APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

El present treball realitza el càlcul sísmic necessari a l'hora de dissenyar una estructura de formigó armat a la localitat de Barcelona, seguint les pautes de la normativa espanyola NCSE-02. Concretament, aquest càlcul és a través d'un model a tallant i un anàlisis modal espectral. S'analitza també l'efecte que aquest provoca sobre l'estructura sense estar concebuda inicialment per suportar aquestes càrregues. Finalment, s'apliquen també terratrèmols reals per veure les diferències en el comportament.

El presente trabajo realiza el cálculo sísmico necesario a la hora de diseñar una estructura de hormigón armado en la localidad de Barcelona, siguiendo las pautas de la normativa española NCSE-02. Concretamente, este cálculo es a través de un modelo a cortante y un análisis modal espectral. Se analiza también el efecto que este provoca sobre la estructura sin estar concebida inicialmente para soportar estas cargas. Finalmente, se aplican también terremotos reales para ver las diferencias en el comportamiento.

Aquest projecte es centra a desenvolupar una solució addicional de protecció per a motoristes en cas de caiguda o impacte contra els guardar-raïls. La normativa actual UNE-EN 1317, que estableix els requisits de rendiment per als guardar-raïls, no contempla específicament la protecció dels motoristes. Per això, es pren com a referència la norma UNE 135900, on es detallen els aspectes clau per al desenvolupament d'aquest treball. La proposta planteja l'ús de cautxú reciclat provinent de pneumàtics rebutjats, la qual cosa converteix el projecte en una iniciativa compromesa tant amb la sostenibilitat com amb la millora de la seguretat viària. Per a la seva execució, s'utilitzen tècniques d'anàlisi d'elements finits, principalment mitjançant simulació dinàmica amb el programari LS-DYNA, complementat amb SolidWorks per a la creació de geometries.

Este proyecto se centra en desarrollar una solución adicional de protección para motociclistas en caso de caída o impacto contra guardarraíles. La normativa actual UNE-EN 1317, que establece los requisitos de rendimiento para guardarraíles, no contempla específicamente la protección de los motociclistas. Por ello, se toma como referencia la norma UNE 135900, en la cual se detallan los aspectos clave para el desarrollo de este trabajo. La propuesta plantea el uso de caucho reciclado proveniente de neumáticos desechados, lo que convierte al proyecto en una iniciativa comprometida tanto con la sostenibilidad como con la mejora de la seguridad vial. Para su ejecución, se utilizan técnicas de análisis de elementos finitos, principalmente a través de simulación dinámica con el software LS-DYNA, complementado con SolidWorks para la creación de geometrías.

Aquest projecte té com a objectiu principal adquirir coneixements detallats sobre el procés de desenvolupament d'una pròtesi de genoll, des de la fase de disseny fins a l'anàlisi de les forces que hi actuen. El treball comença amb un estudi exhaustiu de l'anatomia i la cinemàtica del genoll, així com dels tipus de pròtesis i materials emprats. A més, s'analitzen les malalties que condueixen a l'ús de pròtesis, identificant el públic objectiu. En el procés de disseny, es farà ús del programari SolidWorks per a crear un model tridimensional de la pròtesi. Aquest model serà analitzat posteriorment mitjançant el mètode d'elements finits, utilitzant el programa ANSYS. Aquesta simulació permet verificar la resistència de la pròtesi a les condicions mecàniques que ha de suportar. Finalment, amb la finalitat de garantir la viabilitat del projecte, es realitza un estudi sobre el procés de fabricació i una anàlisi econòmica i ambiental. Així, aquest treball no només aprofundeix en el procés de disseny i anàlisi de pròtesis, sinó que també permet desenvolupar competències clau en l'ús de programari especialitzat en enginyeria biomèdica.

Este proyecto tiene como a objetivo principal adquirir conocimientos detallados sobre el proceso de desarrollo de una prótesis de rodilla, des de la fase de diseño hasta el análisis de las fuerzas que actúan. El trabajo empieza con un estudio exhaustivo de la anatomía y la cinemática de la rodilla, así como de los tipos de prótesis y materiales utilizados. Además, se analizan las enfermedades que conducen al uso de prótesis, identificando así al público objetivo. Durante el proceso de diseño se utilizará el programa SolidWorks para crear un modelo tridimensional de la prótesis. Este modelo será analizado posteriormente mediante el método de los elementos finitos, usando el programa ANSYS. Esta simulación permite verificar la resistencia de la prótesis a las condiciones mecánicas que debe soportar. Finalmente, con la finalidad de garantizar la viabilidad del proyecto, se realiza un estudio sobre el proceso de fabricación y un análisis económico y ambiental. De esta manera, este trabajo no solo hace hincapié en el proceso de diseño y análisis de prótesis, sino que también permite desarrollar competencias clave en el uso de programas especializados en ingeniería biomédica.

