APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Aquest treball de fi de grau presenta el desenvolupament d'un sistema de control de traçabilitat de baix cost utilitzant dispositius com la Raspberry Pi, entre d'altres. L'objectiu principal del projecte és dissenyar un sistema econòmic i eficient per a realitzar seguiments de peces en un procés industrial (com per exemple una línia de producció), optimitzant el procés i millorant la qualitat del producte final. Es descriuen els fonaments teòrics dels dispositius involucrats, els codis QR i la comunicació entre aquests dispositius emprant el protocol MQTT. També es documenta la implementació pràctica del sistema, amb factors com la codificació i transmissió d'imatges, la lectura de codis QR amb diferents tipus de dispositius, la integració del protocol MQTT a la Raspberry i la creació d'un servidor web amb aquesta. També es tracten altres temes com la versatilitat del sistema i la capacitat per adaptar-se a diferents aplicacions. Finalment, es presenten les conclusions, destacant els avantatges del sistema desenvolupat i obrint la porta a possibles millores i ampliacions futures.

This final thesis it's about the implementation of a simulator connected to the CAN bus in automotive world. The CAN bus is a communication protocol which several systems inside of a bigger electronic system exchange information between them and the exterior. Many different modules were created for the simulator to become a base for the school student's future practices. In this memory, basic concepts of CAN bus, the decision on how to structure the simulator, which modules were created for the implantation, and how they end up working will be explained, as well as how to proceed with the installation and compilation for it to become a manual for any user

This final project focuses on the design and construction of a low-cost instrument to capture, store and evaluate the information provided by a 10W photovoltaic solar panel. The data is read and recorded by means of a microcomputer. Subsequently, the amount of solar irradiance reaching the cell over a period of time is studied, and it is decided whether or not the land where the evaluation system is located is suitable for the installation of photovoltaic solar panels. The information obtained is very useful for domestic or low-power installations, as they are generally not equipped with weather stations

El treball consisteix en l'estudi de diferents mètodes predictius de resultats de partits de bàsquet. S'ha dut a terme un estudi de l'estat de l'art en el qual s'ha indagat a fons sobre les tècniques actuals d'anàlisis d'esports i, més concretament, en el món del bàsquet. També s'han investigat treballs en el que es planteja el problema de la predicció de resultats en competicions de bàsquet d'arreu del món, dels quals s'han obtingut els mètodes més comuns utilitzats. Per avaluar-los s'ha desenvolupat un model utilitzant eines d'Intel·ligència Artificial i Machine Learning per a predir els resultats del torneig March Madness Femení 2021. S'han utilitzat les dades proporcionades per la March Machine Learning Mania 2021, una competició de Kaggle.com. S'ha realitzat un procés de neteja de dades, selecció d'atributs, exploració de les dades i, finalment, s'han posat a prova set mètodes de classificació, pels quals s'han buscat i trobat els hiperparàmetres òptims. S'han obtingut els millors resultats amb el model de Support Vector Machine, que ha arribat a arribat a predir bé l'equip vencedor del 71,43% dels partits del March Madness Femení 2021.

