APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

El present treball tracta de modelar un procés industrial d'una determinada indústria al qual aplicar-hi flexibilitat amb l'objectiu posterior d'ajudar a solucionar els problemes de congestió presents a la xarxa elèctrica on està connectada. Per fer-ho, el treball es divideix en dos blocs principals. El primer bloc consisteix en la modelització del procés industrial, el seu pla de producció òptim i un pla de producció que permeti aplicar flexibilitat durant un cert període de temps. Les eines que s'utilitzen son el software GAMS per a la optimització i MATLAB per a la programació. L'objectiu d'aquest bloc és optimitzar la planificació producció de la indústria, així com analitzar el preu de la flexibilitat en diferents escenaris. Els resultats obtinguts mostren com la metodologia proposada en aquest treball és adequada per obtenir una planificació òptima de la producció. També s'observa com el preu de la flexibilitat té una alta dependència a les parades i arrancades de les màquines. El segon bloc agafa la indústria modelada en la primera part i la situa en una xarxa elèctrica de distribució amb altres consums residencials i industrials. L'objectiu és observar les congestions de la xarxa quan la indústria executa el seu pla de producció òptim i demanar-li flexibilitat per tal d'ajudar a reduir aquestes congestions. L'eina utilitzada per modelar la xarxa és la extensió “Matpower” de MATLAB i la resta de programació s'ha fet també amb MATLAB. Els resultats d'aquesta segona part demostren que es pot aplicat flexibilitat a la indústria per reduir les congestions d'una xarxa elèctrica a un preu competitiu.

El presente trabajo trata de modelar un proceso industrial de una determinada industria a la cual aplicar flexibilidad con el posterior objetivo de ayudar a solucionar los problemas de congestión presentes a red eléctrica donde está conectada. Para hacerlo, el trabajo se divide en dos bloques. El primer bloque consiste en la modelización del proceso industrial, su plan de producción óptimo y un plan de producción que permita aplicar flexibilidad durante un cierto período de tiempo. Las herramientas usadas son el software GAMS para la optimización i MATLAB para la programación. El objetivo de esta parte es optimizar la planificación de la producción de la industria, así como analizar el precio de la flexibilidad en diferentes escenarios. Los resultados obtenidos muestran como la metodología propuesta en este trabajo es adecuada para obtener una planificación óptima de la producción. También se observa como el precio de la flexibilidad tiene una alta dependencia a las paradas y arrancadas de las máquinas. El segundo bloque traslada la industria modelada en la primera parte a una red eléctrica de distribución con otros consumos residenciales e industriales. El objetivo es observar las congestiones de la red cuando la industria ejecuta su plan de producción óptimo i pedirle flexibilidad para ayudar a reducir esas congestiones. La herramienta utilizada para modelar la red es la extensión “Matpower” de MATLAB y el resto de programación se ha hecho también con MATLAB. Losresultados de esta segunda parte demuestran que se puede aplicar flexibilidad a la industria para reducir las congestiones de una red eléctrica a un precio competitivo.

El document tracta d'explicar com implementar el pensament Agile en una empresa fora del món del software. Per fer-ho primer justifica i explica la filosofia Agile. Per aconseguir-ho desenvolupa les bases del pensament, posa exemples d'eines i documents que utilitza, així com els framework més utilitzats en l'actualitat. En una segona etapa fa un anàlisi del cas pràctic. Primer realitza un estudi general on es detecten les necessitats i situacions actuals del club. Després utilitza les eines i el pensament Agile explicades per fer el segon dels anàlisis, en què es busca confirmar les hipòtesis generades en el primer estudi. En l'últim apartat s'explica la proposta de transformació en la gestió del Club Nàutic Arenys de Mar. En aquest text es defineixen tots els elements necessaris per aconseguir tal transformació; amb les seves etapes i per què el projecte arribi al èxit. Com en el treball no es fa la implementació, únicament es dissenya, no hi ha resultats de l'eficàcia del projecte. Per altra banda s'ha conclòs que realment hi ha utilitat en el pensament Agile per solucionar els problemes que planteja l'entitat. A més s'ha vist disminuïda l'efectivitat del treball al no fer-ho en equip. Seria la millora que es proposaria si es repetís la feina feta.

