Aprèn - Stefano Cortellaro

Contenido docente

Sudoeste del Besòs : Cátedra de Regeneración Urbana

Libro

Martínez Garcia, David; Galindo González, Julián; Campomar, Marina; Fontana, Maria Pia; Cortellaro, Stefano; Mayorga Cárdenas, Miguel Yuri; Arranz, Félix; Perea Solano, Miguel Jorge; Obiols Gali, Marti; Ramos Sanz, Anna Alexandra; Valls Dalmau, Francesc; Marrani, Lisa; Ferrer Pujol, Patricia; Millan Ganaza, Guillem; Alejandre Romero, Elia; Gorrochategui Aldazabal, Maider; Lozano Romero, Paula; Zavalera Assmat, Yosmayra; Alcazar Peñalver, Carlos; Paredes Sanchez, Marina; Rubio, Elena; Sobrino, Marina; Torres Changobalín, Thalia; Martínez Marín, Gorka; Gutiérrez Antón, Sara; Ens Clua, Ariadna; Unceta-Barrenechea Merino, Iñigo

Fecha de publicación: 2025

ISBN: 9791387613303 (en línia)

Ver detalle Acceso al texto completo

Tourism and everyday life in Girona's Barri Vell: mapping the ground floors activities and the spatial habits of residents and tourists

Projecte Final de Màster Oficial

Botton, Martina

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2024

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Les Cinc Sénies: análisis del espacio agrícola de Mataró

Trabajo final de grado

Navas Sanchez, Carlos

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2024

Escuela de Ingeniería Agroalimentaria y de Biosistemas de Barcelona (EEABB)

Ver detalle Acceso al texto completo

The present TFG is based on the study of the influences between the geomorphology of the territory and the construction of the agricultural landscape. The case study is the agricultural space of the Cinc Sénies, in Mataró. The study is approached from the territorial scale to the scale of landscape architecture. In the case of Maresme, the mountain divides, together with its streams and the coastal strip, have conditioned both the construction of the landscape and the communication and location of population settlements throughout the history of the region. The streams are structural elements and identity of the region, their beds have served as communication routes that later became roads parallel to their courses, sometimes also transformed into main streets of villages, roads linking these villages and highway connecting two counties. In turn, these intermittent watercourses meet with a natural visual boundary such as mountain ridges, which are usually landmarks that configure territorial limits. These two elements mentioned above, together with a third one, the sea, generate an urban fabric parallel to the coastline that has been growing over cultivated areas, preferably in flat coastal areas. I add the fact that the coastal slopes of the coastal mountain range and the Montnegre-Corredor have a southeast orientation, this together with the influence of the Mediterranean Sea, provide a humid and warm microclimate that differentiates it from inland regions of Catalonia and is beneficial for crop productivity. These characteristics of the landscape on a regional scale are reproduced in a fractal way to configure the current structure of the study area.

El presente TFG se basa en el estudio de las influencias entre la geomorfología del territorio y la construcción del paisaje agrícola. El caso de estudio es el espacio agrícola de las Cinc Sénies, en Mataró. El estudio se aborda desde la escala territorial hasta la escala de la arquitectura del paisaje. En el caso del Maresme las divisorias de las montañas, junto a sus rieras y la franja costera han condicionado tanto la construcción del paisaje como la comunicación y ubicación de los asentamientos poblacionales en el transcurso de la historia de la comarca. Las rieras, son elementos estructurales y de identidad de la comarca, sus lechos han servido de vías de comunicación que posteriormente se convirtieron en caminos paralelos a sus cursos, en ocasiones también se transformaron en calles principales de pueblos, en carreteras que unen estos pueblos y en autovía que conecta dos comarcas. A su vez, estos cursos de agua intermitente se encuentran con un límite visual natural como las crestas de las montañas, las cuales suelen ser hitos de referencia que configuran límites territoriales. Estos dos elementos ya mencionados junto a un tercero, el mar, generan un tejido urbano paralelo a la línea de la costa que ha ido creciendo sobre zonas de cultivo, con preferencia en áreas planas costeras. Añado el hecho de que las vertientes costeras de cordillera Litoral y del Montnegre-Corredor tienen orientación sureste, esto junto al influjo del mar Mediterráneo, propician un microclima húmedo y cálido que lo diferencia de comarcas interiores de Catalunya y beneficioso para la productividad del cultivo. Estas características del paisaje a escala comarcal se reproducen de manera fractal hasta llegar a configurar la estructura actual del ámbito del estudio.