Living in a constantly changing and demanding world requires our systems to be able to adapt to this pace. Software architecture is a key factor in helping people and organizations deliver their software faster. While there are some techniques such as infrastructure automation, testing, monitoring and continuous delivery that could help, all of these techniques lose their power if the underlying system design where they are applied does not allow for easy adaptation to change. Over the past few decades there has been one software architecture that has dominated over its alternatives; it is the monolithic approach. However, in this new ecosystem where speed and adaptability are essential, this type of system often finds it difficult to work on a large scale and, consequently, to keep pace with business needs. In this context, an idea is spreading through the software community, an idea of small, loosely coupled teams capable of delivering software quickly and reliably through the use of a new architectural approach, that of microservices. But is this new approach the solution to all our problems? Is there a silver bullet or a one-size-fits-all approach when talking about a software architectural style? Is it really a new and revolutionary way of doing things or is it just a twist on something that already exists? What are the main challenges in adopting this approach? This thesis attempts to answer these questions by drawing on both software architecture theory and empirical research to determine the day-to-day reality of implementing this architectural approach, understanding its strengths and weaknesses. The main idea is to build a specific experience based on the reality of the company in its use of this architectural style. In order to gain this experience, this thesis is based on the scientific study and the transformation of a monolithic piece of software to its microservice form. The realization of this thesis allows us to observe how this new approach presents challenges similar to those of distributed systems that, although they are not new, their management is still complicated. At the same time, we have been able to identify the major risks associated with this software architecture and how they can be addressed based on the study of some experiences and consequent proposals made by the community, such as domain orientation, allowing to reduce the negative effects while preserving the positive ones. While we have been migrating the piece of software to microservices, we have realized that adopting this type of architecture is not only a technical challenge but also an organizational one. This type of architecture highlights the importance of Conway's Law which emphasizes the close relationship between organizational structure and the systems we can create based on it. If we want small, loosely coupled teams capable of creating software highly adaptable and responsive we must configure teams to be the same way. Every company, project or system is different and several factors play a role on defining the architectural approach that bests fits the reality, however, microservices do offer many advantges that can determine the survival or disappearance

Després de portar aproximadament un any i mig a una empresa logística d'enviament de paqueteria d'última milla com és Shargo, que opera a Barcelona, Madrid, Saragossa, València i altres ciutats de l'estat espanyol, em veig en la necessitat d'automatitzar alguns processos que inicialment van començar sent manuals però que a causa de l'augment de volum i per la seva futura escalabilitat es necessita que passin a ser automàtics. En el present treball es buscarà automatitzar l'assignació de comandes als repartidors. Aquesta tasca ha estat i a dia d'avui segueix sent manual, triant sota criteri propi quin repartidor donarà millor resultat a l'hora de realitzar una comanda. De cara a aconseguir automatitzar aquest procés, ens basarem un Sistema de Decisió Basat en la Mineria de Dades (DMBDS o Data-Mining Based Decision System). Per això, en primer lloc es definiran uns atributs representatius dels repartidors, les comandes i la relació entre ells un a un. A continuació s'extraurà aquesta informació a temps real de comandes que es realitzen a l'empresa. Aquestes dades s'analitzaran, juntament amb un anàlisi del comportament seguida fins ara per assignar aquestes comandes. Aquesta informació, degudament filtrada i escollida permetrà crear un arbre de decisió, que serà el que prendrà les decisions d'assignar a partir d'ara. Aquest arbre de decisió es testejarà a posteriori de cara a aconseguir una punteria el més alta possible. Això, juntament amb unes precondicions inicials ens farà arribar a uns bons resultats deprecisió que ens dotarà d'una eina prou potent com perquè les decisions d'assignació passin a ser automàtiques. Aquesta eina ens permetrà establir un nivell de servei constant al llarg dels dies, sense dependre de la subjectivitat de la persona que pren les decisions.

La digitalització de procesos és un aspecte clau en l'evolució de la nostra societat. Alhora, té com a objectiu intentar aconseguir millorar i fer segurs i justos molts dels processos que es donen. Actualment, segons fonts del diari Expansión, més del 50% dels candidats menteix en el seu currículum. Ha augmentat un 10% en els últims 5 anys. Per tal d'intentar mitigar aquestes xifres, en les següents pàgines ens centrarem en com digitalitzar el procés de crear un currículum vitae tot basant-nos en la tecnologia blockchain per tal d'assegurar la seva validesa. L'objectiu d'aquest projecte és contribuir a la resolució de la problemàtica que es pateix avui dia amb el falsejament ja esmentat de currículums. Per a aquest motiu aquest projecte consta, primerament, d'un estudi de la tecnologia blockchain així com dels llenguatges de programació que s'usen per la seva implementació. A continuació, es planteja de manera teòrica la proposta que es llença amb aquest projecte per tal de fer la validació de currículums. Més endavant, es realitza la programació de la cadena de blocs en qüestió d'un currículum. Finalment, es proposa la idea de creació d'una plataforma global on poder incorporar la blockchain presentada.

