APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

This research analyzes the concept of urban centrality in the metropolitan context, exploring its definition and the factors that shape it based on four key dimensions: built environment, mobility, natural space, and climate change mitigation and adaptation. The methodology is based on a multiscale analysis applied to the Barcelona metropolitan area, considering indicators at macro and mezzo levels. In the macro analysis, 15 areas identified in the Metropolitan Urban Master Plan (PDUM) as “metropolitan centralities” and “strategic nodes” were evaluated, while the mezzo analysis focused on three areas within the Vall Baixa i Ordal Functional Area. The results show that urban centrality is a dynamic phenomenon influenced by the intersection of transport networks, urban structure, and open spaces. Additionally, the study highlights the importance of integrating urban planning with climate mitigation and energy transition strategies to enhance metropolitan sustainability. The conclusions provide criteria to redefine the concept of centrality and its application in contemporary territorial planning.

LGBTQIA+ spaces in Barcelona are much more than just physical locations; they are sites loaded with personal and collective meanings that have historically served as refuges, places of resistance, and spaces of celebration. The premise is that the urban spaces we inhabit have the power to shape identities and relationships while also reflecting social, cultural, and political dynamics. This topic is approached from a critical perspective, exploring the various ways in which LGBTQIA+ spaces in Barcelona have been occupied and re-signified. Through a methodology that combines historical analysis and oral history, narratives are recovered to understand how these places—whether visible or hidden, public or intimate—have been key in the lives of many individuals. The collective memory of these spaces is built through the experiences of the people who have inhabited them, re-signifying them beyond their materiality. The study is structured in different stages: from the historical configuration of queer spaces in the city, to a contemporary cartography of these spaces, followed by the analysis of personal experiences gathered through interviews. This structure allows for an exploration of both the social and urban significance of these spaces and their more intimate and symbolic dimensions. Understanding LGBTQIA+ spaces is not only essential for preserving their memory and cultural value but also for rethinking the future of a city like Barcelona. This research reflects on the role of these places as connectors between memory, resistance, and urbanism, emphasizing the need to continue exploring and protecting them for future generations.

Everyday mobility presents significant challenges when analyzed from a gender perspective. In particular, women and gender-diverse people face substantial inequalities in access to mobility, safety, and urban infrastructure. Traditional urban planning has largely ignored these differences, which has triggered specific problems—both in urban planning and in the quality of citizen life—causing or aggravating problems such as insecurity in public transportation and lack of adequate infrastructure for the care of people with disabilities, the elderly, or children, among other issues. To address these problems, a gender-sensitive approach at all stages of urban planning, with an emphasis on caregiving mobility, would be necessary. Such a concept includes collecting and analyzing data disaggregated by gender and considering caregiving tasks, fostering inclusive participation in decision-making, implementing urban designs that improve safety and accessibility, and developing public policies that promote gender equity. The objective of this research paper is to describe how a city can move towards becoming a caring city that improves daily mobility for all and fosters urban equity and sustainability, reflecting the needs and aspirations of all its inhabitants.

En un contexto cada vez más urbanizado, el enfoque en el diseño y gestión de las ciudades debería ampliar su horizonte y pasar de una infraestructura rígida a incluir una visión integral. Los schoolyards pueden mejorar y diversificar las oportunidades de actividad beneficiando tanto en el desarrollo y bienestar de los niños/as y adolescentes, como en su salud y vida social. La transformación de los patios escolares a espacios públicos abiertos puede fortalecer el tejido social y promover la interacción y el juego intergeneracional. El objetivo principal de la investigación es desarrollar una comprensión integral de los espacios de juego en entornos urbanos y educativos y la puesta en valor del potencial e importancia, a través del análisis de adaptabilidad como espacios públicos, tomando como caso de estudio la Escuela Poblenou de Barcelona. La investigación parte desde un acercamiento teórico y contextual sobre concepto de jugabilidad. En segundo lugar, sus categorizaciones y el impacto que genera en los infantes en su desarrollo motor, social y cognitivo. En tercero, la comprensión de conceptualizaciones de una ciudad jugable y educadora, así como del espacio escolar y patios de juego. En cuarto, un estudio de referentes urbanos de playgrounds y schoolyards. Finalmente, un diagnóstico del Plan de ciudad jugable de Barcelona y sus programas asociados, y el análisis de caso de estudio que parte de: la localización de los equipamientos educativos de primaria y los patios escolares abiertos. Donde, mediante la selección de 3 casos de interés y una interpretación gráfica en un radio de 300m, se selecciona como caso de estudio la Escola Poblenou que ofrece una perspectiva detallada sobre la adaptabilidad de sus espacios de juego al entorno urbano. Para dar respuesta a la pregunta de investigación: ¿Qué cualidades contribuyen a la transformación de los patios educativos en espacios públicos, de tal manera que aporten en la mejora del bienestar social, cognitivo y físico?

