Aprèn - Margarita Martínez Díaz

L'augment de les activitats de transport de mercaderies a les zones urbanes ha intensificat el problema de la congestió urbana, un repte que afronten actualment moltes ciutats que lluiten per una distribució sostenible de béns. Per abordar el problema de la congestió urbana i millorar l'eficiència, l'estalvi de costos i l'impacte ambiental de les operacions de transport de mercaderies, diverses mesures innovadores s'han convertit recentment en el centre de la recerca. En aquest estudi ens centrem en una d'aquestes mesures, que avalua els beneficis econòmics i mediambientals de la posada en comú de la demanda en el transport de mercaderies. La tesi estima l'estalvi de costos i els impactes ambientals de la implementació d'una estratègia de posada en comú a l'Hospitalet de Llobregat, dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, considerant petites empreses com farmàcies i comerços. Es du a terme una anàlisi comparativa entre tres escenaris: lliuraments independents (escenari 1) i estratègies col·laboratives de posada en comú amb dipòsits a la Farga (escenari 2) i Gran Via 2 (escenari 3). Els resultats revelen que una estratègia de posada en comú redueix significativament tant els costos de transport com els externs i que millora la sostenibilitat ambiental de les operacions de transport de mercaderies. L'estudi demostra que les operacions col·laboratives de transport de mercaderies condueixen a xarxes logístiques més eficients, a la reducció de la mida de les flotes i a un menor recorregut de vehicles. Entre les estratègies de posada en comú considerades en l'àmbit d'aquest estudi, la creació d'un dipòsit a la Farga emergeix com la més avantatjosa en termes de rendibilitat i impacte ambiental.

El aumento de las actividades de transporte de mercancías en las zonas urbanas ha intensificado el problema de la congestión urbana, un desafío que enfrentan actualmente muchas ciudades que luchan por una distribución sostenible de bienes. Para abordar el problema de la congestión urbana y mejorar la eficiencia, el ahorro de costes y el impacto medioambiental de las operaciones de transporte de mercancías, diversas medidas innovadoras se han convertido recientemente en el centro de la investigación. En este estudio nos centramos en una de estas medidas, que evalúa los beneficios económicos y medioambientales de la agrupación de la demanda en el transporte de mercancías. La tesis estima el ahorro de costes y los impactos medioambientales de la implementación de una estrategia de agrupamiento en L'Hospitalet de Llobregat, dentro del Área Metropolitana de Barcelona, considerando a pequeñas empresas como farmacias y tiendas minoristas. Se realiza un análisis comparativo entre tres escenarios: reparto independiente (Escenario 1), y estrategias colaborativas de agrupamiento con depósitos en La Farga (Escenario 2) y Gran Vía 2 (Escenario 3). Los resultados revelan que una estrategia de agrupamiento reduce significativamente tanto los costes de transporte como los externos, mientras también mejora la sostenibilidad medioambiental de las operaciones de transporte de mercancías. El estudio demuestra que las operaciones de cargas colaborativas de transporte de mercancías conducen a redes logísticas más eficientes, a la reducción del tamaño de las flotas y a un menor recorrido de vehículos. Entre las estrategias de agrupamiento consideradas en el ámbito de este estudio, la creación de un depósito en La Farga se presenta como la más ventajosa en términos de rentabilidad e impacto medioambiental.

The increased freight activities in urban areas have intensified the problem of urban congestion, a challenge currently faced by many cities striving for sustainable urban goods distribution. To address the issue of urban congestion and enhance the efficiency, cost savings, and environmental impact of freight operations, various innovative measures have recently become the focus of research. In this study we focus on one of the such measures that evaluates economic and environmental benefits of demand pooling in freight transport. The thesis estimates the cost savings and environmental impacts of implementing a pooling strategy in L'Hospitalet de Llobregat, within the Metropolitan Area of Barcelona, by considering small businesses like pharmacies, retail shops. A comparative analysis is conducted among three scenarios: independent deliveries (Scenario1), and collaborative pooling strategies with depots at La Farga (Scenario2) and Gran Via 2 (Scenario 3).The findings reveal that a pooling strategy significantly reduces both transportation and external costs while improving environmental sustainability of freight operations. The study demonstrates that collaborative freight operations lead to more efficient logistics networks, reduced fleet sizes, and lower vehicle miles travelled (VMT). Among the pooling strategies considered in the scope of this study, setting up a depot at La Farga emerges as the most advantageous in terms of cost efficiency and environmental impact.

Exploring the impact of gender and family structure on mobility patterns: an activity-based perspective

Master thesis

D'Alessandro, Francesca

Tutor / Supervisor: Montero Mercadé, Lídia; Martínez Díaz, Margarita; Barceló Bugeda, Jaime

Publication date: 2024

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

View detail Access to the full text

Entendre la relació entre les seqüències d'activitats diàries i els patrons de mobilitat individuals és crucial per desenvolupar polítiques efectives de planificació del transport. La següent Tesi de Màster investiga aquesta connexió mitjançant l'ús de l'anàlisi de seqüències com a eina robusta per descobrir els factors subjacents que donen forma als comportaments de mobilitat de les persones en el cas de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. L'estudi utilitza dades de les Enquestes de Mobilitat en Dia Laborable (EMEF) proporcionades per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i realitzades entre el 2018 i el 2022. Es posa especial èmfasi en comprendre com la estructura familiar, en particular les dinàmiques de gènere, influeix en els patrons de mobilitat. Mitjançant l'anàlisi de les seqüències d'activitats, aquesta investigació pretén: identificar perfils de mobilitat diferents associats a diferents estructures familiars i rols de gènere; explicar les raons subjacents d'aquests patrons de viatge diversos; avaluar l'eficàcia de les polítiques de transport actuals per atendre les necessitats diverses dels habitants de Barcelona. Un dels resultats d'aquesta investigació és que la distribució de les activitats de les dones canvia considerablement en diferents etapes de la vida, segons les responsabilitats de cura i l'estructura del llar. Això demostra que tenint en compte no només l'aspecte tècnic del transport, sinó també integrant el gènere, el cicle de vida de les persones i la dinàmica familiar, es poden implementar millors polítiques de mobilitat.

La comprensión del vinculo entre las secuencias de actividades diarias y los patrones de movilidad individuales es crucial para desarrollar políticas efectivas de planificación del transporte. La siguiente tesis de master investiga esta conexión mediante el empleo del análisis de secuencias como una herramienta sólida para desentrañar los factores subyacentes que dan forma a los comportamientos de movilidad de las personas en el caso de la Región Metropolitana de Barcelona. El estudio utiliza datos de la Encuesta de Movilidad en Día Laborable (EMEF) proporcionadas por la Autoridad del Transporte Metropolitano de Barcelona (ATM) y realizadas entre el 2018 y el 2022. Se hace hincapié en comprender cómo la estructura familiar, particularmente las dinámicas de género, influye en los patrones de movilidad. Mediante el análisis de las secuencias de actividades, esta investigación: identifica perfiles de movilidad distintos asociados a diferentes estructuras familiares y roles de género; explica las razones subyacentes a estos patrones de viaje diversos; evalúa la eficacia de las políticas de transporte actuales para atender las necesidades diversas de los habitantes de Barcelona. Entre los hallazgos de esta investigación se encuentra que la distribución de las actividades de las mujeres cambia considerablemente en diferentes etapas de la vida, dependiendo de las responsabilidades de cuidado y la estructura del hogar. Esto demuestra que al considerar no solo el aspecto técnico del transporte, sino también integrar el género, el ciclo de vida individual y la dinámica familiar, se pueden implementar mejores políticas de movilidad.

