APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

La Vila de Caldes de Montbui està limitada per dues traces contundents, una de les quals, la Riera, ha estat, des de la Postguerra, oblidada pel ciutadà calderí. La zona limítrof entre el Casc Antic i l'esmentat fluvial, és l'objecte d'estudi del projecte. Les premisses de la intervenció comencen per la recuperació, mitjançant la implantació d'una topografia construïda, de la Façana Sud-oest del Casc Antic, la qual voreja la Riera. Aquesta topografia pretén resoldre els canvis de nivells dels diversos ramals que accedeixen a la zona i oferir a la Vila un nou Passeig amb vistes a la vessant Nord-est de la Riera. La necessitat de recuperar la vitalitat de la zona i del propi Casc Antic, provoca que la topografia construïda sigui molt més que això, ja que es dota l'edifici d'un programa específic, l'Escola de Música Municipal. L'ocupació completa de l'espai adjacent als edificis situats a la vora de la Riera, provoca que el Passeig i l'Equipament es fusionin en un sol element, tot creant un Híbrid que d'una banda obrirà i retornarà l'activitat a la vora de la Riera i de l'altra oferirà un espai musicalment adequat a la Vila.

Projecte d'escola d'hostaleria i turisme a la ciutat de Berga. S'ubica al casc antic en un solar amb una geometria complexa degut a la presència de les muralles de la ciutat i al fort desnivell que presenta. El projecte intenta resoldre el programa en dos edificis, un de caire públic on s'ubica el restaurant, les cuines de l'escola i una zona d'exposicions i museu; l'altre edifici contindrà els equipaments de tipus acadèmic: aules, biblioteca... A més a més el projecte incorpora un sistema de resolució urbà de tota la zona del casc antic que es llegirà conjuntament amb la resolució interna de la secció de l'edifici. La volumetria quedarà encaixada en el conjunt de les muralles de la ciutat i formant part de la façana històrica (el castell de Sant Ferran).

El projecte, situat al moll de Balears, pretén revaloritzar aquest espai en dos sentits. D'una banda aprofitar el valor afegir de l'activitat pesquera a la ciutat de Barcelona, fomentant-ne la producció i comercialització com a bé econòmic i atractiu turístic, i d'una altra banda pretén connectar un espai avui perdut i ignorat, amb la ciutat a través de la creació d'un corredor que uneix La Rambla amb el mar. Així mateix també es pren aquesta filosofia en la materialització arquitectònica, ja que la segregació de les activitats permet encreuar l'activitat turística amb la pesquera s través d'estratègies com balcons i diferències de cota que permeten a l'usuari observar sense molestar. S'ofereix també solució a la clàssica reivindicació del sector pesquer de vendre directament a l'usuari i es creen parades on es prepara el peix acabat de pescar. Es justifica la viabilitat de la proposta amb un exhaustiu estudi socio-econòmic de l'activitat pesquera a catalunya.

Tot i trobar-se en el centre d'Europa, Ginebra és l'apèndix de Suïssa. També és el darrer canton a annexionar-s'hi. L'atractiu paisatge ciutat-llac-montanya, i el seu paper neutral al llarg de la història es converteix en marca que Ginebra exporta a nivell internacional. Darrera d'aquesta imatge de ciutat, s'amaga un potent centre de les finances, la capital de la producció de rellotges i productes de luxe, la seu d'organitzacions internacionals i companyies multinacionals i ocupa el segon lloc en qualitat de vida ( “Worldwide quality of living Survey 2008“) La manca d'habitatge degut a vàries crisis institucionals i la poca inversió del sector privat han convertit Ginebra en una de les ciutats més cares del món. Això comporta exclusió social i una tendència a la monofuncionalitat de la ciutat en el sector terciari i finances. Es proposa una densificació de la zona de l'aeroport amb una franja d'activitat que faci de barrera acústica i permeti un nou teixit més compacte que es beneficiï de la connectivitat del lloc. El teixit actual d'habitatge unifamiliar ha quedat obsolet front les exigències ambientals que comporta el creixement de les infraestructures. L'edifici es situa en el parc propietat de PalExpo tocant l'autopista A1 i enfront l'aeroport. Es construeix el límit del parc, deixant el màxim de superfície i introduint activitat i les condicions ambientals adequades. L'envolta una arquitectura de grans contenidors d'aspecte industrial, una arquitectura de plataformes i connexions. Es planteja un edifici amb volumetria simple. Amb un estricte mòdul estructural que reforça la imatge sòlida de l'edifici, un tot que a la vegada queda qüestionat pels grans finestrals buits; espais ambigus que perforen la massa de programa. Es planteja un programa complex, d'intersecció que serà punt d'encontre d'una població heterogènia: tant locals, com congressistes, oficinistes, viatgers...