Aquest TFG es basa en l'estudi de les influències entre la geomorfologia del territori i la construcció del paisatge agrícola. El cas d'estudi és l'espai agrícola de les Cinc Sènies, a Mataró. L'estudi s'aborda des de l'escala territorial fins a l'escala de l'arquitectura del paisatge. En el cas del Maresme les divisòries de les muntanyes, al costat de les seves rieres i la franja costanera han condicionat tant la construcció del paisatge com la comunicació i la ubicació dels assentaments poblacionals en el transcurs de la història de la comarca. Les rieres són elements estructurals i d'identitat de la comarca, els seus llits han servit de vies de comunicació que posteriorment es van convertir en camins paral·lels als seus cursos, de vegades també es van transformar en carrers principals de pobles, en carreteres que uneixen aquests pobles i amb autovia que connecta dues comarques. Alhora, aquests cursos d'aigua intermitent es troben amb un límit visual natural com les crestes de les muntanyes, les quals solen ser fites de referència que configuren límits territorials. Aquests dos elements ja esmentats a tocar d'un tercer, el mar, generen un teixit urbà paral·lel a la línia de la costa que ha anat creixent sobre zones de cultiu, amb preferència en àrees planes costaneres. Afegeixo el fet que els vessants costaners de serralada Litoral i del Montnegre-Corredor tenen orientació sud-est, això juntament amb l'influx del mar Mediterrani, propicien un microclima humit i càlid que el diferencia de comarques interiors de Catalunya i beneficiós per a la productivitat del cultiu. Aquestes característiques del paisatge a escala comarcal es reprodueixen de manera fractal fins a configurar l'estructura actual de l'àmbit de l'estudi

Les escales del paisatge : guia docent dels cursos de paisatge a la ETSAB, 2021 - 2022, Grau de Paisatgisme, UPC = teaching guide of ETSAB landscape courses, Degree in Landscape Architecture, UPC 2021 - 2022

Libro

Fecha de publicación: 2023

ISBN: 9788419184962 (en línia); 9788419184955 (imprès)

Escuela de Ingeniería Agroalimentaria y de Biosistemas de Barcelona (EEABB)

TALLER DE PROYECTOS I - 390233
TALLER DE PROYECTOS II - 390238
TALLER DE PROYECTOS III - 390243
TALLER DE PROYECTOS IV - 390244
CONSTRUCCIÓN II - 390248
URBANISMO Y PAISAJE I - 390245
COMPLEMENTOS PAISAJÍSTICOS DESDE LA CONSTRUCCIÓN - 390254
TALLER DE PROYECTOS V - 390250
TALLER DE PROYECTOS VI - 390257
CONSTRUCCIÓN III - 390249
URBANISMO Y PAISAJE II - 390251
LEGISLACIÓN Y NORMATIVA DEL PAISAJE - 390255

Ver detalle Acceso al texto completo

La construcción del territorio de la cordillera de los Altos en Paraguay: del territorio tradicional al contemporáneo

Projecte Final de Màster Oficial

Braun Enciso, Emmerick

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2023

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Estudi del paisatge associat al reg major de Tarragona. Estratègies per plantejar un parc agrari

Trabajo final de grado

Riera Magallón, Mercè

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2023

Escuela de Ingeniería Agroalimentaria y de Biosistemas de Barcelona (EEABB)

Ver detalle Acceso al texto completo

The work, based on a historical analysis, aims to make known the importance that agriculture has had for the development of the city of Tarragona until the last century. One of the structuring elements of this landscape was the Rec Major. Today, although it is considered a protected architectural work as a Cultural Property and of Interest, it is losing importance and heritage significance for the people of Tarragona. As a perspective of improvement for the future, possible strategies and action scenarios are proposed to initiate a transformation that consolidates the remaining landscape. It is considered appropriate to promote the creation of the agricultural park that the capital deserves, while recovering the environmental, social, and economic values that rural landscapes bring to a municipality of such prestige as Tarragona.