Understanding the link between daily activity sequences and individual mobility patterns is crucial to develop effective transportation planning policies. This Master Thesis investigates this connection by the use of sequence analysis as a robust tool to unravel the underlying factors shaping individuals' mobility behaviours in the case of the Barcelona Metropolitan Region. The study utilizes data from the Working Day Mobility Surveys (EMEFs) provided by the Barcelona Metropolitan Transport Authority (ATM) and conducted between 2018 and 2022. Emphasis is placed on understanding how family structure, particularly gender dynamics, influences mobility patters. By analysing sequential patterns of activities, this research: identifies distinct mobility profiles associated with different age groups and gender roles; explains the underlying reasons for these diverse travel patterns and evaluate the impact of family's structure on the diverse needs of Barcelona's inhabitants. Among this research's findings is that women activities' distribution greatly changes in different life periods, depending on the caring responsibilities and household structure. It goes to show that by taking into account not only technical transport aspect, but also integrating gender, the individuals life cycle and family dynamics, better mobility policies can be implemented.

Medidas compensatorias a la Movilidad internacional en la Universidad Politécnica de Cataluña

Master thesis

Camero Nader, Daniela

Tutor / Supervisor: Garola Crespo, Àlvar; Martínez Díaz, Margarita

Publication date: 2024

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

View detail Access to the full text

Aquesta investigació se centra en la quantificació i anàlisi de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) generades per la mobilitat internacional de PDI i PAS de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) l'any 2023. A partir de dades proporcionades per al CampusLab , aquest treball ha utilitzat diverses metodologies per calcular i comparar les emissions, especialment les produïdes per desplaçaments amb tren i amb avió, per tal d'avaluar l'impacte ambiental derivat de l'ús d'aquests mitjans de transport. Així mateix, es fa una avaluació econòmica comparativa sobre els costos que comportaria compensar els viatges amb avió i amb tren. L'estudi revela que les emissions d'Abast 3, aquelles relacionades amb viatges, són en el cas de la UPC majoritàriament generades per viatges amb avió (80,39%), seguit de viatges amb tren (18,70%) i lloguer de cotxes (0,91%), fet que va propagar un total de 1.187 ton CO2e. Tot i que els vols de llarga distància representaven una menor quantitat de viatges durant l'any 2023, aquests van proporcionar el 47,73% de les emissions de viatges amb avió. Aquest fet permet comprovar l'important impacte ambiental que s'ocasiona en fer servir aquest mitjà transport. Tot i ser una alternativa més sostenible, l'adopció dels viatges amb tren és limitada a causa de factors econòmics i del cost del temps de viatge. Després de comparar el preu total de tres viatges dins d'Espanya fets amb tren i avió, prenent com a referència el preu de bitllet, el valor mitjà del temps d'un professor i el preu que resultaria de compensar les emissions generades pel viatge (projectant el preu del carboni a les emissions de cada viatge), es va tenir com a resultat que sempre és més viable econòmicament fer viatges amb avió. És a dir, que és més rendible pagar compensacions que fer ús de transports més sostenibles.

Esta investigación se centra en la cuantificación y el análisis de las emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) generadas por la movilidad internacional de PDI y PAS de la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) en el año 2023. A partir de datos proporcionados por el CampusLab, este trabajo ha utilizado diversas metodologías para calcular y comparar las emisiones, especialmente aquellas producidas por desplazamientos en tren y en avión, con el fin de evaluar el impacto ambiental derivado del uso de estos medios de transporte. Asimismo, se hace una evaluación económica comparativa sobre los costos que conllevaría el compensar los viajes en avión y en tren. El estudio revela que las emisiones de Alcance 3, aquellas relacionada con viajes, son en el caso de la UPC mayoritariamente generadas por viajes en avión (80,39%), seguido de viajes en tren (18,70%) y alquiler de coches (0,91%), lo que propagó un total de 1.187 ton CO2e. A pesar de que los vuelos de larga distancia representaban una menor cantidad de viajes durante el año 2023, estos proporcionaron el 47,73% de las emisiones de viajes en avión. Este hecho permite comprobar el importante impacto ambiental que se ocasiona al usar este medio transporte. A pesar de ser una alternativa más sostenible, la adopción de los viajes en tren es limitada debido a factores económicos y al coste del tiempo de viaje. Tras comparar el precio total de tres viajes dentro de España hechos en tren y avión, tomando como referencia el precio de billete, el valor promedio del tiempo de un profesor y el precio que resultaría de compensar las emisiones generadas por el viaje (proyectando el precio del carbono a las emisiones de cada viaje), se tuvo como resultado que siempre es más viable económicamente hacer viajes en avión. Es decir, que resulta más rentable pagar compensaciones que hacer uso de transportes más sostenibles.

This research focuses on the quantification and analysis of greenhouse gas (GHG) emissions generated by the international mobility of PDI and PAS of the Polytechnic University of Catalonia (UPC) in 2023. Based on data provided by the CampusLab , this work has used various methodologies to calculate and compare emissions, especially those produced by train and air travel, in order to assess the environmental impact of the use of these means of transport. A comparative economic assessment is also made of the costs of offsetting air and train travel. The study reveals that Scope 3 emissions, those related to travel, in the case of UPC are mostly generated by air travel (80.39%), followed by train travel (18.70%) and car rental (0.91%), which propagated a total of 1,187 tons CO2e. Although long haul fl ights accounted for a smaller amount of travel during 2023, they provided 47.73% of air travel emissions Therefore, the significant environmental impact caused by using this means of transport is evident. Despite being a more sustainable alternative, the adoption of train travel is limited due to economic factors and the cost of travel time. After comparing the total price of three trips within Spain made by train and plane, taking as a reference the ticket price, the average value of a teacher's time and the price that would result from offsetting the emissions generated by the trip (projecting the carbon price to the emissions of each trip), the result was that it is always more economically viable to trav el by plane. In other words, it is more profitable to pay offsets than to use more sustainable transport. This highlights the need to evaluate not only the price of airline tickets, but also the price that people are willing to pay for offsetting a ton of CO2, if they really want to commit to sustainable mobility.

