Informació
Ayuda para la búsqueda:
- Las palabras separadas por espacios se buscan de forma independiente en los diferentes campos de búsqueda. Es decir, si buscas 'cálculos numéricos', se mostrarán los resultados que contengan 'cálculos numéricos', 'cálculos' y 'numéricos'.
- La búsqueda es por aproximación, es decir, si buscas la palabra 'cálculos', también recuperarás resultados que contengan palabras derivadas como 'cálculo', 'calcular', etc.
- Para realizar una búsqueda por frase y no por palabras, engloba todas las palabras entre comillas dobles. Ejemplo: ""formación de un ingeniero civil"".
- La búsqueda es insensible a acentos y mayúsculas.
MÁSTER UNIVERSITARIO EN ARQUITECTURA (Plan 2015)
Nombre
MÁSTER UNIVERSITARIO EN ARQUITECTURA (Plan 2015)
Siglas
290MUARQ15
Activa
Si
Plan de estudios
2015
Nivell de estudios
Màster
Contenido docente
Projecte Final de Màster Oficial
Moral González, Aitor
Tutor/a - Director/a: Ricart Ulldemolins, Josep; Garriga Bosch, Sergi
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
Quan allò que és útil es mostra poc funcional, i el que aparentment és poc útil es converteix en una oportunitat, s'obre la porta a la innovació. Aquesta és la premissa sobre la qual es basa la modernització de l'estació de tren de Montcada i Reixac, un projecte que busca revalorar aquelles infraestructures existents per pal·liar els problemes que deriven del seu escàs aprofitament.
L'anàlisi de la mobilitat urbana a Montcada posa en relleu la necessitat d'integrar millores en la xarxa ferroviària. Això inclou l'oportunitat de crear una nova parada de tren aprofitant la pròpia xarxa ferroviària existent, que, a més de facilitar el transport, també serveixi per resoldre els problemes que actualment presenta l'estació existent, com ara la divisió física que provoquen les vies ferroviàries en el teixit urbà. La proposta té un doble objectiu: millorar l'accessibilitat i, al mateix temps, potenciar la cohesió entre les diferents parts del barri.Aquest projecte introdueix dos nous elements arquitectònics que esdevenen claus per a la seva funcionalitat. D'una banda, una planta semisoterrada, dissenyada per millorar la intercomunicació entre els dos costats de la ciutat, que actualment estan separats per les vies. Aquesta planta busca mitigar l'impacte de la infraestructura ferroviària en la vida quotidiana dels residents, oferint una connexió fluida i segura. D'altra banda, es proposa una nova andana situada en una planta superior, aprofitant la peculiar configuració de les vies actuals, cosa que permetrà optimitzar el servei de trens. Aquesta modernització de l'estació no és només una intervenció funcional, sinó una aposta per aprofitar i millorar el que és ja existent. Amb aquest enfocament, s'aconsegueix transformar elements poc eficients en una nova font d'oportunitats, fent-los més útils i millor adaptats a les necessitats actuals de la ciutat. Així, es contribueix a una mobilitat més integrada i a una ciutat més cohesionada.
Cuando aquello que es útil se muestra poco funcional, y el que aparentemente es poco útil se convierte en una oportunidad, se abre la puerta a la innovación. Esta es la premisa sobre la cual se basa la modernización de la estación de tren de Montcada i Reixac, un proyecto que busca revalorar aquellas infraestructuras existentes para paliar los problemas que derivan de su escaso aprovechamiento.
El análisis de la movilidad urbana en Moncada pone de relieve la necesidad de integrar mejoras en la red ferroviaria. Esto incluye la oportunidad de crear una nueva parada de tren aprovechando la propia red ferroviaria existente, que, además de facilitar el transporte, también sirva para resolver los problemas que actualmente presenta la estación existente, como por ejemplo la división física que provocan las vías ferroviarias en el tejido urbano. La propuesta tiene un doble objetivo: mejorar la accesibilidad y, al mismo tiempo, potenciar la cohesión entre las diferentes partes del barrio.Este proyecto introduce dos nuevos elementos arquitectónicos que acontecen claves para su funcionalidad. Por un lado, una planta semisoterrada, diseñada para mejorar la intercomunicación entre los dos lados de la ciudad, que actualmente están separados por las vías. Esta planta busca mitigar el impacto de la infraestructura ferroviaria en la vida cotidiana de los residentes, ofreciendo una conexión fluida y segura. Por otro lado, se propone un nuevo andén situado en una planta superior, aprovechando la peculiar configuración de las vías actuales, cosa que permitirá optimizar el servicio de trenes. Esta modernización de la estación no es solo una intervención funcional, sino una apuesta para aprovechar y mejorar el que es ya existente. Con este enfoque, se consigue transformar elementos poco eficientes en una nueva fuente de oportunidades, haciéndolos más útiles y mejor adaptados a las necesidades actuales de la ciudad. Así, se contribuye a una movilidad más integrada y en una ciudad más cohe
When what is useful is unfunctional, and what is apparently unhelpful becomes an opportunity, the door opens to innovation. This is the premise on which the modernisation of the Montcada i Reixac train station is based, a project that seeks to revalue those existing infrastructures to alleviate the problems derived from its scarce use.
The analysis of urban mobility in Montcada highlights the need to integrate improvements in the rail network. This includes the opportunity to create a new train stop taking advantage of the existing rail network itself, which, in addition to facilitating transport, also serves to solve the problems currently presented by the existing station, such as the physical division caused by railway tracks in the urban fabric. The proposal has a double objective: to improve accessibility and, at the same time, to promote cohesion between the different parts of the neighborhood. This project introduces two new architectural elements that become key to its functionality. On the one hand, a semi-basement plant, designed to improve the intercommunication between the two sides of the city, which are currently separated by the roads. This plant seeks to mitigate the impact of rail infrastructure on the daily lives of residents, offering a smooth and secure connection. On the other hand, a new platform is proposed located on the upper floor, taking advantage of the peculiar configuration of the current roads, which will allow the optimization of the train service. This modernization of the station is not only a functional intervention, but a commitment to take advantage of and improve what is already existing. With this approach, it is possible to transform inefficient elements into a new source of opportunities, making them more useful and better adapted to the current needs of the city. Thus, it contributes to more integrated mobility and a more cohesive city.
Projecte Final de Màster Oficial
Sureda Jaume, Serafín
Tutor/a - Director/a: Ricart Ulldemolins, Josep; Garriga Bosch, Sergi
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
Aquest projecte sorgeix, en un principi, de la intenció que té l'Ajuntament de Montcada i Reixac d'aprofitar el turó de Vista Rica, un espai natural situat al centre del municipi i que actualment es troba en estat d'abandonament i amb poca accessibilitat, donant-li un nou ús com a parc urbà i passeig amb zones d'estada i de trobada pels habitants.
Al mateix temps, aquest projecte també sorgeix en el moment de la visita al municipi, en la que es detecta com el centre de Montcada i Reixac està quasi desconnectat del turó de Vista Rica i també del riu Besòs. Els carrers que podrien connectar directament aquests espais, formen un important eix amb un alt fluxe de mobilitat rodada i de vianants, i a on hi ha nombrosos i importants equipaments i serveis de proximitat, com ara dues estacions de tren. Però els vianants no disposen de gaire espai, ja que la majoria de l'espai l'utilitza la mobilitat rodada.
Tot això, va conduir a prendre la decisió de projectar aquest eix situat al centre del municipi en un eix verd més saludable, natural, sostenible, accessible, comfortable, segur i permeable, que connecti el turó de Vista Rica amb el riu Besòs, donant-lis accés i connectant-los també amb els equipaments i serveis de proximitat. Per fer-ho, es reconfigura tot l'eix des del riu fins al turó mitjançant diverses estratègies, renaturalitzant-lo i connectant aquests espais a través d'una trama de camins i places, creant així també noves zones d'estada i de trobada. Finalment, seguint les mateixes estratègies, es completa l'eix verd amb la nova incorporació d'un parc urbà i d'un equipament polivalent, envoltat de natura i vistes al territori, per actes culturals, trobades formatives, i altres usos, mitjançant la rehabilitació dels dos edificis existents situats al cim del turó de Vista Rica.
Este proyecto surge, en un principio, de la intención que tiene el Ayuntamiento de Montcada i Reixac de aprovechar la colina de Vista Rica, un espacio natural situado en el centro del municipio y que actualmente se encuentra en estado de abandono y con poca accesibilidad, dándole un nuevo uso como parque urbano y paseo con zonas de estancia y encuentro para los habitantes.
Al mismo tiempo, este proyecto también surge en el momento de la visita al municipio, en la que se detecta cómo el centro de Montcada i Reixac está casi desconectado de la colina de Vista Rica y también del río Besòs. Las calles que podrían conectar directamente estos espacios, forman un importante eje con un alto flujo de movilidad rodada y peatonal, y donde hay numerosos e importantes equipamientos y servicios de proximidad, como dos estaciones de tren. Pero los peatones no disponen de mucho espacio, ya que la mayoría del espacio lo utiliza la movilidad rodada.
