APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

Food insecurity affects millions of people around the world. Food banks play a vital role in addressing this issue. However, creating equitable and nutritionally balanced food baskets in complex contexts presents significant challenges. This work proposes a multi-objective optimization model that considers factors such as nutritional requirements, dietary restrictions, product expiration, and budget constraints. The model aims to help food banks create food baskets that maximize nutritional coverage while promoting equity and nutritional balance. The results demonstrate the effectiveness of the model in creating nutritionally balanced baskets and an equitable distribution among beneficiaries using real data. Specifically, the model has been applied to a case study of El Rebost, the network of social food distribution entities in Terrassa, Catalonia. The results indicate that the model can effectively optimize the allocation of food products to the baskets while considering overall nutritional coverage, equity, and balance among different nutrients, thereby demonstrating its potential as a valuable tool to assist food banks in addressing the problem of food insecurity

En aquest treball es pretén optimitzar l'equilibrat de les cistelles que es lliuren als usuaris d'un centre de distribució d'aliments. Això es fa utilitzant un model matemàtic, que permet caracteritzar els beneficiaris en diferents categories (bebès, nens, adults, ancians...) amb diferents necessitats nutricionals; alhora que té en compte que hi ha beneficiaris que poden tenir restriccions alimentàries degudes a al·lèrgies, motius culturals o altres. A més, el model també té en consideració tant la caducitat dels productes com els costos associats a la compra de producte addicional i a l'estoc dels aliments. Un cop s'han definit les variables, restriccions i funció objectiu del model matemàtic, han estat introduïdes al programari CPLEX, per poder-lo resoldre. Per comprovar el seu correcte funcionament, s'ha executat amb molts jocs de dades diferents i se n'ha estudiat la solució obtinguda. Posteriorment, aquest model s'ha particularitzat per al cas real d'El Rebost, una xarxa d'entitats de distribució social d'aliments de Terrassa. Així doncs, s'han introduït les dades referents a les característiques dels usuaris que acudeixen a aquest centre de distribució d'aliments, les donacions que reben i els productes amb què acostumen a treballar, i s'ha comprovat si la solució trobada pel model era millor que la que estan utilitzant actualment. Per fer aquesta comparació s'ha agafat una mostra de 100 usuaris d'El Rebost i s'ha vist que la nova configuració de les cistelles proposada presenta increments significatius pel que fa a les necessitats nutricionals de tots els beneficiaris, alhora que subministra una varietat similar de productes per a tots ells. A més, s'ha pogut comprovar que el repartiment proposat en aquesta solució és un repartiment més just i equilibrat pels usuaris d'El Rebost, ja que comporta que els usuaris que estaven més penalitzats i cobrien un menor percentatge de les seves necessitats nutricionals, amb la nova configuració rebin més nutrients

Formació y Treball is a foundation that works on the labor insertion of people at risk of social exclusion through various services. Regarding the clothing service, dealt with in this work, it is dedicated to the collection, processing and redistribution of clothing in its own stores and external customers. The main plant where this clothing is processed, located in Sant Esteve Sesrovires, has a series of deficiencies for the introduction and subsequent monitoring of the data in the comprehensive management control system called Netcom, which is studied and solved over the course of the document. In this final degree project, the production system of a clothing recycling plant is studied and the implementation of logistics improvements in the control software is carried out, Netcom, with the aim of optimizing and improving data traceability for greater control and reporting. . Therefore, after studying all the processes involved in the production of recycled clothing, improvements in the current system are detected and various solutions are proposed for these. On the other hand, an expansion will be planned in the design of the comprehensive plant management control software that best suits the needs of the company and the available resources. An algorithm will be determined that optimizes the maximum functions available. The following improvements are proposed: on the one hand, create an intermediate warehouse in the Netcom that manages the stock of all the sub-processed product. On the other hand, plan the design of the purchase and sales orders in the Netcom and create the references of the raw material according to the origin. Finally, implement touch screens in the recycling plant. The results of the improvements are to have greater control of data and traceability of these in the Netcom, which causes the obsolescence of parallel documentation and unifies the database and query. Also, speed up the data entry process in the Netcom and obtain up-to-date data at the moment. Finally, improve the digital skills of integration workers.