El documento trata de explicar cómo implementar el pensamiento Agile en una empresa fuera del mundo del software. Para ello primero justifica y explica la filosofía Agile. Para ello explica las bases del pensamiento, pone ejemplos de herramientas y documentos que utiliza, así como los métodos más utilizados en la actualidad. En una segunda etapa realiza un análisis del caso práctico. Primero realiza un estudio general donde se detectan las necesidades y situaciones actuales del club. Después utiliza las herramientas y pensamiento Agile explicadas para hacer el segundo de los análisis, donde se busca confirmar las hipótesis generadas en el primer análisis. En el último apartado se explica la propuesta de transformación en la gestión en el Club Náutico Arenys de Mar. En este texto se definen todos los elementos necesarios para conseguir tal transformación; con sus etapas y para que el proyecto llegue al éxito. Como en el trabajo no se realiza la implementación, únicamente se diseña, no hay resultados de la eficacia del proyecto. Además, se ha concluido que realmente hay utilidad en los sistemas Agile para solucionar los problemas que plantea la entidad. Por otra parte, se ha visto disminuida la efectividad del trabajo por no hacerlo en equipo. Sería la mejora que se propondría para repetir el trabajo realizado

L'objectiu principal d'aquest treball és definir un model que permeti avaluar la sostenibilitat del sistema de producció energètica dels països mitjançant indicadors. La primera fase consta d'una recerca bibliogràfica amb dues finalitats: establir el marc teòric del treball i trobar publicacions o organismes que hagin treballat en aquesta línia i/o hagin definit indicadors per a avaluar el desenvolupament energètic sostenible. A partir d'aquesta anàlisi es realitza el disseny d'un índex en forma d'arbre de presa de decisions, on s'ordenen en tres nivells les dimensions (4), els criteris (11) i els indicadors (17) que permeten avaluar el sistema de producció energètica del països: La segona fase del treball consisteix en realitzar una cerca de dades per al càlcul de tots els indicadors i per a 48 països (els 38 de la OCDE i alguns més considerats rellevants) durant l'any 2016. S'han utilitzat les dades més actuals disponibles segons el llistat de països estudiat. En la tercera fase, s'aplica la metodologia de presa de decisions multicriteri MIVES (model integrat de valor per a avaluacions sostenibles) per al càlcul d'aquest índex. Es defineixen les funcions valor dels indicadors, que proporcionen un valor normalitzat entre 0 i 1 per a poder comparar les diferents alternatives. A continuació, s'assignen els pesos o importàncies relatives de cada dimensió, criteri i indicador, mitjançant un procés de consens Delphi de dues rondes amb un panell de 12 experts i expertes en el tema. Aquest pesos permeten fer finalment el càlcul de l'índex. Com a resultat s'obté una puntuació de compresa entre el 0 i l'1 per al llistat de 48 països i una classificació del grau de sostenibilitat dels seus sistemes de producció energètica. Noruega, Dinamarca i Finlàndia destaquen com els països amb una puntuació més alta, mentre que Turquia, Sud-àfrica i la Índia es troben a la part inferior del rànquing

El objetivo principal de este trabajo es definir un modelo que permita evaluar la sostenibilidad del sistema de producción energética de los países mediante indicadores. La primera fase consta de una investigación bibliográfica con dos finalidades: establecer el marco teórico del trabajo y encontrar publicaciones u organismos que hayan trabajado en esta línea y/o hayan definido indicadores para evaluar el desarrollo energético sostenible. A partir de este análisis se realiza el diseño de un índice en forma de árbol de toma de decisiones, donde se ordenan en tres niveles las dimensiones (4), los criterios (11) y los indicadores (17) que permiten evaluar el sistema de producción energética de los países. La segunda fase del trabajo consiste en realizar una búsqueda de datos para el cálculo de todos los indicadores y para 48 países (los 38 de la OCDE y algunos más considerados relevantes) durante el año 2016. Se han utilizado los datos más actualizados disponibles según la lista de países estudiados. En la tercera fase, se aplica la metodología de toma de decisiones multicriterio MIVES (modelo integrado de valor para evaluaciones sostenibles) para el cálculo de este índice. Se definen las funciones valor de los indicadores, que proporcionan un valor normalizado entre 0 y 1 para poder comparar las diferentes alternativas. A continuación, se asignan los pesos o importancias relativas de cada dimensión, criterio e indicador, mediante un proceso de consenso Delphi de dos rondas con un panel de 12 expertos y expertas en el tema. Estos pesos permiten finalmente calcular el índice. Como resultado se obtiene una puntuación comprendida entre 0 y 1 para la lista de 48 países y una clasificación del grado de sostenibilidad de sus sistemas de producción energética. Noruega, Dinamarca y Finlandia destacan como los países con una puntuación más alta, mientras que Turquía, Sudáfrica y la India se encuentran en la parte inferior del ranking

