APRÈN. Portal de la producció docent del professorat de la UPC

The body is our physical representation in the material world. It is our material possession, the vehicular space through which we relate, allows us to experience, to inhabit the environment. This work deals with the exploration of the body, as an object of research and experimentation, in its material and immaterial forms, in its relationship with space and architecture. To do this, it is studied from different disciplines and different perspectives. The focus is set on the inside, on the organism itself understood as living, fluid and dynamic matter. Through its limits, or the absence of them, understanding the skin not only as an internal-external border, but as a place, as a trainer of relationships, as a mediator between organisms, or as part of a conjunction of different organisms that form a greater one. The body in the environment, the inhabited environment, will also be explored as parts of an interdependent whole. Different ways of understanding the environment, the body and its participation are proposed.

El projecte 'Casc Antic Sense Barreres' (CASBA) de la UPC reconegut com a model d'innovació social en l'àmbit català, l'ha realitzat un grup de 70 estudiants de l'ETSAB, dirigits per la professora Sandra Bestraten, que han analitzat in situ l'accessibilitat física dels carrers i l'accés a comerços i equipaments dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del nucli antic de Barcelona i proposen millores viables per garantir-ne l'accessibilitat. CASBA s'ha dut a terme juntament amb persones amb discapacitat residents en aquests barris i que formen part de la Comissió de Persones amb Discapacitat del Casc Antic, i amb el suport de la Càtedra d'Accessibilitat de la Universitat. Les solucions d'accessibilitat s'han lliurat als comerços analitzats i al districte de Ciutat Vella i a l'Institut Municipal de persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Shanghai es presenta com una de les metròpolis mes canviants i denses del mon. Ens trobem davant una àrea metropolitana que supera els 30.000.000 d'habitants que implica una densitat al voltant dels 6.000hab/km2. Parlant en temes d'ocupació, podem dir que 100.000 famílies viuen en menys de 10m2; La meitat d'aquestes en menys de 5m2, i es creu que unes 10.000 en menys de 1m2. Degut a l'increment exponencial de la població a partir del s.XX, a mitjans d'aquest segle passat el govern de Shanghai va decidir dur a terme un procés de sanejament de la ciutat per tal d'acomodar aquest increment progressiu de població. L'estratègia passava per enderrocar zones properes a parades de metro i tren dins el casc antic i concessions internacionals. Urbanísticament es tracta de zones de baixa densitat (Lilongs) que s'han hiperdensificat subdividint les unitats d'habitatges (Shikumen) o inclòs fent remuntes d'autconstrucció. Aquests espais enderrocats implicaven l'expropiació de tots els residents enviant-los a l'extraradi en construccions tipus ciutat-dormitori, per tal de construir edificis de gran alçada i densitat que van tenir un efecte especulatiu del sol que va traduir-se en un increment desorbitat del preu d'aquest en tot Shanghai. Una altra conseqüència directa de la expropiació de les famílies va ser un increment de la densitat existent, ja de per si altíssima, als Lilongs que no van enderrocar-se; La gent gran expropiada va anar-se'n a viure amb fills o parents. Degut a aquesta situació que arrastra conseqüències fins a dia d'avui, el projecte es presenta com un element d'unió, que cus els dos teixits urbans tant contrastats que actualment trobem a Shanghai i aporta els serveis i espais que necessiten els Lilongs actuals. De la mateixa manera dona una resposta a la situació de vulnerabilitat en que es troba la gent gran i aporta un nivell de densitat assumible a la demanda que te Shanghai. S'emplaça en el límit d'un Lilong en procés d'enderroc on ja hi van implantar un edifici de gran alçada. Es defineixen dues peces que per programa son molt diferents però formalment s'integren generant un recorregut continu en tota la planta. El primer volum consta d'un centre de barri que aporta els serveis de cuina i banys dels que molts Shikumens no disposen i un centre de dia amb unitats geriàtriques de cures intensives. Per altra banda, trobem uns habitatges tutelats per a gent gran amb unitats específiques per a acollir famílies senceres que han sigut expropiades. Degut a la seva naturalesa aporta una solució a una innumerable quantitat “d'espais abocador” que ha generat la hiperdensificació amb edificis de gran alçada al centre; que podria utilitzar-se com a eina per a dotar de salubritat i cohesió urbana i social al casc antic de Shanghai.

