APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Aquest projecte d'investigació aborda la creació d'una xarxa de verd productiu a La Pau, Barcelona, per integrar la producció alimentària urbana, promoure l'educació agrària i fomentar la participació comunitària. Sense buscar la sobirania alimentària completa, es proposa rescatar pràctiques agrícoles urbanes i generar refugis verds per mitigar la calor urbana. La meta és sensibilitzar sobre el consum responsable i gestionar els excedents alimentaris de manera eficient. Els assaigs en dos intersticis avaluaran la viabilitat de la proposta, considerant factors com la reducció de temperatures i la fertilitat del sòl.

Este proyecto de investigación aborda la creación de una red de verde productivo en La Pau, Barcelona, para integrar la producción alimentaria urbana, promover la educación agraria y fomentar la participación comunitaria. Sin buscar la soberanía alimentaria completa, se propone rescatar prácticas agrícolas urbanas y generar refugios verdes para mitigar el calor urbano. La meta es sensibilizar sobre el consumo responsable y gestionar los excedentes alimentarios de manera eficiente. Los ensayos en dos intersticios evaluarán la viabilidad de la propuesta, considerando factores como la reducción de temperaturas y la fertilidad del suelo.

Un sistema globalitzat, determinat per un model alimentari industrialitzat, ens ha portat a una crisi agrària amb greus impactes ambientals i socials; una crisi alimentària que està posant en risc la salut de les persones; i una crisi econòmica que està enfonsant les economies i els sistemes alimentaris locals. És necessari, doncs, fer una transició cap a sistemes de producció i distribució d'aliments que se centrin en la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. Aquest treball analitza els reptes que suposa aquest canvi de paradigma del sistema alimentari, posant la mirada en la vida quotidiana de les persones, la vulnerabilitat alimentaria i el context urbà en el qual viuen, entenent aquest com una eina important de transformació. En un planeta on els recursos són limitats i cada cop més escassos, aquesta recerca planteja la col·lectivització com una resposta necessària per afrontar els diferents reptes. La recerca es centra en el barri de La Pau, a Barcelona, realitzant una primera diagnosi sobre l'accessibilitat de la població a una alimentació agroecològica des de la disponibilitat, l'accessibilitat i l'impacte ambiental de la compra d'aliments d'una persona del barri. Posteriorment, es planteja la proposta de col·lectivitzar la cuina a escala de barri com a possible resposta als reptes ambientals, socials i econòmics que suposa el necessari canvi del sistema alimentari.

Un sistema globalizado, determinado por un modelo de alimentación industrializado, nos ha llevado a una crisis agraria con graves impactos ambientales y sociales; una crisis alimentaria que está poniendo en riesgo la salud de las personas; y una crisis económica que está hundiendo a las economías y los sistemas alimentarios locales. Es necesario, pues, realizar una transición hacia sistemas de producción y distribución de alimentos que se centren en la sostenibilidad ambiental, social y económica. Este trabajo analiza los retos que supone este cambio de paradigma del sistema alimentario, poniendo la mirada en la vida cotidiana de las personas, la vulnerabilidad alimentaria y el contexto urbano en el que viven, entendiendo éste como una herramienta importante de transformación. En un planeta en el que los recursos son limitados y cada vez más escasos, esta investigación plantea la colectivización como una respuesta necesaria para afrontar los diferentes retos. La investigación se centra en el barrio de La Pau, en Barcelona, ​​realizando una primera diagnosis sobre la accesibilidad de la población a una alimentación agroecológica desde la disponibilidad, la accesibilidad y el impacto ambiental de la compra de alimentos de una persona del barrio. Posteriormente, se plantea la propuesta de colectivizar la cocina a nivel de barrio como posible respuesta a los retos ambientales, sociales y económicos que supone el necesario cambio del sistema alimentario.

Characterize different biomolecules of Ulva Ohnoi under different treatments using specific models and how the drying treatments influence its carbohydrate profile.

Caracteritzar diferents biomolècules d'Ulva ohnoi sota diferents tractaments utilitzant models específics i com els tractaments d'assecat influeixen en el seu perfil de carbohidrats.