El treball, a partir d'un anàlisi històric, pretén donar a conèixer la importància que ha tingut l'agricultura pel desenvolupament de la ciutat de Tarragona fins el segle passat. Un dels elements estructuradors d'aquest paisatge era el Rec Major. Avui en dia, tot i que està considerat obra arquitectònica protegida com a Bé Cultural i d'Interès, està perdent importància i significat patrimonial pels tarragonins. Com a perspectiva de millora pel futur, es plantegen possibles estratègies i escenaris d'actuació per tal d'iniciar una transformació que consolidi el paisatge que resta. Es considera convenient, fomentar la creació del parc agrari que es mereix la capital, tot recuperant els valors ambientals, socials i econòmics que aporten els paisatges rurals a un municipi de tal prestigi com ho és Tarragona.

El trabajo, a partir de un análisis histórico, pretende dar a conocer la importancia que la agricultura ha tenido para el desarrollo de la ciudad de Tarragona hasta el siglo pasado. Uno de los elementos estructuradores de este paisaje era el Rec Major. Hoy en día, aunque está considerada obra arquitectónica protegida como Bien Cultural y de Interés, está perdiendo importancia y significado patrimonial por los tarraconenses. Como perspectiva de mejora por el futuro, se plantean posibles estrategias y escenarios de actuación para iniciar una transformación que consolide el paisaje que queda. Se considera conveniente, fomentar la creación del parque agrario que se merece la capital, recuperando los valores ambientales, sociales y económicos que aportan los paisajes rurales a un municipio de tal prestigio como Tarragona.

Desde el torrente sa Llavanera a ses Feixes. Recuperación de los caminos de agua

Trabajo final de grado

Gonzales, Queen Angelae

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2023

Escuela de Ingeniería Agroalimentaria y de Biosistemas de Barcelona (EEABB)

Ver detalle Acceso al texto completo

The study of recovery of old and urban structural elements; like watercourses and old paths, it is a theme that is once again relevant in many current projects. The rediscovery of these paths with great historical value allows them to be incorporated back into their urban environment, which after industrialization and new planning have been forgotten. Thus causing the abandonment and negligence of the patrimonial element in many cases. The study takes as its starting point at the present time, the relationship between the urban environment of Ibiza and the abandoned orchards of ses Feixes, which is fed by the sa Llavanera torrent. The scope of study focuses on the fabric of water, following the route from the beginning of the sa Llavanera torrent until reaching the old channels of the ses Feixes agricultural plots. Through the current maps and the photographic study in situ, its current state is analyzed. It is about remembering what this torrent was like and its ancient morphology that allowed the drainage irrigation of the orchards to compare with its current state. Also recognize the threats and see the opportunities that can help improve the place in the future, to recover its importance for the island of Ibiza. Not only as a unifying heritage element, but also as an open home, which welcomes different living species.

L'estudi de recuperació d'elements estructurals antics i urbans; com els cursos d'aigua i camins antics, és un tema que torna a ser rellevant en molts projectes actuals. El redescobriment d'aquests traçats amb un gran valor històric permet incorporar-los de nou al seu entorn urbà, que després de la industrialització i la nova planificació s'han deixat en l'oblit. Provocant així, l'abandó i la negligència a l'element patrimonial en molts casos. L'estudi pren com a punt de partida en el moment actual, la relació de l'entorn urbà d'Eivissa i els horts abandonats de ses Feixes que està alimentat pel torrent de sa Llavanera. L'àmbit d'estudi se centra en el teixit de l'aigua, seguint el recorregut des de l'inici del torrent sa Llavanera fins arribar als antics canals de les parcel·les agrícoles de ses Feixes. A través dels mapes actuals i l'estudi fotogràfic in situ, se n'analitza l'estat actual. Es tracta de recordar com era aquest torrent i la seva antiga morfologia que va permetre la irrigació per drenatge dels horts per comparar-ho amb el seu estat actual. També reconèixer les amenaces i veure les oportunitats que poden ajudar a millorar el lloc en el futur, per recuperar-ne la importància per a l'illa d'Eivissa. No només com un element patrimonial unificador, sinó que també com una llar oberta, que acull diferents espècies vius.

