APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

La tesina es centra en la colonització industrial del territori comprés entre la població de Roda de Ter i les Llosses durant el període comprés entre el 1824 i el 1964. El recorregut del riu Ter per aquestes poblacions és també un recorregut històric sobre l'ús que se'n fa de la seva aigua. Aquests 140 anys, un període relativament curt, va suposar un gran canvi per a les poblacions i el seu entorn; l'aigua del Ter va passar de tenir un ús més rural a un ús industrial. La intenció d'explicar aquesta industrialització basada en l'ús de l'energia que proporcionava l'aigua del riu Ter, ens acota un territori que es transforma i evoluciona construint un nou paisatge. El 1824 és l'any que és té constància del primer aprofitament hidràulic que canvia la seva concessió d'aigua per transformar-se en una petita fàbrica de teixits a la població de Torelló. A partir d'aquest canvi, una sèrie de molins a Manlleu i Roda també modificaran la seva concessió per instal·lar petites fàbriques. Aquest procés anirà creixent i evolucionant fins a construir les grans colònies industrials al llarg del riu i constituir el gran districte industrial del Ter. Tot aquest procés industrial finalitzarà l'any 1964 amb la inauguració del Pantà de Sau, quan l'ús de l'aigua passar a ser principalment per a la obtenció d'energia elèctrica. D'altra banda, la construcció d'aquesta infraestructura acabarà inundant dues de les colònies industrials més importants del Ter, simbolitzant la mort d'aquest capítol industrial. Es pretén estudiar el cas específic de la industrialització en el riu Ter entre aquests municipis, ja que abracen la concentració de salts d'aigua destinats a ús industrial més elevada del riu Ter. Aquest tram, degut a la seva morfologia on el riu dibuixa un seguit de meandres que serpentegen la part alta de la plana de Vic, permet una densitat de fàbriques única en tot el riu. Aquesta densitat de fàbriques suposa que per 44,62km de recorregut fluvial hi trobem 35 salts d'aigua, i per tant, un nucli fabril cada 1,2km. Un tram on la transformació del territori té un especial interès.

La ciutat de Berlín és un cas realment únic en la història de l'arquitectura i l'urbanisme d'Europa, la formació de la qual resulta un exemple, més que significatiu, de la cultura urbanística dels últims 150 anys. Els patis interiors d'illa s'han transformant i han modificat les seves característiques de la mà de les transformacions que ha sofert la ciutat. Ha estat una evolució paral·lela, on els canvis soferts per un s'han vist reflectits en l'altre. Tot i això, han mantingut com a constant el seu caràcter públic, o si més no comunitari, de forma inalterable, un tret que els diferencia i els fa profundament especials. El magnetisme i curiositat generats per aquests racons, poden ser considerats com l'origen i causa d'aquesta tesina. Cada jardí interior visitat, hort urbà descobert o passatge interior recorregut han anat despertant les mateixes preguntes; quin és l'origen d'aquests espais? i com es que han adquirit aquest caràcter tan especial?. Aquest recull d'inquietuds és la font de motivació persona, i alhora la inspiració, que dóna fruit a aquest treball.

La utopia és un pensament bàsic i necessari per construir alternatives al món real, no només les que la historiografia clàssica ha etiquetat com a tals, sinó també totes aquelles visions que han imaginat o planificat nous entorns físics on poder viure millor. Les utopies han estat la gènesi de l'urbanisme. Qualsevol idea de ciutat, comunitat o agrupació humana en un entorn físic té associada una utopia, és a dir, una idea de com ha de ser per viure millor. La crítica a la societat existent és el motor d'una construcció imaginària de “noves” relacions físiques que porten intrínsecament associades noves relacions socials. L'espai no és neutre i la seva producció tampoc, per tant, quan es construeix l'espai es prioritzen drets i es configuren relacions de poders. Per aquest motiu, cadascuna de les utopies té darrera una concepció del món, de la justícia i del poder. La dificultat de les idees utòpiques és la seva formalització o materialització, ja que quan es culminen en una forma física, aquesta idea queda determinada i moltes vegades imperfecta respecte la seva idea impulsora, però a la vegada es converteix en un referent per la construcció de noves idees utòpiques. Només amb l'exercici de posar en pràctica les idees és com es poden provar els seus efectes. Aquest treball final de màster consta de tres articles que tenen en comú la formalització de les idees utòpiques que obren tres línies d'investigació diferenciades: Ia part. De la utopia a la realitat, IIa part. El suburbi Nord‐Americà. El somni d'una falsa realitat i IIIa part. Les urbanitzacions com a distòpia quotidiana.