This project is about the use of NIR spectroscopy to characterize protein in Ulva ohnoi

In agriculture, one of the main responsible of many plant disease and crop losses are plant viruses. The cucumber mosaic virus (CMV) is one of the most important plant pathogens in nature being able to infect a wide range of plant species. Melon is not an exception, it is susceptible to CMV infection, but a gene called cmv1 can confer resistance to at least CMV LS strain avoiding the plant systemic infection. Recently, the investigations of the Centre for Research in Agricultural Genomics (CRAG) have discovered a protein that interacts with the movement proteins (MP) of the CMV. This protein called Niemann Pick C1 (NPC1) could be the key to avoid or control the movement of the CMV from cell to cell in melon. NPC1 also presents an isoform called NPC1-2, which is expressed in less quantities during an infection but it may also play a role in the cell-to-cell movement. The main objective of this project is to verify if there is an interaction between the NPC1-2 and the MP of the CMV LS and FNY strains. In order to do it, first of all NPC1-2 interactor domain was amplified and then it was cloned using the Gateway cloning method. Plasmids were extracted from the generated clones and they were used to transform Agrobacterium tumefaciens, with them a transient expression in Nicotiana benthamiana was performed in order to test the interaction using the Bimolecular Fluorescence complementation (BiFC) technique. In the end, the BiFC showed that there is a positive interaction between the NPC1-2 and the MP of CMV (LS and FNY), most of them takes place near the plasmodesmata.

A l'agricultura, un dels principals responsables de moltes malalties de les plantes i de pèrdues de cultius son els virus de les plantes. El virus del mosaic del cogombre (CMV) es un dels patògens vegetals més importants de la naturalesa, capaç d'infectar una amplia gama d'espècies vegetals. El meló no es una excepció, aquest és susceptible a la infecció produïda pel CMV, però un gen anomenat cmv1 pot conferir resistència al com a mínim a la soca CMV LS evitant la infecció sistèmica de la planta. Recentment, les investigacions del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) han descobert una proteïna que interacciona amb les proteïnes de moviment (MP) del CMV. Aquesta proteïna denominada Niemann Pick C1 (NPC1) podria ser la clau per evitar o controlar el moviment del CMV de cèl·lula a cèl·lula en el cas del meló. La NPC1 també presenta una isoforma anomenada NPC1-2, la qual s'expressa en menor quantitat durant una infecció però que també podria exercir un paper en el moviment cèl·lula a cèl·lula. L'objectiu principal d'aquest projecte es verificar si hi ha interacció entre la NPC1-2 i les MP del CMV de les soques LS i FNY. Per aquesta raó, en primer lloc es va amplificar el domini d'interacció de la NPC1-2 i després es va clonar utilitzant el mètode Gateway cloning. Els plasmidis que van ser extrets dels clons generats i van ser usats per transformar Agrobacterium tumefaciens, amb aquests es va dur a terme la expressió transitòria en Nicotiana benthamiana per tal de provar la interacció utilitzant la tècnica de la Complementació Bimolecular Fluorescent (BiFC). Finalment, el BiFC va demostrar que existeix una interacció positiva entre la NPC1-2 i les MP del CMV (LS i FNY), que majoritàriament tenen lloc prop del plasmodesmes.

At present there is a trend on the research of alternative food products based on insects due to the nutritional needs at the global level and the improvement of sustainable systems. One of the edible insect species that stands out has been the Acheta domesticus, and its process has been observed to implement it in the form of flour to make all kinds of insect-based products, such as breads, biscuits , even in meat derivatives such as hamburgers. This work focused on characterizing cricket flour (Acheta domesticus) and evaluating its potential as an ingredient for the manufacture of beef burgers. To fulfill this purpose, the drying process of cricket flour was optimized (oven or microwave drying), and it was characterized at a nutritional and physicochemical level, so that its potential as an ingredient in beef burgers. The flour was added in different percentages (5, 7.5 and 15%) and the changes that occur in the raw product stored during the 7 days in refrigeration were assessed, comparing these changes with those observed in the cooked product. Finally, the general sensory acceptability of the hamburgers was assessed through a tasting. The results obtained from the drying process of cricket flour (Acheta domesticus) corresponded to a better option in microwave drying, and it was observed that the cricket flour was characterized by a high percentage of proteins (57.84 % ), also a notable presence of lipids (22.34%), mostly with a predominant profile of unsaturated fatty acids, and also a high water and oil retention capacity, and the presence of polyphenols (15.89%). As for the raw hamburgers, it was observed that with a higher percentage of cricket flour, the product had a lower moisture content, with a higher profile of polyunsaturated acids, a noticeable change in color was observed and these also had a microbial load greater On the other hand, the product with more cricket flour presented greater oxidative stability during storage, as well as a lower content of metamyoglobin. On the other hand, hamburgers cooked with a higher percentage of cricket flour presented a lower cooking loss and a higher hardness, increasing their chewiness. According to the results obtained in the sensory analysis, it was observed that the greater the addition of cricket flour, the lower the acceptability. Therefore, this study concluded that cricket flour (Acheta domesticus) would be presented as a potential ingredient for use in beef burgers. Keywords: Cricket flour, hamburgers, antioxidant activity, characterization, acceptability.