Els fusells de boles son un sistema de moviment poc conegut però molt utilitzat en aplicacions d'alta precisió. Estan formats per un eix roscat que conté boles de precisió de manera que, per a que el fusell es desplaci, aquestes boles giren al voltant de la rosca, generant un moviment lineal suau i precís, amb molt poc fregament. D'una altra banda, en el dia a dia és molt comú veure als supermercats gots de cafè envasats per emportar i, tot i semblar un producte molt simple, la seva producció comporta processos complexos que han de ser estudiats detalladament. En la realització d'aquest projecte s'ha estudiat el procés d'envasat d'aquests cafès a partir del moviment d'un fusell de boles, en el que s'ha realitzat un estudi per determinar el moviment més òptim per maximitzar la producció. A més, s'han dissenyat les quatre màquines que integren aquest procés: posicionat dels gots, dosificació de la beguda, segellat del got i col·locat de la tapa; de manera que la fabricació sigui el més automatitzada possible i que requereixi de la mínima intervenció d'un operari, en tot moment prioritzant la seguretat dels operaris i la qualitat de la producció.

Los husillos de bolas son un sistema de movimiento poco conocido pero muy usado en aplicaciones de alta precisión. Consisten en un eje roscado que contiene bolas de precisión de manera que para que el husillo se desplace, estas bolas giran a lo largo de la rosca, generando un movimiento lineal suave y preciso, con muy poco rozamiento. Por otro lado, en el día a día, es muy común ver en los supermercados vasos de café envasados para llevar y pese a que puedan parecer un producto muy simple, su producción conlleva procesos complejos que deben ser estudiados detalladamente En la realización de este proyecto se ha estudiado el proceso de envasado de estos cafés a partir del movimiento de un husillo de bolas, en el que se ha realizado un estudio para determinar el movimiento óptimo para maximizar la producción. Además, se han diseñado las cuatro máquinas que integran este proceso: posicionamiento de vasos, dosificación de la bebida, sellado del vaso y colocación de la tapa; de manera que la fabricación sea lo más automatizada posible y que requiera de la mínima intervención de un operario, en todo momento priorizando la seguridad de los operarios y la calidad de la producción.

L'objectiu d'aquest treball és el disseny d'una pròtesi de braç transradial mecànica i funcional reduint els costos per tal que aquesta sigui assequible pel nombre més gran de persones possibles. Aquest aparell ortopèdic és dissenyat per a l'individu en quartil 50% i es procura que les dimensions del dispositiu siguin el més similar a l'extremitat original de l'usuari. Per tal d'aconseguir aquests objectius, en l'inici del projecte s'exposa en detall l'anatomia del membre superior, els aspectes a considerar pel posterior desenvolupament així com les principals causes d'amputació. Seguidament, es busca les dimensions antropomètriques que tindrà el dispositiu, s'estableixen les condicions de treball d'aquest per tal que sigui funcional i els requisits que ha d'assolir el material emprat. Addicionalment, es desenvolupa el disseny de la pròtesi, s'estableixen els elements que són necessaris per al correcte funcionament d'aquesta i es comprova la seva operativitat mitjançant una simulació d'elements finits amb el programari SolidWorks. Finalment, es du a terme una anàlisi econòmica i un impacte mediambiental del projecte que permeten concloure la realització d'una pròtesi corporal econòmica i eficaç en les condicions de treball establertes.

El objetivo de este trabajo es el diseño de una prótesis de brazo transradial mecánica y funcional, reduciendo los costos para que sea asequible para el mayor número posible de personas. Este aparato ortopédico está diseñado para el individuo en el cuartil 50% y se procura que las dimensiones del dispositivo sean lo más similares posible a la extremidad original del usuario. Para lograr estos objetivos, al inicio del proyecto se expone en detalle la anatomía del miembro superior, los aspectos a considerar para el desarrollo posterior así como las principales causas de amputación. Seguidamente, se buscan las dimensiones antropométricas que tendrá el dispositivo, se establecen las condiciones de trabajo de este para que sea funcional y los requisitos que debe cumplir el material empleado. Adicionalmente, se desarrolla el diseño de la prótesis, se establecen los elementos que son necesarios para el correcto funcionamiento de esta y se comprueba su operatividad mediante una simulación de elementos finitos con el software SolidWorks. Finalmente, se lleva a cabo un análisis económico y un impacto medioambiental del proyecto que permiten concluir la realización de una prótesis corporal económica y eficaz en las condiciones de trabajo establecidas.

Aquest projecte tracta sobre el disseny d'un utillatge de soldadura automatitzada dins d'una línia de producció d'un subchasis davanter d'un cotxe, el qual és una estructura metàl·lica que es troba en la part davantera d'alguns vehicles, proporcionant un suport resistent i segur per als components davanters de l'automòbil. El seu objectiu principal és brindar estabilitat, absorbir forces i contribuir al rendiment i la seguretat del vehicle durant la conducció. El mètode emprat serà l'explicació del disseny mitjançant el programa de disseny CATIA V5. S'explicarà pas a pas com es confecciona l'utillatge de soldadura automatitzada d'un dels travessers del subchasis i els aspectes que cal tenir en compte perquè aquest tingui un bon funcionament. Una vegada explicat com s'ha dissenyat l'utillatge, es farà l'especejament, és a dir, tots els plans de les peces, per a la seva posterior fabricació i muntatge d'aquest. Finalment, es faran estudis sobre aquest, a nivell econòmic per a veure el cost de l'utillatge, a nivell mediambiental per a examinar l'impacte i a nivell estructural examinant que té unes condicions òptimes per a durar en el temps sense trencar-se.  

