Aprèn - Departamento de Tecnología de la Arquitectura

Departamento de Tecnología de la Arquitectura

Nombre

Departamento de Tecnología de la Arquitectura

Tipo

Departamento

Siglas

Dirección

Campus Sud - Edif. A. Avda. Diagonal, 649 08028 Barcelona

Localidad

URL

http://ta.upc.edu/ca

RSS

Profesorado participante

Contenido docente

Avaluació del comportament d'incendis en edificis històrics

Trabajo final de grado

Martí Pich, Arnau

Tutor/a - Director/a: Muñoz Blanc, Carlos

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Els molins aiguaders de Mallorca: estudi històric i tècnic de les seves torres

Trabajo final de grado

Matas Pomar, Alba

Tutor/a - Director/a: Cornadó Bardón, Còssima

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Refugis climàtics: Com afecta la vegetació en l'espai públic al confort de l'usuari?

Trabajo final de grado

Solé Franquesa, Guillem

Tutor/a - Director/a: Alonso Montolio, Carlos

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

La materialitat en l'espai públic afecta directament al confort de l'usuari. En el context de canvi climàtic que ens trobem en l'actualitat, estudis parlen de l'augment de la temperatura mitjana global i com cada cop és més complicat per l'usuari sentir confort en l'espai exterior en episodis de grans temperatures. L'ús de materials contemporanis i la falta de vegetació contribueixen a augmentar la temperatura de sensació provocant que el ciutadà no se senti a gust tèrmicament. Es planteja una metodologia per a comprovar l'efecte de la vegetació sobre un espai públic. Es creen quatre escenes d'estudi (estat actual, vegetació superficial, arbrat i la combinatòria de les dues anteriors) i, mitjançant diversos softwares, es calcula la temperatura de sensació d'una persona situada al centre de l'espai. Els resultats mostren que la elecció del paviment és molt important a l'hora de millorar la temperatura de sensació de l'usuari a l'espai públic. Es veuen canvis significatius amb la introducció de vegetació com a superfície vegetal, però s'obté més bons resultats col·locant espècies arbòries.

Materiality in public space has a direct impact on user comfort. In the current context of climate change, studies report a rise in average global temperatures and emphasize the increasing difficulty for users to experience comfort in outdoor spaces during episodes of extreme heat. The use of contemporary materials and the lack of vegetation contribute to the rise in thermal sensation, making public spaces less welcoming for citizens. This study proposes a methodology to assess the effect of vegetation in a public space. Four study scenarios are created (current condition, ground-level vegetation, trees and a combination of both), and using various software tools, the perceived temperature of a person located at the center of the space is calculated. The results show that the choice of pavement plays a crucial role in improving the thermal sensation for users in public spaces. Significant changes are observed with the introduction of vegetation as ground cover, although better results are achieved through the placement of trees.

El verde urbano y sus servicios ecosistémicos. Caso de estudio: San Miguel

Trabajo final de grado

Acuña Torres, Camila Sofia

Tutor/a - Director/a: Arellano Ramos, Blanca

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Anàlisi de la relació entre la tipologia i l'eficiència en cobertes de grans llums

Trabajo final de grado

Badia Mata, Andreu

Tutor/a - Director/a: Albareda Valls, Albert

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Des dels orígens de l'arquitectura, un dels grans reptes ha estat com augmentar la distància entre punts de suport per cobrir espais de grans dimensions. Amb l'arribada de nous materials com el ferro i l'acer a finals del segle XVIII i principis del XIX, es van superar les limitacions dels materials tradicionals, permetent cobrir grans espais amb estructures més lleugeres i resistents. Paral·lelament, el creixement social, econòmic i cultural va generar la necessitat d'infraestructures capaces d'acollir activitats esportives i culturals de masses. És en aquest tipus d'edificis, especialment en estadis esportius, on es va establir el marc on es produeix el desenvolupament tècnic i tecnològic per cobrir grans llums sense suports intermedis. Aquest treball s'emmarca dins d'aquest context i aborda l'estudi comparatiu de diferents tipologies estructurals aplicades en cobertes de grans llums, amb l'objectiu de determinar quins sistemes presenten un millor comportament en relació amb el pes específic d'acer utilitzat i la llum màxima coberta. A partir d'una exhaustiva recerca bibliogràfica i documental, es proposa una identificació i classificació pròpia de tipologies estructurals per aquest tipus de cobertes, basada en la transmissió d'esforços i la configuració formal, establint les bases per a l'anàlisi posterior de casos reals. Mitjançant la recopilació de dades de diversos exemples reals, complementada amb càlculs propis, s'elaboren gràfics que posen en relació la llum màxima coberta amb el pes específic d'acer, traçant corbes de tendència per a cada tipologia. L'anàlisi dels resultats mostra que, tot i no ser la solució més utilitzada en aquest tipus d'edificis, les cúpules presenten un comportament estructural més eficient que la resta de tipologies. Entre les solucions més freqüents, les malles espacials resulten més òptimes en llums petites i mitjanes, mentre que les cobertes tensades assoleixen un millor comportament estructural a partir de llums més grans. Aquestes conclusions permeten establir criteris objectius d'optimització que poden servir de base per al disseny de futures cobertes de grans llums.