En l'actualitat hi ha una tendència sobre la investigació de productes alternatius alimentaris a base d'insectes a causa de les necessitats nutricionals a nivell mundial i la millora de sistemes sostenibles. Una de les espècies d'insectes comestibles que destaca ha estat l'Acheta domesticus, i s'ha observat el seu procés per implementar-lo en forma de farina per fer tot tipus de productes a base d'insectes, tal com pans, galetes, fins i tot en derivats càrnics tal com hamburgueses. Aquest treball es va centrar en caracteritzar la farina de grill (Acheta domesticus) i avaluar el seu potencial com a ingredient per a la fabricació d'hamburgueses de carn de vedella. Per a acomplir aquesta finalitat, es va optimitzar el procés d'assecat de la farina de grill (assecat al forn o microones), i es va caracteritzar a nivell nutricional i fisicoquímic, de manera que es pogués avaluar el seu potencial com a ingredient en hamburgueses de vedella. La farina es va afegir en diferents percentatges (5, 7.5 i 15 %) i es van valorar els canvis que es produeixen en el producte cru emmagatzemat durant els 7 dies en refrigeració, comparant-se aquests canvis amb els observats al producte cuit. Finalment, es va valorar l'acceptabilitat sensorial general de les hamburgueses mitjançant una cata. Els resultats obtinguts del procés d'assecat de la farina de grill (Acheta domesticus) van correspondre a una millor opció en l'assecat al microones, i es va observar que la farina de grill es caracteritzava per un alt percentatge de proteïnes (57.84 %), també una presència notable de lípids (22.34 %), majoritàriament amb un perfil predominant d'àcids grassos insaturats, i també una gran capacitat de retenció d'aigua i d'oli, i la presència de polifenols (15.89 %). En quant a les hamburgueses crues, s'observava que a major percentatge de farina de grill, el producte presentava una humitat menor, amb un perfil major d'àcids poliinsaturats, s'observava un canvi de color perceptible i també aquestes presentaven una càrrega microbiana major. En canvi, el producte amb més farina de grill va presentar major estabilitat oxidativa durant l'emmagatzematge, així com també un menor contingut en metamioglobina. Per altra banda, les hamburgueses cuites amb major percentatge de farina de grill van presentar una pèrdua de cocció menor i una duresa més alta, augmentant la seva masticabilitat. Segons els resultats obtinguts en l'anàlisis sensorial s'observà que a major addició de farina de grill hi ha una acceptabilitat menor. Per tant, aquest estudi va concloure que la farina de grill (Acheta domesticus) es presentaria com a ingredient potencial per a la seva utilització en hamburgueses de carn de vedella. Paraules clau: Farina de grill, hamburgueses, activitat antioxidant, caracterització, acceptabilitat.

Quines repercussions té el menjar en el paisatge? Escollint un únic aliment, es buscarà donar resposta a les conseqüències que té en el territori augmentar la distància entre la producció i el consum de tomàquets. A més, s'analitzarà la relació que existeix entre la vocació productiva d'un territori i l'exigència productiva, i com el desequilibri entre aquests dos conceptes obliga a produir més arquitectures i consumir més energia per poder-nos alimentar.

¿Qué repercusiones tiene la comida en el paisaje? Escogiendo un único alimento, se buscará dar respuesta a las consecuencias que tiene en el territorio aumentar la distancia entre la producción y el consumo de tomates. Además, se analizará la relación que existe entre la vocación productiva de un territorio y la exigencia productiva, y cómo el desequilibrio entre estos dos conceptos obliga a producir más arquitecturas y consumir más energía para podernos alimentar.

La complexitat actual del sistema alimentari transcorre des dels camps de conreu o hivernacles extensius, passant per les botigues i arribant (o no) fins a les nostres llars, on majoritàriament se'n perd la pista. Els aliments ocupen de manera sistemàtica tant els espais productius com reproductius, els espais públics, les llars, els espais privats a on es desenvolupa l'oci, i fins i tot aquells espais que titllem de residuals, condicionant-los, definint-los i ocupant-los. El present treball de final de màster pretén establir un marc general sobre el sistema alimentari de Malgrat de Mar a partir de l'estudi de les diferents fases que el conformen, per tal de poder ser utilitzat com a referència per a futurs estudis sobre l'alimentació amb la finalitat de plantejar un Pla Estratègic en matèria d'alimentació. S'estudia l'organització i característiques principals de les fases en l'àmbit municipal, així com els agents que hi estan involucrats i l'edat de construcció de les edificacions associades, per tal d'acabar definint l'ocupació construïda que el model alimentari actual té en planta baixa com a àrea necessària per a donar-hi resposta. S'investiga sobre quina és la repercussió que té l'alimentació a l'espai públic i s'analitza en quines ocasions és ocupat i si està preparat per acollir les accions que en deriven. En línies generals, es tracta d'un treball informatiu i divulgatiu, tot i que també hi ha parts d'anàlisi i un recull d'iniciatives a poder estudiar per a la transformació del sistema alimentari de Malgrat de Mar cap a un model més sostenible, saludable i accessible que garanteixi el Dret Bàsic a l'Alimentació.

