Aprèn - María del Mar Pérez Cambra

The main objective of this work is to analyze, develop, and understand the climatic issues addressed in the Landscape Architecture degree, as well as to provide a use for the unused rooftops in the city of Barcelona. Based on the analysis of these issues and the rooftops, it is concluded that the solution for both is to convert the unused rooftops into green roofs that function as climate refuges. To demonstrate the viability of this solution, a specific methodology is developed to analyze and obtain data on both large and small scales. The obtained data allows us to conclude that green roofs can become climate refuges, as applying the appropriate mitigation strategies can achieve the necessary thermal comfort to shelter from the heat.

El principal objectiu d'aquest treball és analitzar, desenvolupar i comprendre les problemàtiques climàtiques abordades en el grau de paisatgisme, així com proporcionar un ús a les cobertes inutilitzades de la ciutat de Barcelona. A partir de l'anàlisi d'aquestes problemàtiques i de les cobertes, es conclou que la solució per a ambdues és convertir els terrats inutilitzats en cobertes verdes que funcionin com a refugis climàtics. Per demostrar la viabilitat d'aquesta solució, es desenvolupa una metodologia pròpia per analitzar i obtenir dades a gran i petita escala. Les dades obtingudes permeten concloure que les cobertes verdes poden esdevenir refugis climàtics, ja que, aplicant les estratègies de mitigació adequades, es pot assolir el confort tèrmic necessari per refugiar-se de la calor.

El objetivo principal de este trabajo es analizar, desarrollar y comprender las problemáticas climáticas abordadas en el grado de Paisajismo, así como proporcionar un uso a las cubiertas inutilizadas de la ciudad de Barcelona. A partir del análisis de estas problemáticas y de las cubiertas, se concluye que la solución para ambas es convertir los terrados inutilizados en cubiertas verdes que funcionen como refugios climáticos. Para demostrar la viabilidad de esta solución, se desarrolla una metodología propia para analizar y obtener datos a gran y pequeña escala. Los datos obtenidos permiten concluir que las cubiertas verdes pueden convertirse en refugios climáticos, ya que, aplicando las estrategias de mitigación adecuadas, se puede alcanzar el confort térmico necesario para refugiarse del calor.

Metodología para el estudio de soluciones para el manejo del agua para el diseño y urbanización de calles con criterios para la mitigación del cambio climático. Caso: barrio Poblenou, Barcelona

Master thesis

Bagos Ochoa, Michel

Tutor / Supervisor: Mayorga Cárdenas, Miguel Yuri; Pérez Cambra, María del Mar

Publication date: 2024

Barcelona School of Building Construction (EPSEB)

View detail Access to the full text

Análisis sobre la optimización de una rehabilitación energética de la vivienda tipo del ensanche

Bachelor thesis

De Pérez-Cabrero Bassols, Daniel

Tutor / Supervisor: Pérez Cambra, María del Mar; Granell Moreno, Laura

Publication date: 2022

Barcelona School of Architecture (ETSAB)

View detail Access to the full text

Sostenibilidad y eficiencia energética son dos conceptos que han ido cobrando importancia en la arquitectura los últimos años debido a la crisis climática que nos enfrentamos. La producción de energía es la principal contribuidora en emisiones de gases de efecto invernadero y gran parte de la energía es destinada al uso comercial y residencial, es decir, al uso en los edificios. En España la primera normativa en cuánto a sistemas constructivos para mejorar la eficiencia energética llegó el año 79 a raíz de la crisis del petróleo. Es por eso que los edificios anteriores a estas están hechos con sistemas constructivos poco eficientes que requieren de instalaciones de climatización para garantizar un confort climático en el interior. Estas instalaciones pueden llegar a generar una gran cantidad de emisiones. En este caso, cuando hablamos de sistemas constructivos, nos referimos a la envolvente del edificio, y cómo está directamente relacionada con la eficiencia energética. En Barcelona, cerca del 45% del parque edificado actual es anterior a estas normativas de ahorro energético. Una gran parte de este parque constructivo está situado en el ensanche, que consta de aproximadamente unos 10000 edificios. El ensanche tiene un valor tanto por sus cualidades urbanísticas como por su patrimonio histórico arquitectónico y al tener más de 150 años de historia lo convierte en un emblema de la ciudad que requiere de una protección y conservación. Desde su origen ha sido sometido a una serie de normativas y ordenanzas municipales que han ido evolucionando a lo largo de la historia. Esto junto a los avances constructivos y las necesidades sociales dotan al ensanche de una riqueza tipológica. Al mismo tiempo, dentro del abanico de posibles mejoras energéticas, las normativas patrimoniales las limitan a unas pocas. En cuanto a impacto ambiental, no solo hay que tener en cuenta el consumo energético del edificio en su fase de funcionamiento, sino también el consumo energético y las