L'objectiu del treball és aprofitar la capacitat de descentralitzar la gestió de les dades que té la tecnologia blockchain per millorar les aplicacions de gestió de cooperatives agràries ja existents. En l'actualitat, tot i que les decisions es prenen de forma assembleària, les aplicacions informàtiques que els hi donen suport tenen una lògica completament centralista. Tant la lectura com el registre de les dades només és accessible per a l'administració de la cooperativa que en té el control absolut. Els blockchain's son unes bases de dades descentralitzades immutables que mitjançant el consens entre els usuaris generen confiança. Això permet fer transaccions de moneda i/o informació entre els usuaris de manera segura sense necessitat d'un intermediari. Ethereum és un blockchain que permet carregar Smart Contracts, un tipus de programes informàtics que permeten establir unes normes de manera inamovible que la xarxa blockchain s'assegurarà que es compleixin. Aquest treball consisteix en crear una aplicació que permeti a qualsevol relacionar-se amb un Smart Contract de manera senzilla i la creació d'aquest contracte. La intenció no és crear una aplicació alternativa de gestió sinó una aplicació que pugui treballar paral·lelament amb les que existeixen actualment implementant únicament les funcionalitats que la seva descentralització suposa un avantatge. El desenvolupament s'ha fet amb la plataforma Embark que ens permet provar el contracte sobre un blockchain simulat. En aquest treball s'arriba a una aplicació funcional i robusta que després d'una ràpida configuració pot ser útil per a la majoria de cooperatives agràries. A través de l'aplicació tant els socis com l'administració de la cooperativa poden seguir el pas de les seves mercaderies per la cooperativa i realitzar algunes operacions a sobre. La sincronització de l'aplicació descentralitzada amb les aplicacions utilitzades actualment no s'ha implementat en aquest treball.

L'objectiu d'aquest projecte serà dissenyar i construir un prototip de vehicle de conducció semiautomàtica. Per a aconseguir aquest objectiu serà necessari realitzar un algoritme capaç de detectar semàfors que sigui precís i robust per a evitar, sobretot, falsos positius. Primer de tot s'introduiran els conceptes de Machine Learning, Deep Learning i Computer vision que són els camps amb els quals es treballarà. Després es mostrar`a el material amb el qual es treballarà, les seves característiques i perquè s'utilitzen. I finalment, la implementació que es fa de cada eina.

Aquest Treball de Fi de Màster en Enginyeria Industrial té com objecte l'estudi i disseny d'un mesurador d'espais tancats basat en la plataforma Raspberry. L'objectiu de l'aparell dissenyat és el de mesurar les distàncies, mitjançant un sensor motoritzat, entre el nostre dispositiu i les parets, generant un plànol acotat del recinte. En l'actualitat, els projectes basats en aquesta placa microcomputadora van a l'alça, ja que es tracta d'una plataforma molt econòmica i, a la vegada, molt versàtil. El treball comença amb una visió global del mercat per tal de conèixer l'estat de l'art. Seguidament, s'efectua l'estudi tècnic del hardware per seleccionar els components que compleixin amb els requisits del projecte. L'objectiu és el d'investigar i efectuar una selecció de la tecnologia existent en el mercat. A continuació, es procedeix amb l'estudi tècnic del software necessari. L'objectiu és l'anàlisi, disseny i programació amb llenguatge Python per donar vida al hardware prèviament seleccionat. Una vegada completats els estudis tècnics, es realitza un estudi econòmic on es detalla el pressupost necessari, analitzant la seva viabilitat econòmica. Seguidament, quan es comprova la viabilitat tècnica i econòmica del projecte, s'efectua el disseny del dispositiu per disposar d'un prototip i començar amb la fase de proves per tal de procedir a la seva validació, on també s'analitza la normativa vigent. Finalment, es presenten les conclusions sobre la viabilitat tècnica i econòmica del projecte.