La complejidad actual del sistema alimentario transcurre desde los campos de cultivo o invernaderos extensivos, pasando por las tiendas y llegando (o no) hasta nuestros hogares, donde mayoritariamente se pierde la pista. Los alimentos ocupan de manera sistemática tanto los espacios productivos como reproductivos, los espacios públicos, los hogares, los espacios privados donde se desarrolla el ocio, e incluso aquellos espacios que tildamos de residuales, condicionándolos, definiéndolos y ocupándolos. El presente trabajo de final de máster pretende establecer un marco general sobre el sistema alimentario de Malgrat de Mar a partir del estudio de las diferentes fases que lo conforman, para poder ser utilizado como referencia para futuros estudios sobre la alimentación con el fin de plantear un Plan Estratégico en materia de alimentación. Se estudia la organización y características principales de las fases en el ámbito municipal, así como los agentes que están involucrados y la edad de construcción de las edificaciones asociadas, para acabar definiendo la ocupación construida que el modelo alimentario actual tiene en planta baja como área necesaria para dar respuesta. Se investiga sobre cuál es la repercusión que tiene la alimentación en el espacio público y se analiza en qué ocasiones es ocupado y si está preparado para acoger las acciones que derivan. En líneas generales, se trata de un trabajo informativo y divulgativo, a pesar de que también hay partes de análisis y una compilación de iniciativas a poder estudiar para la transformación del sistema alimentario de Malgrat de Mar hacia un modelo más sostenible, saludable y accesible que garantice el Derecho Básico a la Alimentación.

Cherry is a fruit with high nutritional value and great economic interest. Its quality is largely determined by its organoleptic properties and the external condition of its skin. Therefore, sweetness, acidity, size, and absence of cracking are the main attributes related to the acceptance of this fruit by consumers, and thus the market. Cracking is the most detrimental characteristic for producers, and there is no established protocol to completely reduce or eliminate it. This study aims to advance the knowledge of mechanisms and strategies to reduce cracking in four different cherry varieties. This work is part of a national research project that seeks to advance the understanding of mechanisms for the elimination of cracking through the analysis of this plant material for 3 years. In this study, we will only use the data from the first year. We have analyzed six different treatments with the varieties Sweet Aryana, Sweet Lorenz, Sweet Gabriel, and Sonata in a field in Corbins. These treatments combine the use of the products Folser, Peels, Adimel Star, and Zumsil with the use of covers. Due to the dry year, we have also analyzed the productive and qualitative parameters more in-depth to choose the best variety from this point of view. The variety that has shown the best productive characteristics is Sweet Gabriel, while the worst has been Sweet Aryana due to its low productivity and small size. We have only observed cracking in the field in the varieties Sweet Gabriel and Sonata during the few rainy days. Therefore, after analyzing these two varieties, we have observed that treatment 4, which consists of the application of the products FOLSER, PEELS, and ADIMEL STAR combined with the use of mesh, significantly reduced cracking. The use of mesh in general has also significantly decreased cracking. The induction of cracking in the laboratory did not yield significant results, which may be due to the prolonged exposure to water through fruit inundation and the subsequent elimination of treatments.

La cirera és una fruita d'alt valor nutricional i gran interès econòmic. La seva qualitat es troba determinada en gran mesura per les seues propietats organolèptiques i per l'estat exterior de la seva pell. Així, la dolçor, l'acidesa, el calibre i absència de cracking son els atributs principals relacionats amb l'acceptació d'aquesta fruita per part dels consumidors, i per tant del mercat. El cracking és la característica més penalitzant per als productors i no hi ha un protocol establert per reduir-lo o eliminar-lo per complert. Aquest estudi té com objectiu avançar en el coneixement de mecanismes i estratègies per reduir el cracking en quatre varietats diferents de cirerer. Aquest treball s'emmarca dins d'un projecte d'investigació nacional que vol avançar en el coneixement de mecanismes per l'eliminació del cracking mitjançant l'anàlisi d'aquest material vegetal durant 3 anys. En aquest treball només utilitzarem les dades del primer any. Hem analitzat sis tractaments diferents amb les varietats ‘Sweet Aryana', ‘Sweet Lorenz', ‘Sweet Gabriel' i ‘Sonata' en un camp de Corbins. Aquests tractaments combinen la utilització dels productes ‘Folser', ‘Peels', ‘Adimel Star' i ‘Zumsil' amb l'ús de cobertes. A causa de l'any de sequera també hem analitzat amb més profunditat els paràmetres productius i qualitatius per poder escollir la millor varietat des d'aquest punt de vista. La varietat que millors característiques productives ha donat és ‘Sweet Gabriel' i la pitjor ha sigut ‘Sweet Aryana' per la seva baixa productivitat i baix calibre. Només hem tingut cracking a camp a les varietats ‘Sweet Gabriel' i ‘Sonata' per les dates dels pocs dies de pluja, per tant, després d'analitzar aquestes dos varietats hem pogut veure que el tractament 4, que és la combinació de l'aplicació dels productes FOLSER, PEELS I ADIMEL STAR amb la utilització de malla va reduir significativament el cracking i l'ús de malles en general també ha disminuït significativament el cracking. La inducció del cracking al laboratori no ha donat resultats significatius, aquest fet pot ser causat per la llarga exposició a l'aigua per inundació al fruit i per tant, l'eliminació dels tractaments.