Since the origins of architecture, one of the main challenges has been how to increase the distance between support points in order to cover large spans. With the arrival of new materials such as iron and steel at the end of the 18th century and the beginning of the 19th century, the limitations inherent to traditional materials were overcome, allowing large spaces to be covered with lighter and more resistant structures. At the same time, social, economic, and cultural growth generated the need for infrastructures capable of hosting mass sporting and cultural events. It was within these types of buildings, particularly sports stadiums, that the technical and technological development to cover large spans without intermediate supports truly advanced. This thesis is framed within this context and carries out a comparative study of different structural typologies applied to large-span roofs, with the aim of determining which systems offer better performance in terms of the specific weight of steel used and the maximum span covered. Based on thorough bibliographic and documentary research, a specific identification and classification of structural typologies for this type of roofs is proposed, based on the transmission of forces and formal configuration, establishing the theoretical foundation for the subsequent analysis of real cases. By compiling data from various real examples, complemented by original calculations, graphs have been developed relating the maximum covered span to the specific weight of steel, tracing trend curves for each typology. The analysis of the results shows that, although not the most commonly used solution for this type of building, domes demonstrate a more efficient structural behaviour compared to other typologies. Among the more frequent solutions, space frames prove more efficient for small and medium spans, while tensile roofs achieve better structural performance for larger spans. These conclusions allow for the establishment of objective optimization criteria that can serve as a basis for the design of future large-span roofs

Propuesta de un modelo de gestión integral de facility management para la conservación de edificios religiosos

Projecte Final de Màster Oficial

Camelo Pimienta, Viviana Marcela

Tutor/a - Director/a: Royano García, Verónica

Fecha de publicación: 2025

Escuela Politécnica Superior de Edificación de Barcelona (EPSEB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Implementación de estrategias y protocolos en la reutilización de espacios arquitectónicos interiores en el contexto de Colombia

Projecte Final de Màster Oficial

Eraso Melo, Edgar Andres

Tutor/a - Director/a: Bosch González, Montserrat

Fecha de publicación: 2025

Escuela Politécnica Superior de Edificación de Barcelona (EPSEB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Prediagnosi del barri de mar de Vilanova i la Geltrú

Trabajo final de grado

Fita Esteban, Ferran

Tutor/a - Director/a: Bosch Prat, Mireia; Ruiz Gorrindo, Félix

Fecha de publicación: 2025

Escuela Politécnica Superior de Edificación de Barcelona (EPSEB)

Ver detalle Acceso al texto completo

The optimization of concrete from an architectural perspective

Trabajo final de grado

López Navarro, Diego

Tutor/a - Director/a: Pardal March, Cristina

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Caracterización de celosias cerámicas: cerámica Cumella

Projecte Final de Màster Oficial

Castro Romo, María Fernanda

Tutor/a - Director/a: París Viviana, Oriol; Bosch González, Montserrat

Fecha de publicación: 2025

Escuela Politécnica Superior de Edificación de Barcelona (EPSEB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Transformaciones técnicas y geométricas de las celosías de hormigón y cerámica en Barcelona: de elementos funcionales a símbolos arquitectònicos (1939-2023)

Projecte Final de Màster Oficial

Delgado Sáez, Claudio Andrés

Tutor/a - Director/a: París Viviana, Oriol; Bosch González, Montserrat

Fecha de publicación: 2025

Escuela Politécnica Superior de Edificación de Barcelona (EPSEB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Proyecto de Cooperación en Bhimphedi, Nepal. Conservación del patrimonio - Awasuka