Aquest TFG s'ha desenvolupat a Alacarte, una empresa tecnològica dedicada a rebaixar el percentatge alcohòlic de les begudes alcohòliques. Al llarg del TFG s'ha treballat en quatre elements del procés productiu i empresarial: l'optimització del procés de desalcoholització, la conceptualització de la tecnologia de futur per a l'empresa, la creació d'un prototip funcional capaç de rebaixar el nivell alcohòlic de tot tipus de begudes i, finalment, una proposta de metodologia sistematitzada per a la gestió i execució de futurs projectes dins l'empresa. Més concretament, en primer lloc, s'ha desenvolupat un estudi de les tecnologies actuals per rebaixar el nivell alcohòlic de les begudes. A continuació, s'ha realitzat una anàlisi extensa de la tecnologia de desalcoholització que utilitza Alacarte: la destil·lació osmòtica. Amb aquest coneixement, s'ha dut a terme una proposta de canvi en el procés de desalcoholització que utilitza l'empresa. Tot seguit, s'han realitzat proves d'implementació del nou procés, que han resultat en una reducció del 90% en el temps de procés de desalcoholització. En segon lloc, s'ha definit i conceptualitzat la tecnologia de futur per Alacarte. S'han tingut en compte les necessitats de l'empresa a mitjà termini per tal de conceptualitzar la futura màquina industrial de l'empresa. D'altra banda,també s'ha introduït el concepte d'un futur algoritme que servirà per adaptar la tecnologia a totes les begudes i maximitzar-ne la seva qualitat organolèptica1 . En tercer lloc, s'ha ideat, dissenyat i fabricat en impressió 3D, un prototip funcional capaç de rebaixar el nivell alcohòlic de tot tipus de begudes. Aquest prototip és una representació material de la tecnologia de futur per Alacarte conceptualitzada prèviament. I, servirà a l'empresa per fer proves i demostracions ràpides a futurs clients, inversors, o persones interessades en la companyia. Finalment, en quart lloc, s'ha realitzat un estudi de les metodologies de gestió i execució de projectes: filosofia Agile, filosofia Design Thinking, i metodologia Pace. A continuació,s'ha dut a terme una anàlisi de la metodologia seguida per la realització del prototip a Alacarte. A partir d'aquesta anàlisi i el previ estudi de les metodologies, s'ha realitzat una proposta de metodologia de gestió i execució per a futurs projectes d'Alacarte.

Este TFG se ha desarrollado en Alacarte, una empresa tecnológica dedicada a rebajar el porcentaje alcohólico de las bebidas alcohólicas. A lo largo del TFG se ha trabajado en cuatro elementos del proceso productivo y empresarial: la optimización del proceso de desalcoholización, la definición de la estrategia tecnológica de futuro para la empresa, la creación de un prototipo funcional capaz de rebajar el nivel alcohólico de todo tipo de bebidas y, finalmente, una propuesta de metodología sistematizada para la gestión y ejecución de futuros proyectos dentro de la empresa. Más concretamente, en primer lugar, se ha desarrollado un estudio de las tecnologías actuales para rebajar el nivel alcohólico de las bebidas. A continuación, se ha realizado un análisis extenso de la tecnología de desalcoholización que utiliza Alacarte: la destilación osmótica. Con este conocimiento, se ha llevado a cabo una propuesta de cambio en el proceso de desalcoholización que utiliza la empresa. Acto seguido, se han realizado pruebas de implementación del nuevo proceso, que han resultado en una reducción del 90% en el tiempo de proceso de desalcoholización. En segundo lugar, se ha definido y conceptualizado la estrategia tecnológica de futuro para Alacarte. Se han tenido en cuenta las necesidades de la empresa a medio plazo con el fin de conceptualizar la futura máquina industrial de la empresa. Por otro lado, también se ha introducido el concepto de un futuro algoritmo que servirá para adaptar la tecnología a todas las bebidas y maximizar su calidad organoléptica. En tercer lugar, se ha ideado, diseñado y fabricado en impresión 3D, un prototipo funcional capaz de rebajar el nivel alcohólico de todo tipo de bebidas. Este prototipo es una representación material de la estrategia tecnológica de futuro para Alacarte conceptualizada previamente. Y, servirá a la empresa para hacer pruebas y demostraciones rápidas a futuros clientes, inversores, o personas interesadas en la compañía. Finalmente, en cuarto lugar, se ha realizado un estudio de las metodologías de gestión y ejecución de proyectos: filosofía Agile, filosofía Design Thinking, y metodología Pace. A continuación, se ha llevado a cabo un análisis de la metodología seguida por la realización del prototipo en Alacarte. A partir de este análisis y el previo estudio de las metodologías, se ha realizado una propuesta de metodología de gestión y ejecución para futuros proyectos de Alacarte.