Todo ello, condujo a tomar la decisión de proyectar este eje situado en el centro del municipio en un eje verde más saludable, natural, sostenible, accesible, confortable, seguro y permeable, que conecte la colina de Vista Rica con el río Besòs, dándoles acceso y conectándolos también con los equipamientos y servicios de proximidad. Para ello, se reconfigura todo el eje desde el río hasta la colina mediante diversas estrategias, renaturalizándolo y conectando estos espacios a través de una trama de caminos y plazas, creando así también nuevas zonas de estancia y encuentro. Por último, siguiendo las mismas estrategias, se completa el eje verde con la nueva incorporación de un parque urbano y de un equipamiento polivalente, rodeado de naturaleza y vistas al territorio, para actos culturales, encuentros formativos, y otros usos, mediante la rehabilitación de los dos edificios existentes situados en la cima de la colina de Vista Rica.
This project originally arises from the City Council of Montcada i Reixac's intention to take advantage of Vista Rica hill, a natural space located in the centre of the municipality and which is currently in a state of neglect and with poor accessibility giving it a new use as an urban park and promenade with outdoor living and meeting areas for inhabitants.
At the same time this project also arises, at the time of the visit to the municipality, in which it is detected how the centre of Montcada i Reixac is almost disconnected from the Vista Rica hill and also from the river Besòs. The streets that could directly connect these spaces form an important axis with a high flow of road and pedestrian mobility, and where there are numerous and important facilities and services nearby, such as two train stations. But pedestrians do not have much space, since most of the space is used by road mobility.
All of this led to the decision to project this axis located in the centre of the municipality into a healthier, natural, sustainable, accessible, comfortable, safe and permeable green axis, connecting the Vista Rica hill with the river Besòs, giving access and also connecting them with the nearby facilities and services. In order to do this, the entire axis from the river to the hill is reconfigured by means of various strategies, re-naturalising it and connecting these spaces through a network of paths and squares, thus also creating new areas of outdoor living and meeting. Finally, following the same strategies, the green axis is completed with the new incorporation of an urban park and a multi-purpose facility, surrounded by nature and views of the territory, for cultural events, training meetings, and other uses through the rehabilitation of the two existing buildings located at the top of Vista Rica hill.
Projecte Final de Màster Oficial
Gelabert i De Trincheria, Berta
Tutor/a - Director/a: Farré Moreto, Raimon; Steegmann Mangrane, David
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
Montcada i Reixac es troba enmig d'una xarxa de grans infraestructures de transport, la qual cosa genera una relació conflictiva entre l'escala urbana i la territorial. El traçat d'aquestes infraestructures han deixat la ciutat fragmentada i desconnectada entre si al voltant del turó de Montcada i Reixac i aquest també desconnectat de les grans reserves naturals de Collserola i la Serralada Marina.
Aquest any 2024 s'inicia l'obra per a soterrar una de les vies de tren que passa per la ciutat. Aquesta obra comporta l'extracció d'una gran quantitat de terra. Què s'ha de fer amb 1,6 milions de tones de terra?
El projecte planteja reciclar la terra del soterrament per aconseguir una continuïtat ecològica des del parc de Collserola fins a la Serralada Marina, garantint l'accés al turó des de tots els barris de la ciutat. La proposta se centra en el concepte d'edifici-paisatge: generar un espai equilibrat entre l'artificial i el natural on elements construïts puntuals en potencien usos addicionals.
Projecte Final de Màster Oficial
Blasco i Soler, Pol
Tutor/a - Director/a: Farré Moreto, Raimon; Steegmann Mangrane, David
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
Una de les primeres coses que criden l'atenció en observar la ciutat de Montcada és el traçat de les infraestructures i com aquestes dicten en gran manera la forma i activitat de la ciutat. El projecte neix per la conjunció de tres casuístiques relacionades amb problemàtiques actuals derivades amb les infraestructures a Montcada. Les quals serien, en primer lloc, una de les actuacions més importants que estan fent a la ciutat que és el soterrament de l'R2. En segon lloc, tindríem la desconnexió que la ciutat pateix amb gran part del seu parc verd a causa del pas d'aquestes infraestructures. I, en tercer lloc, i a causa de la situació explicada en la segona casuística, les infraestructures també dificulten l'accés
de certs barris a una sèrie d'equipaments públics de la ciutat. El projecte desenvolupat neix de la intenció de donar una resposta conjunta a aquestes tres problemàtiques. Generant un nou espai, mitjançant les terres reutilitzades i classificades extretes del soterrament de l'R2, i el cobriment d'una part d'altres infraestructures (C-17, C-33, R3 i R4), amb l'objectiu de la creació d'un nou parc, el qual permeti incorporar un nou itinerari d'accés al turó de Montcada salvant el gran desnivell i el pas de les diferents infraestructures, incorporant a més a més un nou
equipament cívic, també construït a base de les terres del soterrament de l'R2 amb les tècniques constructives més adients segons les característiques de la terra extreta. Situant aquest equipament en el límit del parc amb la ciutat per millorar la també falta d'accessibilitat a equipaments a la ciutat de Montcada.
Projecte Final de Màster Oficial
Monterrubio Iglesias, María José
Tutor/a - Director/a: Farré Moreto, Raimon; Gimferrer Vilaplana, Xavier
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
Montcada i Reixac és una ciutat complexa a nivell urbanístic en molts aspectes. Un dels punts clau que té un gran impacte en la ciutat és el soterrament de la R2 al llarg de 4km. De tot el tram afectat, la mirada es focalitza en aquell punt que, posteriorment al soterrament, encara no quedarà resolta la trama urbana, el tram entre la nova estació de Montcada i Reixac i el riu Ripoll.
Les diferències de cotes, la falta de connexió directa de la zona d'equipaments de l'escola Reixac i la Zona esportiva amb la part oest de Montcada centre, així com el tractament actual de les façanes que donen a les vies, que durant tants anys han estat el darrere són exemples on es veu que aquesta situació no funciona.
Es parteix de la hipòtesis d'un treball conjunt entre ADIF i la proposta realitzada, consistent en habitatge i comercial, per donar lloc a un projecte conjunt, d'on surten aquestes sinèrgies i relacions entre el que passa sota terra i el que queda per damunt.
Dues escales tan diferents com són el soterrament i la trama urbana característica del casc antic, amb un gra i unes mides molt més reduïdes han d'acabar lligant per donar lloc a la proposta.
Del soterrament es pren la mida del seu calaix a partir del qual parteix la modulació de la proposta, evitant al màxim possible la ubicació de l'edifici al seu damunt. La zona d'aparcament existent actualment acaba desapareixent en gran part amb el projecte d'ADIF. D'aquí surt la idea de reaprofitar la part superior del calaix del soterrament que ADIF deixa buit, i traslladar totes les zones d'aparcament properes a soterrani, dotant a la ciutat d'aquests espais que ara es troben ocupats per places d'aparcament.
També es troba a faltar els espais verds, on la proposta tracta de resoldre aquest àmbit apropant la natura des del riu Ripoll cap a la ciutat mitjançant un eix peatonal verd.
Montcada y Reixac es una ciudad compleja a nivel urbanístico en muchos aspectos. Uno de los puntos clave que tiene un gran impacto en la ciudad es el entierro de la R2 a lo largo de 4km. De todo el tramo afectado, la mirada se focaliza en ese punto que, posteriormente al soterramiento, todavía no quedará resuelta la trama urbana, el tramo entre la nueva estación de Montcada y Reixac y el río Ripoll.
Las diferencias de cotas, la falta de conexión directa de la zona de equipamientos de la escuela Reixac y la Zona deportiva con la parte oeste de Montcada centre, así como el tratamiento actual de las fachadas que dan a las vías, que durante tantos años han sido detrás son ejemplos en los que se ve que esta situación no funciona.
Se parte de la hipótesis de un trabajo conjunto entre ADIF y la propuesta realizada, consistente en vivienda y comercial, para dar lugar a un proyecto conjunto, de donde salen estas sinergias y relaciones entre lo que ocurre bajo tierra y lo que queda por encima.
Dos escalas tan distintas como son el soterramiento y la trama urbana característica del casco antiguo, con un grano y unos tamaños mucho más reducidos deben acabar atando para dar lugar a la propuesta.
Del soterramiento se toma la dimensión de su cajón a partir del cual parte la modulación de la propuesta, evitando al máximo posible la ubicación del edificio sobre él. La zona de aparcamiento existente actualmente termina desapareciendo en gran parte con el proyecto de ADIF. De ahí sale la idea de aprovechar la parte superior del cajón del soterramiento que ADIF deja vacío, y trasladar todas las zonas de aparcamiento cercanas a sótano, dotando a la ciudad de estos espacios que ahora se encuentran ocupados por plazas de aparcamiento .
También hay una falta de espacios verdes, donde la propuesta trata de resolver este ámbito acercando la naturaleza desde el río Ripoll hacia la ciudad mediante un eje peatonal verde.
Montcada i Reixac is a complex town on an urban planning level in many aspects. One of the key points that has a great impact on the city is the burial of the R2 line along 4km. Of the entire stretch affected, the focus is on that point where, after the urban pattern will still not be resolved, the stretch between the new Montcada i Reixac station and the Ripoll river.
The differences in elevations, the lack of direct connection of the equipment area of the Reixac school and the sports area with the western part of Montcada centre, as well as the current treatment of the façades facing the tracks, which have been behind for so many years, are examples where it can be seen that this situation does not work.