Sustainability and energy efficiency are two concepts that have been gaining importance in architecture in recent years due to the climate crisis we are facing. Energy production is the main contributor to greenhouse gas emissions and much of the energy is destined for commercial and residential use, in other words, for the use in buildings. In Spain, the first regulations regarding construction systems to improve energy efficiency came in 1979 as a result of the oil crisis. That is why the buildings prior to these are made with inefficient construction systems that require air conditioning installations to guarantee climatic comfort inside. These facilities can generate a large amount of emissions. In this case, when we talk about construction systems, we are referring to the building envelope, and how it is directly related to energy efficiency. In Barcelona, about 45% of the current building stock predates these energy saving regulations. Much of this construction park is located in the expansion, which consists of approximately 10,000 buildings. The expansion has a value both for its urban qualities and for its historical architectural heritage and having more than 150 years of history makes it an emblem of the city that requires protection and conservation. Since its inception, it has been subject to a series of regulations and municipal ordinances that have evolved throughout history. This, together with the constructive advances and social needs, endow the expansion with a typological richness. At the same time, within the range of possible energy improvements, property regulations limit them to a few. In terms of environmental impact, not only must the energy consumption of the building in its operating phase be taken into account, but also the energy consumption and the emissions generated from the production of the materials that make up the building and the construction process of the building. East. The extraction of raw materials, transportation, th

Façanes verdes en clima mediterrani: guia d'aplicació de façanes verdes en l'edificació de Barcelona

Bachelor thesis

Navarro Hernández, Sara

Tutor / Supervisor: Pérez Cambra, María del Mar; Granell Moreno, Laura

Publication date: 2022

Barcelona School of Architecture (ETSAB)

View detail Access to the full text

Si més no, la vegetació sempre ha estat un dels grans enemics de la construcció després de l'aigua, el present treball la pren en consideració com a recurs aplicat a l'arquitectura per tal d'adaptar-nos a la situació d'emergència climàtica. El pronòstic per a les zones de clima mediterrani, especialment a zones costaneres com Barcelona, llancen dades preocupants per als propers anys, cosa que pot suposar l'oportunitat per desenvolupar l'estudi i impulsar la implantació de les façanes verdes i jardins verticals; aspectes com l'ampliació del ventall de d'espècies vegetals utilitzades i d'espècies animals beneficiades; eficàcia en el control del confort humà i ambiental; optimització dels sistemes constructius.

Aunque la vegetación siempre ha sido uno de los grandes enemigos de la construcción despúes del agua, el presente trabajo la toma en consideración como recurso aplicado a la arquitectura con el fin de adaptarnos a la situación de emergencia climática. El pronóstico para las zonas de clima mediterráneo, especialmente las zonas costeras como Barcelona, lanzan datos preopcupantes para los próximos años, hecho que puede suponer una oportunidad para desarrollar el estudio e impulso de la implantación de fachadas verdes y jardines verticales; aspectos como la ampliación del abanico de espécies vegetales utilizadas y de espécies animales beneficiadas; eficácia en el control del confort humano y ambiental; omtimización de los sistemas constructivos.

Though vegetation has always been one of the greatest enemies of construction after water, this work takes it into consideration as a resource applied to architecture in order to adapt to the climate change emergency situation. The outlook for mediterranean climate areas, specially in cost areas such as Barcelona, provide worrying data for the coming years, which can be seen as an opportunity to develop the study and promote the implementation of green facades and vertical gardens; topics as the widening of the plant species range and animal species benefited from it; effectiveness in human and environmental comfort control; optimization of construction systems.