El Maresme. El seu nom ja ho diu tot. Es caracteritza per la seva proximitat a la serralada litoral i al propi mar. Aquesta topografia tan accentuada crea les famoses rieres i torrents (verticals) i aquestes creen, conscientment, les travesseres (horitzontals) que no són més que els propis carrers urbanitzats, l'espai d'entrada a les cases. El pobles del Maresme sud no tenen una connexió directe al mar degut a la doble barrera de la N-II i el tren. Actualment hi ha uns túnels angostos i lúgubres que uneixen aquests dos teixits (poble – platja). Justament, és en el Masnou, on hi ha la superposició del centre d'activitats del poble amb el passeig minse de la N-II. Això crea el gran conflicte d'haver de conviure amb la N-II que reprimeix l'espai físic que un centre, com a tal, hauria de tenir. Aquest projecte s'aprofita del pla especial per al desplaçament cap a l'interior de la N-II per marcar-se uns paràmetres, juntament amb l'arranjament del passeig marítim i la conversió de la parada d'Ocata en una estació. Aprofitant el buidatge de certs espais especials i equipaments en desús, es genera un nou centre que ajuda a dinamitzar i a expandir l'actual. La prolongació de les verticals és el cosit per a unir els dos teixits, per a tant s'allarguen les rieres i els torrents perquè aquests desemboquin directament a la platja. Les horitzontals no deixen de ser els propis equipaments (andanes, aparcament, serveis de la platja). Els problemes d'aquest centre actual i la intenció d'unir els pobles amb la platja fan que sigui un projecte urbanístic extensible al llarg de la costa, que intenta adaptar-se als llocs convenients. Amb aquestes pautes, era evident, que no només es podia fer un edifici en el centre del Masnou (el barri d'Ocata).

DESCRIPCIÓ GENERAL Projecte per a les instal•lacions del club de vela lleugera de Cala canyet. EMPLAÇAMENT Cala Canyet, urbanització Rossamar, municipi de Santa Cristina d'Aro, Costa Brava. DESCRIPCIÓ I ENTORN Ens trobem a la Costa Brava, a la urbanització Rossamar, urbanització que penja de la carretera que uneix Tossa de Mar amb Sant Feliu de Guixols, i, com totes les urbanitzacions aparegudes a la costa, queden camuflades per les pinedes i alzines sureres de la zona. La entrada a la urbanització des de la carretera, es troba a 80m per sobre el nivell del mar i la via va baixant tot recte fins a mar, seguint la baixada de la riera. Com la resta d'urbanitzacions dels voltants, apareix a punts on s'aprofita el pla format per les rieres per assentar-se. Uns dels pocs llocs on el pendent topogràfic es menor al 20%. La costa de la urbanització és molt particular, ja que la visió terra-mar, no es la línia de l'horitzó que avarca tota la visió, sinó que aquesta nomes la podem entreveure a una escletxa que queda limitada per dos turons crespat i plens de pins. El solar no es un lloc verge, sinó que actualment existeix una petita edificació i una zona ballada i delimitada pel camí, amb unes instal•lacions esportives d'us privat(tennis, piscina i zona d'esbrajo) al seu interior. Actualment existeix el Club Nàutic Canyet, però no esta dotat d'instal•lacions i això fa que a l'explanada que queda entre el turo i la riera, es col•loquin les embarcacions de manera desendreçades i mal apilades. TRANSFORMACIÓ i PROJECTE El projecte proposa endressar i potenciar el paisatge, remarcant el perfil que dibuixen els dos turons sobre l'horitzó i remarcar l'escletxa de mar compresa entre aquests. El fet de que sigui l'ultim punt de la urbanització que arriba fins a mar ha portat a que el projecte mai sobresurt del nivell de terra, i no impedeix la visió del mar. Per dur-ho a terme, el projecte s'ensorra i contrasta la irregularitat del terreny amb la línia horitzontal de la coberta de la edificació. Les directrius del projecte venen marcades per dues visuals: la compresa entre els dos turons i la seva baixada a peu fins a la llengua de mar; la visual i pas de la riera que s'aprofita per al descens de les embarcacions. El camí que comunica les dues cales, ens donarà la alineació de la façana on es col•locarà el programa més públic. Pel que fa al canvi d'ús, es substitueixen activitats existents de tennis, piscines i zones d'esbarjo per unes activitats més pròpies de la costa. El programa del projecte esta estructurat en 3 nivells: la cota d'arribada(+10.5) on arriba la rampa que porta directa cap a mar o cap al del camí de ronda(+6.5); la cota del programa públic, alineant-se al camí de ronda. En aquesta cota es col•loca la seu, el bar, la administració i la cuina; la cota de platja(+1.5) on es troba el varador i les piscines(cota+1.5). S'aprofita la baixada suau i rectilinea de la riera per a crear una rampa d'acces per a la càrrega i descàrrega de les embarcacions desde la carretera.