The starting point is the hypothesis of a collaborative work between ADIF and the proposal made, consisting of housing and commercial, to give rise to a combined project, from which these synergies and relations between what happens underground and what is above it emerge.
Two scales as different as the underground and the characteristic urban pattern of the old town, with a much smaller grain and sizes, must end up tying together to give rise to the proposal.
From the underground, the dimension of its cavity is taken, from which the modulation of the proposal starts, avoiding as much as possible the location of the building on it. The existing parking area will mostly disappear with the ADIF project. From this comes the idea of using the upper part of the ADIF's empty underground caisson and moving all the parking areas close to the basement, providing the city with these spaces that are now occupied by parking spaces.
There is also a lack of green spaces, where the proposal tries to solve this area by bringing nature from the Ripoll river closer to the city through a green pedestrian axis.
Projecte Final de Màster Oficial
Gonzalez Fernandez, Albert; Mata Valldaura, Olga
Tutor/a - Director/a: Farré Moreto, Raimon; Steegmann Mangrane, David
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
Ròtula-Montcada té com a objectiu principal la regeneració urbana del barri de la Ribera, a través de la recuperació del Mercat Municipal de Montcada a l'antiga parcel·la de la fàbrica de Daicolor.
Montcada i Reixac es troba en un embut entre la serralada Marina i Collserola i això la converteix en la principal entrada d'infraestructures des del Vallès a la ciutat de Barcelona. Aquest gran nombre d'infraestructures així com les barreres naturals que hi trobem (riu Ripoll, Riu Besòs, turó de Montcada...) han suposat una gran segregació entre els seus barris. El projecte entén el soterrament de la línia de Rodalies R2 com una gran oportunitat per a la reconnexió d'aquests barris, així com per a situar noves centralitats i equipaments a aquells barris amb menys serveis.
El barri de la Ribera es troba al sud del centre de Montcada sobre el Parc de l'Aigua i el barri de Can Sant Joan. Antigament, es tractava d'un barri industrial, però després del tancament i enderroc de les fàbriques només han quedat les dues illes d'habitatges que hi trobem actualment. Aquestes dues illes d'habitatge van ser construïdes com habitatge de protecció oficial per als treballadors de les fàbriques els anys seixanta i, actualment suposen el barri amb més densitat de població i vulnerabilitat social de Montcada.
El projecte de Ròtula Montcada proposa una tipologia híbrida, recuperant el mercat de Montcada tancat des de l'any 2010 i generant 88 nous habitatges al barri de la Ribera creant així un gran espai d'oci i comerç al barri més marginal de la ciutat. La proposta també pretén reivindicar els espais verds que trobem al sud de Montcada com el Parc de l'Aigua i el Parc fluvial del Besòs generant noves dinàmiques a la ciutat a través de la reconnexió d'espais urbans i ecosistèmics.
Projecte Final de Màster Oficial
Moreno Carrero, Jaime; Romo Pàmies, Aina
Tutor/a - Director/a: Gimferrer Vilaplana, Xavier; Steegmann Mangrane, David
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
'Enredos o conexiones: Soluciones topográficas para habitar estratos inaccesibles entre infraestructuras' se centra en la necessitat de millorar la connectivitat i accessibilitat entre quatre àrees urbanes del barri de Terra Nostra i Montcada Centro, al districte de Moncada i Reixac. Aquestes zones han estat històricament aïllades per la superposició de xarxes d'infraestructura que, en distribuir-se verticalment, generen barreres físiques que dificulten el trànsit de vianants. La proposta introdueix dos nous estrats elevats sobre el terreny que s'integren a la complexa xarxa preexistent, articulant el flux de vianants de manera més eficient i dinàmica. Aquestes intervencions busquen superar les barreres actuals, facilitant l'accés a àrees prèviament inaccessibles i fomentant una cohesió urbana més gran.
El projecte inclou un programa estacional enfocat a activitats culturals i recreatives, juntament amb l'enfortiment de l'economia local ambulant, per revitalitzar la zona i dotar-la d'una identitat distintiva. Les solucions arquitectòniques s'orienten cap a la potenciació d'itineraris de vianants i la regeneració d'espais intermedis entre infraestructures, transformant-los en àrees públiques per a la convivència, activitats culturals i recreatives i zones verdes. Tot plegat amb una sensibilitat particular cap a les característiques ambientals ignorades de l'entorn, fruit d'un rigorós procés de recerca de variables tangibles i intangibles, que té com a objectiu millorar la qualitat de vida dels residents i crear un entorn més accessible i dinàmic per a la comunitat.
‘Enredos o conexiones: Soluciones topográficas para habitar estratos inaccesibles entre infraestructuras' se centra en la necesidad de mejorar la conectividad y accesibilidad entre cuatro áreas urbanas del barrio de Terra Nostra y Montcada Centro, en el distrito de Moncada y Reixac. Estas zonas han permanecido históricamente aisladas por la superposición de redes de infraestructura que, al distribuirse verticalmente, generan barreras físicas que dificultan el tránsito peatonal. La propuesta introduce dos nuevos estratos elevados sobre el terreno que se integran a la compleja red preexistente, articulando el flujo peatonal de forma más eficiente y dinámica. Estas intervenciones buscan superar las barreras actuales, facilitando el acceso a áreas previamente inaccesibles y fomentando una mayor cohesión urbana.
El proyecto incluye un programa estacional enfocado en actividades culturales y recreativas, junto con el fortalecimiento de la economía local ambulante, con el fin de revitalizar la zona y dotarla de una identidad distintiva. Las soluciones arquitectónicas se orientan hacia la potenciación de itinerarios peatonales y la regeneración de espacios intermedios entre infraestructuras, transformándolos en áreas públicas para la convivencia, actividades culturales y recreativas, y zonas verdes. Todo ello con una sensibilidad particular hacia las características ambientales ignoradas del entorno, fruto de un riguroso proceso de investigación de variables tangibles e intangibles, cuyo objetivo es mejorar la calidad de vida de los residentes y crear un entorno más accesible y dinámico para la comunidad.
Projecte Final de Màster Oficial
Caradonna, Francesco Antonio
Tutor/a - Director/a: Maristany Jackson, Lorena; Aguiló Aran, Claudi
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
Es coneix com a Pla de Reixac al romanent de terres cultivables de la Planura del Vallès més pròxima al municipi de Montcada i Reixac. Es troba entre les ciutats de Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda, Ripollet, La Llagosta i Barberà del Vallès. És un espai de cultiu primari i de secà, el gran mosaic agroforestal existent en aquest lloc està perfilat de manera utilitària per a l'aprofitament de l'aigua. Aquest espai ha sofert l'abandó i poca gestió producte de la seva complicada història recent.
Les microarquitectures que desenvolupem per a resoldre la visitabilitat del Parc Agrari del Pla de Reixac són peces lleugeres, que ens permeten, a través d'un sistema constructiu modular, adaptar-nos a les exigències del territori. La materialitat té la intenció de no ser invasiva visualment, sinó, en contraposició, poder ser apropiada per la mateixa naturalesa, ser lleugera i de fàcil adaptació.
Aquest projecte busca ser un punt de partida per a la regeneració paisatgística i urbanística d'aquest enclavament, es tracta en tot moment de generar un primer impuls de recuperació d'aquest paisatge.
Se conoce como Pla de Reixac al remanente de tierras cultivables de la Planura del Vallès más próxima al municipio de Montcada I Reixac. Se encuentra entre las ciudades de Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda, Ripollet, La Llagosta y Barberà del Vallès. Es un espacio de cultivo primario y de secano, el gran mosaico agroforestal existente en este lugar está perfilado de manera utilitaria para el aprovechamiento del agua. Este espacio ha sufrido el abandono y poca gestión producto de su complicada historia reciente.
Las microarquitecturas que desarrollamos para resolver la visitabilidad del Parc Agrari del Pla de Reixac son piezas ligeras, que nos permiten, a través de un sistema constructivo modular, adaptarnos a las exigencias del territorio. La materialidad tiene la intención de no ser invasiva visualmente, si no, en contraposición, poder ser apropiada por la misma naturaleza, ser ligera y de fácil adaptación.
Este proyecto busca ser un punto de partida para la regeneración paisajística y urbanística de este enclave, se trata en todo momento de generar un primer impulso de recuperación de dicho paisaje.
The Pla de Reixac is the name given to the remaining arable land in the Vallès plain closest to the municipality of Montcada i Reixac. It is located between the towns of Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda, Ripollet, La Llagosta and Barberà del Vallès. It is an area of primary and dry farming, the large agroforestry mosaic existing in this place is outlined in a utilitarian way for the use of water. This space has suffered neglect and little management as a result of its complicated recent history.
The microarchitectures that we developed to solve the visitability of the Parc Agrari del Pla de Reixac are light pieces that allow us, through a modular construction system, to adapt to the demands of the territory. The materiality has the intention of not being visually invasive, but, on the contrary, to be appropriated by nature itself, to be light and easy to adapt.
This project seeks to be a starting point for the landscape and urban regeneration of this enclave, it is at all times to generate a first impulse for the recovery of the landscape.