Plants have mechanisms to cope with changes in the surrounding environment. One of them is the shade avoidance syndrome (SAS), thanks to which, through changes in gene expression, they adapt their development to the quality of light they receive. This project focuses on the regulation of genes that are overexpressed in shade studying the role of the chromatin remodeling protein LHP1, which is related to the stability of the H3K27me3 epigenetic mark. To do so, we analyze Arabidopsis thaliana plants during different stages of development, which have been subjected to a simulated shade treatment to mimic plant proximity conditions. We were able to see how the LHP1 protein negatively regulates the HFR1 gene expression, since in the lhp1 loss-of-function mutant we see a better expression than in wild plants (Col ecotype). This role of LHP1 does not occur in all genes, since in the lhp1 loss-of-function mutant, the YUC8 gene is positively regulated. We have also seen how gene expression levels change according to the developmental stage and the tissue. By comparing the H3K27me3 levels in wild-type and lhp1 mutant, we have seen that LHP1 protein also plays a differential role in the regulation of the mark depending on the gene studied: it favors the deposition in HFR1 gene while the mark levels do not depend on LHP1 in the case of YUC8 gene.

Las plantas tienen mecanismos para afrontar los cambios en el medio que las rodea. Uno de ellos es el síndrome de la huida a la sombra, gracias al cual, mediante cambios en la expresión génica, adaptan su desarrollo a la calidad de luz que reciben. Este trabajo se centra en la regulación de genes que se sobreexpresan en sombra estudiando el papel de la proteína remodeladora de cromatina LHP1, que está relacionada con la estabilidad de la marca epigenética H3K27me3. Para ello, analizamos plantas de Arabidopsis thaliana durante diferentes etapas de su desarrollo, las cuales han sido sometidas a un tratamiento de sombra simulada para imitar las condiciones de proximidad vegetal. Hemos podido observar como la proteína LHP1 regula negativamente la expresión del gen HFR1, ya que en el mutante de pérdida de función lhp1 vemos una mayor expresión que en plantas silvestres (ecotipo Col). Este rol de LHP1 no se desarrolla en todos los genes, pues en el mutante de pérdida de función, el gen YUC8 está regulado positivamente. También hemos visto como los niveles de expresión de los genes varían según el estadio de desarrollo y el tejido. Comparando los niveles de H3K27me3 en plantas silvestres y el mutante lhp1, hemos visto que la proteína LHP1 también tiene un papel diferencial en la regulación de la marca dependiendo del gen estudiado. En el gen HFR1 favorece la deposición, mientras que sus niveles no dependen de LHP1 en el caso del gen YUC8.

En aquest estudi s'expliquen, es comparen i es discuteixen els diferents sistemes que es poden implementar en un hivernacle situat a Valls (Tarragona) per a resoldre la problemàtica del confort interior en cultius de maduixes a la zona climàtica del Mediterrani. D'aquesta forma, s'arriba a augmentar el període de cultiu i, així, s'aconsegueix augmentar la producció anual del cultiu. L'estudi inclou estudis tèrmics per a escollir el sistema de refrigeració més adient tenint en compte la temperatura i la humitat interior. També, inclou el dimensionament dels sistemes de calefacció per així saber quina és la inversió inicial requerida i poder fer un estudi econòmic a partir dels costos d'explotació i de manteniment. Finament, es fa un estudi mediambiental de les diferents alternatives per poder acabar escollint quina alternativa és la més adient. Mitjançant una metodologia establerta, s'arriba a saber quin és el sistema més adient tant en la part de calefacció com en la part de refrigeració. Pel que fa al sistema de ventilació, es demostra mitjançant estudis tèrmics realitzats amb el software CYPE, que a través d'una ventilació natural la demanda de refrigeració baixa significativament i, a través d'altres sistemes de refrigeració com l'ombrejament i els panells evaporatius, s'arriba a cobrir tota la demanda. Pel que fa al sistema de calefacció, a través d'un estudi comparatiu de vuit alternatives s'arriba a la conclusió que la caldera de biomassa amb una distribució mitjançant canonades d'aigua resulta ser el sistema més adient perquè presenta la millor rentabilitat al cap de 15 anys i les emissions de CO2 són força baixes en relació a les altres alternatives. A més a més, aquest estudi inclou totes les explicacions, els càlculs i la documentació gràfica necessària per a una millor comprensió dels resultats obtinguts, així com tota la documentació tècnica de cada sistema