Este proyecto trata sobre el diseño de un utillaje de soldadura automatizada dentro de una línea de producción de un subchasis delantero de un coche, el cual es una estructura metálica que se encuentra en la parte delantera de algunos vehículos, proporcionando un soporte resistente y seguro para los componentes delanteros del automóvil. Su objetivo principal es brindar estabilidad, absorber fuerzas y contribuir al rendimiento y la seguridad del vehículo durante la conducción. El método empleado será la explicación del diseño mediante el programa de diseño CATIA V5. Se explicará paso a paso cómo se confecciona el utillaje de soldadura automatizada de uno de los travesaños del subchasis y los aspectos que hay que tener en cuenta para que este tenga un buen funcionamiento. Una vez explicado cómo se ha diseñado el utillaje, se hará el despiece, es decir, todos los planos de las piezas, para su posterior fabricación y montaje de este. Finalmente, se harán estudios sobre este, a nivel económico para ver el coste del utillaje, a nivel medioambiental para examinar el impacto y a nivel estructural examinando que tiene unas condiciones óptimas para durar en el tiempo sin romperse.

L'empresa química industrial Adhesivos S.A. té una línia automàtica d'envasat de líquids en format de garrafa a la seva planta de Barcelona. En aquest projecte, es farà una anàlisi de l'estat i el rendiment de la màquina segons la Metodologia Lean (Millora Contínua) de la empresa com és la OEE, les 5S o el Six Sigma. L'objectiu és contextualitzar i quantificar la línia a partir dels indicadors de producció i proposar-ne solucions per millorar-los: reduir pèrdues i maximitzar el rendiment.

La empresa química industrial Adhesivos S.A. tiene una línea automática de envasado de líquidos en formato de garrafa en su planta de Barcelona. En este proyecto, se analizará el estado y rendimiento de la máquina según los estándares de la Metodología Lean (Mejora Continua) de la empresa como la OEE, las 5S o el Six Sigma. El objetivo es contextualizar y cuantificar la línea a partir de los indicadores de producción y proponer soluciones para mejorarlos: reducir pérdidas y maximizar rendimiento.

El conjunto locomotor formado por el brazo y la mano humana es uno de los segmentos más complejos del cuerpo humano debido a ciertos movimientos presentes tales como la supinación, la pronación o la variedad de agarres que ofrece. Suplantar el conjunto descrito imitando los movimientos presentes – también conocido como biomímesis – es, entonces, un gran reto tecnológico. El objetivo de este proyecto es dar solución a dicho reto diseñando y fabricando, mediante impresión 3D, una prótesis transradial – amputación por debajo del codo – que sea accesible económicamente para superar el obstáculo de la restricción presupuestaria. Con el objetivo de abordar este reto, el trabajo se halla dividido en dos partes diferenciadas. El primer bloque se compone del estado del arte y de estudios previos. En él, se hace un resumen de la historia de prostética para proyectar y situar el contexto del trabajo, resaltando con ello la necesidad de la utilización de las prótesis para aquellos que las necesiten. Con este fin, también se ha realizado una incursión en el mercado de las prótesis elaborando un estudio sobre qué tipo se ajusta mejor a ciertos parámetros establecidos, entre los cuales destacan la ligereza, la accesibilidad económica, tiempo de fabricación, entre otros. Una vez se han obtenido todos estos datos fruto del estado del arte, se procede a entender el funcionamiento anatómico y biológico de los segmentos afectados, esto es, el antebrazo y la mano humana. El objetivo de estas secciones es, consecuentemente, obtener conocimientos de las características más fundamentales del conjunto locomotor mencionado para así ser implantados en el diseño. Por último, se profundizará en el campo de la fabricación aditiva; concretamente, en el modelado por deposición fundida – o FDM, en inglés -. El segundo bloque del proyecto parte de la idea de realizar un boceto de los diferentes componentes del ensamblaje implementando toda la información obtenida en el bloque anterior. Con este fin, primordialmente se seguirá una línea metodológica basada en un diseño minimalista pero que, no obstante, cubra todas las carencias de las personas que sufren este tipo de amputación. De esta forma, se consigue reducir los costes relacionados con el material y el gasto energético, aportando así por una fabricación más sostenible. Para abordar el asunto de la flexibilidad de diseño para adaptarse a las necesidades de cada usuario, se ha empleado la técnica del diseño paramétrico, pues así se consigue reducir los costes humanos. Tras verificar mediante elementos finitos la rigidez estructural del conjunto frente a las solicitaciones calculadas, se procede a fabricar con PLA reciclado el prototipo diseñado. El resultado final obtenido fruto de todo lo anterior es una prótesis transradial mecánica con un diseño no sólo eficiente en cuanto a tiempo de fabricación sino también de gran accesibilidad económica y que permite realizar los movimientos y agarres más esenciales para mejorar el día a día del potencial usuario. Para concluir con el proyecto, se realiza un estudio económico de todo el proceso, así como también un análisis del impacto medioambiental generado a lo largo de todo el ciclo de vida de la prótesis.