Projecte Final de Màster Oficial
Marieges i Soucheiron, Pere; Marín Borrallo, Olga
Tutor/a - Director/a: Maristany Jackson, Lorena; Aguiló Aran, Claudi
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
FOODTOPIA es desplega en un territori de caràcter tradicionalment agrícola i altament antropitzat on es busca mantenir i protegir l'activitat agrària, alhora que contribueix a la generació d'activitat econòmica i de lleure en l'àmbit urbà. Funciona, al seu torn, com un eix vertebrador de la trama de ciutats i infraestructures que l'envolten, materialitzant-se en forma d'un mosaic d'espais agraris, forestals i urbans que creen sinèrgies entre ells i neguen la divisió i el límit.
S'organitza, en xarxa, seguint les traces topogràfiques del territori. A través dels 5 dits que, des de Barcelona, s'endinsen a la plana del Vallès per mitjà dels corredors fluvials, sorgeixen espais de centralitat agrària, espais que, precisament perquè encara gaudeixen d'una certa continuïtat en la seva activitat, hauran de ser especialment protegits. I és que aquests són, a més, els espais de lleure de referència de les ciutats i pobles que els envolten.
FOODTOPIA té forma d'embut, el coll del qual és el PLA DE REIXAC, que és l'espai més proper a Barcelona i el que fa de ròtula, connectant aquest territori actualment tan vulnerable amb la ciutat. Com la majoria de territoris que conformen FOODTOPIA, la continuïtat del Pla de Reixac com a espai agrícola està amenaçada pels principals problemes que afecten a la pagesia, el principal dels quals és la rendibilitat de les zones de cultiu.
En aquest context, es planteja la transformació del model d'explotació del Pla de Reixac, d'un model convencional a un model agropastoral on les diferents activitats productives formin part d'un únic sistema agroalimentari, establint sinergies i fluxos tancats. La introducció d'una granja d'ovelles és el primer pas per a una gestió de l'activitat agrícola més sostenible. Aquesta actua com a vincle i punt de referència per a la ciutadania, apropant l'activitat productiva del Pla a la ciutat.
FOODTOPIA se despliega en un territorio de carácter tradicionalmente agrícola y altamente antropizado donde se busca mantener y proteger la actividad agraria, al mismo tiempo que contribuye a la generación de actividad económica y de ocio en el ámbito urbano. Funciona, a su vez, como un eje vertebrador de la trama de ciudades e infraestructuras que lo rodean, materializándose en forma de mosaicos de espacios agrarios, forestales y urbanos que crean sinergias entre ellos y niegan la división y el límite.
Se organiza, en red, siguiendo los trazos topográficos del territorio. A través de los 5 dedos que, desde Barcelona, se adentran en la llanura del Vallès mediante los corredores fluviales, surgen espacios de centralidad agraria, espacios que, precisamente porque aun gozan de una cierta continuidad en su actividad, deberán de ser especialmente protegidos. Y es que estos son, además, los espacios de ocio de referencia de las ciudades y pueblos que los rodean.
FOODTOPIA tiene forma de embudo, cuyo cuello es el PLA DE REIXAC, que es el espacio más próximo a Barcelona y el que hace de rótula, conectando este territorio actualmente tan vulnerable con la ciudad. Como la mayoría de los territorios que conforman FOODTOPIA, la continuidad del Pla de Reixac como espacio agrícola está amenazada por los principales problemas que afectan a los agricultores, el principal de los cuales es la rentabilidad de las zonas de cultivo.
En este contexto, se plantea la transformación del modelo de explotación del Pla de Reixac, de un modelo convencional a un modelo agropastoril donde las diferentes actividades productivas formen parte de un único sistema agroalimentario, estableciendo sinergias y flujos cerrados. La introducción de una granja de ovejas es el primer paso para una gestión de la actividad agrícola más sostenible. Ésta actúa como vínculo y punto de referencia para la ciudadanía, acercando la actividad productiva del Pla a la ciudad.
FOODTOPIA is placed in a traditionally agricultural and highly anthropised territory where agricultural activity should be protected while contributing to the generation of economic and leisure activity in the urban environment. At the same time, it works as a backbone for the network of cities and infrastructures that surround it, becoming a mosaic of agricultural, forestry and urban spaces that create synergies between them and deny division and limits.
It is organised as a network, following the topographical outlines of the territory. It enters the Vallès plain through five fingers that follow river corridors from Barcelona. Along them, there are areas of agricultural centrality, areas which still enjoy a certain continuity in their activity, and because of that they should be specially protected. These are also the reference leisure areas for the towns and villages that surround them.
FOODTOPIA is shaped like a funnel, whose neck is the PLA DE REIXAC, which is the closest space to Barcelona and the one that acts as a node, connecting this currently vulnerable territory with the city. Like most of the territories that make up FOODTOPIA, the continuity of the Pla de Reixac as an agricultural area is threatened by the main problems affecting farmers, the main one being the profitability of cultivated areas.
In this context, a transformation of the farming model of the Pla de Reixac is proposed, from a conventional model to an agro-pastoral model where the different productive activities are part of a single agri-food system, establishing synergies and closed flows. The introduction of a sheep farm is the first step towards a more sustainable management of agricultural activity. It acts as a link and a reference point for citizens, bringing the productive activity of the Pla closer to the city.
Projecte Final de Màster Oficial
Fiol Munar, Miquel; Mateu Fernández, Alba
Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Sánchez-Villanueva Beuter, Manuel
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
El barri de Can Sant Joan a Montcada i Reixac ha passat de ser un nucli d'estiueig als anys 50 a un barri densificat i vulnerable. Aquest creixement descontrolat va donar lloc a construccions de baixa qualitat, amb una habitabilitat deficient i una vulnerabilitat accentuada.
El projecte urbanístic s'emmarca en aquest entorn complex, on l'accessibilitat limitada i la degradació per falta de manteniment són factors clau. A això s'afegeix una estricta regulació urbanística que pretén fer taula rasa. No obstant això, la proposta es basa en una anàlisi detallada que identifica construccions irrecuperables, permetent la reconfiguració del conjunt urbà i preservant tant els veïns com la identitat del lloc, evitant el desplaçament forçat de la comunitat.
Es plantegen diverses estratègies per millorar les condicions d'habitabilitat, com l'esponjament dels volums construïts, que obre l'oportunitat d'intervenir en les parets mitgeres adjacents i projectar nous espais oberts. Aquesta reconfiguració genera nous itineraris intersticials, transformant-se en terrasses comunitàries que fomenten les relacions entre veïns. A més, la incorporació d'un nou element arquitectònic permet connectar els diferents habitatges, millorant l'aïllament tèrmic, la qualitat de vida i l'accessibilitat, especialment per a persones amb mobilitat reduïda.
El projecte defensa la necessitat de dissenyar i planificar l'urbanisme a partir de les necessitats reals, més enllà de la teoria. Així, es busca fer arquitectura amb petits gestos que millorin les condicions de vida, preservant els elements identitaris que defineixen Can Sant Joan i mantenint l'atmosfera de petit poble que caracteritza el barri.
El barrio de Can Sant Joan en Montcada i Reixac ha pasado de ser un núcleo de veraneo en 50 en un barrio densificado y vulnerable. Este crecimiento descontrolado dio lugar a construcciones de baja calidad, con una habitabilidad deficiente y una vulnerabilidad acentuada.
El proyecto urbanístico se enmarca en este entorno complejo, donde la accesibilidad limitada y la degradación por falta de mantenimiento son factores clave. A esto se añade una estricta regulación urbanística que pretende hacer mesa raída. Sin embargo, la propuesta se basa en un análisis detallado que identifica construcciones irrecuperables, permitiendo la reconfiguración del conjunto urbano y preservando tanto los vecinos como la identidad del lugar, evitando el desplazamiento forzado de la comunidad.
Se plantean varias estrategias para mejorar las condiciones de habitabilidad, como la extracción de los volúmenes construidos, que abre la oportunidad de intervenir en las paredes medianeras adyacentes y proyectar nuevos espacios abiertos. Esta reconfiguración genera nuevos itinerarios intersticiales, transformándose en terrazas comunitarias que fomentan las relaciones entre vecinos. Además, la incorporación de un nuevo elemento arquitectónico permite conectar las diferentes viviendas, mejorando el aislamiento térmico, la calidad de vida y la accesibilidad, especialmente para personas con movilidad reducida.
El proyecto defiende la necesidad de diseñar y planificar el urbanismo a partir de las necesidades reales, más allá de la teoría. Así, se busca hacer arquitectura con pequeños gestos que mejoren las condiciones de vida, preservando los elementos identitarios que definen Can Sant Joan y manteniendo la atmósfera de pequeño pueblo que caracteriza el barrio.
The Can Sant Joan neighbourhood in Montcada i Reixac has gone from being a summer resort to a densified and vulnerable neighbourhood. This uncontrolled growth gave rise to low-quality constructions, with poor habitability and accentuated vulnerability.
The urban development project is framed in this complex environment, where limited accessibility and degradation due to lack of maintenance are key factors. This is compounded by strict urban planning regulations that are intended to make the table threadbare. However, the proposal is based on a detailed analysis that identifies irrecoverable constructions, allowing the reconfiguration of the urban ensemble and preserving both the neighbours and the identity of the place, avoiding the forced displacement of the community.