En este estudio se explican, comparan y discuten los diferentes sistemas que se pueden implementar en un invernadero situado en Valls (Tarragona) para resolver la problemática del confort interior en cultivos de fresas en la zona climática del Mediterráneo. De esta forma, se llega a aumentar el período de cultivo y, así, se consigue aumentar la producción anual del cultivo. El estudio incluye estudios térmicos para escoger el sistema de refrigeración más adecuado teniendo en cuenta la temperatura y la humedad interior. También incluye el dimensionamiento de los sistemas de calefacción para así saber cuál es la inversión inicial requerida y poder realizar un estudio económico a partir de los costes de explotación y mantenimiento. Por último, se hace un estudio medioambiental de las diferentes alternativas para poder acabar escogiendo qué alternativa es la más adecuada. Mediante una metodología establecida, se llega a saber cuál es el sistema más adecuado tanto en la parte de calefacción como en la parte de refrigeración. En cuanto al sistema de ventilación, se demuestra mediante estudios térmicos realizados con el software CYPE que a través de una ventilación natural la demanda de refrigeración desciende significativamente y, a través de otros sistemas de refrigeración como el sombreado y los paneles evaporativos, se llega a cubrir toda la demanda. En cuanto al sistema de calefacción, a través de un estudio comparativo de ocho alternativas se llega a la conclusión de que la caldera de biomasa con una distribución mediante tuberías de agua resulta ser el sistema más adecuado porque presenta la mejor rentabilidad al cabo de 15 años y las emisiones de CO2 son relativamente bajas en relación con las demás alternativas. Además, este estudio incluye todas las explicaciones, cálculos y documentación gráfica necesaria para una mejor comprensión de los resultados obtenidos, así como toda la documentación técnica de cada sistema

Most cultivated horticultural species are potential hosts for arbuscular mycorrhizal fungi. These fungi develop inside the roots of plants and establish a mutualistic symbiotic relationship that allows greater tolerance to water and salt stress for the plant. This project is part of a Technology Transfer Demonstration Activity, funded through Operation 01.02.01 Technology Transfer of the Rural Development Program of Catalonia 2014-2020. This activity aims to demonstrate the reduction of fertilizers and water thanks to inoculation with mycorrhizal fungi in vegetable crops. The activities took place at the IRTA facilities in Cabrils (Barcelona). The trial of this work has been the fourth crop of a rotation of leeks, zucchini and beans. The species used was celery (Apium graveolens) and two mycorrhizal inocula - IRTA inoculum and commercial inoculum - compared to non-mycorrhizal plants. The response of mycorrhizal plants in conditions of lower availability of water and fertilizers and their impact on production and quality have been studied. In general, there are no significant differences between control and mycorrhizal treatments in terms of fresh weight and dry weight of aerial part, water content of leaves and dry weight of root. There are significant differences in mycorrhizal treatments between optimal irrigation and deficit irrigation for the different parameters analysed. Biomass indices show that in deficit irrigation the plants have invested in greater root development, but yield (fresh commercial weight of the aerial part) has been lower than in optimal irrigation. Mycorrhizal treatments do not show an increase in celery production. Mycorrhizae have not caused any significant difference in the nutrient content of the soil after celery cultivation, nor in the area of optimal fertigation, nor in the area where 25% less has been fertilized.