¿Ha tenido efectos positivos para el tráfico la eliminación de los peajes en las autopistas? El caso de Cataluña

Bachelor thesis

Abadias Arencibia, Roger

Tutor / Supervisor: Badia Rodríguez, Hugo; Martínez Díaz, Margarita

Publication date: 2024

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

View detail Access to the full text

La imposició de peatges a les carreteres és un mode de finançar grans infraestructures viàries per part de les administracions públiques de tot el món. Presents a Espanya des dels anys 70, no va ser fins al 2018 que van començar a revertir-se a titularitat pública algunes autopistes. Catalunya ha tingut un major percentatge de vies de peatge que altres autonomies, atès el seu desenvolupament econòmic i la forma en què les autopistes es van implantar a Espanya. La reversió de la major part d'aquestes a titularitat pública entre el 2020 i el 2021 dona una oportunitat per estudiar els efectes de la seva retirada, a fi de contribuir al debat social entorn del pagament per ús de les vies d'alta capacitat. A tal efecte, s'han seleccionat quatre trams diferents d'autopistes a Catalunya alliberades entre 2020 i 2021, identificant-ne les contraparts alternatives lliures de pagament. L'estudi s'ha realitzat entorn de dos factors principals: la variació en els fluxos i en l'accidentalitat. Les dades de flux emprades s'han obtingut de la Xarxa d'Aforaments de les Carreteres de l'Estat, mentre que les d'accidents han estat proporcionades pel Servei Català de Trànsit. Per efectuar l'estudi comparatiu, s'han pres els anys 2018 i 2022. D'aquesta manera s'analitza la situació anterior i posterior a la retirada dels peatges, i s'evita la distorsió deguda a la pandèmia de la COVID-19, concentrada en els anys 2020 i 2021. Un cop tractades i agrupades les dades, s'ha procedit a elaborar una anàlisi exploratòria amb l'objectiu d'observar la variació del flux i els accidents a les autopistes i a les seves vies alternatives. L'anàlisi s'ha detallat atenent a una sèrie de paràmetres, com pot ser la mida del vehicle, la gravetat de l'accident, etc. Com a resultat clau d'aquesta investigació s'ha observat un augment del flux total als trams d'estudi. L'augment es correspon amb una disminució de flux a les vies alternatives, i un augment del mateix a les autopistes.

La imposición de peajes en las carreteras es un modo de financiar grandes infraestructuras viarias por las administraciones públicas de todo el mundo. Presentes en España desde los años 70, no fue hasta el 2018 que empezaron a revertirse a titularidad pública algunas autopistas. Cataluña ha tenido un mayor porcentaje de vías de peaje que otras autonomías, dado su desarrollo económico y la forma en la que las autopistas se implantaron en España. La reversión de la mayor parte de estas a titularidad pública entre el 2020 y el 2021 da una oportunidad para estudiar los efectos de su retirada, a fin de contribuir al debate social en torno al pago por uso de las vías de alta capacidad. A tal efecto, se han seleccionado cuatro tramos distintos de autopistas en Cataluña liberadas entre 2020 y 2021, identificando sus contrapartes alternativas libres de pago. El estudio se ha realizado en torno a dos factores principales: la variación en los flujos y en la accidentabilidad. Los datos de flujo empleados se han obtenido de la Red de Aforos de las Carreteras del Estado, mientras que los de accidentes han sido proporcionados por el Servei Català de Trànsit. Para efectuar el estudio comparativo, se han tomado los años 2018 y 2022. De este modo se analiza la situación anterior y posterior a la retirada de los peajes, y se evita la distorsión debida a la pandemia del COVID-19, concentrada en los años 2020 y 2021. Una vez tratados y agrupados los datos, se ha procedido a elaborar un análisis exploratorio al objeto de observar la variación del flujo y los accidentes en las autopistas y en sus vías alternativas. El análisis se ha pormenorizado atendiendo a una serie de parámetros, como puede ser el tamaño del vehículo, la gravedad del accidente, etc. Como resultado clave de esta investigación se ha observado un aumento de flujo total en los tramos de estudio. Este se corresponde con una disminución de flujo en las vías alternativas, y un aumento del mismo en las autopistas.

The imposition of tolls on roads is a way for public administrations worldwide to finance large road infrastructures. Present in Spain since the 1970s, it was not until 2018 that they began to revert to public ownership. Catalonia has had a higher percentage of toll roads compared to other regions, due to its economic development and the way highways were implemented in Spain. The reversion of most of these to public ownership between 2020 and 2021 provides an opportunity to study the effects of their removal, to contribute to the social debate around the pay-per-use of high-capacity roads. To this end, four different sections of toll highways in Catalonia, liberated between 2020 and 2021, have been selected, identifying their alternative toll-free counterparts. The study has been conducted around two main factors: the variation in traffic flows and accident rates. The traffic flow data used were obtained from the State Road Traffic Counting Network, while the accident data were provided by the Catalan Traffic Service. To conduct the comparative study, the years 2018 and 2022 were taken. This way, the situation before and after the toll removal is analysed, avoiding distortion due to the COVID-19 pandemic, concentrated in the years 2020 and 2021. Once the data were processed and grouped, an exploratory analysis was carried out to observe the variation in traffic flow and accidents on the highways and their alternative roads. The analysis was detailed by considering a series of parameters, such as vehicle size, accident severity, etc. A key finding of this research is the observed increase in total traffic flow in the study sections. This corresponds to a decrease in traffic flow on the alternative roads and an increase on the highways. The latter is partly explained by the capture of traffic from the alternatives due to the toll-free status, but also by the generation or capture of other traffic sources, i.e., induced demand generation.

User acceptance of two-sided shared vehicles: the cases of Barcelona and Leuven

Master thesis

Villasís Giribets, Albert Andreu

Tutor / Supervisor: Martínez Díaz, Margarita; Tampere, Chris

Publication date: 2024

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

View detail Access to the full text

En els darrers anys, la digitalització de transport a la demanda i de viatges compartits han revolucionat la mobilitat en els darrers anys. Avui en dia es reconeixen com a conceptes basats en la tecnologia que poden aportar importants oportunitats al nostre sistema de mobilitat. Els operadors públics i privats s'estan adonant del gran potencial que aquests serveis poden oferir si s'integren amb les estratègies de gestió adequades. La motivació cap als sistemes d'ús compartit és clara, ja que els cotxes es troben entre els béns de capital més infrautilitzats de la nostra economia, utilitzant-se només el 5% del temps, amb un índex d'ocupació mitjana de 1,7 persones per cotxe i provocant un elevat nombre d'accidents cada any. Per això el principal objectiu del present treball és comprendre les eleccions, la percepció i l'acceptació dels usuaris d'aquests nous sistemes de mobilitat, és a dir, el ridehailing i el ridepooling. El valor d'aquest treball és contribuir a la discussió sobre els potencials beneficis d'aquestes alternatives que inclouen la reducció dels costos de viatge, la mitigació de la congestió, la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i, alhora, proporcionar inclusió social en oferir noves opcions de mobilitat més enllà dels sistemes tradicionals dels cotxes privats i el transport públic. Els objectius específics inclouen l'estudi d'aquests sistemes en dos contextos urbans diferents: Lovaina i Barcelona. Aquesta anàlisi comparativa pretén comprovar si hi ha diferències significatives en l'adopció d'aquests serveis a ciutats amb diferents perfils. La metodologia del treball consistirà tant en l'ús de fonts primàries com secundàries, a través d'una enquesta i l'estudi d'articles científics.