El estudio de recuperación de elementos estructurales antiguos y urb nos; como los cursos de agua y antiguos caminos, es un tema que vuelve a ser relevante en muchos proyectos actuales. El re-descubrimiento de estos trazados con un gran valor histórico, permite incorporarlos de nuevo a su entorno urbano, que tras la industrialización y la nueva planificación se han dejado en el olvido. Provocando así, el abandono y negligencia al elemento patrimonial en muchos casos. El estudio toma como punto de partida en el momento actual, la relación del entorno urbano de Ibiza y los huertos abandonados de ses Feixes que está alimentado por el torrente de sa Llavanera. El ámbito de estudio se centra en el tejido del agua, siguiendo el recorrido desde el inicio del torrente sa Llavanera hasta llegar a los antiguos canales de las parcelas agrícolas de ses Feixes. A través de los mapas actuales y el estudio fotográfico in situ, se analiza su estado actual. Se trata de recordar cómo era este torrente y su antigua morfología que permitió la irrigación por drenaje de los huertos para comparar con su estado actual. También reconocer las amenazas y ver las oportunidades que pueden ayudar a mejorar el lugar en el futuro, para recuperar su importancia para la isla de Ibiza. No sólo como un elemento patrimonial unificador, sino que también como un hogar abierto, que acoge a diferentes especies vivos.

+ MArqEtsab tarda : 29 projectes PFC en pandèmia : MarqEtsaB, Màster habilitant ESTABarcelona

Libro

Fecha de publicación: 2021

ISBN: 9788498809640 (en línia); 9788498809633 (imprès)

Ver detalle Acceso al texto completo

Revitalitzant el buit: l'espai productiu comunitari com a extensió de la matriu ecològica al polígon d'habitatges del sud-oest del Besòs

Projecte Final de Màster Oficial

Llerena i Bastida, Xavier

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2021

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

(Re)producció: infraestructura com a problemàtica i oportunitat a l'àmbit territorial del Besòs

Projecte Final de Màster Oficial

Sumalla Reig, Marcel

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2021

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Acceso al texto completo

Potenciar la actividad de Cristóbal de Moura a su paso por el barrio del Sudoeste del Besós: hallar la actividad en el recorrido

Projecte Final de Màster Oficial

Sesto Castilla, Marta

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2021

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

L'àmbit d'actuació al qual es desenvolupa el projecte és el barri del Sud-Oest del Besòs, i té com a objectiu la regeneració urbana d'aquest àmbit, al qual s'han identificat diverses problemàtiques i possibles zones d'actuació. L'aproximació al lloc d'estudi es va realitzar mitjançant diferents visites in situ, a les quals hi vam sumar una sèrie d'anàlisis realitzats tant en grup com individualment. Així, vam detectar una sèrie de carències al barri, així com també ens vam adonar de la seva potencialitat i la oportunitat de deixar d'entendre'l com a barri perifèric, per començar a entendre'l com a lloc d'acollida d'una nova centralitat. El projecte reconeix el potencial del carrer Cristòbal de Moura, entès com a eix connecto metropolità, i busca dotar-lo de caràcter i activitat al seu transcurs a través del barri del Sud-Oest del Besòs.

El ámbito de actuación en el cual se desarrolla el proyecto es el barrio del Sud-Oest del Besòs, y tiene como objetivo la regeneración urbana de dicho ámbito, en el que se han identificado diversas problemáticas y posibles zonas de actuación. La aproximación al lugar de estudio se realizó mediante diferentes visitas in situ, a las cuales sumamos una serie de análisis realizados tanto en grupo como individualmente. Con esto, detectamos una serie de carencias en el barrio, así como también nos dimos cuenta de su potencialidad y la oportunidad de dejar de entenderlo como un barrio periférico, para empezar a concebirlo como lugar de acogida de una nueva centralidad. El proyecto reconoce el potencial de la calle Cristóbal de Moura, entendida como eje conector metropolitano, y busca dotarla de carácter y actividad en su transcurso a lo largo del barrio del Sud-Oest del Besòs.

The project is developed in Sud-Oest del Besòs neighborhood, and its objective is the urban regeneration of this area, in which various problems and possible areas of action have been identified. The approach to the site was carried out through different on-site visits, to which we added a series of analyzes carried out both in groups and individually. With this, we detected a series of deficiencies in the neighborhood, as well as we realized its potentiality and the opportunity to stop understanding it as a peripheral neighborhood, to begin to conceive it as a place for a new centrality. The project recognizes the potential of Cristobal de Moura Street, understood as a metropolitan connecting axis, and seeks to provide activity to it in its way along the Sud-Oest del Besòs neighborhood.