La mayoría de especies hortícolas cultivadas son huéspedes potenciales de los hongos micorrízicos arbusculares. Estos hongos se desarrollan en el interior de las raíces de las plantas y establecen una relación simbiótica mutualista que permite una mayor tolerancia a estrés hídrico y salino para la planta. Este trabajo está enmarcado en una Actividad de Demostración de Transferencia Tecnológica, financiada a través de la Operación 01.02.01 de Transferencia Tecnológica del Programa de desarrollo rural de Cataluña 2014-2020. Esta actividad tiene por objetivo demostrar la reducción de fertilizantes y agua gracias a la inoculación con hongos micorrízicos en cultivos de huerta. Las actividades se han llevado a cabo en las instalaciones del IRTA del centro de Cabrils (Barcelona). El ensayo de este trabajo ha sido el cuarto cultivo de una rotación de puerro, calabacín y judía. La especie utilizada ha sido apio (Apium graveolens) y dos inóculos de micorrizas - inóculo IRTA e inóculo comercial - comparados con plantas no micorrizadas. Se ha estudiado la respuesta de las plantas micorrizadas en condiciones de menor disponibilidad de agua y fertilizantes y su impacto en la producción y calidad. Por lo general, no existen diferencias significativas entre el control y los tratamientos micorrizados en cuanto a peso fresco y peso seco de la parte aérea, contenido de agua hojas y peso seco de raíz. Si que existen diferencias significativas en los tratamientos micorrizados entre riego óptimo y riego deficitario para los diferentes parámetros analizados. Los índices de biomasa muestran que en riego deficitario las plantas han invertido más en el desarrollo radicular, mientras que el rendimiento (peso fresco comercial de la parte aérea) ha sido inferior con respecto al riego óptimo. Los tratamientos micorrizados no muestran un aumento de producción del apio. Las micorrizas no han generado diferencia significativa alguna en el contenido de nutrientes del suelo después del cultivo de apio, ni en la zona de fertirrigación óptima ni en la zona donde se ha fertirrigado un 25% menos.

With the aim of designing a food that provides alimentary assistance to transit migrants during border crossings, which can be easily consumed and processed in situ, a food prototype consisting of a multi-nutritional bar which provides 511 kcal/100g has been designed. With the production of this prototype 25 people can be fed, during 12h, with a processing cost of 0.96 /person. For the elaboration of the prototype, a research and evaluation of the optimal raw materials has been carried out, taking into account cultural, nutritional and technological aspects. Five prototypes have been elaborated varying the formulation of each one. Each prototype has been scored considering the objectives and making a nutritional, economic, structural, and organoleptic analysis of the food. With the highest rated prototype, a proposal for the distribution of 100 units has been developed in order to deliver the product in the best conditions, to facilitate the manufacturing process and avoid imbalance in the formulation proportions.

Con el objetivo de diseñar un alimento que brinde asistencia alimentaria a las personas migrantes en tránsito en los momentos del cruce de fronteras, y que pueda ser consumido y elaborado fácilmente in situ, se ha diseñado un prototipo de barra multinutricional que aporta 511 kcal/100g. Con una producción de 5000g de dicha barra se puede alimentar a 25 personas, durante 12h, con un coste de elaboración de 0.96 /persona. Para la elaboración del prototipo se ha realizado una investigación y valoración de las materias primas óptimas, teniendo en cuenta aspectos culturales, nutricionales y tecnológicos. Se han elaborado cinco prototipos variando la formulación de cada uno. Se ha puntuado cada prototipo teniendo en cuenta los objetivos y haciendo un análisis nutricional, económico, estructural y organoléptico del alimento. Con el prototipo mejor valorado, se ha desarrollado una propuesta de distribución de 100 unidades con la finalidad de hacer llegar el producto en las mejores condiciones, facilitar el proceso de elaboración y evitar desajustes en las proporciones de la formulación.

Nowadays the food industry produces millions of tons of fruit, but a big part of it is wasted, either because it does not conform the consumer quality standards or because its state of maturity is not favorable. The fruit sector wants to ensure quality in fruit, both for direct consumption and for the production of fruit-based products. The traditional quality controls absorb time, money and need chemicals that affects the environment in a bad way. In this review we want to describe the use of infrared spectroscopy as an alternative for traditional quality control, also its performance and the applications that has in the fruit sector. The method is based on the examination of database documents (Google Scholar, WoS, Springer Link and FSTA) and other resources such as books and websites. As a result, the infrared (IR) technology can be used to extract information about the functional groups and the structure of the molecules through the vibrational energy of their bounds since each component with its molecular structure reacts to the light signal by reproducing a unique spectrum. In this way, a fruit can be analyzed without destroying it. Near infrared sensors (NIR) are the most used for food analysis for many reasons, but for to be able to understand the data from NIR sensors, chemometrics and specific models of multivariate regressions are needed. Aside quality control, chemometrics helps to make possible the prediction of the harvest date and the shelf life of the fruits, important data to reduce the food waste in this sector. The spectroscope instrument has been improving in precision, resolution, connectivity, and compaction. And now as an innovative tool we find the portable IR sensor, which offers readings in the field or during the storage, basically you can analyze the composition of the fruit anywhere with it. In conclusion, the NIR sensor is effective and reliable for on line fruit control and also facilitates to the producer the collection planning so that he can offer each fruit in its best condition. It is a technology that is growing and that has a great potential for the food industry with other nondestructive technologies such as electronic nose, fluorescence or spectral imaging.