Aquest TFM estudia el pionerisme com a eina pedagògica i la possibilitat de ser aplicada als centres educatius. El pionerisme es defineix com una sèrie d'activitats que es realitzen dins del moviment escolta, en el marc de l'educació en el lleure. Aquestes activitats tenen com a objectiu conèixer i treballar amb materials i recursos bàsics que es troben a la natura, per construir unes instal·lacions que són necessàries per habitar aquest espai natural. Aquestes activitats es podrien utilitzar dins de l'educació formal per potenciar d'una forma creativa i dinàmica moltes habilitats i destreses beneficioses pel desenvolupament dels joves, com poden ser el treball en equip o l'autonomia, al mateix temps que ajudarien a adquirir un aprenentatge significatiu. Un dels seus principis bàsics és el de construir arran de la necessitat de modificar els espais que s'habiten. Als centres educatius, amb l'aplicació del pionerisme es podria treballar la millora dels espais d'aprenentatge, diversificar els espais de joc o repensar els espais en els quals conviuen infants i joves. S'han estudiat les potencialitats educatives que té el pionerisme a través de l'experiència de diferents Agrupaments Escoltes i Guies que actualment duen a terme la seva tasca educativa a Espanya. També s'han desenvolupat propostes per la seva implementació, amb els materials didàctics necessaris per al seu desenvolupament

El Dibuix Tècnic és una assignatura específica dels cursos de primer i segon del Batxillerat Tecnològic i té com a objectiu potenciar la capacitat d'interpretar i representar espais així com la visualització d'objectes en tres dimensions a partir d'imatges planes. Durant els cursos de l'ESO, no existeix una matèria concreta dedicada a l'especialitat del dibuix tècnic. Pel seu caràcter interdisciplinari podem considerar-la com la base de moltes altres disciplines i matèries com són la Tecnologia, les Matemàtiques i l' Educació Plàstica, Visual i Audiovisual. Totes tres assignatures asseguren una base de coneixements de dibuix que serveixen com a fonaments per assolir el temari de Batxillerat. Així doncs, donar nocions bàsiques de dibuix als primers cursos de l'ESO els ajuda a arribar a Batxillerat amb els conceptes bàsics assolits i centrar-se així en el temari de la Selectivitat. Aquest TFM presenta una sèrie de materials didàctics per la seva aplicació a les matèries de Tecnologia, Matemàtiques o Educació Plàstica, Visual i Audiovisual a primer d'ESO amb conceptes bàsics del Dibuix Tècnic com traçats geomètrics elementals, càlculs d'escala, proporcions, percepció dels cossos geomètrics i sistema Dièdric. Aquests recursos tenen com a objectiu principal motivar a l'alumnat perquè aprengui coneixements tècnics propis de l'àmbit a través del dibuix, el disseny i la percepció espacial i tot això dona com a resultat un material didàctic amb activitats de menor a

The objective of this research is to create a tool that finds the safest path for children in the context of the city of Lima. It is proposed to use an algorithm that seeks the shortest path and will be modified so that the cost of each link in the graph represents safety instead of distance. This means that the lower the value of a link, the safer it is. To determine the value of this cost, a formula will be devised that includes metrics focused on the safety of boys and girls. To emphasize the importance of some metrics over others, they will have a multiplier value determined by their significance to different indicators, which will be selected in the research. The execution of this research will take place in the context of the Historic Center of Lima.