Estudi comparatiu sobre la sostenibilitat de les estructures de fusta contralaminada

Bachelor thesis

Rubiralta Álvarez, Laura

Tutor / Supervisor: Granell Moreno, Laura; Pérez Cambra, María del Mar

Publication date: 2022

Barcelona School of Architecture (ETSAB)

View detail Access to the full text

La sostenibilitat de la fusta com a material constructiu és avui dia un fet poc qüestionable. Tanmateix, existeixen actualment una sèrie de problemes que poden comprometre el seu cicle de vida. Un és la desequilibrada relació entre la demanda i producció del producte, que repercuteix a la sostenibilitat en la fase del transport, ja que sovint obliga a realitzar grans recorreguts entre punt d'explotació forestal i destí. Aquest fet, a més, provoca un elevat increment en el preu de la fusta vulnerant també la sostenibilitat econòmica Un altre és la incorporació de materials adhesius en la fase de producció, que si no són d'origen biològic, limiten el reciclatge del material contravenint la seva sostenibilitat mediambiental. L'objectiu del treball és analitzar la sostenibilitat de les estructures de fusta contralaminada des del punt de vista ambiental i econòmica, tenint en compte l'esmentada problemàtica. Per fer-ho, s'utilitza un projecte real d'habitatge unifamiliar construït amb panells de fusta contralaminada a Madrid. D'una banda, s'estudia la repercussió que tenen les esmentades fases crítiques dins del cicle de vida del material al complet. D'altra banda, es du a terme un estudi comparatiu entre la repercussió ambiental i econòmica d'aquest projecte, i una hipòtesi del mateix projecte en cas d'haver-se construït en formigó. Finalment, podem afirmar amb seguretat que la fusta contralaminada és un material sostenible, gràcies a les quantificacions assolides; Hem observat com les etapes d'obtenció de matèria primera, del transport a fàbrica i del transport a l'obra, són les que generen la majoria d'emissions de CO2. Tot i així l'obtenció de la fusta representa un 36% de les emissions de CO2 respecte el seu cicle de vida total, i el transport emet un 3,35% respecte l'absorció de CO2 de l'estructura. L'augment del pes propi de l'estructura de formigó, provoca un creixement de la fonamentació, i, per tant, més quantitat d'emissions de CO2 generades. Le

The sustainability of wood as a building material is nowadays a fact that can hardly be questioned. However, there are currently a series of problems that could compromise its life cycle. One is the unbalanced relationship between the demand and production of the product, which has repercussions on sustainability in the transport phase, as it often makes it necessary to make long journeys between the forest exploitation point and the destination. This fact, moreover, causes a high increase in the price of wood, which is also detrimental to economic sustainability. Another is the incorporation of adhesive materials in the production phase, which, if they are not of biological origin, limit the recycling of the material, thus contravening its environmental sustainability. The aim of the work is to analyse the sustainability of cross-laminated timber structures (CLT) from an environmental and economic point of view, taking into account the aforementioned problems. To do so, a real project of a single-family house built with cross-laminated timber panels in Madrid is used. On the one hand, the repercussions of the aforementioned critical phases in the life cycle of the material are studied. On the other hand, a comparative study is carried out between the environmental and economic repercussions of this project, and a hypothesis of the same project if it had been built in concrete. Finally, we can affirm with certainty that cross-laminated timber is a sustainable material, thanks to the quantities we have observed; We have observed that the stages of obtaining the raw material, transport to the factory and transport to the building site are the ones that generate most CO2 emissions. Even so, the production of wood represents 36% of CO2 emissions over its total life cycle, and transport accounts for 3.35% of the structure's CO2 absorption. The increase in the own weight of the concrete structure causes an increase in the funding and, therefore, more CO2 emiss

Fortalezas y vulnerabilidades de las tipologías Casco Antiguo y Ensanche en la ciudad de Barcelona frente al fuego

Bachelor thesis

Jiménez Lorenzo, Gonzalo

Tutor / Supervisor: Pérez Cambra, María del Mar

Publication date: 2021

Barcelona School of Architecture (ETSAB)

View detail Access to the full text

En Barcelona se producen una media de 4000 incendios y explosiones al año desde 2001. Por esos motivos, en el último año se llevaron a cabo 3788 intervenciones por parte de los Bomberos. A fecha de hoy, queda constatado que el fuego sigue siendo un desafío serio, no solo en zonas forestales, sino también en urbanas. El tejido urbano de Barcelona está formado por multitud de tramas, de diferentes tamaños y formas, que van desde el río Llobregat hasta el Besós. No obstante, en algunos distritos de la ciudad esta trama se vuelve regular y pautada, dando lugar a tipologías constructivas que se repiten una y otra vez. Conocer el comportamiento del fuego en estas tipologías recurrentes puede ayudar a evitar –o minimizar– los daños causados a un porcentaje de edificios mucho mayor que si estudiáramos una tipología constructiva particular o única. Lejos de creer que se tiene la solución, en este trabajo se aportan datos e ideas de interés, tanto para técnicos en prevención como para los usuarios de los edificios.