The objective of this project isto design an ‘automatic photography bench' for reliability validations (mechanical stress tests, chemical tests, climatic tests...) of Telematic Control Units (TCUs) atthe company Ficosa A.C., both at softwareand hardwarelevels.For each test sample, after each test, 6 photos must be taken from the 6 sides of a cube,in order to detect cracks and other defectsproduced as a result of thesereliability tests. So far,thisprocess was done manually,by laboratory technicians, which made the company waste money in each validation, so the process needed to be automatized.In order to automatize this project, a device called “PhotoBench” has been designed and tested. It has six USB cameras, a cube-like structureto support them,with reflective panels and innerlighting, and connects to the laboratory technicians' laptop or Raspberry Pi 3 through a USB HUB. An application with a fast and easy graphical user interface(GUI), programmed in Python and wxPython,lets the user control the PhotoBenchcomfortably.Three design releases of the PhotoBench have been delivered with this project. The first one, designed experimentally by agreeing design parameters with laboratorytechnicians “by trial-and-error”and physically built as a prototype; the second one, designed through optics calculations as a proposedimprovement ofthe first release without changing the already built prototype structure; the third and last one, redesigned completely through optics calculationsas a proposed improvementto optimize the mechanical structureand image qualityfor a given high-megapixel USB camera.This way, the project's objective has beensuccessfully fulfilled, with all threereleases being directly usable in real reliability validations atFicosa A.C. The application and the GUI let the user comfortably control the PhotoBench and remarkably reduce validation process times, showing to be a profitable investment for the company. Second and third releases werenot fullyphysicallyimplemented, but they are already being manufactured,or planned to do soin the near future.Other business units, who produceother products like mirrors or electric car componentsat Ficosa,have also shown interest in using this project's result, as they have thesameinefficiencyproblem with reliability validation

A través d'aquest projecte, s'ha volgut donar resposta a un problema que acompanya els estudiants d'enginyeria i altres carreres tècniques o científiques des que comencen la Universitat fins que acaben els seus estudis de Grau o Màster. Actualment, els estudiants es veuen for¸cats a emprar i fer servir models de calculadores programables obsolets i poc pràctics i versàtils. Avui dia, en la pràctica, no es fan servir aquests tipus de calculadores fora de la Universitat, de manera que un cop acabats els estudis, queden abandonades en un calaix i es té la sensació d'haver perdut completament el temps aprenent a emprar-les. Així doncs, el principal objectiu d'aquest projecte és crear un dispositiu mòbil que permeti reempla¸car aquestes calculadores. Es tracta d'un computador portàtil amb format tablet i de dimensions similars a les de les actuals calculadores programables, que pel seu disseny modular permet incorporar-hi diversos sensors i dispositius externs que són útils all llarg de tota la carrera professional d'un enginyer.

Este trabajo tiene como objetivo principal el análisis de un hardware comercial recientemente aparecido en el mercado, denominado Pyboard v.1.0, que se basa en un microcontrolador ARM de 32 bits y una versión reducida y eficiente de Python, denominado Micro Python. A partir de este TFG, los profesores de la ETSEIB podrán decidir si este hardware y software es adecuado para la enseñanza de microcontroladores y sus aplicaciones en distintas asignaturas impartidas en la escuela. El producto resultante de este trabajo también debe ser la síntesis en forma de tutorial, de toda una experiencia vivida como alumno de la ETSEIB y para un usuario del mismo tipo. El método que se ha utilizado en el análisis de este trabajo comienza con seguir los primeros pasos indicados en el tutorial de Micro Python. Una vez acabada esta pequeña introducción, se pasa a elaborar ejemplos propios, que hagan uso del hardware diverso de la placa, y comprobar su funcionamiento y eficiencia. Se han probado los temporizadores, interrupciones, los dos pulsadores, la UART, el bus CAN y el USB, así como el acelerómetro y los LEDs de la placa. Se analizan, por lo tanto, factores como la sencillez de uso. Se comprueba el funcionamiento de los comandos y se anotan los errores que se puedan encontrar. También se investiga en funcionalidades poco explicadas y definidas, a través de una documentación que, en muchos casos, es difícil de digerir, además de estar escrita totalmente en inglés. Los resultados obtenidos son satisfactorios hasta cierto punto. La sencillez característica de Python contrasta con cierta lentitud en algunos procesos, pudiendo llegar a ser tres veces más lento el intérprete ejecutando Python que ensamblador, en la ejecución de instrucciones sencillas. Se han encontrado errores en el firmware, algunos de ellos se han podido solucionar y otros no, como por ejemplo la recepción de mensajes a través del bus CAN. También se ha indagado sin mucho éxito en la programación del firmware, buscando una manera de añadirle funciones compiladas en C, para después ejecutarlas desde el intérprete de Python. Aunque no se logra ninguna utilidad determinada, sí que se abre la senda en ese sentido.