El treball proposa una Unitat Formativa específica per al CFGS de Disseny i Moblament com a aplicació pràctica de la teoria de l'aprendre fent. La intenció pedagògica és que l'aprenentatge no sigui només teòric i passiu, sinó eminentment rellevant i pràctic. L'activitat plantejada vincula la feina de l'alumne amb una necessitat real, per, d'aquesta manera, augmentar la implicació i l'interès de l'alumne en el seu propi aprenentatge. La UF es proposa també com a objectius: fomentar el treball en equip, l'exercici de la crítica, la responsabilitat en el desenvolupament de la feina i, més important encara, el desenvolupament de la creativitat compartida.

The present research work addresses the analysis of the spaces used daily in bothhousing and informal commerce, in the particular case of the Cercado Callao area, inthe Callao region, Peru. Through graphic representation, the aim is to value thespontaneous initiative of the population as a response to the needs that arise from theevolution and development of a metropolitan city in relation to the most domesticuses and that are formalized in living spaces; and in places where you can stock up oneveryday products. The work is divided into six parts; The first part makes an introduction to the topicand case study; The second part presents the structure of the research; The third partfocuses on a historical story and analysis of Callao; The fourth part reveals an urbananalysis at three scales; In the fifth part, a theoretical framework related to theconcepts revealed by the cartography is presented; Finally, the sixth part explains thefinal reflections of the research.

El infante y su diversidad funcional busca ejercer su derecho en la ciudad, por lo tanto, cada vez más protagonismo en la ciudad. Pues, se demandan más espacios para él, por ello, requiere de una necesaria actualización acorde a los requerimientos y necesidades que la población demanda para acceder e integrarse en el espacio público urbano, para conseguir así una movilidad y disfrute al juego adecuado. Esta tesis aborda el estudio del nivel de inclusividad de los espacios urbanos en específico las áreas de juego, con una visión de los espacios para el juego como una red que conforma parte de la ciudad cuyo objetivo sea garantizar el desarrollo individual y social en los lugares con el equilibrio entre la salud mental, social y física. El objetivo del presente trabajo de investigación es demostrar si las infraestructuras lúdicas y las redes de espacio público son inclusivas en conjunto; de comprender las características especificas y necesidades del infante y su diversidad funcional para su inserción dentro del espacio público asi como la importancia del juego para su desarrollo y salud; de comprender el Plan de Barcelona jugable; y, de definir criterios que permitirá el análisis de la inclusión de la infancia y su diversidad funcional en el espacio público. El desarrollo de la tesis permite afirmar el nivel de inclusividad de los espacios públicos urbanos. El espacio de juego, como resultado de inclusión del infante y su diversidad funcional para su integración con la ciudad, es decir son la reivindicación del espacio de juego como lugar urbano inclusivo. Su implantación de esta estructura en la ciudad, permite al infante y su diversidad funcional a acceder sin enfrentar ningún tipo de barrera al desplazarse por espacios integrados al espacio público. La metodología de esta investigación se concentra en tres aportaciones; el primero, desde una aproximación teórica de su interpretación y análisis sobre el nivel de inclusividad en los espacios públicos urbanos desde testimonios que explican la importancia del juego; desde la diversidad funcional; y, desde la revisión de base normativa de espacios públicos urbanos y áreas de juego normativos. El segundo, desde una aproximación del Plan de Barcelona jugable y la condición actual de las áreas de juego del distrito barcelonés de Nou Barris. Y por último, el tercero, desde el análisis de tres áreas de juego del distrito de Nou Barris con la finalidad de reconocer si el espacio público son inclusivos para la infancia. Por ello, para dar respuesta a la exclusión social, hiper protección, hiperdiseño y especialización, debemos diseñar soluciones que satisfagan las necesidades de todos; por ende, requiere evolucionar para devolverle al infante y su diversidad funcional su inclusión en los espacios urbanos. El desarrollo de la tesis ha permitido demostrar que, para crear ciudades jugables, lo que sigue es la inclusión.

