer representacions més realistes amb tècniques de color...). Ara bé, també és evident que s'han introduït nous procediments al llarg dels anys, procediments no sempre acceptats per la comunitat del professorat:: els basats en un fons fotogràfic de la realitat, l'aprofundiment de les proporcions i representació de la figura de la Persona, la introducció a l'espai de treball de elements que no hi son, siguin reals o no, per tal de lligar més l'aprenentatge en el fet de aprendre a idear nous espais, apropant-se a la realitat del futur projecte professional. El Dibuix Manual no deixa de ser el primer pas de l'aprenentatge que ha de fer l'estudiant per saber exposar gràficament, després de la anàlisi de l'objecte i/o de l'espai on treballa, una idea arquitectònica. Aquest mitjà d'expressió l'acompanyarà al llarg de la seva vida com a estudiant, i com a professional. El present recull d'esguards docents ha de servir per no deixar de millorar mai la docència.

L'apropiació de l'espai és el que fa aparèixer l'esdeveniment al cos que és l'obra arquitectònica. Si cos és continent i esdeveniment és contingut, l'apropiació de l'espai és el que es troba entre els dos, és l'acció. L'acció pot prendre infinites formes, unes vegades previsibles i altres no. Que existeixin accions imprevisibles significa que existeix l'atzar, el canvi, l'adaptació, la diversitat i el desenvolupament de la persona i del seu entorn. Com que les formes que poden prendre les accions són infinites és difícil explicar el que és i pot arribar a ser una obra arquitectònica mitjançant la representació gràfica d'aquestes. Per aquest motiu he pres la decisió en aquest treball d'analitzar una obra de cadascun dels tres arquitectes (Giancarlo De Carlo, Aldo van Eyck i Herman Hertzberger) a través del cos i de l'esdeveniment, per a fer-los explícits i per a que, a través d'aquesta separació s'entengui el seu nexe, que és l'apropiació dels espais. A esdeveniment explico les possibilitats d'aquests espais de ser viscuts a través de les relacions entre els recorreguts, els accessos, els intersticis, els llindars, el dins, el fora. Mirant simultàniament els dos, un pot fer una lectura simultània del cos i l'esdeveniment per a fer possible l'apropiació de l'espai no només és anàlisi sinó eina de projecte.

Catàleg en català, anglès, francès i castellà de l'exposició que va tenir lloc a la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, del 7 de gener al 12 d'abril de 2019

Catàleg en català, anglès, francès i castellà de l'exposició que va tenir lloc a la Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, del 9 de desembre de 2018 al 13 de gener de 2019

El objetivo de este libro es desarrollar y trabajar, desde el álgebra lineal, aspectos vinculados al desarrollo sostenible, para sensibilizar sobre esta cuestión. Para ello, se han elaborado diversos proyectos, de dificultad variable y de distinto tiempo de ejecución, que se resuelven utilizando el álgebra lineal, en los cuales se enfatizan distintos aspectos de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de las Naciones Unidas. El libro se estructura en capítulos que se corresponden con cada uno de los ODS. En cada uno de ellos, se presentan dos proyectos, que pueden resolverse a partir de los distintos programas docentes de la asignatura Álgebra Lineal que se imparte en escuelas de ingeniería y facultades de ciencias. Los proyectos presentados invitan a analizar en profundidad los problemas que plantea llevar a cabo los distintos hitos de los ODS. Cabe señalar que algunos de los proyectos permiten profundizar en más de un ODS, si bien cada objetivo es analizado al detalle en su correspondiente capítulo.