Formació i Treball és una fundació que treballa en la inserció laboral de persones en risc d'exclusió social a través de diversos serveis. Respecte el servei de roba, tractat en aquest treball, es dedica a la recollida, processament i redistribució de roba a les botigues pròpies i clients externs. La planta principal on es processa aquesta roba, situada a Sant Esteve Sesrovires, té una sèrie de deficiències per la descentralització de la informació a l'hora d'introduir i el posterior seguiment de les dades en el sistema de control integral de gestió anomenat Netcom, fet que s'estudia i es soluciona al llarg del treball. En el present treball final de grau s'estudia el sistema productiu d'una planta de reciclatge de roba i s'executa la implantació de millores logístiques en el software de control, Netcom, amb l'objectiu d'optimitzar i millorar la traçabilitat de les dades per a un major control i report posterior. Per això, desprès d'estudiar tots els processos implicats en la producció de roba reciclada, es detecten millores en el sistema actual i es proposen diverses solucions per a aquestes. D'altra banda, es planificarà una ampliació en el disseny del software de control integral de gestió de la planta que més s'ajusti a les necessitats de l'empresa i els recursos disponibles. Es determinarà un algoritme que optimitzi les màximes funcions disponibles. Es proposen les següents millores: per un costat, crear al Netcom un magatzem intermedi que gestioni l'estoc de tot el producte sub-processat. D'altra banda, planificar el disseny de les comandes de compres i vendes al Netcom i crear les referències de la matèria primera segons la procedència. Per últim, implantar pantalles tàctils a la planta de reciclatge. Els resultats de les millores són tenir major control de dades i traçabilitat d'aquestes al Netcom, fet que provoca deixar obsoleta documentació paral·lela i unificar la base de dades i de consulta. També, agilitzar el procés d'introducció de dades al Netcom i obtenir dades actualitzades al moment. Per últim, millorar les competències digitals dels treballadors d'inserció.

Formació y Treball es una fundación que trabaja en la inserción laboral de personas en riesgo de exclusión social a través de varios servicios. Respecto el servicio de ropa, tratado en este trabajo, se dedica a la recogida, procesamiento y redistribución de ropa en las tiendas propias y clientes externos. La planta principal donde se procesa esta ropa, situada en Sant Esteve Sesrovires, tiene una serie de deficiències en la decentralización de la información a la hora de introducir y el posterior seguimiento de los datos en el sistema de control integral de gestión llamado Netcom, lo que se estudia y se soluciona el largo del trabajo. En el presente trabajo final de grado se estudia el sistema productivo de una planta de reciclaje de ropa y ejecuta la implantación de mejoras logísticas en el software de control, Netcom, con el objetivo de optimizar y mejorar la trazabilidad de los datos para un mayor control y reporte posterior. Por ello, después de estudiar todos los procesos implicados en la producción de ropa reciclada, se detectan mejoras en el sistema actual y se proponen varias soluciones para estas. Por otra parte, se planificará una ampliación en el diseño del software de control integral de gestión de la planta que más se ajuste a las necesidades de la empresa y los recursos disponibles. Se determinará un algoritmo que optimice las máximas funciones disponibles. Se proponen las siguientes mejoras: por un lado, crear en el Netcom un almacén intermedio que gestione el estoc de todo el producto sub-procesado. Por otro lado, planificar el diseño de los pedidos de compras y ventas en el Netcom y crear las referencias de la materia prima según la procedencia. Por último, implantar pantallas táctiles en la planta de reciclaje. Los resultados de las mejoras son tener mayor control de datos y trazabilidad de estos en el Netcom, lo que provoca dejar obsoleta documentación paralela y unificar la base de datos y de consulta. También, agilizar el proceso de introducción de datos en el Netcom y obtener datos actualizados al momento. Por último, mejorar las competencias digitales de los trabajadores de inserción.