Máscara e intervalo: redefinir Cristóbal de Moura a través de su fachada

Projecte Final de Màster Oficial

Salas Ruiz, Carmen

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2021

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Entenem la màscara com un element que, col·locat davant el rostre, és capaç d'ocultar o alterar la identitat del subjecte de la mirada aliena. De l'emmascarament es conformen dos espais, un que pertany a allò públic i un altre que pertoca a allò privat. La màscara resignifica, transforma, però això no és degut a la seva cara exterior, sinó a la seva cara inversa, la que s'adhereix al rostre. És en aquest interval on s'estableix un diàleg entre allò possible i allò existent. Máscara e Intervalo és un projecte emmarcat en un pla de regeneració urbana coordinat per l'IMU. El seu àmbit d'intervenció és el Barri del Sud-oest del Besòs, un conjunt residencial limítrof sorgit com a resposta ràpida davant el dèficit d'habitatges experimentat per la ciutat de Barcelona durant l'èxode rural. Aquest barri pateix actualment d'una falta de jerarquia en els seus espais, així com també d'un teixit productiu feble i un marcat encapsulament que li impedeix obrir-se i integrar-se a la resta de la ciutat. Amb aquesta problemàtica com a teló de fons, el present projecte intervé en una sèrie d'habitatges ubicats en un tram del carrer Cristóbal de Moura. L'actuació, que aprofita la disposició en grups de tres dels blocs d'habitatge, consisteix en l'acoblament d'uns elements constructius en les seves testeres amb la finalitat d'ampliar el seu programa original i actuar com a catalitzadores de l'activitat i del moviment. Addicionalment, es reconfigura una de les places interiors, obrint-la al carrer. Aquestes intervencions plantegen tres objectius de forma holística. A escala metropolitana, Cristóbal de Moura adquireix potencial com a eix connector amb la ciutat. A escala local, aquest eix fomenta les porositats existents, mitigant l'homogeneïtat formal i falta de jerarquia generant nous recorreguts, al mateix temps que es creen nous espais d'ús productiu i formatiu en sintonia amb les activitats desenvolupades en els barris confrontants.

Entendemos la máscara como un elemento que, colocado frente al rostro, es capaz de ocultar o alterar la identidad del sujeto ante la mirada ajena. Del enmascaramiento se conforman dos espacios, uno que pertenece a lo público y otro que atañe a lo privado. La máscara resignifica, transforma, pero esto no se debe a su cara exterior, sino a su cara inversa, la que se adhiere al rostro. Es en ese intervalo donde se establece un diálogo entre lo posible y lo existente. Máscara e Intervalo es un proyecto enmarcado en un plan de regeneración urbana coordinado por el IMU. Su ámbito de intervención es el Barrio del Sudoeste del Besòs, un conjunto residencial limítrofe surgido como respuesta rápida ante el déficit de viviendas experimentado por la ciudad de Barcelona durante el éxodo rural. Este barrio adolece en la actualidad de una falta de jerarquía en sus espacios, así como también de un tejido productivo endeble y un marcado encapsulamiento que le impide abrirse e integrarse en el resto de la ciudad. Con esta problemática como telón de fondo, el presente proyecto interviene en una serie de viviendas ubicadas en un tramo de la calle Cristóbal de Moura. La actuación, que aprovecha la disposición en grupos de tres de los bloques de vivienda, consiste en el acoplamiento de unos elementos constructivos en sus testeros con el fin de ampliar su programa original y actuar como catalizadores de actividad y movimiento. Adicionalmente, se reconfigura una de las plazas interiores, abriéndola a la calle. Estas intervenciones plantean tres objetivos de forma holística. A escala metropolitana, Cristóbal de Moura adquiere potencial como eje conector con la ciudad. A escala local, este eje fomenta las porosidades existentes, mitigando la homogeneidad formal y falta de jerarquía generando nuevos recorridos, a la vez que se crean nuevos espacios de uso productivo y formativo en sintonía con las actividades desarrolladas en los barrios colindantes.