Several strategies are proposed to improve the conditions of habitability, such as the extraction of the built volumes, which opens up the opportunity to intervene in the adjacent party walls and project new open spaces. This reconfiguration generates new interstitial itineraries, transforming them into communal terraces that encourage relations between neighbours. In addition, the incorporation of a new architectural element connects the different dwellings, improving thermal insulation, quality of life and accessibility, especially for people with reduced mobility.
The project defends the need to design and plan urban planning based on real needs, beyond theory. Thus, the aim is to create architecture with small gestures that improve living conditions, preserving the identifying elements that define Can Sant Joan and maintaining the atmosphere of a small village that characterises the neighbourhood.
Projecte Final de Màster Oficial
Gelpí i Roig, Pau; Bravo Reguera, Laura
Tutor/a - Director/a: Farré Moreto, Raimon; Steegmann Mangrane, David
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
Un mur de formigó, una carretera, una escola pública, dos rius i un pont conformen els límits d'un espai desert, sense ús, erm i incomunicat. Un espai reducte, construït per protegir la ciutat de la força de l'aigua. A l'altra vora del riu Ripoll, a poc més de cent metres, en ple centre de Montcada i Reixac, s'hi troba la piscina municipal descoberta. Problemàtica des de fa anys pel mal estat de les seves instal·lacions, esdevé cada estiu caldo de cultiu de queixes veïnals. Encaixonada entre massa equipaments, li manca espai per a la quantitat d'usuaris que rep. Traslladar l'equipament a l'altra vora del riu sembla una bona oportunitat per a retornar la identitat a l'espai inert. Entenent aquest lloc com a nexe entre la cota fluvial i la cota ciutat, es decideix reactivar-lo a través de les infraestructures que el conformen. Una d'aquestes, les vies del tren, en procés de soterrament, es presenta com a pretext. L'aprofitament de les terres derivades de les excavacions conformarà una sèrie de topografies, donant lloc a un nou paisatge hídric. L'aigua com a eix. L'aigua construeix totes les escales. Construeix l'edifici i conforma el paisatge. La seva gestió, protegint els equipaments propers del risc d'inundació, permet perdre la por al riu i retornar-lo al parc públic de la ciutat. Una petita acròpolis aquàtica que s'eleva sobre la cota inundable i un pavelló de caràcter infraestructural que proposa reconciliar, trencant amb l'estacionalitat. Buscant, en context de sequera, reduir el consum d'aigua i diversificar-ne els usos. De l'agrari a l'esportiu, de la higiene a allò lúdic. De la necessitat, de la demanda, i del dret, sorgeix una manera lliure de gaudir de l'aigua.
Un muro de hormigón, una carretera, una escuela pública, dos ríos y un puente conforman los límites de un espacio desierto, sin uso, desolado e incomunicado. Un lugar reducto construido para proteger la ciudad de la fuerza del agua. Al otro lado del río Ripoll, a poco más de cien metros, en pleno centro de Montcada i Reixac, se encuentra la piscina municipal descubierta. Problemática desde hace años por el mal estado de sus instalaciones, se convierte cada verano en caldo de cultivo de quejas vecinales. Encajonada entre demasiados equipamientos, carece de espacio para la cantidad de usuarios que recibe. Trasladar el equipamiento al otro lado del río parece una buena oportunidad para devolver la identidad al espacio inerte. En- tendiendo este lugar como un nexo entre la cota fluvial y la cota ciudad, se decide reactivarlo a través de las infraestructuras que lo conforman. Una de ellas, las vías del tren, en proceso de soterramiento, se presenta como pretexto. Pues el aprovechamiento de las tierras derivadas de las excavaciones conformará una serie de topografías, dando lugar a un nuevo paisaje hídrico. El agua como eje. El agua construye todas las escalas. Construye el edificio y forma al paisaje. Su gestión, protegiendo los equipamientos cercanos del riesgo de inundación, permite perderle el miedo al río y devolverlo al parque público de la ciudad. Una pequeña acrópolis acuática que se eleva sobre la cota inundable y un pabellón de carácter infraestructural que propone reconciliar, rompiendo con la estacionalidad. Buscando, en contexto de sequía, reducir el consumo de agua y diversificar sus usos. Del agrario al deportivo, de la higiene a lo lúdico. De la necesidad, de la demanda, y del derecho, surge una manera libre de disfrutar del agua.
A concrete wall, a road, a public school, two rivers and a bridge make up the limits of a deserted, barren, bleak and isolated space. A stronghold built to protect the city from the force of the water. On the other side of the Ripoll river, just over a hundred meters away, in the heart of Montcada i Reixac, the open municipal swim- ming pool can be found. Problematic for years due to the poor state of its facilities, every summer it becomes a breeding ground for neighbourhood complaints. Sandwiched between too many facilities, it lacks space for the number of users it receives. Moving the equipment to the other side of the river seems like a good opportunity to return the identity to the inert space. Unders- tanding this place as a link between the river and the city level, it is decided to reactivate it through the infrastructures that make it up. One of them, the train tracks, wich are in the process of being buried, is presented as a pretext. The land derived from the excavations will be used to form a series of topographies, giving rise to a new water landscape. Water as an axis. Water builds all scales. Builds the building and shapes the landscape. Its management, protecting nearby facilities from the risk of flooding, allows losing fear of the river returning it to the city's public park. A small aquatic acropolis that rises above the flood level and an infrastructural pavilion that proposes reconciliation, breaking with seasonality. Seeking, in a context of drought, to reduce water consumption and diversify its uses. From agricultural to sportive, from hygiene to leisure. From need, demand, and right, a free way to enjoy water arises.
Projecte Final de Màster Oficial
Costa Simó, Laia; López Medina, Leisy
Tutor/a - Director/a: Sánchez-Villanueva Beuter, Manuel; Pla Ferrer, Francesc
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
La Muntanyeta de Can Sant Joan és un barri de cases autoconstruïdes amb problemes d'infrahabitatge i accessibilitat. Es proposa una intervenció en l'espai públic que pretén donar una resposta interescalar als diversos problemes del barri. Es genera una xarxa de replans, ja que en un barri amb tanta pendent l'horitzontalitat és un tresor. Juntament amb una renaturalització dels carrers i espais buits, s'equipen amb mobiliari urbà i amb elements d'accessibilitat mecànica. Es milloren alguns i generen altres replans i accessos als habitatges, que milloren els ulls del boulevard, és a dir, les façanes, amb una rehabilitació tant energètica, com d'habitabilitat i paissatgística.
La Muntanyeta de Can Sant Joan es un barrio de casas autoconstruidas con problemas de infravivienda y accesibilidad. Se propone una intervención en el espacio público que pretende dar una respuesta interescalar a los diversos problemas del barrio. Se genera una red de rellanos, ya que en un barrio con tanto pendiente la horizontalidad es un tesoro. Junto con una renaturalización de las calles y espacios vacíos, se equipan con mobiliario urbano y elementos de accesibilidad mecánica. Se mejoran algunos y se generan otros rellanos y accesos a las viviendas, que mejoran los ojos del boulevard, es decir, las fachadas, con una rehabilitación tanto energética, como de habitabilidad y paisajística.
La Muntanyeta de Can Sant Joan is a neighborhood of self-built houses with substandard housing and accessibility problems. This project suggests an intervention in the public space that aims to provide an inter-scalar response to the various problems of the neighborhood. A network of flat areas is generated, since in a neighborhood with such a slope, horizontality is a treasure. Together with a renaturation of the streets and empty spaces, they are supplied with street furniture and mechanical accessibility elements. Some flat areas are improved and others are created for accesses to the homes. Those improve the eyes of the boulevard, that are the facades, with an energetic, habitability and landscaping renovation.
Projecte Final de Màster Oficial
Brell Martínez, Bernat
Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
El riu Ges, un riu mediterrani conegut per la seva naturalesa imprevisible, experimenta fluctuacions extremes a causa de la inestabilitat tèrmica provocada pel canvi climàtic. Aquest riu pot presentar-se tant amb un volum d'aigua elevat i força gran com totalment sec.
Les greus riuades i els desastres naturals associats al riu Ges són ben coneguts, amb impactes significatius en termes de danys materials i pèrdues agrícoles al llarg del seu curs. No obstant això, quan el riu no porta massa aigua, les rutes i camins que l'envolten ofereixen bones oportunitats per al senderisme i les excursions als municipis veïns com Torelló, Sant Pere, Sant Vicenç, Vidrà i la Vall de Bisaura.
Aquest projecte se centra en l'anàlisi i millora d'una de les rutes més transitades, el PR-C47 Camí Vora el Ges. L'objectiu és mitigar els efectes destructius de les riuades mitjançant l'anàlisi de l'energia del riu, la seva morfologia i les inundacions associades. El projecte busca identificar els punts crítics per dissipar l'energia de les riuades a partir de la creació de noves topografies i basses de laminació per retenir i reduir la força de les riuades. A més, es planteja una millora significativa del camí, amb l'objectiu de fer-lo més segur i accessible, millorant la seva funcionalitat i integració amb el paisatge natural.
Després d'aquesta anàlisi i intervenció territorial, s'ha identificat un punt de pas i creuament força freqüent al mig de la ruta circular PR-C47. Es projecta un petit equipament en aquest punt, que servirà com a punt de gestió de residus, lloc de trobada, espai d'estada i espai per gaudir del paisatge natural.