En los últimos años, la digitalización de transporte a la demanda y de viajes compartidos han revolucionado la movilidad en los últimos años. Hoy se reconocen como conceptos basados en la tecnología que pueden aportar importantes oportunidades a nuestro sistema de movilidad. Los operadores públicos y privados se están dando cuenta del gran potencial que pueden ofrecer estos servicios si se integran con las estrategias de gestión adecuadas. La motivación hacia los sistemas de uso compartido es clara, ya que los coches se encuentran entre los bienes de capital más infrautilizados de nuestra economía, pues sólo se utilizan el 5% del tiempo, tienen un índice de ocupación medio de 1,7 personas por coche y provocan un elevado número de accidentes cada año. De ahí que el principal objetivo del presente trabajo sea comprender las elecciones, la percepción y la aceptación de los usuarios de estos nuevos sistemas de movilidad, a saber, el ridehailing y el ridepooling. El valor de este trabajo es contribuir a la discusión sobre los beneficios potenciales de estas alternativas que incluyen la reducción de los costes de viaje, la mitigación de la congestión, la reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero, y proporcionando al mismo tiempo inclusión social al ofrecer nuevas opciones de movilidad más allá de los sistemas tradicionales de los coches privados y el transporte público. Los objetivos específicos incluyen el estudio de estos sistemas en dos contextos urbanos diferentes: Lovaina y Barcelona. Este análisis comparativo pretende comprobar si existen diferencias significativas en la adopción de estos servicios en ciudades con perfiles distintos. La metodología del trabajo consistirá tanto en el uso de fuentes primarias como secundarias, a través de una encuesta y el estudio de artículos científicos.

Digitized on-demand ridehailing and ridepooling services have been disrupting the mobility scheme these recent years. Nowadays, they are recognized as technology-based concepts that can bring significant opportunities for our mobility system. Recent innovations in the mobility spectrum make sharing easier, more convenient, and more efficient for society than before Public and private operators are realizing the high potential these services can provide when integrated with the proper management strategies. The motivation for the pooling systems is clear since cars are among the most underused capital assets in our economy, being used only 5% of the time, having an average occupancy rate of 1.7 persons per car and providing a high number of accidents every year. Hence, the main objective of the present work is to understand users' choices, perception, and acceptance of these new mobility systems, namely ridehailing and ridepooling. The value of this work is to contribute to the discussion about the potential benefits of these alternatives which include lowering travel costs, mitigating congestion, reducing greenhouse gas emissions, and providing at the same time inclusivity by offering new mobility options beyond the traditional systems of private cars and public transportation. The specific objectives include studying these systems across two different urban contexts: Leuven and Barcelona. This comparative analysis seeks to test out whether there are significant differences in the adoption of these services in cities with differing profiles. The methodology of the work will consist in both the use of primary and secondary sources, through a survey and study of scientific articles.

Platooning impacts according to existing research

Bachelor thesis

Falcones Valbuena, Nicolás

Tutor / Supervisor: Martínez Díaz, Margarita

Publication date: 2023

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

View detail Access to the full text

Aquest treball presenta un repte desafiador sobre un tema del qual se sap relativament poc a causa dels recents avanços de la seva tecnologia i que en un temps molt pròxim afectarà directament a les carreteres convencionals. L'objectiu d'aquest estudi és el de realitzar un treball de recerca de literatura actual en el qual es tracti la incorporació d'escamots de Vehicles Autònoms Connectats (CAVs) en trams d'autopista i veure com afecten la capacitat de la mateixa en diferents escenaris. Per a això, es va seleccionar una sèrie d'articles, tots ells acuradament analitzats i comparats amb la finalitat de buscar tendències que vinculessin les millores de capacitat i les característiques del escamot de CAVs. L'objectiu final era poder oferir recomanacions per a futures recerques i implementacions en el món real. Els resultats indiquen que aquests escamots podrien suposar de fet una millora notable en la fluïdesa de tot el sistema. No obstant això, els beneficis dependran en gran manera de factors com la taxa de penetració dels CAV, les distàncies entre vehicles o la longitud de l'escamot. Els treballs futurs haurien de centrar-se en investigar si els factors que afecten positivament la capacitat són també positius des d'altres punts de vista (per exemple, la seguretat o els consums) o si, per contra, cal trobar compensacions. Les primeres impressions suggereixen que així serà.

Este trabajo presenta un reto desafiante sobre un tema del que se sabe relativamente poco debido a los recientes avances de su tecnología y que en un tiempo muy cercano afectará directamente a las carreteras convencionales. El objetivo de este estudio es el de realizar un trabajo de investigación de literatura actual en el que se trate la incorporación de pelotones de Vehículos Autónomos Conectados (CAVs) en tramos de autopista y ver cómo afectan a la capacidad de la misma en distintos escenarios. Para ello, se seleccionó una serie de artículos, todos ellos cuidadosamente analizados y comparados con el fin de buscar tendencias que vincularan las mejoras de capacidad y las características del pelotón de CAVs. El objetivo final era poder ofrecer recomendaciones para futuras investigaciones e implementaciones en el mundo real. Los resultados indican que estos pelotones podrían suponer de hecho una mejora notable en la fluidez de todo el sistema. Sin embargo, los beneficios dependerán en gran medida de factores como la tasa de penetración de los CAV, las distancias entre vehículos o la longitud del pelotón. Los trabajos futuros deberían centrarse en investigar si los factores que afectan positivamente a la capacidad son también positivos desde otros puntos de vista (por ejemplo, la seguridad o los consumos) o si, por el contrario, hay que encontrar compensaciones. Las primeras impresiones sugieren que así será.

This work presents a challenging topic that is relatively little known due to recent advances in technology and that will soon directly affect conventional roads. The aim of this study is to investigate the current literature on the incorporation of platoons of Connected Autonomous Vehicles (CAVs) on stretches of motorways and to see how these affects the capacity of it under different scenarios. To this end, a selection of articles was selected, all of them carefully analysed and compared in order to look for trends linking capacity improvements and CAV platooning features. The final aim was to be able to give recommendations for future research and future real-world implementations. The results indicate that these platoons could bring indeed a striking improvement in the flow of the whole system. However, benefits will largely depend on factors such as the CAV penetration rate, the inter-vehicle distances or the platoon length. Future work should focus on investigating if factors positively affecting capacity are also positive from other points of view (e.g. safety or consumptions) or if, on the contrary, trade-offs must be found. First impressions suggest that this will be the case.

Influencia de la infraestructura ciclista urbana en la adopción de la bicicleta como medio de transporte en Barcelona: un análisis integral con Big Data del sistema Bicing

Bachelor thesis

Verenzuela Gomez, Raul

Tutor / Supervisor: Martínez Díaz, Margarita; Rodriguez Martinez, Mario

Publication date: 2023

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

View detail Access to the full text

La mobilitat sostenible s'ha convertit en un tema crucial a les ciutats modernes, i la promoció de la bici com a mitjà de transport exerceix un paper essencial en aquest context. Aquest treball final de grau presenta una recerca exhaustiva sobre la identificació de característiques fonamentals en el disseny d'infraestructura ciclista, des d'un enfocament basat en Big Data del servei Bicing amb més de 54.000.000 de dades, i en un estat de l'art detallat. Per a comprendre millor les necessitats dels usuaris i l'ús de la infraestructura ciclista, es van emprar dades del sistema Bicing a Barcelona, una xarxa de lloguer de bicicletes públiques àmpliament utilitzada a la ciutat. Aquestes dades es van utilitzar per a analitzar les rutes amb major i menor ús dels usuaris d'aquest servei, i els trams de la xarxa ciclista de Barcelona que per elles discorren. Els resultats d'aquesta recerca, reflecteixen que la característica més influent de la infraestructura ciclista de Barcelona, és el traçat. Aquests resultats es van contrastar amb les característiques identificades en l'estat de l'art del disseny d'infraestructura ciclista ideal, i es va concloure que, en general, no es compleixen actualment en aquesta xarxa. S'ha observat que, l'ample del carril no juga un paper important en l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport a la ciutat, ja que les rutes identificades com de major ús, no posseeixen l'ample de carril ideal. Les troballes d'aquest estudi proporcionen una valuosa perspectiva per a millorar les característiques de l'actual xarxa ciclista d'aquesta ciutat, l'ampliació de la xarxa fomentarà encara més l'adopció de la bicicleta com a mitjà de transport a Barcelona.