Amb aquest Treball Final de Màster (TFM) es proposa arribar a la creació de material didàctic per a la construcció d'un videojoc (amb programació amb blocs), aplicant en el seu ensenyament els punts clau del Disseny Universal d'Aula (DUA) adaptat a la necessitat de l'alumnat dislèctic a nivell de 1r d'ESO. Per tal d'assolir aquests objectius es procedeix a una revisió de la bibliografia especialitzada per tal d'identificar quines son les necessitats de l'alumnat dislèctic i de com el DUA el pot recolzar. Després d'haver fet la revisió de la bibliografia s'han triat les recomanacions més específiques del DUA orientades cap al trastorn específic de la dislèxia, com ara: els suports múltiples; les instruccions curtes; no deixar l'alumne/a en evidència; i informació preferentment visual/gràfica. Així doncs, les adaptacions a fer identificades incideixen sobretot en els documents de suport i les metodologies a aplicar a classe. En aquest sentit, i per la seva interfície intuïtiva, s'ha creat una pràctica de programació amb blocs amb recurs al programa Scratch. Pel que fa les metodologies aplicades en la pràctica de programació amb blocs, se n'han triat les més adients pel que fa el DUA orientat cap a l'alumnat dislèctic: pràctica orientada; treball en grup (parella); i avaluació contínua. En el cas dels elements de suport s'ha adaptat: el text escrit; l'exposició oral; el guió de suport; les rúbriques; i s'han creat vídeos tutorials. L'exemple pràctic creat dins del marc d'aquest TFM es proposa a esdevenir en una guia adaptativa per a dislèctics, amb fonaments del DUA, per a l'alumnat de 1r d'ESO, més concretament per a l'ensenyament i les pràctiques de la Programació amb blocs.

Dry stone is an ancient technique that emerges from and for the territory, which has been transmitted orally from generation to generation. Nowadays, it's in a stage of pond regarding its practical application. However, the historical constructions, hidden among the landscape,creating a vast and silent heritage that awaits the new position it will adopt following the declaration of the technique as intangible heritage by UNESCO. This research aims to establish immaterial connections between different historical dry stone constructions. Through the study of the landscape unit of the Baix Priorat, it seeks to understand and detect the influence that the way of transmitting this knowledge has had, and whether it has left a mark in the constructions or not. A generic classificatory framework is created to showcase this network of convergences, applicable to any landscape unit. This framework, where the data of each sample is introduced, is generated through a meticulous study of the possible variables, based on three research lines related to the morphology of construction, the position in the territory and the state of conservation. The entirety of the work, not only aims to establish these relationships, but also to further analyze into this technique from from the persepective of different scales, in both historical and contemporary times. Likewise, it intends to contribute to the visibility of the architectural and landscape heritage value that areas with a high concentration of dry stone constructions, such as the Baix Priorat.

Throughout history, buildings have been constructed, preserved, rehabilitated, demolished, and others have been reprogrammed, all linked to the different social and political situations of each moment. In Barcelona, the process of industrialization and post-industrialization left obsolete factory complexes in the city center, which have created physical and visual barriers between the interior and exterior of these sites. However, the growing sense of belonging and the historical legacy they have left behind have fostered a connection with society that has led us to question the need to keep them standing and reintegrate them into the city's urban fabric. This work will investigate the change in the immediate urban space once these industrial complexes are reintroduced into the urban fabric of Barcelona.

Relats presentats al II Concurs de Relats Breus d'Urbanisme, celebrat en el marc del curs Ciutat i projecte residencial segles XX i XXI (edició 2022-2023 de l'ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya)

FURNISH is the acronym of Fast Urban Responses for New Inclusive Spaces and Habitat, a project centred on transforming streets by repurposing them. The project was born during the COVID-19 pandemic, when the emergency triggered the need to creatively reframe the general understanding, not only of our behaviour, but also of our environment. Public spaces should evolve and become more inclusive places for everyone, especially for the most vulnerable. Under these challenging circumstances, FURNISH, a project led by CARNET, emerged to rethink the public space, while taking action in an inclusive and necessary manner. This book summarises the project since its inception in 2020, the new methodologies applied to intervene the public space, and the fantastic experimental results. Enjoy the book!