Amb aquesta intervenció de caràcter paisatgístic, es replanteja i millora el Camí Vora el Ges, es gestionen punts de control hídric amb noves topografies i es dissenya una guingueta per reconnectar els usuaris amb el riu i oferir una millor experiència als visitants.
Projecte Final de Màster Oficial
Grau i Fornt, Anna; Aguilella i Fuentes, Ariadna
Tutor/a - Director/a: Aquilué Junyent, Inés; Sauquet Llonch, Roger Joan
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
Al Marge convida a reflexionar sobre la relació complexa entre l'entorn natural, la història cultural i les necessitats contemporànies. A través d'una arquitectura que abraça l'essència del lloc, el projecte pretén teixir un diàleg entre el passat i el present, explorant com conviure al marge pot ser una resposta conscient als desafiaments ambientals i socials, connectant la comunitat amb el seu entorn de manera equilibrada i sostenible.
El projecte s'inspira en la rica història d'aquest territori, on tant antigament com actualment, es troba en un constant equilibri entre la vida arrelada al sòl agricola, a les lleres del Besòs i a la vulnerabilitat davant de possibles inundacions, representant les realitats que la societat ha enfrontat al llarg del temps. S'aborda, doncs, la necessitat de desenvolupar una arquitectura resilient que reconegui la dualitat del riu Besòs: un element que, si bé ha estat històricament font de vida, també presenta riscos per a la comunitat local.
La proposta cerca integrar mesures de mitigació de riscos, promovent la seguretat i la consciència ambiental, alhora que ressalta la importància de seguir fent vida en aquests marges que l'envolten. És per això que, es transforma l'actual Pla de Besòs - un espai d'assentaments informals, de pràctiques no lícites i malmès per abocaments de deixalles - en un parc multifuncional on interactuen espais oberts, d'estada i productius d'horta. D'aquesta manera, el projecte proposa posar de nou en valor el Pla de Besòs: la transformació de l'espai articula i connecta el municipi de Montcada i Reixac amb la Llagosta i la serralada de Marina, convertint-lo en un espai més connectat, verd i integrador, on s'acosta als ciutadans perquè puguin gaudir d'una millor qualitat de vida, més propera a la natura i amb una forta cohesió comunitària.
Projecte Final de Màster Oficial
Bennani, Alia
Tutor/a - Director/a: Maristany Jackson, Lorena; Aguiló Aran, Claudi
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
Els diferents paisatges que trobem en el Pla de Reixac són el testimoni de la forma amb la qual s'ha ocupat i domesticat el seu territori. L'assentament de l'exèrcit espanyol (1930-1985) va provocar un fre en el creixement urbà, així com la transformació del paisatge en les zones afectades.
El títol “Las 11 Malas Hierbas” fan referència als onze polvorins situats en el cor del Pla de Reixac on la ruïna militar continua canviant de significat a través del temps, sent avui un paisatge informal, no controlat.
Aprofitant aquesta oportunitat, s'introdueix un model de “L'École du Dehors” amb la finalitat de relacionar les diverses àrees urbanes confrontants entre si. L'objectiu és reunir usuaris de diferents edats a través d'un nou espai d'oci i d'aprenentatge perquè l'imaginari col·lectiu continuï creixent.
El projecte es desenvolupa segons dues dimensions recíproques:
D'una banda, la dimensió del recorregut no solament actua com a nexe entre les diferents unitats construïdes, sinó que també busca un diàleg entre aquestes i els diferents paisatges que coexisteixen. La proposta reposa sobre el traçat actual i l'antic, apostant per la menor alteració possible de l'estructura existent i adaptant la secció dels camins quan sigui necessari.
D'altra banda, la dimensió repetitiva de la peça, definint unes arquitectures de suport al programa i que ajuden a construir el lloc. Partint de la preexistència del mur, es proposa una construcció lleugera de fusta i una modulació espacial que varia en funció de l'usuari i del grau d'intervenció. De menor a major: la bassa per a la fauna petita, el mirador de les aromàtiques, l'amfiteatre, la pèrgola, el pavelló d'accés, l'aula d'estudi, l'aula oberta i el impluvium.
Los distintos paisajes que encontramos en el Pla de Reixac son el testimonio de la forma con la que se ha ocupado y domesticado su territorio. El asentamiento del ejército español (1930-1985) provocó un freno en el crecimiento urbano, así como la transformación del paisaje en las zonas afectadas.
El título “Las 11 Malas Hierbas” hace referencia a los once polvorines situados en el corazón del Pla de Reixac donde la ruina militar sigue cambiando de significado a través del tiempo, siendo hoy un paisaje informal, no controlado.
Aprovechando esta oportunidad, se introduce un modelo de “L'École du Dehors” con el fin de relacionar las diversas áreas urbanas colindantes entre sí. El objetivo es reunir usuarios de distintas edades a través de un nuevo espacio de ocio y de aprendizaje para que el imaginario colectivo siga creciendo.
El proyecto se desarrolla según dos dimensiones recíprocas:
Por una parte, la dimensión del recorrido no solo actúa como nexo entre las diferentes unidades construidas, sino que también busca un diálogo entre estas y los distintos paisajes que coexisten. La propuesta reposa sobre el trazado actual y el antiguo, apostando por la menor alteración posible de la estructura existente y adaptando la sección de los caminos cuando sea necesario.
Por otra parte, la dimensión repetitiva de la pieza, definiendo unas arquitecturas de apoyo al programa y que ayudan a construir el lugar. Partiendo de la preexistencia del muro, se propone una construcción ligera de madera y una modulación espacial que varía en función del usuario y del grado de intervención. De menor a mayor: la balsa para la fauna pequeña, el mirador de las aromáticas, el anfiteatro, la pérgola, el pabellón de acceso, el aula de estudio, el aula abierta y el impluvium.
The different landscapes found in the Pla de Reixac testify to how its territory has been occupied and domesticated. The settlement of the Spanish army (1930-1985) led to a halt in urban growth and transformed the landscape in the affected areas.
The title Las 11 Malas Hierbas reference the eleven powder magazines located in the heart of Pla de Reixac, where the military ruins continue to evolve over time, today forming an informal, uncontrolled landscape.
Taking advantage of this opportunity, a model of “L'École du Dehors” is introduced to connect the surrounding urban areas. The goal is to bring together users of all ages through a new space for leisure and learning, fostering the growth of the collective imagination.
The project is developed according to two interrelated dimensions:
On one hand, the path dimension not only serves as a link between the various built units but also aims to establish a dialogue between these units and the diverse landscapes that coexist. The proposal builds on both the current and former layouts, aiming to minimize alterations to the existing structure and adapting the paths' sections when necessary.
On the other hand, the repetitive dimension focuses on defining architectures that support the program and help to shape the place. Starting with the pre-existing wall, a light wooden construction is proposed, with spatial modulation that varies depending on the user and the degree of intervention. From smallest to largest: the pond for small fauna, the aromatic plants viewpoint, the amphitheater, the pergola, the access pavilion, the study room, the open classroom, and the impluvium.
Projecte Final de Màster Oficial
Vaquer i Pintanel, Miquel; Montolio i Font, Alexandre
Tutor/a - Director/a: Maristany Jackson, Lorena; Aguiló Aran, Claudi
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
El projecte Parc de tempestes proposa una intervenció en el paisatge fluvial de Montcada i Reixac centrada en la gestió sostenible de l'aigua i la transformació territorial. El punt de partida és la ineficaç gestió de l'aigua, que deriva en l'abocament d'agents contaminants al medi fluvial. L'objectiu principal és millorar la qualitat de l'aigua del riu Besòs a través de solucions naturals i mitigar el risc d'inundacions, alhora que es redefineix el parc fluvial com un espai públic accessible i pedagògic. La hipòtesi del projecte és que la gestió integrada de l'aigua pot actuar com a eix vertebrador per a la regeneració ambiental i social del territori. La proposta inclou la creació de sistemes de fitodepuració naturals, la recuperació de l'espai perdut de la llera del riu i la protecció de les zones inundables mitjançant modificacions topogràfiques. A més, es proposa un itinerari de l'aigua amb l'objectiu de promoure l'ús públic i la connexió amb el territori. El Parc de Tempestes millorarà la qualitat de l'aigua, reduirà l'impacte d'inundacions i generarà un espai educatiu i recreatiu. En conclusió, cal revertir les tendències actuals, cap a un nou model de gestió de l'aigua en harmonia amb el paisatge.
The Storm Park project proposes an intervention in the river landscape of Montcada i Reixac focused on sustainable water management and territorial transformation. The starting point is the ineffective management of water, which leads to the discharge of pollutants into the river environment. The main objective is to improve the quality of the Besòs river water through natural solutions and mitigate the risk of floods, while redefining the river park as an accessible and pedagogical public space. The hypothesis of the project is that integrated water management can act as the backbone for the environmental and social regeneration of the territory. The proposal includes the creation of natural phytodepuration systems, the recovery of the lost space of the riverbed and the protection of floodable areas through topographic modifications. In addition, a water itinerary is proposed with the aim of promoting public use and connection with the territory. The Storm Park will improve water quality, reduce the impact of floods and generate an educational and recreational space. In conclusion, current trends need to be reversed, towards a new water management model in harmony with the landscape.