La movilidad sostenible se ha convertido en un tema crucial en las ciudades modernas, y la promoción de la bici como medio de transporte desempeña un papel esencial en este contexto. Este trabajo final de grado presenta una investigación exhaustiva sobre la identificación de características fundamentales en el diseño de infraestructura ciclista, que promueven el uso de la bicicleta como transporte. Esta investigación se ha basado en un doble enfoque: la realización de un estado del arte detallado, y análisis mediante Big Data del servicio de bike-sharing de Barcelona con más de 54.000.000 de datos. Para comprender mejor las necesidades de los usuarios y el uso de la infraestructura ciclista, se emplearon datos del sistema Bicing en Barcelona, una red de alquiler de bicicletas públicas ampliamente utilizada en la ciudad. Estos datos se utilizaron para analizar las rutas con mayor y menor uso de los usuarios de este servicio, y los tramos de la red ciclista de Barcelona que por ellas discurren. Los resultados de esta investigación, reflejan que la característica más influyente de la infraestructura ciclista de Barcelona, es el trazado. Estos resultados se contrastaron con las características identificadas en el estado del arte del diseño de infraestructura ciclista ideal, y se concluyó que, en general, no se cumplen actualmente en esta red. Se ha observado que, el ancho del carril no juega un papel importante en el uso de la bicicleta como medio de transporte en la ciudad, ya que las rutas identificadas como de mayor uso, no poseen el ancho de carril ideal. Los hallazgos de este estudio proporcionan una valiosa perspectiva para mejorar las características de la actual red ciclista de esta ciudad, la ampliación de la red fomentará aún más la adopción de la bicicleta como medio de transporte en Barcelona.

Sustainable mobility has become a crucial issue in modern cities, and the promotion of cycling as a mode of transport plays an essential role in this context. This final degree thesis presents comprehensive research on the identification of key features in the design of cycling infrastructure that encourage the use of bikes as usual modes of transport. This research is based on a double approach: the performance of a detailed state of the art and Big Data analysis of a real bike-share service. This second approach has been performed using Barcelona as case study. In particular, more than 54,000,000 data from the Bicing system in Barcelona, a widely used public bicycle rental network in the city, was used. These data were used to analyze among others with heat maps the routes with the highest and lowest usage by users of this service. Additionally, the sections of Barcelona's cycling network that run along them were examined in order to find possible relationships. The results of this research show that the most influential characteristic of Barcelona's cycling infrastructure in the use of bikes is the layout, both in terms of continuity and slope. Additionally, results were contrasted with other positive characteristics of an ideal cycling infrastructure design identified in the state of the art. It was concluded that, in general, they seem not to be so significative in this particular network. For example, it has been observed that lane width does not play an important role or, at least, is not determinant, in the use of bicycles as a means of transportation in the city, since the routes identified as having the highest use do not have the ideal lane width. The findings of this study provide valuable insights for improving the characteristics of the current cycling network in this city. Mainly, the extension of the network would further encourage the adoption of cycling as a mode of transport in Barcelona.

El colectivo UPC y la movilidad sostenible: situación actual y retos a superar

Bachelor thesis

Moreno Márquez, Belén

Tutor / Supervisor: Martínez Díaz, Margarita; Roca Bosch, Elisabet

Publication date: 2023

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

View detail Access to the full text

El canvi climàtic ha preocupat la població des de fa anys, i per això s'han realitzat objectius de desenvolupament sostenible per combatre'l, com és l'Agenda 2030. Un dels factors que agreugen aquest problema és la crema de combustibles fòssils, al qual tota la població contribueix mitjançant el transport i els viatges que cada dia es fan. Per això, moltes universitats han apostat per fer plans d'estratègies que ajuden al desenvolupament sostenible. En aquest cas, un dels diversos objectius de la Universitat Politècnica de Catalunya és encaminar-se a una mobilitat sostenible. Així doncs, es va dur a terme l'enquesta de mobilitat realitzada pel Gabinet d'Innovació i Comunitat el curs 2021/2022, de la qual es va obtenir una partició del 41,6%. Aquest treball té per finalitat explicar la situació actual que suposa la mobilitat dels diferents campus i les recomanacions disponibles. Això s'ha fet mitjançant la contextualització de diferents universitats i guies de càlcul d'emissions, l'anàlisi de dades de l'enquesta i la recomanació de propostes; juntament amb l'ús de programes com Excel i Google maps, entre altres. La situació actual és determinada per la facilitat d'accés a cada campus i l'accessibilitat que es té a cada transport. Finalment s'espera que la conscienciació, juntament amb les recomanacions de millora, ens puguem encaminar a l'ecomobilitat.

El cambio climático ha preocupado a la población desde hace años, y por ello se han realizado objetivos de desarrollo sostenible para combatirlo, como es la Agenda 2030. Uno de los factores que agravan este problema es la quema de combustibles fósiles, al cual toda la población contribuye mediante el transporte y los viajes que cada día se realizan. Por ello, muchas universidades han apostado por realizar planes de estrategias que ayudan al desarrollo sostenible. En este caso, uno de los varios objetivos de la Universitat Politècnica de Catalunya es encaminarse a una movilidad sostenible. Así pues se llevó a cabo la encuesta de movilidad realizada por el Gabinete de Innovación y Comunidad en el curso 2021/2022, de la cual se obtuvo una partición del 41,6%. El presente trabajo tiene por finalidad explicar la situación actual que supone la movilidad de los diferentes campus y las recomendaciones disponibles. Esto se ha ejecutado mediante la contextualización de diferentes universidades y guías de cálculo de emisiones, el análisis de datos de la encuesta y la recomendación de propuestas; junto con el uso de programas como Excel y Google maps, entre otros. La situación actual es determinada por la facilidad de acceso a cada campus y la accesibilidad que se tiene a cada transporte. Finalmente se espera que la concienciación, junto con las recomendaciones de mejora, podamos encaminarnos a la ecomovilidad.

Climate change has been of concern to the public for years, which is why sustainable development goals have been set to combat it, such as the 2030 Agenda. One of the factors that aggravate this problem is the burning of fossil fuels, to which the entire population contributes through transport and daily travel. For this reason, many universities have committed themselves to developing strategies that help sustainable development. In this case, one of the various aims of the Universitat Politècnica de Catalunya is to move towards sustainable mobility. Therefore, a mobility survey was carried out by the Innovation and Community Office in the 2021/2022 academic year, from which a 41.6% share was obtained. The present work aims to explain the current situation of mobility on the different campuses and the available recommendations. This has been executed by contextualising different universities and emission calculation guides, analysing survey data and recommending proposals; together with the use of programmes such as Excel and Google maps, among others. The current situation is determined by the ease of access to each campus and the accessibility of each transport. Finally, it is hoped that by raising awareness, together with recommendations for improvement, we can move towards eco-mobility.

Microscopic calibration of lane changing manoeuvers by matching of loop detector data

Master thesis

Caimari Tur, Javier

Tutor / Supervisor: Martínez Díaz, Margarita

Publication date: 2023

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

View detail Access to the full text

Autonomous vehicles: are they really so appealing?