Actualmente la industria alimentaria produce millones de toneladas de fruta, pero mucha de esta se desperdicia, ya sea porque no se adecua a los estándares de calidad del consumidor o porque su estado de madurez no le es favorable. El sector frutícola quiere asegurar calidad en la fruta, tanto para el consumo directo, como para la elaboración de productos. Los controles de calidad tradicionales absorben tiempo, dinero y requieren productos químicos que afectan negativamente al medio ambiente. En esta revisión bibliográfica se quiere describir el uso de la espectroscopía infrarroja como alternativa al control de calidad tradicional, también su funcionamiento y las aplicaciones que tiene en el sector frutícola. El método se basa en la consulta de documentos de bases de datos (Google Scholar, WoS, Springer Link y FSTA) y otros recursos como libros y páginas web. Como resultado, la tecnología infrarroja (IR) permite extraer información sobre la estructura y los grupos funcionales de las moléculas mediante la energía vibracional de sus enlaces, ya que cada componente con su estructura molecular reacciona a la señal de luz reproduciendo un espectro único. De este modo, se puede analizar una fruta sin destruirla. Los sensores de infrarrojo cercano (NIR), son los más usados para el análisis de alimentos por diferentes razones, pero para que la información de los sensores NIR sea comprensible, se necesitan modelos específicos de regresiones multivariantes. A parte de controlar la calidad, la quimiometría ayuda a hacer posible la predicción de la fecha de recolecta y la vida útil de las frutas, unos datos importantes para poder reducir el desperdicio alimentario de este sector. El instrumento del espectroscopio ha ido mejorando en precisión, resolución, conectividad y compactación. De modo que, ahora como herramienta innovadora encontramos el sensor IR portátil, que ofrece lecturas en el campo o durante el almacenamiento, es decir, permite analizar la composición del fruto en cualquier sitio. Así pues, el sensor NIR es efectivo y fiable para el control de frutas en línea y también facilita la planificación de la colecta al productor para que este pueda ofrecer cada fruto en su mejor estado. Es una tecnología que está en crecimiento y que tiene mucho potencial para la industria alimentaria al lado de otras tecnologías no destructivas como la nariz electrónica, la fluorescencia o la imagen espectral.

La política de descarts zero és una llei que es va implementar a la Unió Europea amb la reforma de la Política Pesquera Comuna l'any 2015. Amb aquesta nova política es busca disminuir la sobreexplotació de les poblacions marines, intentar aconseguir els nivells de rendiment màxim sostenible proposats a l'Agenda 2030 i reduir el malbaratament del producte pesquer. En aquest estudi volem conèixer la rebuda que ha tingut aquesta llei al sector pesquer català i menorquí, i les dificultats que hagi pogut ocasionar a la feina dels treballadors. A més busquem conèixer com s'ha portat a terme la feina de pescador durant la crisi causada per la Covid-19 i si hi ha hagut canvis respecte als descarts pesquers. Per això fem una enquesta i entrevistem a diferents pescadors. Al principi pensàvem que la reforma de la PPC i la crisi de la Covid-19 podrien resultar un gran inconvenient a la flota pesquera. Després de les entrevistes i de parlar amb els pescadors veiem que quasi no hi ha hagut canvis. Això és degut al fet que es tracta d'una flota artesanal. Tenen un alt grau de selectivitat, pel que quasi no tenen descarts, i els petits canvis ocasionats per la Covid-19 els han pogut solucionar sense problemes.

La política de descartes cero es una ley que se implementó en la Unión Europea con la reforma de la Política Pesquera Común en el año 2015. Con esta nueva política se busca disminuir la sobreexplotación de las poblaciones marinas, intentar alcanzar los niveles de rendimiento máximo sostenible propuestos en la Agenda 2030 y reducir el desperdicio del producto pesquero. En este estudio queremos conocer cómo se recibió esta ley en el sector pesquero catalán y menorquín, y las dificultades que hayan podido surgir en el trabajo de los pescadores. Además, buscamos conocer como se ha llevado a cabo el trabajo de los pescadores durante la crisis del Covid-19 y si ha ocasionado cambios en los descartes pesqueros. Para eso hacemos una encuesta y entrevistamos a diferentes pescadores. Al principio pensábamos que la reforma de la PPC y la crisis por la Covid-19 podrían resultar un gran inconveniente a la flota pesquera. Después de las entrevistas y de hablar con los pescadores hemos visto que casi no ha habido cambios. Esto es debido a que se trata de una flota pesquera artesanal. Tienen un alto grado de selectividad, por lo que casi no tienen descartes, y los pequeños cambios ocasionados por la Covid-19 los han podido solucionar sin problemas.