Davant la imatge de caos informe que presenta avui Atenes per a qui no coneix la ciutat, recorrent els camins del turó del Filopappou ens situem de cop a l'Àtica. Ens interessa que sigui el mateix Dimitris Pikionis (1887-1968), l'autor d'aquesta obra de la dècada de 1950, qui ens expliqui el lloc. Amb aquest objectiu acudim als seus escrits i als seus dibuixos de l'Àtica. Només relacionant-los i posant-los en context, aquests es fan comprensibles i ens expliquen les formes de l'Àtica, algunes encara identificables dins del caos i altres ja desaparegudes. El material presentat és: 1- La traducció d'una selecció de textos de Pikionis on veiem la seva mirada de l'Àtica, acompanyada de notes auxiliars. 2- Una aproximació per altres fonts a l'Àtica, per conèixer què era l'Atenes de la infància de Pikionis i com evoluciona fins als seus últims escrits -evolució que precisament coincideix amb l'explosió de la ciutat i la casi desaparició dels seus turons sota l'activitat de les pedreres- i que serveix també per posar en context els escrits. 3- Un intent de recopilar els seus dibuixos de la sèrie anomenada “Àtics”, amb una petita anàlisi on s'identifiquen els elements que hi apareixen i es posen en relació amb els capítols anteriors. Aquests tres capítols són els vèrtex d'un triangle. De les relacions entre ells apareixen un seguit de temes, a través dels quals ens aproximem a l'Àtica de Pikionis: l'assimilació de les formes del territori a formes artístiques i mitològiques, les figures que emergeixen de la pròpia terra, la composició feta de peces autònomes, la línia que completa el paisatge, la continuïtat entre arquitectura i naturalesa en l'art antic i en l'arquitectura popular, la preferència per l'art arcaic, la composició pròpia d'escenografia teatral.

Tourism is a global phenomenon studied and discussed by economists, geographers, urban planners, anthropologists and sociologist, due to its considerable repercussions in the economy of a country or a city, in its urban development or in their citizen's life. The recent and huge growth all over the world, and its growing impact on so many places has turn it into an essential object of study, that requires new tools, that will allow to improve, for example, the relation between residents and tourists. It is interesting to study the impact that urban tourism could have over a city like Barcelona, particularly on its most tensioned area, the city center and, specifically on the neighborhood where most modifications have taken place over the last decades, the Raval, analyzing impacts, sectorial measures and physical interventions. The historical and urbanistic background of this neighborhood qualify it as a privileged urban laboratory. Our study starts from a pre-Olympic Barcelona, where the work of renovation of Barcelona's image is the base of what the city still promotes.

Low-density extensive residential urbanizations (the so-called urbanizaciones) have a substantial regional impact in the metropolitan area of Barcelona. This is due to the wide area of land that they consume, their disseminate location through the territory and the proportion on the total of urbanized area. Therefore, their significance justifies their relevance as a case of study. This research focuses on analyzing three of the fundamental factors that influenced the territorial integration and the internal organization of this kind of urban tissue. Firstly, the study explains the creation process of these settlements by examining historical sources regarding their historical infrastructures and land subdivision as well as geomorphological data. Secondly, it analyzes the individual actions that contributed to its internal organization, concerning the morphological common characteristics of its plots and building typologies. The last part of the research addresses the collective additions that appeared during its evolution. When put together, these three factors illustrate how the previous land subdivision, the historical infrastructures, and the topography had a decisive influence on the definition of the physical boundaries of this urbanizaciones, as well as in their internal configurations and on the arrangement, typology, and morphology of their collective spaces.

El tema d'aquest estudi es centra en la forma de creixement del territori que avui coneixem com el Carmel i com aquest ha determinat la configuració d'un fragment de ciutat. En el moment en què es reconeix que aquest assentament té un caràcter propi que el diferencia de la resta dels nuclis edificats propers, s'inicia un llarg procés de formació i d'integració a la ciutat. La incorporació dels terrenys del Carmel dins del límit administratiu de Barcelona, comporta la definició particular dels elements que composen la seva forma urbana: urbanització, parcel·lació i edificació. Aquesta generalització de conceptes ens peremt estudiat la forma alternativa de creixement pròpia d'aquesta part del territori, diferent a qualsevol altre procés reconegut de la ciutat i que li ha donat la configuració urbana actual. La necessitat d'entendre les causes d'aquest creixement, el descobriment dels seus valors i, alhora, les conseqüències que aquest comporta, són alguns dels motius que generen aquesta investigació.