Master thesis

Montes Carbó, Maximilià Miquel

Tutor / Supervisor: Martínez Díaz, Margarita

Publication date: 2023

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

View detail Access to the full text

Procedural generation of road networks as part of the on-demand generation of traffic scenarios for the automated annotation of raw data acquired by on-board sensors of autonomous vehicles

Bachelor thesis

Llorens i Vergés, Nil

Tutor / Supervisor: Martínez Díaz, Margarita

Publication date: 2023

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

View detail Access to the full text

L'automatització dels vehicles es presenta com una oportunitat per poder pal·liar els grans problemes associats al tràfic actual, com poden ser la congestió, l'accidentalitat i la contaminació mediambiental. Aquest treball final de grau s'inscriu en el projecte “Anotación Automática de datos mediante Aprendizaje Supervisado Procedimental de Escenarios Aumentados”. Es tracta d'un projecte orientat al disseny d'entorns virtuals on simular i entrenar sistemes de conducció autònoms. La contribució d'aquest treball es centra en analitzar en quina mesura, el coneixement de la normativa que regula la construcció d'autopistes i autovies, poden facilitar la generació procedimental d'escenaris virtuals on entrenar sistemes de conducció autònoma. La generació d'aquest escenaris virtuals servirà de base per, en una fase posterior, entrenar una intel·ligència artificial, capaç de reconèixer aquests entorns i els elements prèviament definits, amb la finalitat de generar bases de dades de caràcter sintètic. Des del punt de vista metodològic, el treball es desenvolupa en dos fases: a la primera, es procedeix a la segmentació semàntica dels principals elements que es troben al llarg d'un vial. A la segona s'estudia com els elements individuals s'agrupen quan el vial requereix alguna funcionalitat especifica. Aquestes agrupacions s'estudien tant a nivell físic (distancies, grafisme utilitzat, etc.), com a nivell relacional (dependències entre els diferents elements individuals). Tanmateix, es discuteix el possible caràcter estadístic de la distribució d'aquests elements dins la seva generació automàtica. El resultat del treball es concreta en la definició d'agrupacions d'elements als quals he denominat blocs, en els que s'estableixen els vincles tant físics com relacionals entre els elements que formen part d'aquests. Les relacions es concreten en forma de graf. Aquests, han sigut emprats en les primeres simulacions desenvolupades per el grup de treball.

La automatización de vehículos se presenta como una oportunidad para poder paliar con los grandes problemas asociados al trafico actual, como pueden ser la congestión, la accidentalidad y la contaminación medioambiental. Este trabajo final de grado, se inscribe en el proyecto “Anotación Automática de datos mediante Aprendizaje Supervisado Procedimental de Escenarios Aumentados”. Se trata de un proyecto orientado al diseño de entornos virtuales donde simular y entrenar sistemas de conducción autónomos. La contribución de este trabajo se centra en analizar en que medida, el conocimiento de la normativa que regula la construcción de autopistas y autovías, pueden facilitar la generación procedimental de escenarios virtuales donde entrenar sistemas de conducción autónomos. La generación de estos escenarios virtuales, servirá de base para, en una fase posterior, entrenar una inteligencia artificial, capaz de reconocer entornos y los elementos previamente definidos con la finalidad de generar bases de datos de carácter sintético. Desde el punto de vista metodológico, el trabajo se desarrolla en dos fases: primero, se procede a la segmentación semántica de los principales elementos que se encuentran a lo largo de un vial. En la segunda, se estudia como los elementos individuales se agrupan cuando el vial requiere alguna funcionalidad especifica. Estas agrupaciones se estudian a nivel físico (distancias, grafismo utilizado, etc.), como a nivel relacional (dependencias entre los diferentes elementos individuales). A su vez, se discute el posible carácter estadístico de la distribución de estos elementos dentro de su generación automática. El resultado del trabajo consiste en la definición de elementos los cuales, he denominado bloques, en los que se establece los vínculos, tanto físicos, como relacionales entre los elementos que forman parte de estos. Las relaciones se concretan en forma de grafo. Estos han sido empleados en las primeras simulaciones por el grupo de trabajo.

Vehicle automation is presented as an opportunity to alleviate the major problems associated with current traffic, such as congestion, accidents and environmental pollution. This final degree project is part of the project Automatic Data Annotation through Supervised Procedural Learning of Augmented Scenarios. This project is oriented towards the design of virtual environments in which to simulate and train autonomous driving systems. The contribution of this work focuses on analysing the extent to which knowledge of the regulations governing the construction of motorways and dual carriageways can facilitate the procedural generation of virtual scenarios in which to train autonomous driving systems. The generation of these virtual scenarios will serve as a basis for, in a later phase, training an artificial intelligence capable of recognising environments and previously defined elements in order to generate synthetic databases. From the methodological point of view, the work is carried out in two phases: the first one is the semantic segmentation of the main elements found along a road. In the second, we study how the individual elements are grouped when the road requires a specific functionality. These groupings are studied at the physical level (distances, graphics used, etc.), as well as at the relational level (dependencies between the different individual elements). At the same time, the possible statistical character of the distribution of these elements within their automatic generation is discussed. The result of the work is the definition of elements, which I have called blocks, in which the physical and relational links between the elements that form part of them are established. The relationships take the form of a graph. These have been used in the first simulations by the working group.

Avoiding instabilities in short gap car-followings with connected autonomous vehicles

Bachelor thesis

Mohamed, Mohamed Khaled Abdelrahim

Tutor / Supervisor: Sala Sanmartí, Marcel; Martínez Díaz, Margarita

Publication date: 2023

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

View detail Access to the full text

The role of interaction with other users in the adoption of micromobility modes of transport: the case of cycling

Bachelor thesis

Moreno Torres, Oscar

Tutor / Supervisor: Martínez Díaz, Margarita

Publication date: 2023

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

Access to the full text

La movilidad en los Campus de la UPC. Análisis y propuestas

Bachelor thesis

Zamata Romero, Rodrigo Alonso

Tutor / Supervisor: Martínez Díaz, Margarita; Roca Bosch, Elisabet

Publication date: 2022

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

View detail Access to the full text

Els estudiants universitaris, juntament amb altres col·lectius, som generadors destacats de la gran demanda de mobilitat existent avui dia. No només ens desplacem diàriament entre setmana entre casa nostra i el nostre Campus, sinó que realitzem trajectes addicionals, amb diferents destinacions per accedir a diferents activitats, de manera habitual. L'alta mobilitat quotidiana ha preocupat tant institucions universitàries com administracions locals. Per aquest motiu, la Universitat Politècnica de Catalunya va encarregar una enquesta de mobilitat a tota la comunitat estudiantil durant el segon quadrimestre del curs 2021/2022. Aquesta enquesta va ser promoguda i gestionada pel Gabinet d'Innovació i Comunitat (GiC) de la UPC. El treball té com a objectiu analitzar els resultats de la dita enquesta per identificar patrons de comportament, modals i espacials, i el seu corresponent impacte ambiental segons els diferents perfils d'usuaris. La metodologia que conforma el treball es divideix en diferents parts: la primera es tracta d'una anàlisi contextual, la segona és la caracterització dels diferents Campus, la tercera l'estudi de l'oferta actual disponible i finalment, un extens anàlisi sobre la demanda de mobilitat i la respectiva elaboració de propostes de millora. Cal destacar que ha estat determinant la utilització de diverses eines per a l'anàlisi, com ara: EXCEL, Google Maps, Guia de Càlcul d'emissions, entre d'altres. En termes generals, i com calia d'esperar, s'observa una relació entre l'oferta i la demanda. També entre la distància del trajecte a realitzar i els mitjans de transport emprats. En aquest sentit, les propostes de millora es fan amb la finalitat de promoure una mobilitat sostenible per accedir als diferents Campus UPC, atès que són nodes principals generadors de mobilitat. Sense detriment de la importància de la conscienciació social sobre el tema, a efectes pràctics probablement la millor manera de promoure una mobilitat sostenible és facilitar-la.