We conceive that a mask is an element that, placed in front of the face, has the ability to conceal or modify the identity of the person wearing it. From the act of masking two spaces are created, one that belongs to the public sphere and another that pertains to the private realm. A mask resignifies, transforms, but this is not due to its outside surface but to the one that sticks to the face. It is in this in-between space where a dialogue between the possible and the existent is created. Máscara e Intervalo is a project framed in an urban regeneration plan coordinated by the IMU (Barcelona's municipal institute of urbanism). Its ambit of intervention is the Barrio del Sudoeste del Besòs, a bordering residential complex that emerged as a rapid response to the housing deficit experienced by the city of Barcelona during the rural exodus. This neighbourhood currently suffers from a lack of hierarchy in its public spaces, as well as a weak productive fabric and a marked encapsulation that prevents it from opening up and integrating with the rest of the city. Within this context, the project intervenes in a series of buildings located in Cristóbal de Moura street. The intervention, which takes advantage of the arrangement in groups of three of the housing blocks, consists of the addition of some constructive elements to their front facades in order to expand their original program and act as catalysts for activity and movement. Additionally, one of the interior plazas is reconfigured, opening it to the street. These interventions propose three goals in a holistic way. On a metropolitan scale, Cristóbal de Moura acquires potential as a connecting axis with the city. At the local level, this axis enhances existing porosities, mitigating formal homogeneity and lack of hierarchy, generating new paths, while creating new spaces for productive and educational use in tune with the activities carried out in the adjacent neighbourhoods.

¡Fresco, fresco! Nou conjunt dotacional per al Mercat del Besòs i transformació de Cristòbal de Moura

Projecte Final de Màster Oficial

Valero i Carrasco, Arnau

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2021

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

¡Fresco,fresco! és un projecte de regeneració urbana al polígon d'habitatges Sud-oest del Besòs, Barcelona. A gran escala es proposa la transformació de Cristóbal de Moura, un carrer metropolità amb vocació d'eix verd, que culmina amb la construcció d'un nou edifici multifuncional a l'illa del Mercat del Besòs. Es proposen 4 grans eixos d'actuació: la jerarquització i renovació de l'espai públic, la rehabilitació i expansió dels habitatges existents, la incorporació de mixticitat d'usos i la millora dels equipaments. L'illa del mercat es transforma per tal de convertir-se en un nou centre del barri, envoltat d'espai públic de nova creació: la plaça del mercat, el pati gastronòmic i la coberta verda. Posant èmfasi en l'alimentació com a element clau per al projecte, es proposa la rehabilitació del mercat i un conjunt de nous usos com l'espai gastronòmic, els tallers, l'espai de cooperatives i l'equipament per a joves.

¡Fresco, fresco! es un proyecto de regeneración urbana en el polígono de viviendas Suroeste del Besòs, Barcelona. A gran escala se propone la transformación de Cristóbal de Moura, una calle metropolitana con vocación de eje verde, que culmina con la construcción de un nuevo edificio multifuncional en la manzana del Mercado del Besòs. Se proponen 4 grandes ejes de actuación: la jerarquización y renovación del espacio público, la rehabilitación y expansión de las viviendas existentes, mixticidad de usos y la mejora de los equipamientos. La manzana del mercado se transforma para convertirse en un nuevo centro del barrio, rodeado de espacio público de nueva creación: la plaza del mercado, el patio gastronómico y la cubierta verde. Poniendo énfasis en la alimentación como elemento clave del proyecto, se propone la rehabilitación del mercado y un conjunto de nuevos usos como el espacio gastronómico, los talleres, el espacio de cooperativas y el equipamiento para jóvenes.

¡Fresco, fresco! is a project for urban regeneration in the neighborhood of South-west of Besòs, Barcelona. The proposal focuses on the transformation of Cristóbal de Moura –a metropolitan street that aims to be a “green” avenue– at the end of which we'll find a new multi-functional building at the block of the “Mercat del Besòs”. The intervention centers around four strategies: the prioritization and renovation of public space, the renewal of existing dwellings, the integration of a mixticity of uses and the improvement of equipments. The market's block is transformed into a new neighborhood center, surrounded by new additional public space: the market square, a gastronomy courtyard and a “green” roof. Since food is an important element for the project, the current market will be renewed and new uses will be added: a gastronomy space, workshops, cooperative spaces and an equipment for young people.