El trabajo de investigación propone que a partir de los mercados de formato tradicional se puede entender la estructuración de barrios en la ciudad de Lima, tanto desde el punto de vista de su desarrollo urbanístico como de la progresiva materialización espacial de la actividad, observando un vínculo entre mercado y barrio, desde los primeros descubiertos en plazas y explanadas hasta los últimos mercados de las periferias urbanas. Así, los mercados tradicionales en Lima constituyen un tipo de espacio-actividad colectiva peculiar paradigmático para explicar el crecimiento de la ciudad, relacionado por ejempo: (1) las estructuras espaciales construidas con (2) la coyuntura económica que las impulsa, (3) la mentalidad de los comerciantes que las emplea y (4) los habitantes que las preservan.

En la hipótesis de que, en la metrópolis contemporánea, la formación de una ciudad de buena calidad depende, entre otros factores, de la calidad de los servicios a los ciudadanos (educación, sanidad, ocio, cultura, deporte, comercio, etc.), uno de los modos de elevar el nivel urbano de los territorios de su corona y de dirigir su desarrollo futuro es garantizar la más adecuada distribución de estos servicios. Estos territorios urbanos están afectados por tensiones dispares, de naturaleza muy diversa, que provocan dificultad de orientación. A la vez, presentan un grado de irregularidad y complejidad elevado, al tiempo que reúnen una gran aglomeración de oportunidades de crecimiento, desarrollo y transformación. En estos casos, la aplicación de estándares se muestra como un criterio insuficiente, incapaz de responder por sí solo a la complejidad y al reto del proyecto en esta ciudad para orientar la pertinente localización de sus dotaciones. Por estos motivos este ensayo explora, desde el estudio de la realidad actual de un área concreta de la Barcelona metropolitana, la posibilidad de conseguir nuevos instrumentos de apoyo al proyecto en la ciudad, para dirigir acciones que, en la medida de lo posible, contribuyan a elevar la calidad de este tipo de territorios, tanto con la pertinente localización de los elementos que configuran las distintas redes de servicio, como con la mejora de las condiciones espaciales del contexto urbano en el que se encuentran. El fin de esta investigación va dirigido, también, a la obtención de nuevo conocimiento sobre los efectos urbanos que derivan de la distribución de estas redes de servicio en la ciudad de la metrópolis contemporánea.

México es actualmente, uno de los pocos países del mundo que proyecta el turismo desde el Estado. Para cumplir esta función y como resultado de un proceso paulatino de desarrollo en materia turística y de la unión de organismos vinculados al turismo, creó el Fondo Nacional de Fomento al Turismo (FONATUR), que planificó y desarrolló (entre 1974 y 1984) cinco enclaves turísticos de costa a lo largo del país, apostando por el turismo de sol y playa como reactivador económico nacional y de desarrollo para zonas fuertemente deprimidas en el país, iniciando una de las mayores empresas de transformación económica en México. Este trabajo aborda el contexto histórico y actual de la industria del turismo de sol y playa en el país, fundamental para comprender el origen de esta importante iniciativa de gobierno, y analiza e interpreta los cinco proyectos iniciales desde su morfología y estructura que ahondan en su lógicas de encaje y la composición de los proyectos, así como en su relación con el paisaje, entendido éste el como soporte físico, natural y cultural ante las cuales el proyecto responde. Las conclusiones apuntan a que los proyectos se conforman por piezas claramente identificables y repetitivas, que se adaptan a las características de cada entorno.

Redes Racionales investiga la relación entre el desarrollo urbano de la ciudad mosaico‐territorial y la red de transporte público colectivo que le da soporte. Parte de la premisa de que las redes de transporte público —la mayoría de la veces basados en inercias y realidades del pasado— se enfrentan en la actualidad a una realidad urbana totalmente diferente a aquella en la que fueron concebidas. Es decir, el trabajo pretende analizar la dimensión adaptativa de la red de transporte, su capacidad para adaptarse en el tiempo, facilitar las nuevas relaciones urbanas y los nuevos patrones de movilidad. ¿Cómo puede el transporte público colectivo ser competitivo frente al automóvil privado, en un contexto de explosión urbana, más difusa y menos densa e intensa, donde a priori las formas de transporte público son menos eficaces?