Los estudiantes universitarios, junto con otros colectivos, somos generadores destacados de la gran demanda de movilidad existente hoy en día. No sólo nos desplazamos diariamente entre semana entre nuestra casa y nuestro Campus, sino que realizamos trayectos adicionales, con diferentes destinos para acceder a distintas actividades, de manera habitual. La alta movilidad cotidiana ha preocupado tanto a instituciones universitarias como a administraciones locales. Por este motivo, la Universidad Politécnica de Catalunya (UPC) encargó una encuesta de movilidad a toda la comunidad estudiantil durante el segundo cuatrimestre del curso 2021/2022. Dicha encuesta fue promovida y gestionada por el Gabinete de Innovación y Comunidad (GiC) de la UPC. El trabajo tiene como objetivo analizar los resultados de dicha encuesta para así identificar patrones de comportamiento, modales y espaciales, y su correspondiente impacto ambiental según los diferentes perfiles de usuarios. La metodología que conforma el trabajo se divide en diferentes partes: la primera se trata de un análisis contextual, la segunda es la caracterización de los distintos Campus, la tercera el estudio de la oferta actual disponible y finalmente, un extenso análisis sobre la demanda de movilidad y la respectiva elaboración de propuestas de mejora. Cabe destacar que ha sido determinante la utilización de diversas herramientas para el análisis, tales como: EXCEL, Google Maps, Guía de Cálculo de emisiones, entre otras. En términos generales, y como era de esperar, se observa una relación entre la oferta y la demanda. También entre la distancia del trayecto a realizar y los medios de transporte empleados. En este sentido, las propuestas de mejora se realizan con la finalidad de promover una movilidad sostenible para acceder a los diferentes Campus UPC, dado que éstos son nodos principales generadores de movilidad. Sin menoscabo de la importancia de la concienciación social sobre el tema, a efectos prácticos probableme

University students, along with other groups, are the main generators of the great demand for mobility that exists today. Not only do we commute daily during the week between our home and our campus, but we also make additional trips to different destinations to access different activities on a regular basis. The high daily mobility has concerned both university institutions and local administrations. For this reason, the Polytechnic University of Catalonia (UPC) commissioned a mobility survey of the entire student community during the second quarter of the 2021/2022 academic year. The survey was promoted and managed by the Innovation and Community Office (GiC) of the UPC. The aim of the work is to analyse the results of the survey in order to identify behavioural, modal and spatial patterns and their corresponding environmental impact according to the different user profiles. The methodology of the work is divided into different parts: the first is a contextual analysis, the second is the characterization of the different campuses, the third is the study of the current supply available and finally, an extensive analysis of the mobility demand with its respective development of proposals for improvement. It should be noted that the use of various tools for the analysis has been decisive, such as: Excel, Google Maps, Emissions Calculation Guide, among others. In general terms, and as expected, there is a relationship between supply and demand. Also, between the distance of the journey to be made and the means of transport used. In this sense, the proposals for improvement are made with the aim of promoting sustainable mobility to access the different UPC campuses, since these are the main nodes that generate mobility. Without undermining the importance of social awareness on the subject, for practical purposes, probably the best way to promote sustainable mobility is to facilitate it.

Gender gap in mobility: case studies of Barcelona and Budapest

Bachelor thesis

Badia Carrera, Natàlia

Tutor / Supervisor: Martínez Díaz, Margarita

Publication date: 2022

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

View detail Access to the full text

La mobilitat personal està molt relacionada amb el desenvolupament econòmic i les activitats socials com ara anar a estudiar o treballar, anar de compres o el temps de lleure. Però també pot ser de la manera oposada: les possibilitats de moure'ns poden condicionar les activitats a les que tenim accés. Aquesta és la raó per la qual la mobilitat és un dret que ha de ser satisfet per tota la població. I aquí el transport públic hi té un paper important. Els patrons que seguim quan utilitzem el transport públic tenen perspectiva de gènere. Tot i així, aquesta perspectiva ha estat poc analitzada als estudis fets fins ara i la majoria d'administracions estan començant a considerar-la en termes de planificació i disseny de la mobilitat a les ciutats. Aquestes se n'han adonat que és molt important assegurar una mobilitat neutra, sense prejudicis de gènere i segura per tota la població. En aquest treball s'ha analitzat l'oferta de transport públic des d'una perspectiva de gènere en els casos particulars de dues grans ciutats europees amb característiques úniques: Barcelona i Budapest. S'han llançat dues enquestes, una per cada ciutat, entre els mesos de maig i juny del 2022. L'objectiu era determinar el nivell de satisfacció de les dones d'aquestes ciutats amb l'actual oferta de transport públic i veure els punts dèbils que encara s'han de corregir. A més a més, s'han inclòs algunes mesures per resoldre els problemes detectats. A part d'aquests anàlisis, en un nivell individual, s'ha fet una comparació entre les dues ciutats. En general, l'anàlisi de les enquestes ha revelat que encara queda molt per tancar la bretxa de gènere al transport públic. De fet, el 99,18% de les dones que van respondre a Barcelona i el 95,26% de les que van respondre a Budapest han denunciat haver vist o sofert agressions de gènere al transport públic. Una de les conclusions a remarcar de la comparativa de les dues ciutats és que les iniciatives (campanyes, recerca, debats, etc.) d'aquest tema ajud

La movilidad personal está muy relacionada con el desarrollo económico y las actividades sociales como ir a trabajar o estudiar, ir de compras o el tiempo libre. Pero también puede ser de la manera opuesta: las posibilidades de movernos pueden condicionar las actividades a las que tenemos acceso. Esta es la razón por la cual la movilidad es un derecho que tiene que ser satisfecho para toda la población. Y aquí el transporte público tiene un papel importante. Los patrones que seguimos cuando utilizamos el transporte público tienen perspectiva de género. Sin embargo, esta perspectiva ha estado poco analizada en los estudios hechos hasta ahora y la mayoría de administraciones están empezando a considerarla en términos de planificación y diseño de la movilidad de las ciudades. Estas se han dado cuenta que es muy importante asegurar una movilidad neutra, sin prejuicios de género y segura para toda la población. En este trabajo se ha analizado la oferta de transporte público desde una perspectiva de género en los casos particulares de dos grandes ciudades europeas con características únicas: Barcelona y Budapest. Se han lanzado dos encuestas, una para cada ciudad, entre los meses de mayo y junio de 2022. El objetivo era determinar el nivel de satisfacción de las mujeres de estas ciudades con la actual oferta de transporte público y ver los puntos débiles que aún se tienen que corregir. Además, se han incluido algunas medidas para resolver los problemas detectados. A parte de estos análisis, en un nivel individual, se ha hecho una comparación entre las dos ciudades. En general, el análisis de las encuestas ha revelado que aún queda mucho para cerrar la brecha de género en el transporte público. De hecho, el 99,18% de las mujeres que respondieron en Barcelona y el 95,26% de las que respondieron en Budapest han denunciado haber visto o sufrido agresiones de género en el transporte público. Una de las conclusiones a remarcar de la comparativa de las dos ciudades es que las in