Projecte Final de Màster Oficial
Guillén Bellsolell, Núria Pilar; Ribot Sastre, Maria
Tutor/a - Director/a: Sauquet Llonch, Roger Joan; Aquilué Junyent, Inés
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
El soterrament de la línia R2 al pas de Montcada i Reixac ja és una realitat. Així doncs, una ciutat que s'ha vist fragmentada durant tants anys pel pas de les vies del tren es converteix en un exemple de reinvenció ja que el canvi obre una oportunitat per repensar un nou centre urbà. D'aquesta manera, s'inicia el debat: què passarà amb l'escletxa que deixarà l'excavació i, sobretot, una qüestió clau: seguim construïnt?
Montcada i Reixac és una ciutat situada en un embut geogràfic que recull les aigües de la conca del riu Besós, fet que la deixa en una situació de risc imminent d'inundacions degut a les condicions extremes del clima mediterrani en temps de crisi climàtica.
Amb l'amenaça i l'oportunitat com a motor de projecte neix Entre aigua i ciutat. Fruit d'una investigació sobre les possibilitats del model del ciutat esponja, el projecte busca demostrar que la solució no és sempre edificar i ho fa conformant una matriu que superposa dos sistemes en simbiosi sobre la ciutat:
El sistema urbà busca connectar transversalment la ciutat fins ara separada pel tren mitjançant un conjunt de places contenedores d'aigua. Aquestes s'adapten a les necessitats i usos existents i salven la diferència topogràfica entre dos barris.
El sistema natural. Es tracta de grans depressions en forma de bassa que donen un espai necessari a l'aigua formant un ecosistema d'estany i constituint un pulmó verd dins la ciutat.
Aquests dos sistemes compondran un refugi climàtic en forma d'illes de frescor que serà capaç d'emmagatzemar aigua i reutilitzar-la. Apostem per un projecte que faci front a emergències actuals buscant l'equilibri necessari entre aigua i la ciutat.
El soterramiento de la línea R2 en el centro de Montcada i Reixac ya es una realidad. Así pues, una ciudad que se ha visto fragmentada durante tantos años por el paso de las vías del tren se convierte en un ejemplo de reinvención ya que el cambio abre una oportunidad para repensar un nuevo centro urbano. De este modo, se inicia el debate: ¿qué pasará con la brecha que dejará la excavación y, sobre todo, una cuestión clave: seguimos construyendo?
Montcada i Reixac es una ciudad situada en un embudo geográfico que recoge las aguas de la cuenca del río Besós, lo que la deja en una situación de riesgo inminente de inundaciones debido a las condiciones extremas del clima mediterráneo en tiempos de crisis climática.
Con la amenaza y oportunidad como motor de proyecto nace Entre agua y ciudad. Fruto de una investigación sobre las posibilidades del modelo de la ciudad esponja, el proyecto busca demostrar que la solución no es siempre edificar y lo hace conformando una matriz que superpone dos sistemas en simbiosis sobre la ciudad:
El sistema urbano busca conectar transversalmente la ciudad hasta ahora separada por el tren mediante un conjunto de plazas contenedoras de agua. Éstas se adaptan a las necesidades y usos existentes y salvan la diferencia topográfica entre dos barrios.
El sistema natural. Se trata de grandes depresiones que dan un espacio necesario al agua formando un ecosistema de humedal y constituyendo un pulmón verde en la ciudad.
Estos dos sistemas compondrán un refugio climático en forma de oasis urbano que será capaz de almacenar agua y reutilizarla. Apostamos por un proyecto que haga frente a emergencias actuales buscando el equilibrio necesario entre agua y ciudad.
The burying of the R2 line at the Montcada i Reixac pass is already a reality. Thus, a city that has been fragmented for so many years by the passage of the train tracks becomes an example of reinvention since the change opens an opportunity to rethink a new urban center. At this point, the debate begins: what will happen to the void that will leave the excavation and, above all, a key question: should we continue to build?
Montcada i Reixac is a city located in a geographical funnel that collects the waters of the Besós river basin, which leaves it in a situation of imminent risk of floods due to the extreme conditions of the Mediterranean climate in times of climate crisis.
With the threat and opportunity as a project engine, Entre aigua i ciutat was born. As a result of research into the Sponge City model possibilities, the project seeks to demonstrate that the solution is not always building and does so by forming a matrix that overlaps two systems in symbiosis over the city:
The urban system seeks to cross-link the city until now separated by the train by means of a set of water-containing squares. These are adapted to existing needs and uses and bridge the topographic difference between two neighbourhoods.
The natural system. These are large depressions that give the water a necessary space forming a pond ecosystem and forming a green lung within the city.
These two systems will make up a climate shelter in the form of ‘freshness islands' that will be able to store and reuse water. Entre aigua i ciutat is committed to a project that faces current emergencies seeking the necessary balance between water and the city.
Projecte Final de Màster Oficial
Cugat Barroso, Carles; Cabrera Viceño, Núria
Tutor/a - Director/a: Aquilué Junyent, Inés; Sauquet Llonch, Roger Joan
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
Treball sobre la Masia Can Fontanet, un mas que forma part del Patrimoni arquitectònic de la vila es desenvolupa “Evolució en simbiosi”, amb el que es tracta la connexió amb la natura i l'oportunitat de millorar la vida de les persones aprofitant allò que ja tenim. Basant-se en un anàlisi
exhaustiu de les problemàtiques que preocupen a la població i les institucions governamentals s'ha arribat a conèixer una situació bastant alarmant: un gran assentament de barraques a la vora del riu Besòs, en situació de perill per inundabilitat. Tot i situar-se en una ubicació privilegiada, donada la seva proximitat amb el Parc Natural de la Serralada Marina, es necessària una reubicació urgent dels seus usuaris a un espai segur. Gràcies a unes idees arquitectòniques basades en la oportunitat de connectar la població de Montcada amb el Parc Natural de la
Serralada Marina i a una voluntat imperativa de reubicar a aquesta comunitat a un espai segur, es va determinar que Can Fontanet, edifici actualment en desús, era capaç, mitjançant una reforma per a un canvi d'ús, de contenir aquestes dues premisses. Es genera doncs, una porta a la Serralada Marina, amb un centre de visitants per a donar a conèixer el Parc Natural i un alberg per als seus usuaris que, donada la necessitat, pot ser apte per a ser un allotjament temporal per a aquesta comunitat. Evolució en simbiosi pretén donar a entendre que l'arquitectura i la natura poden treballar de forma conjunta per a aprofitar-se'n de forma cooperativa.
Projecte Final de Màster Oficial
Jaroslavsky Sardà, Gaspar; Socastro Nogué, Oscar
Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Sánchez-Villanueva Beuter, Manuel
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
Un barri que viu atrapat entre grans parcel·les buides i diverses infraestructures que el desconnecten de la resta del municipi de Montcada i Reixac són algunes de les condicions de partida de l'emplaçament on es desenvolupa el present projecte, situat al barri de La Ribera, al front del riu Besòs.
En aquest context, el conjunt problemàtiques detectades requereixen un seguit d'intervencions a diferents escales per tal que la proposta tingui un millor encaix territorial. Per aconseguir-ho s'inclou el futur creixement d'aquesta nova centralitat segons el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) i les propostes de mobilitat que planteja l'Ajuntament de Montcada i Reixac.
Un cop analitzats, incorporats i modificats tots aquests inputs de forma conjunta, es detecta un punt en el territori, posant el barri de La Ribera en el centre, on el traçat ferroviari convergeix en escassos metres de distància i que permet la ubicació d'un intercanviador de mobilitat, situat en una de les portes d'entrada de Barcelona. Arribats aquest punt es proposa una infraestructura que pugui donar resposta a les problemàtiques detectades a l'hora que compleix el seu principal programa.
Un seguit de plans inclinats a diferents nivells que ressegueixen la topografia connecten el barri amb els nous teixits urbans a través d'andanes que es converteixen en carrers i places alhora que permeten l'intercanvi entre 5 línies de Rodalies. El soterrament de la línia R2, l'arribada de l'avinguda metropolitana del Besòs i la detecció d'un punt neuràlgic per a la connectivitat ecològica del territori fan d'aquest interconnector una infraestructura amb caràcter d'espai públic que situaria el barri al mapa.
El resultat és una infraestructura pensada per estar i no només per passar, que pretén quedar “integrada” i “integrar”, un paisatge tant urbà com natural on el verd i el ciutadà puguin ocupar un espai del que mai han gaudit.
Projecte Final de Màster Oficial
El Mernissi Abdel-Lah, Tasnim; Pérez i Gil, Sergi
Tutor/a - Director/a: Pla Ferrer, Francesc; Sánchez-Villanueva Beuter, Manuel
Fecha de publicación: 2024
Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV)
Ver detalle Acceso al texto completo
El proyecto propone la reactivación de un antiguo enclave industrial como núcleo de regeneración social y urbana en Mas Rampinyo. Esta fábrica, que en su momento fue el corazón económico, social y cultural del barrio, quedó abandonada tras su cierre en 2019. Aislada por las vías del tren al este y el Torrent de Can Durán al oeste, su ubicación estratégica entre el tejido residencial e industrial la convierte en una bisagra territorial que el proyecto busca potenciar.