El conjunt locomotor format pel braç i la mà humana ´es un dels segments més complexos del cos humà a causa de certs moviments presents com ara la supinació, la pronació o la varietat d'agafades que ofereix. Suplantar el conjunt descrit imitant els moviments presents – també conegut com a biomimesi – és, doncs, un gran repte tecnològic. L'objectiu d'aquest projecte ´es donar solució a aquest repte dissenyant i fabricant, mitjançant impressió 3D, una pròtesi transradial – amputació per sota del colze – que sigui econòmicament accessible per superar l'obstacle de la restricció pressupostària. Amb l'objectiu d'abordar aquest repte, el treball està dividit en dues parts diferenciades. El primer bloc es compon de l'estat de l'art i els estudis previs. S'hi fa un resum de la histària de prostàtica per projectar i situar el context del treball, ressaltant amb això la necessitat de la utilització de les pròtesis per a aquells que les necessitin. A aquest efecte, també s'ha realitzat una incursió al mercat de les pròtesis elaborant un estudi sobre quin tipus s'ajusta millor a certs paràmetres establerts, entre els quals destaquen la lleugeresa, l'accessibilitat econòmica, temps de fabricació, entre d'altres. Un cop s'han obtingut totes aquestes dades fruit de l'estat de l'art, es procedeix a entendre el funcionament anatòmic i biològic dels segments afectats, ´es a dir, l'avantbraç i la mà humana. L'objectiu d'aquestes seccions ´es, consegüentment, obtenir coneixements de les característiques més fonamentals del conjunt locomotor esmentat per implantarlos així en el disseny. Per acabar, s'aprofundirà en el camp de la fabricació additiva; concretament, en el modelatge per deposició fosa – o FDM, en anglès –. El segon bloc del projecte parteix de la idea de realitzar un esbós dels diferents components de l'assemblatge implementant tota la informació assolida al bloc anterior. A aquest efecte, primordialment se seguirà una línia metodològica basada en un disseny minimalista però que, no obstant això, cobreixi totes les mancances de les persones que pateixen aquest tipus d'amputació. D'aquesta manera, s'aconsegueix reduir els costos relacionats amb el material i la despesa energètica, aportant així una fabricació més sostenible. Per abordar l'assumpte de la flexibilitat de disseny per adaptar-se a les necessitats de cada usuari, s'ha fet servir la tècnica del disseny paramètric, ja que així s'aconsegueix reduir els costos humans. Després de verificar mitjançant elements finits la rigidesa estructural del conjunt davant de les sol·licitacions calculades, es procedeix a fabricar amb PLA reciclat el prototip dissenyat. El resultat final aconseguit fruit de tot això és una pròtesi transradial mecànica amb un disseny no només eficient quant a temps de fabricació sinó també de gran accessibilitat econòmica i que permet realitzar els moviments i agafades més essencials per millorar el dia a dia del potencial usuari. Per concloure amb el projecte, es porta a cap un estudi econòmic de tot el procés, així com una anàlisi de l'impacte mediambiental generat al llarg de tot el cicle de vida de la pròtesi.

Aquest treball vol ser un estudi del cervell i les lesions que es poden produir en impactar el cap d'un vianant de talla mitjana contra el capó d'un cotxe en un atropellament mitjançant programes de simulació i el càlcul de probabilitats de patir lesions cerebrals. L'objectiu d'aquest treball és estudiar les mètriques de dany i establir la probabilitat de patir lesions cerebrals greus diferents i comparar aquests valors a les velocitats més comunes en vies urbanes i a diferents zones d'impacte d'un capó de cotxe. Per poder obtenir unes conclusions d'aquest estudi, inicialment cal comprendre l'estructura, parts de l'encèfal i fer un petit estudi estadístic dels accidents de trànsit i les conseqüències. Aquest estudi s'ha realitzat mitjançant dades obtingudes de diferents programes de simulació i càlculs posteriors de mètriques de dany per poder finalment obtenir la probabilitat de patir diferents lesions cerebrals greus. Amb tot això, s'aconsegueix complir els objectius d'aquest treball i es permeten diferents estudis posteriors que puguin sorgir després d'acabar-lo.