Nova centralitat Sud-Oest Besòs

Projecte Final de Màster Oficial

Gimeno Lozano, Arnau

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2021

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

(re)Aparèixer: l'agregació, sostracció i modificació de les plantes baixes entre Rambla Prim i Alfons el Magnànim

Projecte Final de Màster Oficial

Parejo Navarro, Belén

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2021

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Barrio Sudoeste del Besòs. Share + Blend

Projecte Final de Màster Oficial

Francia Quinteros, Gina

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2021

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Escuela pública primaria y de música Cristóbal de Moura

Projecte Final de Màster Oficial

Pérez De Ituarte, Izaskun

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2021

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Entrelazando la nueva centralidad de Barcelona: catalizador en el Sudoeste del Besós

Projecte Final de Màster Oficial

Baroja Fernández, Alba

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2021

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

El projecte Entrellaçant es planteja com una resposta a la problemàtica de la poca varietat d'usos, construint un edifici d'usos mixt en el barri del Sud-oest del Besòs. Busca solucionar els problemes derivats de les construccions que seguien les pautes del moviment modern. Aquest té com a objectiu revitalitzar la part central del barri, situat a una zona limítrof de la ciutat de Barcelona. Es treballa sobre el teixit urbà ja construït, a l'espai buit que queda després d'enderrocar diverses edificacions en mal estat, juntament amb cinc fileres d'habitatges unifamiliars que no creen un front adequat al lloc on estan situades. Es busca potenciar l'eix d'Alfons el Magnànim, paral·lel a la rambla Prim, actualment infravalorat i amb un potencial encara per descobrir. S'entrellaça alhora amb el barri de la Mina, limítrof a barri, i busca crear oportunitats d'oci, treball i/o residència. S'incrementen les zones verdes del barri, tan marcat per l'asfalt i el formigó. S'utilitza fusta CLT a la proposta perquè aquesta tingui el menor impacte mediambiental possible. Es proposen usos de caràcter local, tals com escoles, en les dues primeres plantes de l'eix d'Alfons el Magnànim. D'altres, de caràcter més metropolità tals com un mercat, són situades en l'eix Penyafort per la seva importància. Es tracta d'una volumetria que trenca amb el lloc, caracteritzat en l'actualitat per les seves edificacions monòtones. Busca ser un nou centre a la metròpoli catalana. En definitiva, el projecte es defineix com a contemporani i sostenible i dona una resposta adequada a la nova centralitat de Barcelona.

El proyecto “Entrelazando” se plantea como una respuesta a la problemática de la poca variedad de usos, construyendo un edificio de usos mixtos en el barrio del Sudoeste del Besós. Busca solucionar los problemas derivados de las construcciones que seguían las pautas del movimiento moderno. Este tiene como objetivo revitalizar la parte central del barrio, situado en una zona limítrofe de la ciudad de Barcelona. Se trabaja sobre el tejido urbano ya construido, en el espacio vacío que queda después de derribar diversas edificaciones en mal estado junto a cinco hileras de viviendas unifamiliares que no crean un frente adecuado en el eje donde están situadas. Se busca potenciar el eje Alfons el Magnànim, paralelo a la rambla Prim, actualmente infravalorado y con un potencial aún por descubrir. Se entrelaza a su vez con el barrio de la Mina, limítrofe al barrio, y busca crear oportunidades de ocio, trabajo y/o residencia. Se incrementan las zonas verdes del barrio, tan marcadas por el asfalto y el hormigón. Se utiliza madera CLT en la propuesta para que esta tenga el menor impacto medioambiental posible. Se proponen usos de carácter local, tales como escuelas, en las dos primeras plantas del eje Alfons el Magnànim. Otros de carácter más metropolitano, como un mercado, son situados en el eje Penyafort por su importancia. Se trata de una volumetría que rompe con el lugar, caracterizado en la actualidad por sus edificaciones monótonas. Busca ser un nuevo centro de miradas en la metrópolis catalana. En definitiva, el proyecto se define como contemporáneo y sostenible y da una respuesta adecuada a la nueva centralidad de Barcelona.