El proyecto nace de la voluntad de intervenir en el centro histórico de Roma como un ejercicio de investigación sobre la relación de la arquitectura contemporánea con el patrimonio. Primeramente se ha de encontrar usos adecuados a entornos patrimoniales, que generen actividades útiles para los habitantes de las ciudades, y que puedan evitar convertir los centros históricos en museos para turistas. Tan importante como lo anterior es establecer un correcto diálogo con la historia y dar una respuesta formal que respete y asuma la particularidad del centro de la ciudad de Roma.

El proyecto consta de dos partes: Una primera parte (realizada conjuntamente con Carla Compte Oliva) en la que se hace un estudio de la situación, las cualidades, y posibilidades de Esco y se desarrollan propuestas en diferentes ámbitos concretos y otras a nivel más general que estructuran de forma unitaria y coherente el consiguiente proyecto de edificación. Y una segunda parte centrada en el desarrollo concreto del proyecto de edificación. En este caso, el diseño de un Albergue para el Camino de Santiago y un edificio dedicado a la Cocina Escotana así como otros espacios secundarios para el uso de los futuros visitantes y habitantes del pueblo.

El presente proyecto final de grado ha consistido en la dirección de obra de la construcción del tercer módulo de la Universidad Chiquitana, situada en la población de San Ignacio de Velasco, Bolivia. El proyecto se ha realizado dentro de la modalidad prácticum, y recoge toda la experiencia del privilegio que representa participar en un proyecto de cooperación internacional en el marco del programa “Educación para el desarrollo, Bolivia” impulsado por la asociación Universitat Sense Fronteres (de ahora en adelante USF). Universitat Sense Fronteres es una ONG que trabaja en la construcción de equipamientos educativos y socio-sanitarios en países en vías de desarrollo, y que concretamente lleva 12 años realizando proyectos y obras en Bolivia. Los estudiantes que participan en los proyectos de USF, reciben una formación específica previa en las asignaturas optativas Habitatge i Cooperació, y Tecnologies de Baix Cost, impartidas en l'ETSAB, y abiertas a toda la comunidad de la Universitat Politècnica de Catalunya, para garantizar la correcta ejecución de los proyectos. En relación al proyecto de cooperación al desarrollo, USF se encarga de la coordinación general así como de la identificación, formulación, seguimiento y justificación final de los proyectos. El presente trabajo final de grado de la carrera de Ingeniería de la Edificación de la EPSEB - UPC se integra en el proyecto de la Universidad Chiquitana, que USF lleva años desarrollando en Bolivia. El presente trabajo expone, por un lado, todos aquellos aspectos relacionados directamente con la dirección de obra del tercer módulo de la Universidad Chiquitana durante 6 meses de estadía en Bolivia entre junio y diciembre de 2011. En el proyecto se muestra el proyecto arquitectónico, la tipología edificatoria propuesta, los materiales de construcción y las técnicas constructivas empleadas, describiendo con detalle todo el proceso constructivo de la obra. También, todo el estudio previo a la construcción referente al análisis estructural y presupuestario del módulo. Previamente al desplazamiento a Bolivia, se ha realizado un estudio de las diferentes soluciones constructivas llevadas a cabo en los 2 módulos previamente construidos por USF en San Ignacio de Velasco, Bolivia. El objetivo ha sido entender y analizar las diferentes soluciones adoptadas evaluando la solución constructiva y estructural así como el coste de las mismas. En el trabajo también se explica cómo se organiza el trabajo voluntario tanto de los cooperantes como de la población local.