Actualment, 840 milions de persones de diferents parts del món no tenen accés a electricitat, principalment a les zones rurals en països en desenvolupament. Per dotar d'electricitat a aquesta població, es pot estendre la xarxa elèctrica o també implementar sistemes autònoms i micro-xarxes basats en l'ús d'energies renovables. Les eines de resolució disponibles fins el moment consideren factors més enllà dels tècnics i els econòmics; contemplen factors com l'acceptació institucional i ciutadana, o l'impacte ambiental del disseny ambiental. A més, amb aquestes eines de resolució es consideren planificacions que ordenen en el temps les accions per l'extensió de l'electrificació i també tenen en compte diferents opcions d'electrificació: Extensió de la xarxa nacional, micro-xarxes On-grid o micro-xarxes aïllades, o també conegudes com micro-xarxes Off-grid. Tot i això, s'han identificat algunes consideracions per millorar-ne la sostenibilitat dels resultats obtinguts amb aquestes eines. En aquest context, el present treball té com a objectiu principal el desenvolupament d'un pla regional ordenat en el temps per estendre l'electrificació a través del disseny de tres millores de les eines de resolució disponibles fins el moment: la consideració del no subministrament total de la demanda a comunitats amb micro-xarxes Off-grid, la priorització d'electrificació d'instal·lacions socials com escoles i hospitals, o la consideració dels excedents d'energia quan s'implementen micro-xarxes On-grid que es poden vendre a la xarxa. Aquest condicionants són el subjecte d'estudi en el present treball, i a partir dels quals s'han desenvolupat i validat els models matemàtics corresponents per cadascuna de les millores. Els models matemàtics desenvolupats s'han aplicat a un cas d'estudi corresponent a la regió de Plateau-State, a Nigèria, assolint els següents resultats: amb una reducció del subministrament de la demanda total a comunitats amb distribucions Off-grid, s'aconsegueix un augment de la satisfacció dels usuaris de la planificació. També s'aconsegueixen dissenys de l'extensió de l'electrificació més compromesos amb l'electrificació de centres socials i de salut, permetent escollir al decisor corresponent (govern nacional, regional o entitat promotora) el disseny final sota diferents opcions possibles i òptimes.

Los centros de distribución de alimentos son entidades que se dedican a la recogida de alimentos para su posterior distribución a familias vulnerables. Actualmente, son muchos los ciudadanos con dificultades para alimentarse y el número de solicitudes en los centros es elevado. En particular 2020, las circunstancias de la pandemia, COVID-19, han empeorado la situación y el número de beneficiarios se ha visto incrementado significativamente. Por otro lado, el personal mayoritariamente es voluntariado y, por tanto, no está especializado y es muy variante, con una alta rotación, lo que dificulta la organización y operaciones de los centros. El objetivo de este proyecto es la mejora logística de un centro de distribución de alimentos. En concreto, se ha realizado un análisis de la gestión del centro de distribución de alimentos El Rebost, gestionado por la Cruz Roja en la ciudad de Terrassa. Se ha estudiado potenciales mejoras de procesos internos y externos, como el funcionamiento de la base de datos de los beneficiarios. Con la finalidad de conocer con profundidad los procesos se ha hecho un análisis del funcionamiento, con una duración total del proyecto de 8 meses. Se ha tenido la oportunidad de conocer tanto empleados como voluntarios, además de observar y dar soporte en las tareas de voluntariado. Se ha detectado problemas en la gestión de los alimentos y de los beneficiarios, problemas sociales y culturales y problemas relacionados con la digitalización y la gestión online. Pero, en el proceso de análisis, los responsables de El Rebost constatan un problema en común, el principal problema a resolver: la dificultad de dar salida a grandes donaciones recibidas esporádicamente, o producto encontrado en el almacén, y que tienen una fecha de vencimiento temprana, además, a veces son productos especiales que deberían ir dedicados a una tipología familiar concreta, por ejemplo, familias con bebes o celiacos. Así pues, en colaboración de todo el organismo que participa en el centro, se realiza un análisis profundo de la gestión y de sus procesos y se busca dar solución a la principal problemática. Se busca una solución con la finalidad de dinamizar las entregas de alimentos, que sea sencilla, práctica y funcional, cuya finalidad es el aviso a las familias para la entrega rápida de alimentos. Mediante este desarrollo, actualmente las familias reciben un mensaje de texto para conocer que pueden pasar, excepcionalmente, a buscar un alimento en concreto, pero antes deben pedir cita previa. A la vista de las pruebas piloto realizadas los resultados están siendo muy positivos y bien recibidos por todo el colectivo, tanto de voluntariado como los beneficiarios del centro. La metodología es sencilla, las donaciones son generosas y el proceso es ágil, con lo que no genera colas y no requiere de horas extras para su desarrollo. El Ayuntamiento de Terrassa ha tenido la oportunidad de conocer de primera mano la opinión de los beneficiarios y felicita al centro y a la UPC por su gestión y, además, solicita el despliegue del proyecto a otras entidades de la ciudad.

