Formulación del poso de café en la ración de oveja lechera Latxa
Tutor / Supervisor
García Rodríguez, Aser
Student
Marín Gómez, Juan
Document type
Bachelor thesis
Date
2023
rights
Open Access
Publisher
Universitat Politècnica de Catalunya
UPCommons
Abstract
Coffee is the second most consumed beverage in the world, which brings with it a large industry and a long processing chain. It is also characterized by the fact that a large percentage of its original weight ends up becoming waste that is not used after its first use, coffee brewing. On this basis, a second life is sought for this spent coffee grounds (SCG) by offering it in a small percentage as feed for ruminants. This will make it possible to reduce costs and adopt environmentally friendly practices. The objective is to evaluate the effect of including different percentages of spent coffee grounds in feed on production yield, milk quality, rumen fermentation efficiency and quality of the final product. A trial was carried out for 47 days with 48 Latxa breed dairy ewes, blocked in groups and distributed in each treatment. The animals were offered four treatments, one per treatment group: a control, one with 10% SCG in feed, another with 15% SCG and a last one with 20% SCG. During the trial, production yields were evaluated: amount of milk per day, milk fat and protein percentage, lactose and urea were also analysed. Samples of volatile fatty acids were taken in the rumen of the animals, milk quality was analysed and finally a sensory analysis of curd was performed. It has been observed that there are no differences in the inclusion of SCG in feed as far as productive yields are concerned, nor have differences been found in the evaluation of the proportion of volatile fatty acids in the rumen, which shows very similar values with some exceptions such as valeric or butyric. As for the quality, it shows that there are no significant differences in milk quality and finally, after the sensory evaluation, it is observed that the jury, after the blind tasting of the curd, is not able to discern significantly between the two types of curd: control and 20% SCG in feed. It can be concluded that, after there were no significant differences between the different treatments and the control, it can be said that including SCG in the concentrate for dairy sheep could be an option for reusing a by-product of the food chain and that it would probably also allow reducing the cost of the ration.
El cafè és la segona beguda mes consumida del món, el que porta amb si és una gran indústria i una llarga cadena de processament. També es caracteritza perquè un gran percentatge del seu pes original acaba convertint-se en residu que no és aprofitat després del seu primer ús, l'elaboració de cafè. Partint d'aquesta base, es busca una segona vida per a aquest pòsit de cafè gastat (SCG) oferint-ho en un percentatge petit com a aliment per a remugants. Això permetrà abaratir costos i prendre pràctiques respectuoses amb el medi ambient. L'objectiu és avaluar l'afectació que tindria incloure diferents percentatges de pòsit de cafè gastat en pinso sobre el rendiment productiu, la qualitat de la llet, eficiència de la fermentació ruminal i qualitat del producte final. Durant 47 dies es va realitzar un assaig amb 48 ovelles lleteres raça Latxa, bloquejades en grups i repartides en cada tractament. Als animals se'ls van oferir quatre tractaments, un per grup de tractament: un control, un amb 10% de SCG en pinso, un altre amb 15% de SCG i un últim amb una 20% de SCG. Durant l'assaig es van avaluar els rendiments productius: quantitat de llet per dia, el percentatge de greix i proteïna de la llet, també es van analitzar lactosa i urea. Es van prendre mostres d'àcids grassos volàtils en el rumen dels animals, d'altra banda, es va analitzar la qualitat de llet i finalment es va realitzar una anàlisi sensorial de quallada. S'ha observat que no hi ha diferències davant la inclusió de SCG en pinso pel que fa a rendiments productius, tampoc s'han trobat diferències en l'avaluació de la proporció d'àcids grassos volàtils del rumen, el qual mostra valors molt semblants amb alguna excepció com la del valèric o el butíric. Pel que fa a la qualitat, mostra que no hi ha diferències significatives en qualitat de llet i finalment després de l'avaluació sensorial s'observa que el jurat després del tast a cegues de la quallada no aconsegueix discernir de manera significativa entre els dos tipus de quallada: control i 20% de SCG al pinso. Es pot concloure que, després de no haver-hi diferències significatives a grans trets entre els diferents tractaments i el control, es pot dir que incloure SCG en el concentrat per a ovelles lleteres podria ser una opció de reaprofitament d'un subproducte de la cadena alimentària i que probablement també permetria reduir el cost de la ració.
El café es la segunda bebida mas consumida del mundo, lo que lleva consigo es una gran industria y una larga cadena de procesado. También se caracteriza porque un gran porcentaje de su peso original acaba convirtiéndose en residuo que no es aprovechado tras su primer uso, la elaboración de café. Partiendo de esta base, se busca una segunda vida para este poso de café gastado (SCG) ofreciéndolo en un porcentaje pequeño como alimento para rumiantes. Esto permitirá abaratar costes y tomar prácticas respetuosas con el medio ambiente. El objetivo es evaluar la afectación que tendría incluir diferentes porcentajes de poso de café gastado en pienso sobre el rendimiento productivo, la calidad de la leche, eficiencia de la fermentación ruminal y calidad del producto final. Durante 47 días se realizó un ensayo con 48 ovejas lecheras raza Latxa, bloqueadas en grupos y repartidas en cada tratamiento. A los animales se les ofrecieron cuatro tratamientos, uno por grupo de tratamiento: un control, uno con 10% de SCG en pienso, otro con 15% de SCG y un último con una 20% de SCG. Durante el ensayo se evaluaron los rendimientos productivos: cantidad de leche por día, el porcentaje de grasa y proteína de la leche, también se analizaron lactosa y urea. Se tomaron muestras de ácidos grasos volátiles en el rumen de los animales, por otro lado, se analizó la calidad de leche y por último se realizó un análisis sensorial de cuajada. Se ha observado que no hay diferencias ante la inclusión de SCG en pienso en lo que se refiere a rendimientos productivos, tampoco se han encontrado diferencias en la evaluación de la proporción de ácidos grasos volátiles del rumen, el cual muestra valores muy semejantes con alguna excepción como la del valérico o el butírico. En cuanto a la calidad muestra que no hay diferencias significativas en calidad de leche y por último tras la evaluación sensorial se observa que el jurado tras la cata a ciegas de la cuajada no consigue discernir de forma significativa entre los dos tipos de cuajada: control y 20% de SCG en pienso. Se puede concluir que, tras no haber diferencias significativas a grandes rasgos entre los diferentes tratamientos y el control, se puede decir que incluir SCG en el concentrado para ovejas lecheras podría ser una opción de reaprovechamiento de un subproducto de la cadena alimentaria y que probablemente también permitiría reducir el coste de la ración.
Entitat col·laboradora
NEIKER, Nekazaritza eta Garapenerako Euska Erakundea
Participating teacher
- García Rodríguez, Aser