Este trabajo pretende ser un estudio del cerebro y las lesiones que pueden producirse al impactar la cabeza de un peatón de talla media contra el capó de un coche en un atropello mediante programas de simulación y el cálculo de probabilidades de sufrir lesiones cerebrales. El objetivo de este trabajo es estudiar las métricas de daño y establecer la probabilidad de sufrir distintas lesiones cerebrales graves y comparar estos valores a las velocidades más comunes en vías urbanas y en diferentes zonas de impacto de un capó de coche. Para poder obtener unas conclusiones de este estudio, inicialmente es necesario comprender la estructura, partes del encéfalo y hacer un pequeño estudio estadístico de los accidentes de tráfico y sus consecuencias. Este estudio se ha realizado mediante datos obtenidos de diferentes programas de simulación y posteriores cálculos de métricas de daño para poder finalmente obtener la probabilidad de sufrir distintas lesiones cerebrales graves. Con todo esto, se logra cumplir con los objetivos de este trabajo y se permiten diferentes estudios posteriores que puedan surgir después de la finalización de este.

Introducció: La síndrome de Cushing és un trastorn hormonal causat per l'exposició d'altes concentracions de cortisol al cos del pacient, tenint una incidència d'origen endogen de 2 a 4 casos per milió d'habitants/any [2]. Entre un 19 a 50% dels pacients que el pateixen també pateixen osteoporosi [2]. Actualment, per mitjà de mètodes no invasius i fent ús d'imatges diagnòstiques, plataformes i programaris especialitzats es poden analitzar les propietats mecàniques dels ossos. Mètodes: Mitjançant els programes MATLAB, FEBio i GIBBON s'efectua l'anàlisi d'elements finits seguint una sèrie de passes Primer, el procés de segmentació es duu a terme amb imatges DICOM. Seguit a això i per mitjà d'un Image Segmentation Widget es genera el contorn del fèmur. Com a tercer pas, s'obtindran tant la malla superficial com la malla volumètrica amb elements tetraèdrics. Finalment, i amb l'ajuda de models de simulació es realitza la interpolació. D'altra banda, s'implementa un codi sobre MATLAB que compara el valor obtingut del mòdul de Young d'interpolació lineal amb el mètode de dimensió fractal. Resultats: Es realitza l'estudi de models de pacients sans i amb Síndrome de Cushing mitjançant la propietat mecànica que determina la càrrega externa per deformar el fèmur. S'aplica el criteri de tensió de von Mises i es comparen els pacients. També s'efectua una anàlisi quantitativa entre la distribució del mòdul de Young amb interpolació lineal i dimensió fractal. Conclusions: En conclusió, la zona cortical del fèmur en pacients amb síndrome de Cushing és més propensa a deformar-se segons l'anàlisi obtinguda al mòdul de Young. Segons el criteri de Von Mises la tensió màxima augmenta si s'aplica una forca inclinada a la superfície del cap del fèmur. El mètode de dimensió fractal i interpolació lineal proveeixen resultats molt semblants

Introducción: El síndrome de Cushing es un trastorno hormonal causado por la exposición de altas concentraciones de cortisol en el cuerpo del paciente, teniendo una incidencia de origen endógeno de 2 a 4 casos por millón de habitantes/año [2]. Entre un 19 a 50% de los pacientes que lo padecen también sufren de osteoporosis [2]. Actualmente, por medio de métodos no invasivos y haciendo uso de imágenes diagnósticas, plataformas y softwares especializados se puede analizar las propiedades mecánicas de los huesos. Métodos: Mediante los programas MATLAB, FEBio y GIBBON se efectúa el análisis de elementos finitos siguiendo una serie de pasos Primero, el proceso de segmentación se lleva a cabo con imágenes DICOM. Seguido a esto y por medio de un Image Segmentation Widget se genera el contorno del fémur. Como tercer paso, se obtendrán tanto la malla superficial como la malla volumétrica con elementos tetraédricos. Por último, y con la ayuda de modelos de simulación se realiza la interpolación. Por otra parte, se implementa un código sobre MATLAB que compara el valor obtenido del módulo de Young de interpolación lineal con el método de dimensión fractal. Resultados: Se realiza el estudio de modelos de pacientes sanos y con Síndrome de Cushing mediante la propiedad mecánica que determina la carga externa para deformar el fémur. Se aplica el criterio de tensión de von Mises y se comparan los pacientes. También se efectúa un análisis cuantitativo entre la distribución del módulo de Young con interpolación lineal y dimensión fractal. Conclusiones: En conclusión, la zona cortical del fémur en pacientes con síndrome de Cushing es más propensa a deformarse según el análisis obtenido en el módulo de Young. Según el criterio de Von Mises la tensión máxima aumenta si se aplica una fuerza inclinada en la superficie de la cabeza del fémur. El método de dimensión fractal e interpolación lineal proveen resultados muy similares.