In Barcelona there have been an average of 4000 fires and explosions per year since 2001. For this reason, in the last year 3788 interventions were carried out by the Firefighters1. As you can see, it is confirmed that fire continues to be a serious challenge, not only in forest areas, but also in urban areas. The urban pattern of Barcelona is made up of a multitude of frames, of different sizes and shapes, from the Llobregat river to the Besós river. However, in some districts of the city this pattern becomes regular and patterned, giving rise to construction typologies that are repeated over and over again. Knowing the behavior of fire in these recurring typologies can help to avoid –or minimize– the damage caused to a much higher percentage of buildings than if we studied a particular or unique construction typology. Far from believing that there is a solution, this work provides data and ideas of interest, both for fire prevention technicians and for building users.

Arquitectura sanitària en situacions d'emergència humanitària: Estudi i anàlisi de requisits mínims per a projectar una arquitectura per a la salut

Bachelor thesis

Riba Ustrell, Laura

Tutor / Supervisor: Pérez Cambra, María del Mar

Publication date: 2021

Barcelona School of Architecture (ETSAB)

View detail Access to the full text

L'arquitectura sanitària en situacions d'emergència humanitària ha de donar una resposta generalment ràpida que doni una solució a les necessitats del moment, però sense deixar de projectar amb una visió de futur. En l'arquitectura d'emergència podem trobar tres tipologies, l'arquitectura efímera, l'arquitectura temporal i l'arquitectura permanent. La construcció d'un tipus d'arquitectura o una altra va estretament relacionada amb les necessitats presents en el moment de projectar-la, però també dels recursos disponibles així com la seva durabilitat estimada en el temps. L'arquitecte ha de saber projectar una estructura en situacions d'emergència que garanteixi l'assistència sanitària a les persones, no tan sols en el moment de l'emergència sinó que a més, pensi en les necessitats futures, fent que aquella estructura sigui capaç d'adaptar-se a les noves necessitats, o bé generi el mínim de residus quan aquesta deixi de ser útil. Podem trobar tantes solucions arquitectòniques com situacions d'emergència mundial. Cada situació presenta unes característiques i condicions diferents. El clima, la topografia, les comunicacions, els recursos econòmics, la magnitud del desastre... són alguns dels factors que condicionen l'arquitectura. Així doncs, l'arquitectura per a la salut ha de considerar uns requisits mínims a l'hora de projectar-se. En aquest treball s'estableixen les prestacions mínimes que ha de presentar l'arquitectura d'emergència sanitària per tal de resoldre correctament i funcionalment les necessitats i permetre la cobertura de l'assistència sanitària en aquelles situacions més difícils.

Healthcare architecture used in humanitarian emergencies must provide a solution that fits the needs of each situation ensuring quick responses are met, without sacrificing a forward-looking perspective. In emergency architecture we find three typologies, ephemeral architecture, temporary architecture and permanent architecture. The construction of one type of architecture or another is closely related to the needs at the time of design, but also considering the resources available and its estimated durability over time. The architect must know how to design a structure in emergency situations that guarantees health care to people, not only at the time of the emergency, but making sure that structure can adapt to future needs or generate minimal waste when it is no longer useful. We can find as many architectural solutions as there are global emergencies. Each situation has different characteristics and conditions. Climate, topography, communications, economic resources, and the magnitude of the disaster are some of the factors that condition the architecture. The architecture for health must consider all the minimum requirements during the design process. This work establishes the mínimum health services that the architecture for health must present in order to correctly and functionally solve the needs and allow for covering health care in those most difficult situations.