The Entrelazando project is a response to the problem of the lack of variety of uses, by building a mixed-use proposal. It wants to solve the errors made in a neighbourhood built along the lines of the modern movement, the so-called Southwest Besòs. The aim of the project is to revitalise the central part of the neighbourhood, located on the outskirts of the city of Barcelona. The project is developed on urban plots already built, where there are several buildings in poor condition. Those are demolished, together with five rows of single-family houses, which do not create a suitable front on the axis where they are located. The aim is to promote the Alfons el Magnànim axis, parallel to Rambla Prim, which is currently undervalued compared to the second one. This project wants to highlight the potential of this axis. It is in turn interlinked with the district of La Mina, bordering the neighbourhood, and seeks to create opportunities for leisure, work and/or residence. The green areas of the neighbourhood, so marked by asphalt and concrete, are increased. CLT wood is used in the proposal to have the least possible environmental impact. Local uses, such as schools, are proposed on the first two levels of the proposal located in the Alfons el Magnànim axis. Others of a more metropolitan nature, such as a food court, are placed on the Penyafort axis. It is a volumetry that breaks with the site, currently characterized by its monotonous buildings. Entrelazando is meant to be established as a new centre in the Catalan metropolis, and stops having the Southwest Besòs ignored on the map. In short, the project is defined as contemporary and sustainable and provides an appropriate response to the new centrality of Barcelona.

El añadido como catalitzador: transformación del bloque tipo de vivienda del Sudoest del Besòs y creación de un nuevo edificio híbrido en el eje de Cristóbal de Moura

Projecte Final de Màster Oficial

Ferrer Castillo, Jorge

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2021

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

De l'individu a la comunitat. Regeneració del barri del Sud-Oest del Besòs des de l'habitatge

Projecte Final de Màster Oficial

Berenguer Vilà, Aina

Tutor/a - Director/a: Cortellaro, Stefano

Fecha de publicación: 2021

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Els processos de regeneració urbana es troben a la primera línia de l'urbanisme del moment. Tant és així que l'Institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona recórrer a l'àmbit acadèmic per a l'assaig d'una futura intervenció al barri del Sud-Oest del Besòs. Es planteja una operació des de l'habitatge, des de les persones, que es propagui fins a l'espai públic generant entre els dos un nou tipus d'espai: el col·lectiu. L'acció coordinada i dividida en unitats d'actuació, formades per conjunts d'edificis, permet una major participació dels veïns així com una millor avaluació de cada cas. D'aquesta manera, l'aparició de la diversitat serà genuïna tant dins els mateixos conjunts com al barri. L'agrupació de blocs escollida per a la definició a escala constructiva és la situada a la confluència entre els carrers Alfons el Magnànim i Cristòfol de Moura, els dos eixos principals del barri. La proposta incideix en la millora de l'accessibilitat i el confort dels habitatges així com en la diversificació d'usos dins el conjunt. Una estructura lleugera independent permet l'assoliment dels objectius evitant una afectació desmesurada del patrimoni arquitectònic del Moviment Modern a Catalunya que representa el barri. Finalment, es dissenya un sistema de tancaments flexibles per mitjà de panells intercanviables, aquest permet la modificació de l'atmosfera dels espais interiors en el temps i, al mateix temps, converteix el conjunt en un organisme viu.

Urban regeneration processes are at the forefront of urban planning at the moment. So much so that the Institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona resorted to the academic field for the trial of a future intervention in the Sud-Oest del Besòs neighborhood. An operation is proposed from the housing, from the people, that spreads to the public space generating between the two of them a new type of space: the collective. A coordinated operation, divided into units of action made up of sets of buildings, allows for greater participation of the residents as well as a better evaluation of each case. In this way, the emergence of diversity will be genuine both within the groups and the neighborhood. The agregation of blocks chosen to define at a constructive scale is the one located at the confluence between the Alfons el Magnànim and Cristòfol de Moura streets, the two main axes of the neighborhood. The proposal has an impact on the improvement of the accessibility and comfort of the homes as well as on the diversification of uses within the complex. A light independent structure allows the achievement of the objectives avoiding an excessive affectation of the architectural heritage of the Modern Movement in Catalonia that represents the neighborhood. Finally, a system of flexible closures is designed by means of interchangeable panels, this allows the modification of the atmosphere of the interior spaces and, at the same time, converts the whole into a living organism.