El bon funcionament d'una planta productiva és fruït d'una bona coordinació i comunicació entre tots els departaments que s'encarreguen de gestionar-ne l'activitat en el dia a dia: compres, magatzem, planificació, producció, vendes, expedició... El propòsit d'aquest projecte és aconseguir que, una fàbrica que presenta ineficiències tant en la seva estructura com en el seu comportament, pugui alinear tot el seu mecanisme operatiu en una mateixa direcció. Per fer-ho, s'ha plantejat i desenvolupat un sistema que és capaç de resoldre la planificació a curt i mitjà termini del centre productiu, respectant les dependències entre departaments i perseguint una harmonia global. L'àmbit del projecte està emmarcat en una empresa internacional multisectorial, i el procés productiu al qual es dóna solució inclou tot el que té lloc dins i fora (subcontractacions) de la fàbrica, començant per les compres i recepció de matèria primera i arribant fins a la planificació de les expedicions de producte acabat. L'objectiu del projecte és aconseguir la màxima optimització i automatització en l'operativa del centre a curt termini. Es busca que la solució final sigui robusta i proporcioni millores a nivell de flexibilitat, temps de resposta i eficiència de la fàbrica. Inicialment, es presenta una visió general del funcionament del centre. S'exposa la situació de partida, així com els motius i necessitats que fan que es requereixi una solució. Seguidament, s'exposa la solució que s'ha decidit implementar: els objectius, el focus i la metodologia utilitzada per eliminar o minimitzar les ineficiències trobades. Finalment, s'avalua la implementació de la solució proposada. Es fa un balanç final del projecte i els seus resultats, i es planteja la possibilitat d'una futura implementació/expansió del sistema a altres fàbriques de l'empresa. Les conclusions del projecte són les següents: la majoria de problemes de la planificació del centre arrelen en una incorrecta interacció entre les àrees funcionals i en l'absència de millores i actualitzacions sobre la visibilitat del detall operatiu de la planta. La implantació de solucions com la descrita en aquest projecte provocarà una acceleració en l'optimització de la planificació dels centres productius d'arreu del món, posant la indústria 4.0 al servei d'un creixement futur més eficient i sostenible.

Les necessitats de telecomunicacions de qualsevol empresa han experimentat un gran creixement en els últims anys i la previsió és que així continuï. Aquest creixement comporta un augment del cost del servei, i fa ineludible un seguiment eficaç de les factures associades. Aquest treball té per objectiu principal el disseny d'una metodologia eficient d'optimització dels costos mensuals de telecomunicacions de qualsevol tipologia d'empresa, que aporti estalvis en el cost mensual de la seva factura de telecomunicacions. Més enllà de l'algoritme, es pretenen dissenyar les eines necessàries per a dur a terme la metodologia, i que serveixin com a model base per a una futura automatització del mètode dissenyat. En primer lloc, s'han definit un seguit de paràmetres clau de rendiment que la metodologia dissenyada ha de complir, i que serveixen de guia en el procés de creació d'aquesta. Per iniciar el procés de disseny de la metodologia d'optimització dels costos mensuals de telecomunicacions, primerament, s'ha estudiat la facturació de les telecomunicacions per part de les operadores de telefonia de diferents països per a poder classificar els diferents conceptes de cost facturats en grans categories de cost. A continuació, s'han establert uns criteris per a la detecció de les categories de cost amb més potencial d'optimització segons la seva importància de cost en el total de la factura i la seva evolució temporal. Finalment, s'ha dissenyat la ruta a seguir per a l'optimització dels costos d'aquestes categories segons la tipologia de categoria de cost a optimitzar. L'algoritme proporcionat, juntament amb les eines creades, ha estat aplicat a una empresa nacional amb operativa internacional que ha proporcionat les dades de facturació de diferents mesos i anys. D'aquesta manera, s'ha fet una comparativa entre l'optimització del cost de factura amb la metodologia dissenyada i sense aquesta. Amb els resultats obtinguts, s'han avaluat els diferents paràmetres clau definits en un inici i s'han presentat les conclusions dels avantatges aportats amb el disseny d'aquest algoritme.