Es desitja realitzar aquest projecte per oferir una alternativa més al mon de la construcció mitjançant una nou tipus de grua torre. Es descriuran les parts de una grua torre, els seus motors i la normativa vigent per al cas de la seva utilització. El programa utilitzat serà Cype, un programa dissenyat per a la creació de diverses estructures amb la concatenació de barres i nodes, formant la unió de bigues fetes de materials que per la seves característiques s'utilitzen en la construcció. La grua te una altura de 48,60 metres des de la seva base fins al cap que separa el contrapès de la ploma. L'abast de la ploma es de 53 metres, donant lloc a un rang de moviment lo suficient llarg com a transportar càrregues a qualsevol senyalització de la construcció sense cap tipus d'impediment per rang. Les bigues utilitzades seran adquirides a les empreses encarregades de la seva creació i la seva elecció es farà mitjançant un catàleg on indiquin totes les especificacions necessàries. Aquestes bigues han de suportar els esforços sol·licitats per l' estructura de la grua torre, les càrregues de vent i per la càrrega que es desitjar transportar d'un lloc a un altre.

Se desea realizar este proyecto para ofrecer una alternativa más al mundo de la construcción mediante un nuevo tipo de grúa torre. Se describirán las partes de una grúa torre, sus motores y normativa vigente para el caso de su utilización. El programa utilizado será Cype, un programa diseñado para la creación de diversas estructuras con la concatenación de barras y nodos, formando la unión de vigas hechas de materiales que por sus características se utilizan en la construcción. La grúa tiene una altura de 48,60 metros desde su base hasta la cabeza que separa el contrapeso de la pluma. El alcance de la pluma es de 53 metros, dando lugar a un rango de movimiento lo suficientemente largo como para transportar cargas a cualquier señalización de la construcción sin ningún tipo de impedimento por rango. Las vigas utilizadas serán adquiridas en las empresas encargadas de su creación y su elección se hará mediante un catálogo donde indiquen todas las especificaciones necesarias. Estas vigas deben soportar los esfuerzos solicitados por la estructura de la grúa torre, las cargas de viento y por la carga que se desea transportar de un lugar a otro.

La información sobre dispositivos semiautomáticos de cañón largo para defensa no son tan populares en España como en otros países y la información en castellano es bastante más escasa. En consecuencia, el trabajo actual consiste en un análisis mecánico y termodinámico de este tipo de dispositivos semiautomáticos, más concretamente, los basados en precursores especialmente populares. El objetivo principal es analizar el dispositivo existente pieza a pieza partiendo de una réplica real de gas comprimido y de planos reales. Se profundiza aún más haciendo múltiplessimulaciones del dispositivo usando como herramienta principal SolidWorks, además de usar calculadoras especializadas en balística. Mediante el presente trabajo se estudian y se describen en detalle los diferentes tubos metálicos de salida para este modelo y obtener el mayor rendimiento del dispositivo. Además, se analiza el comportamiento del proyectil teniendo en cuenta la forma, tamaño y la velocidad de salida por la boquilla. También, se realiza un estudio de los gases en expansión que son producidos debido a la combustión del cartucho 5.45x39 mm. Finalmente, el presente documento es un cómputo de ideas para el diseño de estos dispositivos semiautomáticos, cálculos teóricos, conceptos básicos y avanzados sobre el dispositivo existente para poder ampliar conocimientos y decidir qué tipo de cartucho y cañón es correcto para el desempeño óptimo del mismo.

La informació sobre dispositius semiautomàtics de canó llarg per defensa no són tan populars a Espanya com en altres països i la informació en castellà és bastant més escassa. En conseqüència, el treball actual consisteix en una anàlisi mecànic i termodinàmic d' aquest tipus de dispositius semiautomàtics, més concretament, els basats en precursors especialment populars. L'objectiu principal és analitzar el dispositiu existent peça a peça partint d'una rèplica real de gas comprimit i de plans reals. S'aprofundeix encara més fent múltiples simulacions del dispositiu usant com a eina principal SolidWorks, a més d'utilitzar calculadores especialitzades en balística. Mitjançant el present treball s' estudien i es descriuen en detall els diferents tubs metàl·lics de sortida per a aquest model i obtenir el major rendiment del dispositiu. A més, s' analitza el comportament del projectil tenint en compte la forma, grandària i la velocitat de sortida per la boca. També, es realitza un estudi dels gasos en expansió que són produïts a causa de la combustió del cartutx 5.45x39 mm. Finalment, el present document és un còmput d' idees per al disseny d' aquests dispositius semiautomàtics, càlculs teòrics, conceptes bàsics i avançats sobre el dispositiu existent per poder ampliar coneixements i decidir quin tipus de cartutx i canó és correcte per a l' acompliment òptim del mateix.