Personal mobility is very related to the development of economic and social activities such as go to study or work, go shopping or have leisure time. But it can also be the other way around: the possibilities of moving can condition the activities to which one has access. That's why mobility is a right that must be satisfied for the entire population. And public transportation plays a key role in this regard. Patterns when using public transport have a different gender perspective. However, this perspective has been few analysed in the studies so far, and most of the administrations are starting to consider it in terms of planification and design of the cities' mobility. They have realized that it is very important to ensure a neutral, without gender prejudices and safe mobility for all population. In this thesis, the public transportation offer has been analysed from a gender perspective for the particular cases of two big European cities with unique characteristics: Barcelona and Budapest. Two surveys, one for each city, have been launched to this end, between the months of May and June 2022. The aim was to determine the level of satisfaction of the women of these cities with the current public transport offer, as well as to discover those weak points that still need to be corrected. Also, some measures to solve the detected problems have been included. In addition to doing these analyses, at an individual level, a comparison was also sought between the two cities. Overall, the analysis of the surveys has revealed that much remains to be done to close the gender gap in public transport. In fact, 99,18% of respondents in Barcelona and 95,26% of respondents in Budapest report having experienced or seen gender-based aggressions on public transport. From the comparison between the two cities, on of the conclusions to be highlighted is that the initiatives (campaigns, research, debates, etc.) on these issues help to raise women's awareness, so that they demand the incl

Estudio informativo de la mejora de la intersección entre la BV-2421 y la BV-2422

Master thesis

Mosquera Feijoo, Luis

Tutor / Supervisor: Martínez Díaz, Margarita

Publication date: 2022

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

Access to the full text

Impact of gender on the adoption of sustainable transportation modes - The case of cycling in Helsinki analyzed under the dimension of integrated cycling policy

Master thesis

Nienaber, Lisa

Tutor / Supervisor: Martínez Díaz, Margarita

Publication date: 2022

Barcelona School of Civil Engineering (ETSECCPB)

View detail Access to the full text

La bicicleta es un modo de transporte sostenible que tiene el potencial de ser fácilmente accesible para un amplio grupo de población. Sin embargo, estudios han demostrado que las características socioeconómicas pueden suponer una barrera para la adopción de la bicicleta, ya que a menudo se planifica para un grupo de población estrechamente definido. Una de estas características socioeconómicas es el género, y se ha observado que, si bien las mujeres utilizan menos la bicicleta en muchos países, en los países de alto nivel de ciclismo, como los Países Bajos, el porcentaje de mujeres ciclistas es incluso mayor que el de los hombres. Por lo tanto, es necesario definir cuáles son los obstáculos para que las mujeres utilicen la bicicleta y cómo influye el género de los usuarios a nivel local. El marco para el análisis son los siete ámbitos de la política ciclista integrada. Cada uno de estos ámbitos se analiza en la revisión bibliográfica en función de las diferentes necesidades de hombres y mujeres. Estos resultados se aplican al caso de Helsinki. El objetivo de esta tesis es dar recomendaciones a la ciudad de Helsinki en cada uno de estos ámbitos sobre cómo pueden mejorar su situación ciclista para que sea más inclusiva en cuanto al género. Además de la revisión bibliográfica, se realizaron entrevistas a expertos para conocer el sistema ciclista de Helsinki. Los expertos fueron elegidos por su experiencia en al menos uno de los ámbitos. Al final, se hacen sugerencias sobre cómo mejorar la situación del ciclismo para las mujeres. Las dos principales recomendaciones para la ciudad son una mejora de las infraestructuras y una percepción más diversa de los ciclistas. Otro aspecto es el papel del género, especialmente en un país de alta igualdad como Finlandia. No se consigue una igualdad total, pero la autopercepción de igualdad se identifica como una barrera para la consideración de las diferentes necesidades entre los distintos grupos, incluidas las mujeres.

El ciclisme és un mitjà de transport sostenible que té el potencial de ser fàcil accessible a un ampli grup de població. Tanmateix, els estudis han demostrat que la societat Les característiques econòmiques poden suposar una barrera per a l'adopció de la bicicleta, tal com és sovint planificada per a un grup de població molt definit. Un d'aquests característiques socioeconòmiques és el gènere i es va observar que mentre que les dones circulen menys en molts països, en països d'alt ciclisme com Holanda el percentatge El nombre de ciclistes femenins és encara més gran que els homes. Per tant, està per definir quins són els obstacles per a les dones per anar en bicicleta i com la definició local de gènere juga un paper. El marc per a l'anàlisi són els set àmbits de la política integrada de ciclisme. Cadascun d'aquests dominis s'analitza a la revisió de la literatura per a diferents requeriments. ments entre homes i dones. Aquestes troballes s'apliquen després al cas d'ús d'Hèlsinki. L'objectiu d'aquesta tesi és donar recomanacions a l'Ajuntament d'Helsinki en cadascun d'aquests dominis sobre com poden millorar la seva situació en bicicleta per ser més inclusius de gènere. A més de la revisió de la literatura, entrevistes a experts es van dur a terme per obtenir una visió del sistema de ciclisme a Hèlsinki. El Els experts van ser escollits en funció de la seva experiència en almenys un dels dominis. Al final, es fan suggeriments sobre com millorar la situació de la bicicleta dones. Les dues recomanacions principals per a la ciutat són una millora de la infraestructures i una percepció més diversa dels ciclistes. Un altre aspecte és el paper del gènere, especialment en un país d'alta igualtat com Finlàndia. Un complet no s'aconsegueix la igualtat, però s'identifica com a autopercepció d'igualtat una barrera per a la consideració de necessitats diferents entre diferents grups, incloent-hi fem dones.

Cycling is a sustainable transportation mode that has the potential to be easily accessible to a wide population group. However, studies have shown that socioeconomic characteristics can pose a barrier to the adoption of cycling, as it is often planned for a narrowly defined population group. One of these socioeconomic characteristics is gender and it was observed that while women cycle less in many countries, in high-cycling countries like the Netherland the percentage of female cyclist is even higher compared to men. It is therefore to be defined what the hinderances are for women to cycle and how the local definition of gender plays a role. The framework for the analysis is the seven domains of integrated cycling policy. Each of these domains is analysed in the literature review for different requirements between men and women. These findings are then applied to the use case of Helsinki. The aim of this thesis is to give recommendations to the City of Helsinki in each of these domains on how they can improve their cycling situation to be more gender inclusive. Besides the literature review, expert interviews were conducted to acquire an insight into the cycling system in Helsinki. The experts were chosen based on their expertise in at least one of the domains. In the end, suggestions are made on how to improve the cycling situation for women. The two main recommendations for the city are an improvement of the infrastructure and a more diverse perception of cyclists. Another aspect is the role of gender, especially in a highequality country like Finland. A complete equality is not achieved, however the selfperception of equality is identified as a barrier for the consideration of varying needs among different groups, including women.