In April and May 2021, the Illinois School of Architecture of the University of Illinois at Urbana-Champaign (Illinois, USA), the Facultad de Arquitectura y Urbanismo of the Universidad Nacional de La Plata (Argentina), and the Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès of the Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech, co-organized an international cycle of round tables dedicated to Architectural Education. As we stated then, the moment to reflect on architectural education was propitious: the CoVID-19 pandemic had forced us to implement emergency solutions quickly and as efficiently as possible to continue with the typical missions of a university: learning and teaching. At that critical and unexpected moment, distance education by digital and telematic means was the only way that allowed us to continue with the teaching cycles in both the northern and southern hemispheres. Very soon, online teaching proved to be a much more flexible tool than many of us had imagined, also appropriate for establishing a more fluid and spontaneous communication at the teaching and institutional level than those we were used to using. Even with many limitations, some foreseeable, others not, a new space, collaborative and supportive, emerged within the slim thickness of computer screens, a space where school walls and national borders seemed to disappear, an ideal meeting point to convene a forum where we could exchange ideas and discuss what was happening and that led us to a broader consideration that encompassed the current state of education in Architecture as a whole. That first cycle of five round tables was animated by representatives of the three organizing institutions and representatives of schools of architecture from five other countries (three continents). The central theme of that cycle was the consideration of the project as the architectural design studio as the backbone of architectural education. Encouraged by the success of the call (hundreds of participants from more than a dozen countries), we understood, even before the start of the firstround table, that a true debate on architectural education should transcend the centrality of the project in the educational process. A second cycle was bound to resume the debate with the same format (round tables with representatives of the three organizing schools/faculties and special guests from other institutions of international prestige) but this time approaching the topic from a more transversal perspective. This perspective had to transcend the typical departmental areas and instead be immersed into a wide and open exploration of the formative processes understood as the reciprocally dependent and complementary acts of learning and teaching. This second cycle took place in November and December 2021 and coincided with the publication of the volume containing post-facto versions of the papers presented in the first cycle of round tables. This second volume, edited by Virginia Selene Deluca (teacher of Architecture Theory at the Universidad Nacional de La Plata), presents newly elaborated post-facto texts of 17 of the 24 presentations of the second cycle of round tables.

Este libro recoge las bases teóricas y prácticas de varios cursos de la asignatura de Proyectos V-tardes de cuarto curso del Departamento de Proyectos Arquitectónicos (DPA), de la Escuela de Arquitectura de Barcelona (ETSAB), de la Universitat Politécnica de Catalunya (UPC), entre los años 2019 y 2022. Durante estos tres cursos se ha contado con la participación de más de 300 estudiantes, un equipo de profesorado de 8 personas y 2 estudiantes con una beca de aprendizaje. El documento reúne un conjunto de reflexiones, casos de estudio y ejercicios de estudiantes, estructurados en función de los objetivos pedagógicos de la asignatura. Todo este contenido es la síntesis de una actitud docente activa y reflexiva frente al proyecto. Una docencia que pretende introducir al estudiantado en la práctica arquitectónica desde la realidad construida y su entorno, partiendo de la cultura actual y pasada, con la intención de construir estrategias operativas para afrontar el proyecto.

This paper addresses urban mobility in the city of São Paulo, analysing its own problems, understanding its historical and urbanistic origins and studying the potential of sustainable urban mobility, the bicycle.

Una volta al patrimoni de Verdú és un treball realitzat amb afecte i estima cap a un poble que m'ha vist créixer mentre, a poc a poc, s'ha anat fent més i més petit. La paraula volta, emprada en el títol, té un doble sentit. Primerament, acompanya un recorregut per l'artquicultura verdunina i, a més a més, anhela donar la volta a l'actual situació que viu el patrimoni rural a Verdú i arreu del país amb la voluntat, també, d'esbrinar cap on es decanta la balança de la dinàmica territorial a Catalunya després de la pandèmia.