Aquest projecte pretén donar resposta a la problemàtica generada a causa del increment de la demanda en el sector ferroviari. Aquest increment ha provocat la saturació en certes estacions, especialment les estacions de tren terminal on el volum de transit ferroviari és elevat. Per poder satisfer l'augment en el nombre de sortides programades d'una estació terminal s'ha desenvolupat una plataforma que permeti representar qualsevol model d'estació, i un algoritme que, partint de l'estació representada, gestioni les arribades dels trens que després seran assignades a les sortides programades pel cap d'estació. A més, l'usuari podrà definir en funció de quins criteris es distribueixin els trens dins l'estació. El projecte inclou tant l'anàlisi dels elements que formen l'estació, el procediment escollit per efectuar les assignacions dels trens a les sortides de tren programades, així com un estudi dels diferents escenaris possibles al executar el procediment. Tant l'algoritme com l'estació i els elements que la formen s'han implementat mitjançant el llenguatge de programació Python. Tot i així, el llenguatge utilitzat per a presentar les funcions principals utilitzades en el codi és un llenguatge adaptat que permet entendre el funcionament a un major nombre d'usuaris.

El sector ferroviario siempre se ha caracterizado por su importante aportación al transporte sostenible de viajeros y mercancías. El crecimiento de la demanda de movilidad comporta problemas reales de congestión en algunas estaciones y apunta a la necesidad de resolver la gestión de las estaciones y de la circulación de trenes. Para atender esta necesidad, en el presente trabajo se ha desarrollado una plataforma que permita gestionar de manera eficiente y flexible los movimientos de trenes, básicamente las llegadas y salidas, en una estación de ferrocarril terminal, así como de sus procesos internos. La plataforma, que se ha llevado a cabo en el lenguaje de programación “Python” mediante clases (“class”) y grafos (“graph”), permite al usuario diseñar una estación y caracterizar sus elementos así como conocer a lo largo del tiempo la ubicación de los trenes en ella. Previamente al diseño de la plataforma, se han analizado los elementos y los procesos en una estación de ferrocarril terminal, clasificándose los diferentes elementos del sistema en estáticos y dinámicos. Una vez desarrollada la plataforma, se ha realizado un estudio de la problemática de la gestión ferroviaria en una estación y, por último, se ha propuesto una metodología para futuros estudios de optimización.

El projecte documenta l'aplicació de la virtualització per crear un núvol privat dins d'un institut de recerca. Aquest núvol serveix per remodelar els sistemes informàtics mitjançant la virtualització de servidors i oferir programari com a servei(SaaS).

El PFC Navegador de fitxers usant criteris temporals és un Projecte final de carrera de la Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes (ETIS) del pla 2003 començat a principis de juny de 2009 arrel d'una oferta de PFC publicada al racó de l'estudiant de la FIB. Aquest projecte té com a objectiu proporcionar als usuaris de sistemes operatius basats o compatibles amb UNIX una eina eficaç per localitzar fitxers en el seu sistema mitjançant criteris temporals. La finalitat última d'aquest projecte és la de facilitar o alleugerir la tasca de cercar arxius a tots els possibles usuaris del programa.