La construcció en terra ha despertat cert interès en els últims temps degut a la seva aplicació en edificis tant, d'habitatges, com d'àmbit públic. Malgrat això no s'ha establert un control en l'execució d'aquestes tècniques. El present projecte consta dues parts: una on es presenta la construcció en terra i la segona, centrada en el control de l'habitatge situat a Martorelles. En la primera part es realitza una petita introducció en l'àmbit de les construccions en terra. Aquesta dóna una visió global dels antecedents històrics i de la situació actual en què es troba aquesta tipologia arquitectònica. També es fa referència al marc legislatiu, a nivell internacional i nacional, que regula la terra com a material de construcció i les tècniques constructives. Tot i el nombre de normatives existents, Espanya només compta amb la UNE 41410: 2008 referent al BTC, però, actualment, s'està treballant en la realització d'una guia per al compliment del CTE. Seguidament, es defineix la terra com a material de construcció, es descriuen les principals tècniques constructives en terra i les propietats i beneficis que aporta aquest tipus d'arquitectura. La segona part del projecte, se centra en el seguiment de l'execució de l'habitatge unifamiliar de Martorelles. Es descriu el projecte arquitectònic i el procediment constructiu dels murs de tàpia. S'estableix un pla de control de qualitat, basat en assajos in situ i de laboratori, de les diferents fases i components de l'execució de l'obra de Martorelles. Els resultats dels assajos s'analitzen individualment i es comparen per treure les conclusions corresponents al comportament de la tècnica constructiva de la tàpia. En l'anàlisi dels resultats dels assajos realitzats s'han pogut comprovar certs aspectes de la composició i del comportament dels murs de tàpia de l'habitatge de Martorelles. Una granulometria amb un percentatge menor al 10 % i amb l'addició de ciment dóna resultats satisfactoris. El comportament tèrmic de les provetes pertanyents als murs de tàpia tenen un bon comportament tèrmic, però no compleixen el CTE DB-HE. Pel que fa a l'ús d'aparells per al control del mur, s'ha comprovat que l'ús de l'escleròmetre és viable per tal d'obtenir la resistència i la densitat, mitjançant mètodes no destructius. Però, s'ha de generar una recta de límit mínim per la dosificació emprada amb provetes testimoni realitzades a l'obra. La resistència mitjana obtinguda és superior a la càrrega que suporten els murs. D'altra banda, s'ha descrit el comportament mecànic de la tàpia realitzada a l'habitatge de Martorelles. Per tal de seguir l'evolució de l'habitatge, es fa una visita posterior a la finalització de l'execució dels murs. S'avalua el seu estat actual i les possibles lesions que hagin aparegut després de l'execució. També es realitza un pressupost del cost de l'execució dels murs de tàpia, per tal d'afirmar que és una tècnica més econòmic que el formigó. Finalment, es proposa un pla de control de qualitat per a les construccions en terra basat en els criteris obtinguts durant la realització del pla de control de l'habitatge de Martorelles.

El presente proyecto es la construcción y dirección de ejecución del Centro de Atención al Adulto Mayor de la población de San José de Chiquitos del Departamento de Santa Cruz, Bolivia, en el marco de la cooperación con la asociación Universidad Sin Fronteras. Al haber sido declarado San José de Chiquitos Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO es muy importante conservar el patrimonio arquitectónico del lugar, para ello en la obra de construcción del centro se han utilizado materiales, técnicas y oficios que lo mantienen vivo y que forman parte de la identidad cultural de la región. Se ha buscado lograr un gran nivel de confort térmico, teniendo en cuenta el clima subtropical y las condiciones del entorno para ayudar a conseguir el confort térmico interior mediante la adecuación del diseño, la geometría, la orientación y la construcción del edificio adaptado a las condiciones climáticas de su entorno. El edificio se ha construido con materiales propios del lugar, con lo que el coste total de la obra es más bajo, como la madera y la tierra. Se ha utilizado la técnica constructiva de Bloques de tierra Comprimida (BTC) para las paredes de carga y la madera propia del lugar para los elementos estructurales de la cubierta inclinada con acabado de teja colonial. En este documento se puede ver detalladamente todo el proceso detallado de seguimiento de la obra y control de calidad con los ensayos pertinentes para poder concluir la obra de construcción con unos niveles de calidad óptimos.