Trabajo final de grado

Magistrado Belenzo, Estefania

Tutor/a - Director/a: Bosch González, Montserrat

Fecha de publicación: 2025

Escuela Politécnica Superior de Edificación de Barcelona (EPSEB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Practicum en la empresa de rehabilitación, reformas y arquitectura documental LB-ARK

Trabajo final de grado

Velasquez Arandia, Alessandro

Tutor/a - Director/a: Capellà Llovera, Joaquim

Fecha de publicación: 2025

Escuela Politécnica Superior de Edificación de Barcelona (EPSEB)

Ver detalle Acceso al texto completo

L'habitatge postdesastre en el marc de l'economia circular: la reconstrucció d'habitatge rural postcatàstrofe a partir de les runes recuperades del desastre

Trabajo final de grado

Perdomo Sánchez, Sofía

Tutor/a - Director/a: Pons Valladares, Oriol

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Anàlisis de l'impacte ambiental del transport en els materials d'una obra

Trabajo final de grado

Beneyto Galimany, Sergi

Tutor/a - Director/a: París Viviana, Oriol

Fecha de publicación: 2025

Escuela Politécnica Superior de Edificación de Barcelona (EPSEB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Tierra compactada e industrialización

Trabajo final de grado

Basilotta, Agustín

Tutor/a - Director/a: Pons Valladares, Oriol

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Dins la tendència general de la indústria de la construcció cap a la prefabricació i industrialització, la terra compactada està menys explorada. Com que és un material que no requereix gran desplegament tecnològic, sinó més aviat és una manera de construir força artesanal (moltes mans) i que no necessita cap desenvolupament específic complex puc presumir que la manca de popularitat d'aquesta solució es deu al cost per competitivitat al mercat. No obstant això, aquesta manera de construir té força avantatges que, en el món contemporani, cada cop agafen més valor o interès. Estic parlant de les propietats de baixa empremta ecològica, fàcil i alta capacitat de reciclatge i les seves propietats associades al confort tèrmic i acústic dels espais que amaga. Per tot això intentaré revisar aquest material dins d'una mirada contemporània associada a la industrialització i/o prefabricació per respondre les preguntes naturals que sorgeixen de creuar les dues experiències pràctiques enunciades: És possible simplificar la tasca de compactar la terra per tal d'accelerar els temps de producció? Es poden plantejar projectes de terra compactada si es disposa de poques persones per a la construcció? Com és de viable prefabricar els elements de tàpia i muntar-los d'una manera similar a les estructures prefabricades de formigó?

Dentro de la tendencia general de la industria de la construcción hacia la prefabricación e industrialización, la tierra compactada está menos explorada. Al ser un material que no requiere gran despliegue tecnológico, sino más bien es un modo de construir bastante artesanal (muchas manos) y que no necesita ningún desarrollo específico complejo puedo presumir que la falta de popularidad de esta solución se debe al coste por competitividad en el mercado. Sin embargo, esta manera de construir posee bastantes ventajas que, en el mundo contemporáneo, cada vez cogen más valor o interés. Estoy hablando de las propiedades de baja huella ecológica, fácil y alta capacidad de reciclaje y sus propiedades asociadas al confort térmico y acústico de los espacio que encierra. Por todo esto intentaré revisar este material dentro de una mirada contemporánea asociada a la Industrialización y/o prefabricación para responder las preguntas naturales que surgen de cruzar las dos experiencias prácticas enunciadas: ¿Es posible simplificar la tarea de compactar la tierra con el fin de acelerar los tiempos de producción?. ¿Se puede plantear proyectos de tierra compactada si se dispone de pocas personas para la construcción? ¿Cuán viable es prefabricar los elementos de tapia y montarlos de una manera similar a las estructuras prefabricadas de hormigón?

Within the general trend of the construction industry towards prefabrication and industrialization, rammed earth is less explored. Being a material that does not require a great technological deployment, but rather is a fairly artisanal way of building (many hands) and that does not need any specific complex development, I can assume that the lack of popularity of this solution is due to the cost of competitiveness in the market. However, this way of building has many advantages that, in the contemporary world, are gaining more and more value or interest. I am talking about the properties of low ecological footprint, easy and high recycling capacity and its properties associated with the thermal and acoustic comfort of the spaces it encloses. For all this, I will try to review this material within a contemporary view associated with Industrialization and/or prefabrication to answer the natural questions that arise from crossing the two practical experiences stated: Is it possible to simplify the task of rammed earth in order to speed up production times? Can rammed earth projects be planned if there are only a few people available for construction? How feasible is it to prefabricate the rammed earth elements and assemble them in a similar way to prefabricated concrete structures?