En aquest projecte es mostrarà el procés de disseny i dimensionat de les relacions de transmissió i dels engranatges per tal de fabricar una caixa de canvis per un prototip de motocicleta elèctrica com es la ePR02. Aquest prototip serà construït per l'equip ePoweredRACING de la facultat EEBE de la UPC per tal de competir a la VI edició de la competició MotoStudent. La finalitat d'aquesta caixa de canvis és la de dotar a la moto de les millors prestacions possibles per tal de obtenir la millor puntuació a la competició que es desenvoluparà al circuit de Motorland Aragó. Tot aquest treball queda comprés dintre dels límits que permet la normativa que s'entrega al inscriure's al MotoStudent. Per la realització d'aquest projecte s'han aplicat tant els coneixements apresos durant el grau com una altra part autodidacta aportada per part de l'estudiant. Tenint en compte les limitacions que s'han tingut tant per part econòmica com de recursos, s'ha intentat aconseguir el disseny més optimitzat que es podrà costejar fabricar. En aquest projecte es tracta la part del dimensionament de les relacions e transmissió així com el dimensionament i disseny dels engranatges que la componen. No s'ha aprofundit en el sistema de canvi ni en el plantejament dels càrters que tanquen la caixa.

En este proyecto se mostrará el proceso de diseño y dimensionado de las relaciones de transmisión y de los engranajes para fabricar una caja de cambios para un prototipo de motocicleta eléctrica como es la ePR02. Este prototipo será construido por el equipo ePoweredRACING de la facultad EEBE de la universidad UPC para competir en la VI edición de la competición MotoStudent Electric. La finalidad de esta caja de cambios es la de dotar a la moto de las mejores prestaciones posibles para obtener la mejor puntuación en la competición que se desarrollará en el circuito de Motorland Aragón. Todo este trabajo queda comprendido dentro de los límites que permite la normativa que se entrega al inscribirse en MotoStudent. Para la realización de este proyecto se han aplicado tanto los conocimientos aprendidos durante la carrera como otra parte autodidacta aportada por parte del estudiante. Teniendo en cuenta las limitaciones que se han tenido tanto por parte económica como de recursos, se ha intentado conseguir el diseño más optimizado el cual se podrá costear fabricar. En este proyecto se trata la parte del dimensionamiento de las relaciones y transmisión, así como el dimensionamiento y diseño de los engranajes que la componen. No se ha profundizado en el sistema de cambio ni en el planteamiento de los cárteres que cierran la caja.

En aquest projecte es mostrarà el procés de disseny i dimensionat de les relacions de transmissió i dels engranatges per tal de fabricar una caixa de canvis per un prototip de motocicleta elèctrica com es la ePR02. Aquest prototip serà construït per l'equip ePoweredRACING de la facultat EEBE de la UPC per tal de competir a la VI edició de la competició MotoStudent. La finalitat d'aquesta caixa de canvis és la de dotar a la moto de les millors prestacions possibles per tal de obtenir la millor puntuació a la competició que es desenvoluparà al circuit de Motorland Aragó. Tot aquest treball queda comprés dintre dels límits que permet la normativa que s'entrega al inscriure's al MotoStudent. Per la realització d'aquest projecte s'han aplicat tant els coneixements apresos durant el grau com una altra part autodidacta aportada per part de l'estudiant. Tenint en compte les limitacions que s'han tingut tant per part econòmica com de recursos, s'ha intentat aconseguir el disseny més optimitzat que es podrà costejar fabricar. En aquest projecte es tracta la part del dimensionament de les relacions e transmissió així com el dimensionament i disseny dels engranatges que la componen. No s'ha aprofundit en el sistema de canvi ni en el plantejament dels càrters que tanquen la caixa.

En este proyecto se mostrará el proceso de diseño y dimensionado de las relaciones de transmisión y de los engranajes para fabricar una caja de cambios para un prototipo de motocicleta eléctrica como es la ePR02. Este prototipo será construido por el equipo ePoweredRACING de la facultad EEBE de la universidad UPC para competir en la VI edición de la competición MotoStudent Electric. La finalidad de esta caja de cambios es la de dotar a la moto de las mejores prestaciones posibles para obtener la mejor puntuación en la competición que se desarrollará en el circuito de Motorland Aragón. Todo este trabajo queda comprendido dentro de los límites que permite la normativa que se entrega al inscribirse en MotoStudent. Para la realización de este proyecto se han aplicado tanto los conocimientos aprendidos durante la carrera como otra parte autodidacta aportada por parte del estudiante. Teniendo en cuenta las limitaciones que se han tenido tanto por parte económica como de recursos, se ha intentado conseguir el diseño más optimizado el cual se podrá costear fabricar. En este proyecto se trata la parte del dimensionamiento de las relaciones y transmisión, así como el dimensionamiento y diseño de los engranajes que la componen. No se ha profundizado en el sistema de cambio ni en el planteamiento de los cárteres que cierran la caja