This paper details aspects of the manufacture of 104 Super-Drawers for the CERN project ATLAS, where the predictions of the Standard Model of Particle Physics are tested, which summarizes our current understanding of what are the basic components of the matter and how they interact, which can lead to revolutionary discoveries and the development of new theories to better describe our universe. The objective of this project is the organization of this project, proposing an efficient work structure, as well as realistic, to be able to comply with the partial deliveries of requested documentation. The project for which the production of these Super-Drawers is carried out consists of updating the electronics of the Hadronic Calorimeter (TileCal) that covers the most central region of the ATLAS experiment in the Large Hadron Collider (LHC for its acronym in English). TileCal uses iron plates as the absorbent and sparkling plastic tiles as the active material. The scintillation light produced on the tiles is transmitted via wavelength-changing fibers to the photomultiplier tubes (PMT). Because of this, the mechanical structure must be updated according to its new use and the arrangement of the different electronic components. A Super-Drawer is the name given to those aluminium mechanical structures made up of different assembled parts, which serves to store the sensors and connect them to other electronic components to read the data captured within the TileCal. These pages describe the different manufacturing, assembly, testing and packaging processes of the series to be manufactured and an exhaustive study is made of the times consumed by each of these tasks for the different elements, considering the expected times thanks to a pre-production made at the end of 2019. The delivery of all production must be done before the end of March 2023, so there is 2 years and 2 months to produce the 104 Super-Drawers. The organization of this production has allowed us to have a well-defined guideline of tasks to be carried out, as well as the periods consumed by each of them, with which we have been able to confirm that the delivery to CERN can be carried out in May 2022, having 11 months margin in case of delays.

En aquest treball es detallen aspectes de la fabricació de 104 Super-Drawers per al projecte ATLAS de CERN, on es posen a prova les prediccions del Model Estàndard de la Física de Partícules, que resumeix la nostra comprensió actual de quins són els components bàsics de la matèria i com interactuen, la qual cosa pot conduir a descobriments revolucionaris i a el desenvolupament de noves teories per descriure millor el nostre univers. L'objectiu de la feina és l'organització d'aquest projecte, proposant una estructura de treball eficient, alhora que realista, per poder complir amb els lliuraments parcials de documentació sol·licitades. El projecte per al qual es realitza la producció d'aquests Super-Drawers consisteix en l'actualització de l'electrònica del Calorímetre Hadrònic (TileCal) que cobreix la regió més central de l'experiment ATLAS al Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC per les seves sigles en anglès ). El TileCal utilitza plaques de ferro com absorbent i rajoles rutilants de plàstic com a material actiu. La llum de centelleig produïda en les rajoles es transmet mitjançant fibres que canvien de longitud d'ona als tubs fotomultiplicadors (PMT). Com a conseqüència d'això, l'estructura mecànica s'ha d'actualitzar d'acord al seu nou ús i la disposició dels diferents components electrònics. Un Super-Drawer és el nom donat a aquestes estructures mecàniques d'alumini compostes per diferents peces acoblades, que serveix per emmagatzemar els sensors i connectar-los a altres components electrònics per a la lectura de les dades captades dins del TileCal. En aquestes pàgines es descriuen els diferents processos de fabricació, acoblament, testejat i empaquetatge de la sèrie a fabricar i es fa un estudi exhaustiu dels temps consumits per cadascuna d'aquestes tasques per als diferents elements, tenint en compte els temps previstos gràcies a 1 preproducció realitzada a finals de 2019. El lliurament de tota la producció s'ha de fer abans de finals de març de l'any 2023, per la qual cosa es disposa de 2 anys i 2 mesos per a la producció dels 104 Super-Drawers. L'organització d'aquesta producció ens ha permès tenir una pauta ben definida de tasques a realitzar, així com dels períodes consumits per cadascuna d'elles, amb el que hem pogut confirmar que el lliurament a CERN podrà ser realitzada al maig de 2022, tenint 11 mesos de marge en cas de patir retards.