Peregrinant en la memòria: estudi del canvi de traçat del Camino Primitivo al llarg del temps i el posterior deteriorament dels edificis religiosos

Trabajo final de grado

Salvador Nomen, Anna

Tutor/a - Director/a: Portal Liaño, Jorge

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Las cuatro dimensiones de la centralidad: análisis multiescalar de las centralidades urbanas en el Área metropolitana de Barcelona: evaluación de la movilidad, el medio construido, el espacio natural y la mitigación y adaptación climática en el contexto metropolitano

Projecte Final de Màster Oficial

Álvarez Sanjinés, Natalia

Tutor/a - Director/a: Moreno Sanz, Joan; Muros Alcojor, Adrián

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Esta investigación analiza el concepto de centralidad urbana en el contexto metropolitano, explorando su definición y los factores que la configuran a partir de cuatro dimensiones clave: medio construido, movilidad, espacio natural y mitigación y adaptación climática. La metodología se basa en un análisis multiescalar aplicado en el Área Metropolitana de Barcelona, considerando indicadores en niveles macro y mezzo. En el análisis macro, se evaluaron 15 áreas identificadas en el Plan Director Urbanístico Metropolitano (PDUM) como “centralidades metropolitanas” y “nodos estratégicos”, mientras que en el análisis mezzo se profundizó en tres ámbitos que pertenecen al Ámbito Funcional Vall Baixa i Ordal. Los resultados evidencian que la centralidad urbana es un fenómeno dinámico influenciado por la intersección de redes de transporte, estructura urbana y espacios abiertos. Además, se destaca la relevancia de integrar la planificación urbana con estrategias de mitigación climática y transición energética para fortalecer la sostenibilidad metropolitana. Las conclusiones aportan criterios para redefinir el concepto de centralidad y su aplicación en la planificación territorial contemporánea.

This research analyzes the concept of urban centrality in the metropolitan context, exploring its definition and the factors that shape it based on four key dimensions: built environment, mobility, natural space, and climate change mitigation and adaptation. The methodology is based on a multiscale analysis applied to the Barcelona metropolitan area, considering indicators at macro and mezzo levels. In the macro analysis, 15 areas identified in the Metropolitan Urban Master Plan (PDUM) as “metropolitan centralities” and “strategic nodes” were evaluated, while the mezzo analysis focused on three areas within the Vall Baixa i Ordal Functional Area. The results show that urban centrality is a dynamic phenomenon influenced by the intersection of transport networks, urban structure, and open spaces. Additionally, the study highlights the importance of integrating urban planning with climate mitigation and energy transition strategies to enhance metropolitan sustainability. The conclusions provide criteria to redefine the concept of centrality and its application in contemporary territorial planning.

Acción del viento en edificios de más de 200m de altura: análisis de las 4 torres del Área de Negocios de Madrid

Trabajo final de grado

Gil Repiso, Pablo

Tutor/a - Director/a: Muñoz Blanc, Carlos; Oliver Saiz, Maria Elena

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

Potencial fotovoltaico de la envolvente de la vivienda social en altura en Bogotá, Colombia

Projecte Final de Màster Oficial

Ramírez Rodríguez, Diana Rocío

Tutor/a - Director/a: García Nevado, Elena

Fecha de publicación: 2025

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Ver detalle Acceso al texto completo