La intervención opera en múltiples escalas. Desde la reorganización urbana a través de un entramado de patios, calles, zonas verdes y espacios sociales, hasta la conexión de la fábrica con el tejido urbano. Este concepto se abstrae también dentro de la fábrica, donde “vaciados” estratégicos transforman la nave en un espacio flexible y permeable. Estos vacíos, en forma de claustros abiertos, permiten organizar las actividades alrededor de ellos, mejorando la iluminación natural y la conexión entre el interior y el exterior.
La reutilización de los materiales de las ruinas refuerza el enfoque sostenible del proyecto, integrando estrategias de economía circular y promoviendo la conservación de recursos. Este proceso revaloriza lo existente mientras habilita nuevos usos que revitalizan la fábrica como un espacio dinámico y multifuncional. Además, se implementan soluciones ecológicas como la gestión del agua en la parcela, asegurando una intervención que no solo optimiza los recursos, sino que también establece una continuidad biológica con el entorno natural del Pla de Reixac.
La fábrica se transforma en un lugar que atrae a una diversidad de usuarios, activando tanto lo social como lo económico. Se convierte en un nodo de actividades que van desde programas comunitarios y culturales hasta comerciales y formativos. El proyecto equilibra la regeneración urbana y la revitalización de los espacios interiores, preservando la memoria histórica de Aismalibar mientras proyecta un nuevo futuro para Mas Rampinyo.
- ...
- ...
Filtra los resultados
TipoInformació
Filtro que permite refinar la búsqueda por el tipo de contenido de los mostrados actualmente.
El listado contiene varios tipos de contenidos, ordenados de forma descendiente por el número de documentos.
Al lado de cada tipo se indica el número de contenidos que se obtiene si se aplica el filtro para ese tipo.
Informació
Filtro que permite refinar la búsqueda por el tipo de contenido de los mostrados actualmente.
El listado contiene varios tipos de contenidos, ordenados de forma descendiente por el número de documentos.
Al lado de cada tipo se indica el número de contenidos que se obtiene si se aplica el filtro para ese tipo.
+ FechaInformació
Filtro que permite refinar la búsqueda por el tipo de contenido de los mostrados actualmente.
El listado contiene varios tipos de contenidos, ordenados de forma descendiente por el número de documentos.
Al lado de cada tipo se indica el número de contenidos que se obtiene si se aplica el filtro para ese tipo.
Informació
Filtro que permite refinar la búsqueda por el tipo de contenido de los mostrados actualmente.
El listado contiene varios tipos de contenidos, ordenados de forma descendiente por el número de documentos.
Al lado de cada tipo se indica el número de contenidos que se obtiene si se aplica el filtro para ese tipo.
Condiciones de accesoInformació
Filtro que permite refinar la búsqueda por las condiciones de acceso que tienen los contenidos.
Se muestra un listado con los distintos niveles de acceso que tienen los contenidos, ordenados descendientemente por el número de contenidos.
Al lado de cada condición de acceso se indica el número de contenidos que se obtienen si se aplica el filtro.
Informació
Filtro que permite refinar la búsqueda por las condiciones de acceso que tienen los contenidos.
Se muestra un listado con los distintos niveles de acceso que tienen los contenidos, ordenados descendientemente por el número de contenidos.
Al lado de cada condición de acceso se indica el número de contenidos que se obtienen si se aplica el filtro.
IdiomasInformació
Filtro que permite refinar la búsqueda a partir del idioma del contenido.
Se muestra un listado con los distintos idiomas en los que se han elaborado los contenidos, ordenados descendientemente por el número de contenidos.
Al lado de cada idioma se indica el número de contenidos que se obtienen si se aplica el filtro para esa condición.
Informació
Filtro que permite refinar la búsqueda a partir del idioma del contenido.
Se muestra un listado con los distintos idiomas en los que se han elaborado los contenidos, ordenados descendientemente por el número de contenidos.
Al lado de cada idioma se indica el número de contenidos que se obtienen si se aplica el filtro para esa condición.
Catalán 232
Castellano 206
Áreas temáticasInformació
Filtro que permite refinar la búsqueda a partir de los ámbitos de conocimiento propios de la UPC.
Se muestra un listado con los distintos ámbitos de conocimiento asignados a los contenidos, ordenados descendientemente por el número de contenidos.
Al lado de cada condición de acceso se indica el número de contenidos que se obtienen si se aplica el filtro para esa condición.
Informació
Filtro que permite refinar la búsqueda a partir de los ámbitos de conocimiento propios de la UPC.
Se muestra un listado con los distintos ámbitos de conocimiento asignados a los contenidos, ordenados descendientemente por el número de contenidos.
Al lado de cada condición de acceso se indica el número de contenidos que se obtienen si se aplica el filtro para esa condición.
Objetivos de desarollo sostenibleInformació
Filtro que permite refinar la búsqueda recuperando los contenidos relacionados con uno de los Objetivos de Desarrollo Sostenible.
El listado contiene los objetivos relacionados con los contenidos docentes, ordenados de forma descendente por el número de contenidos que se han relacionado.
Junto a cada objetivo se indica el número de contenidos que obtiene si se aplica el filtro para ese objetivo.
Informació
Filtro que permite refinar la búsqueda recuperando los contenidos relacionados con uno de los Objetivos de Desarrollo Sostenible.
El listado contiene los objetivos relacionados con los contenidos docentes, ordenados de forma descendente por el número de contenidos que se han relacionado.
Junto a cada objetivo se indica el número de contenidos que obtiene si se aplica el filtro para ese objetivo.
Marco académico
+ ProfesoradoInformació
Filtro que permite refinar la búsqueda por el profesorado que ha participado en la elaboración de alguno de los contenidos que se muestran en pantalla.
Se muestra un listado del profesorado que más ha participado en la elaboración de los contenidos mostrados actualmente.
Al lado de cada profesor o profesora se indica el número de contenidos que se obtiene si se aplica el filtro y, en algunos casos, también se muestra un icono que permite ir a la ficha del profesor o profesora en Aprèn.
Informació
Filtro que permite refinar la búsqueda por el profesorado que ha participado en la elaboración de alguno de los contenidos que se muestran en pantalla.
Se muestra un listado del profesorado que más ha participado en la elaboración de los contenidos mostrados actualmente.
Al lado de cada profesor o profesora se indica el número de contenidos que se obtiene si se aplica el filtro y, en algunos casos, también se muestra un icono que permite ir a la ficha del profesor o profesora en Aprèn.
Centro DocenteInformació
Filtro que permite refinar la búsqueda por los centros docentes relacionados con alguno de los contenidos que se muestran en pantalla.
Se presenta un listado de centros docentes que están relacionados con los contenidos mostrados actualmente.
Al lado de cada centro docente se indica el número de contenidos que se obtiene si se aplica el filtro para ese centro docente y, en algunos casos, también se muestra un icono que permite ir a la ficha del centro docente en Aprèn.
Informació
Filtro que permite refinar la búsqueda por los centros docentes relacionados con alguno de los contenidos que se muestran en pantalla.
Se presenta un listado de centros docentes que están relacionados con los contenidos mostrados actualmente.
Al lado de cada centro docente se indica el número de contenidos que se obtiene si se aplica el filtro para ese centro docente y, en algunos casos, también se muestra un icono que permite ir a la ficha del centro docente en Aprèn.
DepartamentoInformació
Filtro que permite refinar la búsqueda por los departamentos relacionados con alguno de los contenidos que se muestran en pantalla.
Al lado de cada departamento se indica el número de contenidos que se obtiene si se aplica el filtro para ese departamento y, en algunos casos, también se muestra un icono que permite ir a la ficha del departamento en Aprèn.
Informació
Filtro que permite refinar la búsqueda por los departamentos relacionados con alguno de los contenidos que se muestran en pantalla.
Al lado de cada departamento se indica el número de contenidos que se obtiene si se aplica el filtro para ese departamento y, en algunos casos, también se muestra un icono que permite ir a la ficha del departamento en Aprèn.
CampusInformació
Filtro que permite refinar la búsqueda por los campus relacionados con algunos de los contenidos que se muestran en pantalla.
Al lado de cada campus se indica el número de contenidos que se obtienen si se aplica el filtro y, en algunos casos, también se muestra un icono que permite ir a la ficha del campus en Aprèn.
Informació
Filtro que permite refinar la búsqueda por los campus relacionados con algunos de los contenidos que se muestran en pantalla.
Al lado de cada campus se indica el número de contenidos que se obtienen si se aplica el filtro y, en algunos casos, también se muestra un icono que permite ir a la ficha del campus en Aprèn.
+ AsignaturaInformació
Filtro que permite refinar la búsqueda por las asignaturas relacionadas con algunos de los contenidos que se muestran en pantalla.
Al lado de cada asignatura se indica el número de contenidos que se obtienen si se aplica ese filtro y, en algunos casos, también se muestra un icono que permite ir a la ficha de la asignatura en Aprèn.
Informació
Filtro que permite refinar la búsqueda por las asignaturas relacionadas con algunos de los contenidos que se muestran en pantalla.
Al lado de cada asignatura se indica el número de contenidos que se obtienen si se aplica ese filtro y, en algunos casos, también se muestra un icono que permite ir a la ficha de la asignatura en Aprèn.