La respuesta de la arquitectura frente al Covid-19

Bachelor thesis

Closa i Soler, Luis

Tutor / Supervisor: Martí Casanovas, Miquel; Marmolejo Duarte, Carlos Ramiro; Alonso Montolio, Carlos; Pérez Cambra, María del Mar

Publication date: 2021

Barcelona School of Architecture (ETSAB)

View detail Access to the full text

DES(h)ECHOS, o como construir con residuos sólidos

Bachelor thesis

Alonso Fernández, Alba-Carmina

Tutor / Supervisor: Santana Roma, Galdric; Onecha Pérez, Ana Belén; Pérez Cambra, María del Mar; Portal Liaño, Jorge

Publication date: 2021

Barcelona School of Architecture (ETSAB)

View detail Access to the full text

En un moment on la població mundial creix exponencialment i on s'ha imposat una economia del consumisme, es busca l'aplicació d'una nova economia que freni l'impacte ambiental i potenciï la seva conservació. On l'ús de recursos sigui el mínim i el concepte de residu no existeixi. Com que el sector de la construcció és un dels principals components, quant a l'impacte ambiental es refereix, és necessari reescriure i redefinir les bases de l'arquitectura d'acord amb la problemàtica en la qual ens trobem per a poder fer d'ella un millor ús. És per això que es desenvolupa un nou model econòmic i es corregeixen els processos de producció en la construcció per a adaptar-los a les noves tendències. El sistema de producció lineal, que coneixíem fins a aquest moment, es reinventa per generar un nou sistema en forma de bucle. D'aquesta manera, els residus es converteixen en noves matèries primeres o materials capaços de construir nous edificis o rehabilitar els ja existents completant, d'aquesta manera, el cicle de vida de la construcció. Reduir, reutilitzar i reciclar són els tres conceptes que arriben per a fer-nos repensar els nostres processos de disseny i construcció i, d'aquesta manera, aconseguir una arquitectura més sostenible capaç de generar vincles entre la societat, l'entorn i el medi ambient.

En un momento donde la población mundial crece exponencialmente y donde se ha impuesto una economía del consumismo, se busca la aplicación de una nueva economía que frene el impacto ambiental y potencie su conservación. Donde el uso de recursos sea el mínimo y el concepto de residuo no exista. Debido a que el sector de la construcción es uno de los principales componentes, en cuanto al impacto ambiental se refiere, es necesario reescribir y redefinir las bases de la arquitectura de acuerdo con la problemática en la que nos hallamos para poder hacer de ella un mejor uso. Para ello, se desarrolla un nuevo modelo económico y se corrigen los procesos de producción en la construcción para adaptarlos a las nuevas tendencias. El sistema de producción lineal, que conocíamos hasta este momento, se reinventa para generar un sistema en forma de bucle. De esta forma, los residuos se convierten en nuevas materias primas o materiales con las propiedades para construir nuevos edificios o rehabilitar los ya existentes completando, de esta forma, el ciclo de vida de la construcción. Reducir, reutilizar y reciclar son los tres conceptos que llegan para hacernos replantear nuestros procesos de diseño y construcción y, de esta forma, alcanzar una arquitectura más sostenible capaz de generar vínculos entre la sociedad, el entorno y el medioambiente.

Nowadays, when the world population is growing exponentially and the economy of consumerism has been imposed, the search of a new economy can slow down the environmental impact and enhances its conservation is sought. Where the use of resources is reduced to the minimum and the concept of waste would not exist. Due to the fact that the construction sector is one of the main components in terms of environmental impact, it is necessary to redesign and recreate the bases of architecture in accordance with the problems based on the we encounter now in order to make better use of it. Do to that, a new economic model has been developed and the construction production processes have been adapted to the new trends. The linear production system we have known until today, it has been reinvented to generate a loop system. Waste has been transformed into new raw materials or materials able to construct new buildings or rehabilitating existing ones completing then, the life cycle of construction. Reducing, reusing and recycling are three concepts come across making us rethinking our design and construction processes. In this way, achieving a more sustainable architecture able to generate links between society, surroundings and the environment.

Mind the gap : tactical landscape urbanism microapunture BCN : International Workshop Harbin Institute of Technology

Book

Cervera Alonso de Medina, Marina; Pérez Cambra, María del Mar; Zaldívar, Javier; Batlle Durany, Enric

Publication date: 2017

ISBN: 9788498807011

View detail Access to the full text

Construcción sostenible de espacio público

Book

Pérez Cambra, María del Mar

Publication date: 2015

ISBN: 9788498805161 (en línia); 9788498805154 (imprès)

Barcelona School of Agri-Food and Biosystems Engineering (EEABB)
Barcelona School of Architecture (ETSAB)

ENGINEERING TECHNIQUES III - 210933
ENGINEERING TECHNIQUES II - 210921
CONSTRUCTION AND LANDSCAPE - 210930
LANDSCAPE CONSTRUCTION II - 390248
LANDSCAPE CONSTRUCTION III - 390249

View detail Access to the full text