La creixent preocupació global pel medi ambient, la dependència energètica i l'impacte dels combustibles fòssils ha impulsat el desenvolupament de tecnologies avançades per a la generació d'energies renovables. Això s'alinea amb els objectius de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides, que busca que almenys el 20% del consum final d'energia provingui de fonts renovables, amb el propòsit de descarbonizar les ciutats a nivell mundial. En aquest context, la recerca en energies renovables ha destacat la rellevància dels diferents sistemes fotovoltaics, que inclouen els sistemes convencionals adossats a edificis existents (BAPV), els integrats en edificis (BIPV) i els tèrmics integrats (BIPVT). Aquestes solucions ofereixen una alternativa efectiva per a satisfer la demanda energètica amb baixes emissions, considerant el cicle de vida útil dels sistemes. Aquesta recerca avalua el potencial fotovoltaic en diferents tipologies d'habitatge social en altura a Bogotà i analitza la viabilitat d'integrar sistemes fotovoltaics (BAPV) com a estratègia per a descarbonizar el sistema energètic actual. Es conclou que les superfícies horitzontals presenten el major potencial d'aprofitament, mentre que en tipologies amb menor àrea disponible, com les torres, el percentatge de cobertura és reduït i fins i tot insuficient per a cobrir el consum energètic. El temps d'amortització de CO₂ d'aquests sistemes simulats és de dos anys, mentre que l'amortització econòmica s'estima en vuit anys per a 2025, considerant un cicle de vida útil de 25 anys i el procés associat a l'economia circular del sistema. L'estudi ressalta la importància de continuar gestionant i invertint en energies renovables a Colòmbia, destacant els beneficis dels sistemes fotovoltaics malgrat les seves limitacions. Així mateix, emfatitza en la necessitat d'avançar cap a una sobrietat energètica i un decreixement material progressiu per a realment aconseguir una transició energètica sostenible.

La creciente preocupación global por el medio ambiente, la dependencia energética y el impacto de los combustibles fósiles ha impulsado el desarrollo de tecnologías avanzadas para la generación de energías renovables. Esto se alinea con los objetivos de la Agenda 2030 de las Naciones Unidas, que busca que al menos el 20% del consumo final de energía provenga de fuentes renovables, con el propósito de descarbonizar las ciudades a nivel mundial. En este contexto, la investigación en energías renovables ha destacado la relevancia de los diferentes sistemas fotovoltaicos, que incluyen los sistemas convencionales adosados a edificios existentes (BAPV), los integrados en edificios (BIPV) y los térmicos integrados (BIPVT). Estas soluciones ofrecen una alternativa efectiva para satisfacer la demanda energética con bajas emisiones, considerando el ciclo de vida útil de los sistemas. Esta investigación evalúa el potencial fotovoltaico en distintas tipologías de vivienda social en altura en Bogotá y analiza la viabilidad de integrar sistemas fotovoltaicos (BAPV) como estrategia para descarbonizar el sistema energético actual. Se concluye que las superficies horizontales presentan el mayor potencial de aprovechamiento, mientras que en tipologías con menor área disponible, como las torres, el porcentaje de cobertura es reducido e incluso insuficiente para cubrir el consumo energético. El tiempo de amortización de CO₂ de estos sistemas simulados es de dos años, mientras que la amortización económica se estima en ocho años para 2025, considerando un ciclo de vida útil de 25 años y el proceso asociado a la economía circular del sistema. El estudio resalta la importancia de seguir gestionando e invirtiendo en energías renovables en Colombia, destacando los beneficios de los sistemas fotovoltaicos pese a sus limitaciones. Asimismo, enfatiza en la necesidad de avanzar hacia una sobriedad energética y un decrecimiento material progresivo para realmente alcanzar una transición energética.

Growing global concern about the environment, energy dependence, and the impact of fossil fuels has driven the development of advanced technologies for renewable energy generation. This is aligned with the objectives of the United Nations 2030 Agenda, which seeks to have at least 20% of final energy consumption come from renewable sources, with the aim of decarbonizing cities worldwide. In this context, renewable energy research has highlighted the relevance of different photovoltaic systems, which include conventional systems attached to existing buildings (BAPV), building integrated photovoltaic systems (BIPV), and building integrated thermal systems (BIPVT). These solutions offer an effective alternative to meet energy demand with low emissions, considering the life cycle of the systems. This research evaluates the photovoltaic potential in different typologies of high-rise social housing in Bogotá. It analyzes the feasibility of integrating photovoltaic systems (BAPV) to decarbonize the current energy system. It is concluded that horizontal surfaces present the greatest potential for use, while in typologies with less available area, such as towers, the percentage of coverage is reduced and even insufficient to cover energy consumption. The CO₂ payback time of these simulated systems is two years. In comparison, the economic payback is estimated at eight years for 2025, considering a useful life cycle of 25 years and the process associated with the circular economy of the system. The study highlights the importance of continuing to manage and invest in renewable energies in Colombia, highlighting the benefits of photovoltaic systems despite their limitations. It also emphasizes the need to move towards energy sobriety and a progressive material decrease to truly achieve a sustainable energy transition.