En aquest projecte final de grau s'estudia i analitza el trencament de la costella humana a partir de la implementació de la tècnica d'emissió acústica; un assaig no destructiu que detecta l'energia elàstica alliberada en forma d'ones elàstiques davant els canvis irreversibles en el material, com la propagació de fissures. Aquests assajos van ser realitzats prèviament i en aquest estudi s'ha realitzat una anàlisi en profunditat. Tot i que el comportament elàstic en os és un fenomen que ja està definit de manera teòrica i clara mitjançant una equació fonamental que relaciona tensió i deformació, la fallada o trencament, és molt menys previsible, especialment tractant-se de material biològic. L'aparició i propagació de fissures en teixit dur, són conseqüència d'uns factors microestructurals heterogenis i no controlables amb uns efectes molt impredictibles. En aquest estudi s'ha analitzat la fissuració a partir dels senyals detectats mitjançant la tècnica d'emissió acústica en un assaig de flexió. Per a això, es van analitzar estadísticament les energies mesurades per a intentar tractar la fissuració com un procés més o menys teòric semblant al comportament elàstic del teixit dur. A més, es va aplicar un model estocàstic per a l'estudi de les tensions ja que, els processos estocàstics són controlats per lleis probabilistes que permeten assumir l'aleatorietat de la distribució dels components de la microestructura.

En este proyecto final de grado se estudia y analiza la rotura de la costilla humana a partir de la implementación de la técnica de emisión acústica; un ensayo no destructivo que detecta la energía elástica liberada en forma de ondas elásticas ante los cambios irreversibles en el material, como la propagación de fisuras. Estos ensayos fueron realizados previamente y en este estudio se ha realizado un análisis en profundidad. A pesar de que el comportamiento elástico en hueso es un fenómeno que ya está definido de forma teórica y clara mediante una ecuación fundamental que relaciona tensión y deformación, el fallo o rotura, es mucho menos previsible, especialmente tratándose de material biológico. La aparición y propagación de fisuras en tejido duro, son consecuencia de unos factores microestructurales heterogéneos y no controlables cuyos efectos son muy impredecibles. En este estudio se ha analizado la fisuración a partir de las señales detectadas mediante la técnica de emisión acústica en un ensayo de flexión. Para ello, se analizaron estadísticamente las energías medidas para intentar tratar la fisuración como un proceso más o menos teórico parecido al comportamiento elástico del tejido duro. Además, se aplicó un modelo estocástico para el estudio de las tensiones ya que, los procesos estocásticos son controlados por leyes probabilistas que permiten asumir la aleatoriedad de la distribución de los componentes de la microestructura.

En aquest estudi hem volgut reflexionar i escenificar el comportament del pneumàtic relatiu a l'esforç longitudinal, transversal o de tots dos, en diferents condicions de pressió, càrrega, paviment, ús, estructurals o ambientals, en escenaris ficticis o reals (en territori català), simulat per mitjà del software Virtual Crash 3.0. La intenció és destacar, d'una manera més qualitativa i escenogràfica que quantitativa (encara que també considerada el més rigorosament possible), quins són els factors més influents en l'adherència del pneumàtic, observant una major importància en l'estat de desgast d'aquest, de les condicions sobre la superfície de contacte, de la càrrega exercida i les de les pressions de funcionament. En aquest document es proporciona una breu introducció sobre els comportaments més destacats dels pneumàtics, així com alguns fenòmens poc intuïtius. La no linealitat entre la força normal i la fricció es reflecteix en aquesta introducció, així com en els escenaris simulats. El lector podrà apreciar la complexitat de les tensions generades en la petjada de contacte entre pneumàtic-asfalt, la dificultat d'obtenir un model genèric per a tot tipus de pneumàtics i la importància d'alguns petits i senzills detalls en l'afinació de les rodes que poden evitar un accident o reduir la seva gravetat. També es pretén destacar la importància del correcte manteniment de les carreteres catalanes, ja que, descartant el factor humà, l'adherència podria ser la primera causa i la més important en accidents de trànsit.

En este estudio se ha querido reflexionar y escenificar el comportamiento del neumático relativo al esfuerzo longitudinal, transversal o ambos, en diferentes condiciones de presión, de carga, de pavimento, de uso, estructurales o medioambientales, en escenarios ficticios o reales (en territorio catalán), simulados mediante el programa informático Virtual Crash 3.0. La intención es destacar, de una forma más cualitativa y escenográfica que cuantitativa (aunque también considerada lo más rigurosamente posible), cuáles son los factores más influyentes en el agarre del neumático, observando una mayor importancia en el estado de desgaste de éste, de las condiciones en la superficie de contacto, de la carga ejercida y de las presiones de servicio. En este documento se verá una breve introducción a los comportamientos más destacados del neumático, así como a algunos fenómenos poco intuitivos. La no linealidad entre fuerza normal y rozamiento queda plasmada en dicha introducción, así como en los escenarios simulados. El lector podrá apreciar la complejidad de las tensiones generadas en la huella de contacto entre neumático-asfalto, lo difícil de obtener un modelo genérico para todo tipo de neumáticos y la importancia de algunos pequeños y sencillos detalles en la puesta a punto de las ruedas que pueden evitar un accidente o reducir su gravedad. También se quiere poner de manifiesto la importancia que tiene el mantenimiento adecuado de las carreteras catalanas, ya que, descartando el factor humano, el agarre podría ser la primera causa más importante en los accidentes de tráfico.