En este documento se plantea el traslado de una empresa de un centro tecnológico de investigación a una nave industrial, teniendo en cuenta las necesidades de la compañía, que se encuentra en pleno crecimiento, y la situación del mercado industrial actual y futuro. BCN3D Technologies pertenece a un mercado muy reducido en el ámbito nacional, diseña, vende y fabrica sus propias impresoras 3D, por lo que no hay antecedentes de una empresa de este estilo que necesite más espacio e industrializarse como lo requiere BCN3D. Se utilizará una metodología SLP para la incorporación de cada una de las actividades de la compañía en las nuevas instalaciones de la forma más adecuada posible, ya que cada departamento tiene sus propias necesidades. Las nuevas instalaciones necesitarán adecuarse a las necesidades de BCN3D y requerirá una reforma, para ello se ejecutará un presupuesto teniendo en cuenta todas las instalaciones y sus planos pertinentes. Finalmente, el proyecto reflejará un estudio de viabilidad de la implementación de una empresa de más de un centenar de empleados en una nave industrial.

Aquest document proposa el trasllat d'una empresa des d'un centre de tecnologia de recerca a un nau industrial, tenint en compte les necessitats de l'empresa, que està en ple creixement, i la situació actual i futura del mercat industrial. BCN3D Technologies pertany a un mercat molt reduït a nivell nacional, dissenya, ven i fabrica les seves pròpies impressores 3D, de manera que no hi ha antecedents d'una empresa d'aquest estil que necessiti més espai i industrialització segons el que requereix BCN3D. S'utilitzarà una metodologia SLP per incorporar cadascuna de les activitats de l'empresa a les noves instal·lacions de la manera més adequada possible, ja que cada departament té les seves pròpies necessitats. Les noves instal·lacions hauran d'adaptar-se a les necessitats de BCN3D i requerirà una reforma, per això s'executarà un pressupost tenint en compte totes les instal·lacions i els seus plans pertinents. Finalment, el projecte reflectirà un estudi de viabilitat de la implantació d'una empresa de més de un centenar de empleats en un nau industrial.

Aquest treball es basa en l'aplicació de tècniques Lean de millora continua en la millora del procés d'alta de materials a un sistema de planificació de recursos d'una companyia farmacèutica. Amb aquest fi s'utilitza el mètode conegut com A3 amb l'objectiu de poder conèixer el problema, analitzar les seves causes i generar les soluciones adients per optimitzar aquest procés. El principal objectiu d'aquest treball es la estandardització del procés de workflow, amb el fi de reduir els errors reportats al departament d'informàtica aportant autonomia a tots els treballadors que en ell participen, així com renovar, reunir i estandarditzar la informació existent en la companya al voltant de la creació del Mestre d'Articles del producte. Mitjançant l'aplicació de diferents tècniques disponibles al mètode A3 com son el Brainstorming, el Gemba o el diagrama d'Ishikawa, s'ha aconseguit per una part unificar en un sol document tota la informació existent al voltant del procés de workflow com per una altra crear noves eines de gestió com son els Manuals de Departament, l'indicador de seguiment dels workflow i un nou model de gestió i coordinació del alta de materials de la mà de les noves tasques assignades als Project Managers. Com a principal resultat d'aquest treball sorgeix la necessitat d'aplicar el mateix mètode sobre l'estudi del procés de tancament d'arts finals, obtenint al final d'aquest un estalvi estimat de 50.000€ anuals a la companyia, així com la agilització de les activitats que en aquest es donen.

Este trabajo se basa en la aplicación de técnicas Lean de mejora continua en la mejora del proceso de alta de materiales en un sistema de planificación de recursos de una compañía farmacéutica. Para ello se utiliza el método conocido como A3 con el objetivo de poder conocer el problema, analizar las causas y generas las soluciones adecuadas para optimizar dicho proceso. El objetivo principal del proyecto es la estandarización del proceso de workflow, con el fin de reducir los errores reportados al departamento de Informática aportando autonomía a todos los trabajadores que participan en este, así como renovar, reunir y estandarizar la información existente en la compañía alrededor de la creación del Maestro de Materiales del producto. Mediante la aplicación de diferentes técnicas disponibles en el modelo A3 como son el Brainstorming, el Gemba o el diagrama de Ishikawa, se ha conseguido por una parte unificar en un mismo documento toda la información existente alrededor del proceso de wokflow como por otra crear nuevas herramientas de gestión como los Manuales de Departamento, el indicador de seguimiento de los workflow y un nuevo modelo de gestión y coordinación del alta de materiales de la mano de las nuevas tareas asignadas a los Project Managers. Como principal resultado de este trabajo surge la necesidad de aplicar el mismo método sobre el proceso de cierre de artes finales, obteniendo al final de este un ahorro estimado de 50.000€ anuales a la compañía, así como la agilización de las tareas que en él se dan.